Tornar a la portadaFísica · 2n Batx. Ciències · Canviar d'assignatura
Començar gratis
BATX2 tecno · Física
Física relativista, quàntica, nuclear i de partícules · La relativitat

Contracció de la longitud, dilatació del temps i energia relativista

Cada segon arriben a la Terra muons creats per raigs còsmics a diversos quilòmetres d'altura. Viuen, en el seu propi rellotge, només $2,2\ \mu\text{s}$: a la velocitat a la qual viatgen, haurien de recórrer uns pocs centenars de metres abans de desintegrar-se, molt lluny d'arribar a terra. I tanmateix els detectors en terra els registren per milions. L'explicació no és que els muons visquin més: és que el temps mateix transcorre diferent per a qui els veu passar a tota velocitat.

Et convé dominar: Energia cinètica i energia potencial (1r de Batxillerat)
Et convé dominar: Potència, consum energètic i rendiment (1r de Batxillerat)

El factor de Lorentz

Quan es mesura la vida mitjana de partícules inestables en acceleradors a diferents velocitats ($0{,}1\cdot c \to 1\ \mu\text{s}$; $0{,}8\cdot c \to 1{,}7\ \mu\text{s}$; $0{,}99\cdot c \to 7{,}1\ \mu\text{s}$), el temps observat al laboratori es dispara respecte al repòs: quin factor matemàtic determina a partir de quina velocitat la física clàssica deixa de ser vàlida?

Gràfica del factor de Lorentz γ en funció de la velocitat v/c, que mostra com es manté prop d'1 a velocitats baixes i divergeix cap a l'infinit en acostar-se a la velocitat de la llum. v/c γ v = c 0,1c → 1,005 0,5c → 1,15 0,9c → 2,29

Aquesta taula de valors dona intuïció de com de ràpid creix $\gamma$ a prop de $c$: a $0,1c$ amb prou feines val $1,005$ (efectes d'aproximadament mig per cent), però a $0,99c$ ja val $7,09$, i continua creixent cada cop més de pressa.

Practica★☆☆Sense començar
La contracció de la longitud és $L = \frac{L_0}{\gamma}$. Una nau mesura $L_0 = 100\ \text{m}$ en repòs i viatja amb $\gamma = 2$. Quina longitud mesura un observador a…

La contracció de la longitud és $L = \frac{L_0}{\gamma}$. Una nau mesura $L_0 = 100\ \text{m}$ en repòs i viatja amb $\gamma = 2$. Quina longitud mesura un observador a la Terra?

Resoldre
Practica★★☆Sense començar
El factor de Lorentz és $\gamma = \frac{1}{\sqrt{1 - \frac{v^2}{c^2}}}$, d'on $v = c \cdot \sqrt{1 - \frac{1}{\gamma^2}}$. a) Calcula la velocitat d'una nau que viatja…

El factor de Lorentz és $\gamma = \frac{1}{\sqrt{1 - \frac{v^2}{c^2}}}$, d'on $v = c \cdot \sqrt{1 - \frac{1}{\gamma^2}}$.

  1. a) Calcula la velocitat d'una nau que viatja amb $\gamma = 2$, expressada com a fracció de $c$.
  2. b) Expressa aquesta velocitat en $\text{m/s}$ (dada: $c = 3 \cdot 10^{8}\ \text{m/s}$).
Resoldre

Dilatació del temps

Rellotge de llum: en repòs la llum puja i baixa en vertical; vist en moviment recorre un ziga-zaga més llarg, així que cada tic dura més. en repòs: tic = Δt₀ (temps propi) v en moviment: la llum recorre un camí més llarg → el tic dura Δt = γ·Δt₀ > Δt₀
Practica★☆☆Sense començar
Un fenomen dura $\Delta t_0 = 10\ \text{s}$ mesurat en el seu propi sistema de referència. Per a un observador que el veu passar a gran velocitat, el factor de Lorentz…

Un fenomen dura $\Delta t_0 = 10\ \text{s}$ mesurat en el seu propi sistema de referència. Per a un observador que el veu passar a gran velocitat, el factor de Lorentz val $\gamma = 2$. Sabent que la dilatació del temps és $\Delta t = \gamma \cdot \Delta t_0$, quant dura el fenomen per a aquest observador?

Resoldre
Practica★★☆Sense començar
Un astronauta viatja en una nau amb $\gamma = 1,25$. Des de la Terra es mesura que el viatge dura $8$ anys. a) Utilitzant $\Delta t = \gamma \cdot \Delta t_0$, quants…

Un astronauta viatja en una nau amb $\gamma = 1,25$. Des de la Terra es mesura que el viatge dura $8$ anys.

