Tornar a la portadaMatemàtiques · 2n ESO · Canviar d'assignatura
Començar gratis
ESO 2n · Matemàtiques
Probabilitat · Atzar i probabilitat

Regla de Laplace

En una bossa amb 5 boles vermelles i 3 de blaves, què és més fàcil treure, una de vermella o una de blava? Ho notes a simple vista, però les matemàtiques permeten dir-ho amb un nombre exacte.

Et convé dominar: Experiències aleatòries i espai mostral (1r d'ESO)
Et convé dominar: Operacions amb fraccions (1r d'ESO)

Casos favorables i casos possibles

Quan tots els resultats d'un experiment són igual de probables (dau sense trucar, cartes d'una baralla, boles idèntiques tret del color), es pot fer servir la regla de Laplace:

$$P(A) = \frac{\text{nombre de casos favorables a } A}{\text{nombre de casos possibles}}$$

Prova amb diferents quantitats de boles i mira com s'acosten les freqüències a la probabilitat calculada:

Practica★☆☆Sense començar
Es tira un dau equilibrat. Calcula la probabilitat de cada succés: a) Treure un $3$. b) Treure un nombre parell. c) Treure un nombre més gran que $4$. d) No treure un…

Es tira un dau equilibrat. Calcula la probabilitat de cada succés:

a) Treure un $3$.

b) Treure un nombre parell.

c) Treure un nombre més gran que $4$.

d) No treure un $6$.

Resoldre
Practica★☆☆Sense començar
De la bossa de la figura, que conté $5$ boles vermelles i $3$ verdes, s'extreu una bola a l'atzar. Calcula la probabilitat de: a) Treure bola vermella. b) Treure bola…

De la bossa de la figura, que conté $5$ boles vermelles i $3$ verdes, s'extreu una bola a l'atzar.

? Extreure a l'atzar Composició 5 boles vermelles 3 boles verdes Total = 8 boles

Calcula la probabilitat de:

a) Treure bola vermella.

b) Treure bola verda.

c) Treure bola groga.

Resoldre

El succés contrari

Diagrama d'un espai mostral complet dividit en un succés A i el seu succés contrari no A A no A tot el rectangle = els casos possibles (probabilitat 1)
Practica★★☆Sense començar
a) Si la probabilitat de treure or en una baralla espanyola és $\frac{1}{4}$, quina és la probabilitat de no treure or? b) Si $P(A) = 0,35$, quant val la probabilitat…

a) Si la probabilitat de treure or en una baralla espanyola és $\frac{1}{4}$, quina és la probabilitat de no treure or?

b) Si $P(A) = 0,35$, quant val la probabilitat del succés contrari de $A$?

c) En una urna només hi ha boles vermelles, blaves i verdes. Si la probabilitat de treure una bola vermella és $\frac{2}{7}$ i la de treure una bola blava és $\frac{3}{7}$, quina és la probabilitat de treure una bola verda?

Resoldre
Practica★☆☆Sense començar
Assigna la seva probabilitat a cada succés i explica per què: a) En tirar un dau, treure un nombre més petit que $7$. b) En tirar un dau, treure un $8$. c) En extreure…

Assigna la seva probabilitat a cada succés i explica per què:

a) En tirar un dau, treure un nombre més petit que $7$.

b) En tirar un dau, treure un $8$.

c) En extreure una carta d'una baralla espanyola, que sigui d'oros, copes, espases o bastos.

Resoldre

Laplace en experiments compostos

Amb dos daus, dues monedes o una moneda i un dau, primer es compten tots els casos possibles amb una taula de doble entrada o un arbre, i després s'aplica Laplace sobre aquests casos.

Diagrama per organitzar i comptar tots els casos possibles d'un experiment compost + 12345 123 678 36 caselles, una per cada parella de daus
Practica★★☆Sense començar
Es llencen dos daus i s'anota la suma dels punts. Ajuda't d'una taula de doble entrada per calcular: a) $P(\text{suma } 7)$ b) $P(\text{suma més gran que } 9)$ c)…

Es llencen dos daus i s'anota la suma dels punts. Ajuda't d'una taula de doble entrada per calcular:

a) $P(\text{suma } 7)$

b) $P(\text{suma més gran que } 9)$

c) $P(\text{suma par})$

d) $P(\text{suma diferent de } 7)$

Resoldre
Practica★☆☆Sense començar
Es tiren una moneda i un dau. Calcula la probabilitat d'obtenir: a) Cara i un $6$. b) Creu i un nombre senar. c) Cara i un nombre més petit que $5$.

Es tiren una moneda i un dau. Calcula la probabilitat d'obtenir:

a) Cara i un $6$.

b) Creu i un nombre senar.

c) Cara i un nombre més petit que $5$.

Resoldre

Laplace amb ruletes de sectors desiguals

Si una ruleta no té sectors iguals, cada regió ja no és «un cas»: cal fer servir el seu angle com a mesura de l'espai que ocupa, perquè l'angle sí que és proporcional a la probabilitat.

Ruleta dividida en quatre sectors circulars de 120°, 90°, 90° i 60° amb les seves respectives probabilitats ■ vermell: 120° → P = 120/360 = 1/3 ■ blau: 90° → P = 90/360 = 1/4 ■ verd: 90° → P = 1/4 ■ taronja: 60° → P = 60/360 = 1/6
Practica★★☆Sense començar
La ruleta de la figura té quatre sectors amb els angles indicats. Calcula la probabilitat que l'agulla s'aturi a: a) El sector vermell. b) El sector groc. c) El sector…

La ruleta de la figura té quatre sectors amb els angles indicats.

120° 90° 90° 60°

Calcula la probabilitat que l'agulla s'aturi a:

a) El sector vermell.

b) El sector groc.

c) El sector blau o el verd.

d) Un sector que no sigui vermell.

Resoldre
Practica★☆☆Sense començar
La ruleta de la figura té tres sectors amb els angles indicats. Calcula la probabilitat que l'agulla s'aturi a: a) El sector vermell. b) El sector verd. c) Un sector que…

La ruleta de la figura té tres sectors amb els angles indicats.

180° Sector Vermell 90° Sector Verd 90° Sector Groc

Calcula la probabilitat que l'agulla s'aturi a:

a) El sector vermell.

b) El sector verd.

c) Un sector que no sigui groc.

Resoldre

Torna al principi: A la bossa hi ha $5+3=8$ casos possibles, de manera que $P(\text{roja}) = \dfrac{5}{8} = 0{,}625$ i $P(\text{azul}) = \dfrac{3}{8} = 0{,}375$; com que $0{,}625 > 0{,}375$, és més probable treure una bola vermella.

Resum

Veure tots els exercicis d'aquest apartat