Tornar a la portadaMatemàtiques · 4t ESO B · Canviar d'assignatura
Començar gratis
ESO 4tB · Matemàtiques
Nombres · Potències, arrels i logaritmes

Propietats dels radicals i racionalització

Un resultat com $\dfrac{\sqrt2}{\sqrt3+\sqrt2}$ no és una resposta còmoda per seguir treballant-hi, i $5\sqrt3 - 2\sqrt3$ es pot reduir a un únic terme. Aquesta secció reuneix les tècniques per deixar qualsevol expressió amb radicals en la seva forma més simple.

Et convé dominar: Identitats notables (2n d'ESO)
Et convé dominar: Extracció de factors (3r d'ESO)

Simplificar: extreure factors i reduir l'índex

Esquema pas a pas de l'extracció de factors de l'arrel quadrada de 72 descomponent en 36 per 2 fins a arribar a 6 arrel de 2 √72 quadrat perfecte: 36 · 2 = √(36·2) √36 = 6 surt de l'arrel = 6√2 36 és el quadrat perfecte més gran que divideix 72
Practica★☆☆Sense començar
Extreu tots els factors possibles dels radicals següents: a) $\sqrt{72}$ b) $\sqrt[3]{250}$

Extreu tots els factors possibles dels radicals següents:

  1. a) $\sqrt{72}$
  2. b) $\sqrt[3]{250}$
Resoldre
Practica★☆☆Sense començar
Simplifica els radicals següents dividint l'índex i l'exponent pel seu màxim comú divisor: a) $\sqrt[6]{27}$ b) $\sqrt[8]{16}$

Simplifica els radicals següents dividint l'índex i l'exponent pel seu màxim comú divisor:

  1. a) $\sqrt[6]{27}$
  2. b) $\sqrt[8]{16}$
Resoldre
Practica★☆☆Sense començar
Expressa com un únic radical i simplifica el resultat: a) $\sqrt{\sqrt[3]{64}}$ b) $\left(\sqrt[3]{\sqrt{2}}\right)^6$

Expressa com un únic radical i simplifica el resultat:

  1. a) $\sqrt{\sqrt[3]{64}}$
  2. b) $\left(\sqrt[3]{\sqrt{2}}\right)^6$
Resoldre

Sumar i restar radicals semblants

Dos radicals són semblants si tenen el mateix índex i el mateix radicand. Només es poden sumar o restar si ho són, igual que els monomis semblants.

Esquema pas a pas de la suma de radicals semblants extraient factors d'arrel de 50 i arrel de 18 per reduir-los a arrel de 2 3√50 + 2√18 − √8 = 3·5√2 + 2·3√2 − 2√2 = 15√2 + 6√2 − 2√2 = 19√2
Practica★☆☆Sense començar
Efectua les sumes i restes següents de radicals semblants: a) $5\sqrt{3} - 2\sqrt{3} + 4\sqrt{3}$ b) $\frac{1}{2}\sqrt{7} + \frac{3}{2}\sqrt{7} - \sqrt{7}$

Efectua les sumes i restes següents de radicals semblants:

  1. a) $5\sqrt{3} - 2\sqrt{3} + 4\sqrt{3}$
  2. b) $\frac{1}{2}\sqrt{7} + \frac{3}{2}\sqrt{7} - \sqrt{7}$
Resoldre
Practica★★☆Sense començar
Efectua la següent operació, extraient primer els factors necessaris perquè els radicals siguin semblants: $3\sqrt{50} + 2\sqrt{18} - \sqrt{8}$

Efectua la següent operació, extraient primer els factors necessaris perquè els radicals siguin semblants:

$3\sqrt{50} + 2\sqrt{18} - \sqrt{8}$

Resoldre

Multiplicar i dividir amb diferent índex

Esquema de la multiplicació d'arrel quadrada de 2 per arrel cúbica de 3 reduint a índex comú 6 mitjançant exponents fraccionaris √2 · ∛3 es passen a potències = 23/6 · 32/6 denominador comú 6: un radical = ⁶√(2³·3²) mateix índex (6): ja es poden unir

Amb el mateix índex s'opera directament el radicand; amb índexs diferents, primer cal reduir a índex comú (ampliar les fraccions dels exponents al mateix denominador).

Practica★☆☆Sense començar
Efectua les multiplicacions següents de radicals amb el mateix índex i extreu factors si és possible: a) $\sqrt{2} \cdot \sqrt{8}$ b) $\sqrt[3]{4} \cdot \sqrt[3]{10}$

Efectua les multiplicacions següents de radicals amb el mateix índex i extreu factors si és possible:

  1. a) $\sqrt{2} \cdot \sqrt{8}$
  2. b) $\sqrt[3]{4} \cdot \sqrt[3]{10}$
Resoldre
Practica★★☆Sense començar
Redueix a índex comú i efectua la següent multiplicació i divisió de radicals: $\frac{\sqrt{2} \cdot \sqrt[3]{3}}{\sqrt[6]{6}}$

Redueix a índex comú i efectua la següent multiplicació i divisió de radicals:

$\frac{\sqrt{2} \cdot \sqrt[3]{3}}{\sqrt[6]{6}}$

Resoldre
Practica★★☆Sense començar
Simplifica la següent expressió introduint els factors en el radical més interior i expressant-ho com una única arrel: $\sqrt{2 \cdot \sqrt[3]{2}}$

Simplifica la següent expressió introduint els factors en el radical més interior i expressant-ho com una única arrel:

$\sqrt{2 \cdot \sqrt[3]{2}}$

Resoldre

Racionalitzar denominadors

Deixar una arrel al denominador no està «malament», però no és la forma estàndard: es racionalitza multiplicant a dalt i a baix pel que calgui perquè el denominador quedi sense arrels.