  1. a) Utilitzant $\Delta t = \gamma \cdot \Delta t_0$, quants anys envelleix l'astronauta?
  2. b) Si va partir amb $30$ anys, quina edat té en tornar i quina edat té el seu germà bessó, que es va quedar a la Terra?
Resoldre
Practica★★★Sense començar
Un muó es crea a $15\ \text{km}$ d'alçada, viatja a $v = 0,9995c$ amb $\gamma = 31,6$ i la seva vida mitjana pròpia és $2,2\ \mu\text{s}$ (dada:…

Un muó es crea a $15\ \text{km}$ d'alçada, viatja a $v = 0,9995c$ amb $\gamma = 31,6$ i la seva vida mitjana pròpia és $2,2\ \mu\text{s}$ (dada: $c = 3 \cdot 10^{8}\ \text{m/s}$). La figura compara els dos punts de vista.

segons la Terra muó v = 0,9995c 15 km Δt = ? d = ? segons el muó muó en repòs vida pròpia: 2,2 μs el terra puja L = ?
  1. a) Calcula la seva vida mitjana vista des de la Terra ($\Delta t = \gamma \cdot \Delta t_0$).
  2. b) Calcula la distància mitjana que recorre segons la Terra i conclou si pot arribar a la superfície.
  3. c) Des del punt de vista del muó, la seva vida és de $2,2\ \mu\text{s}$ però l'atmosfera es contreu: calcula el gruix d'atmosfera que travessa ($L = \frac{L_0}{\gamma}$) i la distància que recorre en la seva vida pròpia, i comprova que arriba a la mateixa conclusió que a b).
  4. d) Explica per què ambdós observadors estan d'acord en el resultat final (el muó arriba a terra) encara que ho expliquin de manera diferent.
Resoldre

Contracció de la longitud i la paradoxa dels bessons

Comparació de la longitud d'una nau en repòs (L₀) i de la mateixa nau en moviment a velocitat relativista, més curta en la direcció de la marxa (L = L₀/γ), amb la mateixa altura. en repòs: L₀ en moviment: L = L₀/γ v la mateixa nau, vista en repòs i en moviment
Practica★☆☆Sense començar
La contracció de la longitud només afecta la dimensió paral·lela al moviment. Una nau de $50\ \text{m}$ de llargària pròpia i $20\ \text{m}$ d'alçada viatja…

La contracció de la longitud només afecta la dimensió paral·lela al moviment. Una nau de $50\ \text{m}$ de llargària pròpia i $20\ \text{m}$ d'alçada viatja horitzontalment amb $\gamma = 1,25$. La figura mostra les seves dimensions pròpies.

v llargària pròpia: 50 m alçada pròpia: 20 m des de la Terra: L = ? h = ?
  1. a) Quina longitud mesura des de la Terra ($L = \frac{L_0}{\gamma}$)?
  2. b) Quina alçada mesura des de la Terra? Justifica-ho.
Resoldre
Practica★★☆Sense començar
Una nau de longitud pròpia $L_0 = 120\ \text{m}$ viatja amb $\gamma = 1,5$. a) Quina longitud mesura un observador terrestre ($L = \frac{L_0}{\gamma}$)? b) Si el viatge…

Una nau de longitud pròpia $L_0 = 120\ \text{m}$ viatja amb $\gamma = 1,5$.

  1. a) Quina longitud mesura un observador terrestre ($L = \frac{L_0}{\gamma}$)?
  2. b) Si el viatge dura $10$ anys per a la Terra, quant dura per a la tripulació ($\Delta t = \gamma \cdot \Delta t_0$)?
  3. c) Raona quin dels dos observadors mesura el temps propi del viatge i per què.
Resoldre
Practica★★★Sense començar
Proxima Centauri, l'estel més proper al Sol, està a $4,2$ anys llum mesurats des de la Terra. Una nau viatja cap allà amb $\gamma = 2$, la qual cosa correspon a…

Proxima Centauri, l'estel més proper al Sol, està a $4,2$ anys llum mesurats des de la Terra. Una nau viatja cap allà amb $\gamma = 2$, la qual cosa correspon a $v = 0,866c$ (s'obté de $v = c \cdot \sqrt{1 - \frac{1}{\gamma^2}}$). Recorda que un any llum és la distància que recorre la llum en un any. L'esquema resumeix el viatge.

Terra Proxima Centauri v = 0,866c (γ = 2) 4,2 anys llum (mesurada des de la Terra) L per a la tripulació = ?
  1. a) Quant dura el viatge per als observadors terrestres?
  2. b) Quant dura per a la tripulació ($\Delta t = \gamma \cdot \Delta t_0$)?
  3. c) Quina distància Terra-estel mesura la tripulació ($L = \frac{L_0}{\gamma}$)?
  4. d) Comprova la coherència dels resultats: la tripulació ha de recórrer la distància contreta de l'apartat c) a la velocitat $0,866c$ en el temps de l'apartat b). Verifica-ho numèricament.
Resoldre

Equivalència massa-energia: $E = m\cdot c^2$

Quan es mesura amb extrema precisió la massa dels fragments després d'una reacció de fissió nuclear, la massa final és un $0{,}1\,\%$ menor que la inicial mentre es desprèn una immensa quantitat d'energia tèrmica: on ha anat a parar la massa que falta?

