Successions; límit d'una successió
A 1r ja saps que una successió pot «acostar-se» a un nombre quan $n$ creix, i saps calcular aquest límit en els casos de polinomis i radicals. Aquest curs exigeix un pas més: demostrar amb la definició formal que un límit val el que diu, comparar infinits de diferent «velocitat» (potències, exponencials, factorials) i manejar successions que es defineixen a partir d'elles mateixes.
Demostrar un límit amb la definició d'$\varepsilon$ i $N$
Recorda la definició: $\displaystyle\lim_{n\to\infty} a_n = L$ si per a tot $\varepsilon>0$ existeix un natural $N$ tal que, per a tot $n>N$, es compleix $|an-L|<\varepsilon$. Fins ara la feies servir per entendre el concepte; ara toca usar-la per demostrar, pas a pas, que un límit concret és el que dius.
Donada la successió $a_n = \frac{3n + 2}{n + 1}$, demostra mitjançant la definició formal de límit ($\varepsilon$ i $N$) que el seu límit és $L = 3$. Per a fer-ho, per a…
Donada la successió $a_n = \frac{3n + 2}{n + 1}$, demostra mitjançant la definició formal de límit ($\varepsilon$ i $N$) que el seu límit és $L = 3$.
Per a fer-ho, per a un valor de $\varepsilon = 0,001$, determina a partir de quin terme $N$ de la successió es compleix que $|a_n - L| < \varepsilon$.
La jerarquia dels infinits
No totes les successions que tendeixen a $+\infty$ ho fan a la mateixa «velocitat». Si divideixes una que creix a poc a poc entre una que creix de pressa, el límit és $0$; si ho fas al revés, és $+\infty$.
En l'estudi d'algorismes de computació, és fonamental conèixer la velocitat a la qual creixen certes funcions. Calcula el límit de la successió següent comparant els…
En l'estudi d'algorismes de computació, és fonamental conèixer la velocitat a la qual creixen certes funcions. Calcula el límit de la successió següent comparant els ordres d'infinitud dels diferents termes (factorials, exponencials i potències):
$$\lim_{n \to \infty} \frac{n! + 10^n}{n^n - 5^n}$$Explica raonadament quin terme domina al numerador i quin al denominador per a justificar el teu resultat.
Donades les successions següents, utilitza la jerarquia d'infinits per a determinar, sense realitzar operacions algebraiques extenses, quin és el valor del seu límit…
Donades les successions següents, utilitza la jerarquia d'infinits per a determinar, sense realitzar operacions algebraiques extenses, quin és el valor del seu límit quan $n \to \infty$:
- a) $b_n = \frac{n^5 + 10^6}{\ln(n^2 + 1) + 0,5^n}$
- b) $c_n = \frac{\sqrt{n^3 + 4n}}{2n + \sqrt[3]{n^5}}$
- c) $d_n = \frac{1,02^n}{n^{1000} + 5n}$
Utilitzant la comparació d'ordres d'infinitud (exponencial enfront de polinòmica), troba el límit de la successió: $$e_n = \frac{3^n}{n^{10} + 500}$$
Utilitzant la comparació d'ordres d'infinitud (exponencial enfront de polinòmica), troba el límit de la successió:
$$e_n = \frac{3^n}{n^{10} + 500}$$El teorema del sandvitx
Quan una successió és difícil de calcular directament però queda «atrapada» entre dues altres que sí que saps calcular i que tenen el mateix límit, no li queda més remei que compartir aquest límit.
Utilitza el Teorema del Sandvitx (o Teorema de l'existència de límit per acotació) per a trobar el valor del límit de la successió $a_n$ definida per la suma de…
Utilitza el Teorema del Sandvitx (o Teorema de l'existència de límit per acotació) per a trobar el valor del límit de la successió $a_n$ definida per la suma de fraccions següent:
$$a_n = \frac{n}{n^2+1} + \frac{n}{n^2+2} + \frac{n}{n^2+3} + \dots + \frac{n}{n^2+n}$$Successions definides per recurrència
Una successió recurrent no té fórmula directa per a $a_n$: cada terme es defineix a partir de l'anterior, $a_{n+1}=f(a_n)$. Si saps que el límit $L$ existeix, pots trobar-lo sense calcular milers de termes.
