Tornar a la portadaMatemàtiques · 1r Batx. Ciències · Canviar d'assignatura
Començar gratis
BATX1 tecno · Matemàtiques
Probabilitat · Probabilitat

Definicions

Fins ara la probabilitat s'ha fet servir de manera intuïtiva: "casos favorables entre casos possibles". Però aquesta regla només funciona si tots els resultats són igual de probables, i no explica per què $P(\overline{A}) = 1-P(A)$ o per què $P(A \cup B) = P(A)+P(B)-P(A\cap B)$ funcionen sempre. El matemàtic Andréi Kolmogórov va formalitzar la probabilitat el 1933 amb només tres regles de partida (els axiomes); tota la resta, inclosa la regla de Laplace, se'n dedueix.

Et convé dominar: Successos compostos (4t d'ESO)
Et convé dominar: Conceptes de probabilitat (3r d'ESO)

La probabilitat com a funció: els axiomes de Kolmogorov

Esquema amb els tres axiomes de Kolmogórov: no negativitat, succés segur amb probabilitat u i suma de probabilitats per a successos incompatibles. Axioma 1: P(A) ≥ 0 Axioma 2: P(E) = 1 Axioma 3: A∩B=∅ ⟹ P(A∪B)=P(A)+P(B)
Practica★☆☆Sense començar
Siguin $A$ i $B$ dos successos d'un mateix experiment aleatori tals que $P(A) = 0,4$, $P(B) = 0,3$ i $P(A \cup B) = 0,7$. Justifica matemàticament si els successos $A$ i…

Siguin $A$ i $B$ dos successos d'un mateix experiment aleatori tals que $P(A) = 0,4$, $P(B) = 0,3$ i $P(A \cup B) = 0,7$. Justifica matemàticament si els successos $A$ i $B$ són compatibles o incompatibles basant-te en els axiomes de la probabilitat.

Resoldre

La regla de Laplace: un cas particular que compleix els axiomes

La regla de Laplace no és una llei a part: és la forma que pren $P$ quan els $n$ resultats de $E$ són equiprobables. Comprovar que compleix els tres axiomes és senzill i dona seguretat sobre per què funciona.

Diagrama que il·lustra la regla de Laplace dividint l'espai mostral en successos elementals equiprobables i destacant els casos favorables. urna: 5 vermelles, 3 blaves, 2 verdes → 10 boles en total vermelles (5) blaves (3) verdes (2) P(blava) = 3/10 = 0,3
Practica★☆☆Sense començar
Es disposa d'una urna opaca que conté 5 boles vermelles, 3 boles blaves i 2 boles verdes, totes idèntiques al tacte. Si s'extreu una bola a l'atzar, calcula la…

Es disposa d'una urna opaca que conté 5 boles vermelles, 3 boles blaves i 2 boles verdes, totes idèntiques al tacte. Si s'extreu una bola a l'atzar, calcula la probabilitat de:

  • Obtenir una bola blava.

  • No obtenir una bola vermella.

  • Obtenir una bola que sigui vermella o verda.

Resoldre

Propietats que es dedueixen dels axiomes

Cap d'aquestes regles és un axioma nou: totes es demostren a partir dels tres axiomes de Kolmogórov, i per això són vàlides sempre, siguin equiprobables o no.

Diagrama d'àrees que divideix l'espai mostral entre un succés i el seu contrari, mostrant que les seves probabilitats sumen u. A Ā P(A) + P(Ā) = P(E) = 1
Practica★☆☆Sense començar
En una fàbrica de components electrònics, es sap que la probabilitat que un xip tingui un defecte de soldadura és $0,05$, la probabilitat que tingui un defecte en…

En una fàbrica de components electrònics, es sap que la probabilitat que un xip tingui un defecte de soldadura és $0,05$, la probabilitat que tingui un defecte en l'encapsulat és $0,03$, i la probabilitat que me me me/presenti tots dos defectes simultàniament és $0,01$. Calcula la probabilitat que un xip triat a l'atzar me/presenti almenys un dels dos defectes.

