Propietats dels radicals i racionalització
Un resultat com $\dfrac{\sqrt2}{\sqrt3+\sqrt2}$ no és una resposta còmoda per seguir treballant-hi, i $5\sqrt3 - 2\sqrt3$ es pot reduir a un únic terme. Aquesta secció reuneix les tècniques per deixar qualsevol expressió amb radicals en la seva forma més simple.
Simplificar: extreure factors i reduir l'índex
Extreu tots els factors possibles dels radicals següents: a) $\sqrt{72}$ b) $\sqrt[3]{250}$
Extreu tots els factors possibles dels radicals següents:
- a) $\sqrt{72}$
- b) $\sqrt[3]{250}$
Simplifica els radicals següents dividint l'índex i l'exponent pel seu màxim comú divisor: a) $\sqrt[6]{27}$ b) $\sqrt[8]{16}$
Simplifica els radicals següents dividint l'índex i l'exponent pel seu màxim comú divisor:
- a) $\sqrt[6]{27}$
- b) $\sqrt[8]{16}$
Expressa com un únic radical i simplifica el resultat: a) $\sqrt{\sqrt[3]{64}}$ b) $\left(\sqrt[3]{\sqrt{2}}\right)^6$
Expressa com un únic radical i simplifica el resultat:
- a) $\sqrt{\sqrt[3]{64}}$
- b) $\left(\sqrt[3]{\sqrt{2}}\right)^6$
Sumar i restar radicals semblants
Dos radicals són semblants si tenen el mateix índex i el mateix radicand. Només es poden sumar o restar si ho són, igual que els monomis semblants.
Efectua les sumes i restes següents de radicals semblants: a) $5\sqrt{3} - 2\sqrt{3} + 4\sqrt{3}$ b) $\frac{1}{2}\sqrt{7} + \frac{3}{2}\sqrt{7} - \sqrt{7}$
Efectua les sumes i restes següents de radicals semblants:
- a) $5\sqrt{3} - 2\sqrt{3} + 4\sqrt{3}$
- b) $\frac{1}{2}\sqrt{7} + \frac{3}{2}\sqrt{7} - \sqrt{7}$
Efectua la següent operació, extraient primer els factors necessaris perquè els radicals siguin semblants: $3\sqrt{50} + 2\sqrt{18} - \sqrt{8}$
Efectua la següent operació, extraient primer els factors necessaris perquè els radicals siguin semblants:
$3\sqrt{50} + 2\sqrt{18} - \sqrt{8}$
Multiplicar i dividir amb diferent índex
Amb el mateix índex s'opera directament el radicand; amb índexs diferents, primer cal reduir a índex comú (ampliar les fraccions dels exponents al mateix denominador).
Efectua les multiplicacions següents de radicals amb el mateix índex i extreu factors si és possible: a) $\sqrt{2} \cdot \sqrt{8}$ b) $\sqrt[3]{4} \cdot \sqrt[3]{10}$
Efectua les multiplicacions següents de radicals amb el mateix índex i extreu factors si és possible:
- a) $\sqrt{2} \cdot \sqrt{8}$
- b) $\sqrt[3]{4} \cdot \sqrt[3]{10}$
Redueix a índex comú i efectua la següent multiplicació i divisió de radicals: $\frac{\sqrt{2} \cdot \sqrt[3]{3}}{\sqrt[6]{6}}$
Redueix a índex comú i efectua la següent multiplicació i divisió de radicals:
$\frac{\sqrt{2} \cdot \sqrt[3]{3}}{\sqrt[6]{6}}$
Simplifica la següent expressió introduint els factors en el radical més interior i expressant-ho com una única arrel: $\sqrt{2 \cdot \sqrt[3]{2}}$
Simplifica la següent expressió introduint els factors en el radical més interior i expressant-ho com una única arrel:
$\sqrt{2 \cdot \sqrt[3]{2}}$
Racionalitzar denominadors
Deixar una arrel al denominador no està «malament», però no és la forma estàndard: es racionalitza multiplicant a dalt i a baix pel que calgui perquè el denominador quedi sense arrels.