En una fissió la massa dels fragments és una mica menor que la inicial: la massa que falta s'allibera com a energia, E = Δm·c². m massa inicial fragments: 0,999·m energia la massa que falta, Δm, surt com a energia: E = Δm·c² c² és enorme: 1 g de massa equival a 9·10¹³ J
Practica★☆☆Sense començar
L'energia associada a una massa en repòs és $E = m \cdot c^2$, amb $c = 3 \cdot 10^{8}\ \text{m/s}$. Calcula l'energia corresponent a $1\ \text{kg}$ de massa i…

L'energia associada a una massa en repòs és $E = m \cdot c^2$, amb $c = 3 \cdot 10^{8}\ \text{m/s}$. Calcula l'energia corresponent a $1\ \text{kg}$ de massa i expressa-la en notació científica.

Resoldre
Practica★★☆Sense començar
El Sol radia una potència de $3,9 \cdot 10^{26}\ \text{W}$ convertint part de la seva massa en energia. a) Calcula l'energia que emet cada segon. b) Utilitzant…

El Sol radia una potència de $3,9 \cdot 10^{26}\ \text{W}$ convertint part de la seva massa en energia.

  1. a) Calcula l'energia que emet cada segon.
  2. b) Utilitzant $E = m \cdot c^2$ amb $c = 3 \cdot 10^{8}\ \text{m/s}$, calcula la massa que el Sol converteix en energia cada segon.
  3. c) Expressa el resultat en tones ($1\ \text{t} = 10^{3}\ \text{kg}$).
Resoldre
Practica★★★Sense començar
En una tomografia per emissió de positrons (PET), un positró emès per un traçador radioactiu s'anihila amb un electró del teixit i tota la seva massa es converteix en…

En una tomografia per emissió de positrons (PET), un positró emès per un traçador radioactiu s'anihila amb un electró del teixit i tota la seva massa es converteix en energia, emesa en dos fotons gamma. La massa de cada partícula és $9,11 \cdot 10^{-31}\ \text{kg}$ (dada: $c = 3 \cdot 10^{8}\ \text{m/s}$). L'esquema representa el procés.

electró positró anihilació γ γ E de cada fotó = ?
  1. a) Calcula la massa total que s'anihila en el succés.
  2. b) Calcula l'energia alliberada ($E = m \cdot c^2$).
  3. c) Quina energia porta cada fotó, si tots dos es reparteixen l'energia a parts iguals?
  4. d) Explica per què l'anihilació matèria-antimatèria és el procés de conversió de massa en energia més eficient possible i compara'l amb la fusió solar, que converteix menys de l'$1\ \%$ de la massa.
Resoldre
Practica★★★Sense començar
El Sol té una massa de $2 \cdot 10^{30}\ \text{kg}$ i radia una potència de $3,9 \cdot 10^{26}\ \text{W}$ convertint massa en energia ($E = m \cdot c^2$;…

El Sol té una massa de $2 \cdot 10^{30}\ \text{kg}$ i radia una potència de $3,9 \cdot 10^{26}\ \text{W}$ convertint massa en energia ($E = m \cdot c^2$; $c = 3 \cdot 10^{8}\ \text{m/s}$).

  1. a) Calcula la massa que el Sol perd cada segon.
  2. b) Calcula la massa perduda en $10^{10}$ anys ($3,2 \cdot 10^{17}\ \text{s}$), de l'ordre de la seva vida total.
  3. c) Quina fracció de la massa solar representa? Expressa-la en tant per cent.
  4. d) Conclou si la radiació canvia apreciablement la massa del Sol al llarg de la seva vida i comenta per què la seva gravetat amb prou feines es veu afectada.
Resoldre

Torna al principi: a $v = 0{,}998\cdot c$ (on $\gamma \approx 15{,}8$), el temps de vida mesurat des de la Terra es dilata fins a $\Delta t = \gamma\cdot\Delta t_0 \approx 15{,}8 \cdot 2{,}2\ \mu\text{s} \approx 35\ \mu\text{s}$, temps suficient per recórrer $d = v\cdot\Delta t \approx 10{,}4\ \text{km}$ i que els muons creats a $10\ \text{km}$ d'altura arribin als detectors de la superfície.

Resum

Veure tots els exercicis d'aquest apartat