Resoldre
Practica★★☆Sense començar
En una empresa de desenvolupament de programari, la probabilitat que un programa tingui un error en la interfície d'usuari (succés $U$) és $0,45$. La probabilitat que…

En una empresa de desenvolupament de programari, la probabilitat que un programa tingui un error en la interfície d'usuari (succés $U$) és $0,45$. La probabilitat que tingui un error en la base de dades (succés $D$) és $0,30$. Si la probabilitat que tingui un error en la interfície però no en la base de dades és $0,25$, calcula la probabilitat que el programa no tingui cap error.

Resoldre

Diagrames de Venn amb àrees proporcionals a la probabilitat

Un diagrama de Venn es pot dibuixar de manera que l'àrea de cada regió sigui proporcional a la seva probabilitat: és una manera visual de comprovar que els càlculs són coherents amb els axiomes (tot $E$ suma àrea $1$).

Diagrama de Venn amb dos successos compatibles que se superposen, mostrant les regions disjuntes i la probabilitat de la seva unió. E (àrea total = 1) A B A∩B
Practica★☆☆Sense començar
Observa el diagrama de Venn següent que representa un espai mostral $E$ i dos successos $A$ i $B$. Sabent que l'àrea de cada regió és proporcional a la seva…

Observa el diagrama de Venn següent que representa un espai mostral $E$ i dos successos $A$ i $B$. Sabent que l'àrea de cada regió és proporcional a la seva probabilitat, expressa en notació de conjunts la regió ombrejada en color verd i calcula la seva probabilitat si $P(A) = 0,55$, $P(B) = 0,40$ i $P(A \cap B) = 0,15$.

E A B
Resoldre
Practica★★☆Sense començar
En un institut, el $60\%$ dels alumnes de 1r de Batxillerat cursa l'assignatura de Física, el $50\%$ cursa Dibuix Tècnic i un $20\%$ no en cursa cap de les dues. Si es…

En un institut, el $60\%$ dels alumnes de 1r de Batxillerat cursa l'assignatura de Física, el $50\%$ cursa Dibuix Tècnic i un $20\%$ no en cursa cap de les dues. Si es tria un alumne a l'atzar, determina les probabilitats següents utilitzant les propietats axiomàtiques i les lleis de De Morgan:

  • Que cursi totes dues assignatures.

  • Que cursi Física però no Dibuix Tècnic.

  • Que cursi exactament una de les dues assignatures.

Resoldre

Cotes de la probabilitat sense conèixer la intersecció

Els axiomes no només donen igualtats: també permeten acotar una probabilitat desconeguda quan falta informació, fent servir que cap probabilitat no pot superar $1$ ni ser negativa.

Representació sobre la recta numèrica de l'interval en què pot variar la probabilitat de la intersecció entre el seu valor mínim i màxim. P(A∩B) és aquí dins mínim màxim
Practica★★★Sense començar
En un control de qualitat s'apliquen dues proves a una remesa de productes. Se sap que la probabilitat de passar la prova $A$ és $P(A) = 0,85$ i la probabilitat de…

En un control de qualitat s'apliquen dues proves a una remesa de productes. Se sap que la probabilitat de passar la prova $A$ és $P(A) = 0,85$ i la probabilitat de passar la prova $B$ és $P(B) = 0,75$. Sense conèixer la probabilitat de la intersecció, determina algebraicament el valor màxim i el valor mínim que pot prendre la probabilitat que un producte passi totes dues proves, $P(A \cap B)$.

Resoldre

Estimar probabilitats mitjançant freqüències

Quan no sabem si un mecanisme és equilibrat, no n'hi ha prou amb comptar resultats i aplicar Laplace. Repetim l'experiment en condicions comparables i estimem $P(A)$ amb la freqüència relativa $f_n(A)=n_A/n$.

Amb l'urna de 5 boles vermelles i 5 de blaves del simulador, cada extracció es fa amb devolució. Reinicia i registra el nombre de vermelles i la seva freqüència en arribar a 20, 200 i 2000 assaigs. Fes servir les tandes d'1, 10, 100 i 1000 per assolir aquests totals. Compara amb $P(\text{vermella})=0{,}5$ i repeteix tota l'experiència.

Resum

Veure tots els exercicis d'aquest apartat