Racionalitza el denominador de les fraccions següents i simplifica el resultat: a) $\frac{6}{\sqrt{3}}$ b) $\frac{10}{\sqrt{5}}$
Racionalitza el denominador de les fraccions següents i simplifica el resultat:
- a) $\frac{6}{\sqrt{3}}$
- b) $\frac{10}{\sqrt{5}}$
Racionalitza les expressions següents multiplicant pel conjugat del denominador: a) $\frac{4}{\sqrt{5}-1}$ b) $\frac{2}{\sqrt{3}+1}$
Racionalitza les expressions següents multiplicant pel conjugat del denominador:
- a) $\frac{4}{\sqrt{5}-1}$
- b) $\frac{2}{\sqrt{3}+1}$
Racionalitza les fraccions següents amb arrels d'índex superior a 2: a) $\frac{10}{\sqrt[5]{8}}$ b) $\frac{3}{\sqrt[4]{27}}$
Racionalitza les fraccions següents amb arrels d'índex superior a 2:
- a) $\frac{10}{\sqrt[5]{8}}$
- b) $\frac{3}{\sqrt[4]{27}}$
Racionalitza el denominador de la següent fracció i simplifica al màxim operant el numerador: $\frac{\sqrt{6}-\sqrt{2}}{\sqrt{6}+\sqrt{2}}$
Racionalitza el denominador de la següent fracció i simplifica al màxim operant el numerador:
$\frac{\sqrt{6}-\sqrt{2}}{\sqrt{6}+\sqrt{2}}$
Aplicacions en geometria i física
En un taller de fusteria, es tallarà un tauler rectangular les dimensions exactes del qual són $\sqrt{12}$ dm d'amplada i $\sqrt{27}$ dm de llargada. Calcula l'àrea i el…
En un taller de fusteria, es tallarà un tauler rectangular les dimensions exactes del qual són $\sqrt{12}$ dm d'amplada i $\sqrt{27}$ dm de llargada. Calcula l'àrea i el perímetre del tauler, expressant els resultats de manera exacta mitjançant radicals simplificats.
Calcula la longitud exacta de la diagonal principal $D$ d'un cub l'aresta del qual mesura $a = \sqrt{5}$ cm. Recorda que la diagonal d'un cub es calcula com a…
Calcula la longitud exacta de la diagonal principal $D$ d'un cub l'aresta del qual mesura $a = \sqrt{5}$ cm. Recorda que la diagonal d'un cub es calcula com a $D = \sqrt{a^2 + a^2 + a^2}$. Expressa el resultat de la forma més simplificada possible.
La façana d'una cabanya té forma de triangle isòsceles. La base del triangle mesura $\sqrt{6}$ metres i els dos costats iguals mesuren $\sqrt{15}$ metres cadascun.…
La façana d'una cabanya té forma de triangle isòsceles. La base del triangle mesura $\sqrt{6}$ metres i els dos costats iguals mesuren $\sqrt{15}$ metres cadascun. Calcula el valor exacte de l'altitud $h$ sobre la base i l'àrea total de la façana. Racionalitza els resultats si apareixen arrels al denominador.
En física, la velocitat $v$ d'un objecte es pot aïllar a partir de la seva energia cinètica $E_c$ i la seva massa $m$ mitjançant la fórmula $v = \sqrt{\frac{2E_c}{m}}$.…
En física, la velocitat $v$ d'un objecte es pot aïllar a partir de la seva energia cinètica $E_c$ i la seva massa $m$ mitjançant la fórmula $v = \sqrt{\frac{2E_c}{m}}$. Si un prototip de vehicle té una massa de $m = \sqrt{3}$ kg i la seva energia cinètica és $E_c = 45$ J, calcula el valor exacte de la seva velocitat. Racionalitza i extreu els factors possibles de l'arrel resultant.
Torna al principi: Racionalitzant amb el conjugat s'obté $\dfrac{\sqrt2}{\sqrt3+\sqrt2} = \dfrac{\sqrt2(\sqrt3-\sqrt2)}{(\sqrt3+\sqrt2)(\sqrt3-\sqrt2)} = \dfrac{\sqrt6-2}{3-2} = \sqrt6 - 2$, i la resta de semblants resulta $5\sqrt3 - 2\sqrt3 = 3\sqrt3$.