Es defineix una successió de forma recurrent mitjançant la fórmula: $$a_1 = \sqrt{6}$$ $$a_{n+1} = \sqrt{6 + a_n}$$ Suposant que la successió és convergent (pots…
Es defineix una successió de forma recurrent mitjançant la fórmula:
$$a_1 = \sqrt{6}$$ $$a_{n+1} = \sqrt{6 + a_n}$$Suposant que la successió és convergent (pots visualitzar el seu comportament en el diagrama de sota), calcula el valor exacte del seu límit $L = \lim_{n \to \infty} a_n$.
Estudia el comportament de la successió recurrent definida per: $a_1 = 2$ $a_{n+1} = \frac{1}{2} \left( a_n + \frac{2}{a_n} \right)$ Si suposem que la successió és…
Estudia el comportament de la successió recurrent definida per:
$a_1 = 2$
$a_{n+1} = \frac{1}{2} \left( a_n + \frac{2}{a_n} \right)$
Si suposem que la successió és convergent i que el seu límit és $L$ ($L > 0$), calcula aquest valor resolent l'equació $L = \frac{1}{2} \left( L + \frac{2}{L} \right)$. A quina constant irracional famosa correspon aquest resultat?
Un dron de vigilància està programat per a realitzar una sèrie de salts en línia recta. En el primer segon recorre $d$ metres. En cada segon posterior, recorre una…
Un dron de vigilància està programat per a realitzar una sèrie de salts en línia recta. En el primer segon recorre $d$ metres. En cada segon posterior, recorre una distància que és la meitat de la distància recorreguda en el segon anterior més un metre extra per a compensar el vent. Si $x_n$ és la distància total acumulada després de $n$ segons:
- a) Troba l'expressió del terme general de la distància recorreguda en cada segon $a_n$.
- b) Determina la distància que recorrerà el dron en un segon donat quan $n$ tendeix a infinit (és a dir, $\lim_{n \to \infty} a_n$).
Arrels de diferent índex i la indeterminació $1^\infty$
Dues indeterminacions típiques amb successions més elaborades: una diferència d'arrels d'índexs diferents (cúbica menys quadrada, per exemple) i una base que tendeix a $1$ elevada a un exponent que tendeix a infinit.
Calcula el valor del límit següent d'una successió que presenta una indeterminació del tipus $1^\infty$, prestant especial atenció a la manipulació algebraica de la base…
Calcula el valor del límit següent d'una successió que presenta una indeterminació del tipus $1^\infty$, prestant especial atenció a la manipulació algebraica de la base i l'exponent:
$$\lim_{n \to \infty} \left( \frac{2n^2 + 5n - 1}{2n^2 - 3n + 2} \right)^{\frac{n^2 + 1}{2n - 3}}$$Determina el límit de la successió següent, la qual involucra una diferència d'arrels de diferent índex (cúbica i quadrada). Per a resoldre'l, hauràs de forçar…
Determina el límit de la successió següent, la qual involucra una diferència d'arrels de diferent índex (cúbica i quadrada). Per a resoldre'l, hauràs de forçar l'aparició d'un factor comú o utilitzar la tècnica de sumar i restar un terme intermedi que permeti separar l'expressió en dos límits tractables:
$$\lim_{n \to \infty} \left( \sqrt[3]{n^3 + 3n^2} - \sqrt{n^2 - 4n} \right)$$Troba els valors dels paràmetres reals $a$ i $b$ perquè es compleixi la igualtat següent entre el límit de la successió i el valor indicat: $$\lim_{n \to \infty} \left(…
Troba els valors dels paràmetres reals $a$ i $b$ perquè es compleixi la igualtat següent entre el límit de la successió i el valor indicat:
$$\lim_{n \to \infty} \left( \frac{n^2 + 5n + 1}{n - 2} - an - b \right) = 0$$