Esquema pas a pas de la racionalització d'un denominador binomi multiplicant pel seu conjugat per aplicar diferència de quadrats 6√3 · √3√3 = 6√33 = 2√3 denominador monomi: multiplicar per la mateixa arrel a dalt i a baix 4√5−1 · √5+1√5+1 es multiplica pel conjugat: (√5−1)(√5+1) = 5−1 = 4
Practica★☆☆Sense començar
Racionalitza el denominador de les fraccions següents i simplifica el resultat: a) $\frac{6}{\sqrt{3}}$ b) $\frac{10}{\sqrt{5}}$

Racionalitza el denominador de les fraccions següents i simplifica el resultat:

  1. a) $\frac{6}{\sqrt{3}}$
  2. b) $\frac{10}{\sqrt{5}}$
Resoldre
Practica★☆☆Sense començar
Racionalitza les expressions següents multiplicant pel conjugat del denominador: a) $\frac{4}{\sqrt{5}-1}$ b) $\frac{2}{\sqrt{3}+1}$

Racionalitza les expressions següents multiplicant pel conjugat del denominador:

  1. a) $\frac{4}{\sqrt{5}-1}$
  2. b) $\frac{2}{\sqrt{3}+1}$
Resoldre
Practica★★☆Sense començar
Racionalitza les fraccions següents amb arrels d'índex superior a 2: a) $\frac{10}{\sqrt[5]{8}}$ b) $\frac{3}{\sqrt[4]{27}}$

Racionalitza les fraccions següents amb arrels d'índex superior a 2:

  1. a) $\frac{10}{\sqrt[5]{8}}$
  2. b) $\frac{3}{\sqrt[4]{27}}$
Resoldre
Practica★★★Sense començar
Racionalitza el denominador de la següent fracció i simplifica al màxim operant el numerador: $\frac{\sqrt{6}-\sqrt{2}}{\sqrt{6}+\sqrt{2}}$

Racionalitza el denominador de la següent fracció i simplifica al màxim operant el numerador:

$\frac{\sqrt{6}-\sqrt{2}}{\sqrt{6}+\sqrt{2}}$

Resoldre

Aplicacions en geometria i física

Triangle isòsceles amb costats iguals d'arrel de 15, base arrel de 6 i altura h traçada amb línia discontínua b = √6 √15 √15 h
Practica★★☆Sense començar
En un taller de fusteria, es tallarà un tauler rectangular les dimensions exactes del qual són $\sqrt{12}$ dm d'amplada i $\sqrt{27}$ dm de llargada. Calcula l'àrea i el…

En un taller de fusteria, es tallarà un tauler rectangular les dimensions exactes del qual són $\sqrt{12}$ dm d'amplada i $\sqrt{27}$ dm de llargada. Calcula l'àrea i el perímetre del tauler, expressant els resultats de manera exacta mitjançant radicals simplificats.

Resoldre
Practica★★☆Sense començar
Calcula la longitud exacta de la diagonal principal $D$ d'un cub l'aresta del qual mesura $a = \sqrt{5}$ cm. Recorda que la diagonal d'un cub es calcula com a…

Calcula la longitud exacta de la diagonal principal $D$ d'un cub l'aresta del qual mesura $a = \sqrt{5}$ cm. Recorda que la diagonal d'un cub es calcula com a $D = \sqrt{a^2 + a^2 + a^2}$. Expressa el resultat de la forma més simplificada possible.

D = ? a a a
Resoldre
Practica★★★Sense començar
La façana d'una cabanya té forma de triangle isòsceles. La base del triangle mesura $\sqrt{6}$ metres i els dos costats iguals mesuren $\sqrt{15}$ metres cadascun.…

La façana d'una cabanya té forma de triangle isòsceles. La base del triangle mesura $\sqrt{6}$ metres i els dos costats iguals mesuren $\sqrt{15}$ metres cadascun. Calcula el valor exacte de l'altitud $h$ sobre la base i l'àrea total de la façana. Racionalitza els resultats si apareixen arrels al denominador.

b = √6 √15 √15 h
Resoldre
Practica★★★Sense començar
En física, la velocitat $v$ d'un objecte es pot aïllar a partir de la seva energia cinètica $E_c$ i la seva massa $m$ mitjançant la fórmula $v = \sqrt{\frac{2E_c}{m}}$.…

En física, la velocitat $v$ d'un objecte es pot aïllar a partir de la seva energia cinètica $E_c$ i la seva massa $m$ mitjançant la fórmula $v = \sqrt{\frac{2E_c}{m}}$. Si un prototip de vehicle té una massa de $m = \sqrt{3}$ kg i la seva energia cinètica és $E_c = 45$ J, calcula el valor exacte de la seva velocitat. Racionalitza i extreu els factors possibles de l'arrel resultant.

Resoldre

Torna al principi: Racionalitzant amb el conjugat s'obté $\dfrac{\sqrt2}{\sqrt3+\sqrt2} = \dfrac{\sqrt2(\sqrt3-\sqrt2)}{(\sqrt3+\sqrt2)(\sqrt3-\sqrt2)} = \dfrac{\sqrt6-2}{3-2} = \sqrt6 - 2$, i la resta de semblants resulta $5\sqrt3 - 2\sqrt3 = 3\sqrt3$.

Resum

Veure tots els exercicis d'aquest apartat