Les ones sonores i les seves qualitats
L'oïda humana és un sensor extraordinàriament sensible: detecta variacions de pressió de l'aire milers de vegades més petites que la pressió atmosfèrica. Per descriure amb precisió què percebem com a «fort», «agut» o «amb un timbre reconeixible», cal separar amb cura les magnituds físiques de l'ona sonora de les sensacions fisiològiques que produeix.
Naturalesa del so i rang audible
Si recolzes suaument els dits sobre la gola mentre parles o toques la membrana d'un altaveu encès, notaràs una clara vibració mecànica: de quina manera viatja aquesta oscil·lació per l'aire fins a fer vibrar el timpà de qui escolta?
Les tres qualitats fisiològiques del so són el to, la intensitat i el timbre. a) Associa cada qualitat amb la magnitud física de l'ona que la determina: freqüència,…
Les tres qualitats fisiològiques del so són el to, la intensitat i el timbre.
- a) Associa cada qualitat amb la magnitud física de l'ona que la determina: freqüència, amplitud (energia transportada) o forma de l'ona.
- b) Posa un exemple musical de cadascuna: dos sons que difereixin només en to, només en intensitat i només en timbre.
L'oïda humana percep freqüències aproximadament entre $20\ \text{Hz}$ i $20\ \text{kHz}$. L'esquema mostra les tres zones de l'espectre sonor: Classifica les ones…
L'oïda humana percep freqüències aproximadament entre $20\ \text{Hz}$ i $20\ \text{kHz}$. L'esquema mostra les tres zones de l'espectre sonor:
Classifica les ones sonores següents en infrasons, sons audibles o ultrasons, i justifica la classificació:
- a) $15\ \text{Hz}$ (comunicació entre elefants).
- b) $440\ \text{Hz}$ (la nota «la» d'un diapasó).
- c) $45\ \text{kHz}$ (ecolocalització d'un ratpenat).
- d) $3\ \text{MHz}$ (ecografia mèdica).
Un diapasó vibra a $440\ \text{Hz}$ (velocitat del so a l'aire: $340\ \text{m/s}$). a) Calcula el període de l'ona sonora generada. b) Calcula la seva longitud d'ona a…
Un diapasó vibra a $440\ \text{Hz}$ (velocitat del so a l'aire: $340\ \text{m/s}$).
- a) Calcula el període de l'ona sonora generada.
- b) Calcula la seva longitud d'ona a l'aire.
Qualitats del so: to, intensitat i timbre
Puja la freqüència i observa el punt verd: puja i baixa més de pressa, i això és el que distingeix un so agut d'un de greu. A l'aire la velocitat del so és fixa, així que si dobles $f$ has de reduir $\lambda$ a la meitat perquè $v$ no canviï: llavors veuràs les crestes més «apretades». Mou l'amplitud i veuràs representat, de manera anàloga, allò que distingeix un so fort d'un de fluix (l'oïda no «veu» aquesta ona, però la membrana del timpà vibra exactament així).
Relaciona cada aplicació amb el tipus d'ona sonora que utilitza (infrasò, so audible o ultrasò) i justifica l'elecció: a) Una ecografia per a observar un fetus. b) Un…
Relaciona cada aplicació amb el tipus d'ona sonora que utilitza (infrasò, so audible o ultrasò) i justifica l'elecció:
- a) Una ecografia per a observar un fetus.
- b) Un ratpenat localitzant insectes en la foscor.
- c) Un sismògraf registrant un terratrèmol llunyà.
- d) Un sonar de pesca per a localitzar bancs de peixos.
Un violí i una flauta toquen la mateixa nota ($440\ \text{Hz}$) amb la mateixa intensitat i, tanmateix, es distingeixen perfectament. a) Quina qualitat del so ho permet…
Un violí i una flauta toquen la mateixa nota ($440\ \text{Hz}$) amb la mateixa intensitat i, tanmateix, es distingeixen perfectament.
- a) Quina qualitat del so ho permet i amb quina magnitud de l'ona es relaciona?
- b) Explica el paper dels harmònics (components de freqüències múltiple de la fonamental) en aquesta diferència.
- c) Dibuixa al teu quadern, de manera qualitativa, la forma d'ona esperada per a cada instrument i compara-la amb la d'un to pur.
Pots fer-ho en paper i enviar una foto amb la teva resposta.
A $15\ \text{m}$ d'un altaveu de concert el nivell d'intensitat mesurat és de $90\ \text{dB}$ (dades: $I_0 = 10^{-12}\ \text{W/m}^2$; $\pi = 3,14$). a) Calcula la…
A $15\ \text{m}$ d'un altaveu de concert el nivell d'intensitat mesurat és de $90\ \text{dB}$ (dades: $I_0 = 10^{-12}\ \text{W/m}^2$; $\pi = 3,14$).
- a) Calcula la intensitat en aquest punt.
- b) Suposant radiació isòtropa, calcula la potència de l'altaveu amb $P = I \cdot 4 \cdot \pi \cdot r^2$.
- c) Comenta dues raons per les quals el resultat és només una estimació de la potència real (pensa en l'absorció de l'aire, la directivitat de l'altaveu o les reflexions de l'entorn).
Intensitat sonora i nivell d'intensitat en decibels
El nivell d'intensitat sonora es defineix com a $\beta = 10 \cdot \log \frac{I}{I_0}$, mesurat en decibels ($\text{dB}$), on $I_0 = 10^{-12}\ \text{W/m}^2$ és la…
El nivell d'intensitat sonora es defineix com a $\beta = 10 \cdot \log \frac{I}{I_0}$, mesurat en decibels ($\text{dB}$), on $I_0 = 10^{-12}\ \text{W/m}^2$ és la intensitat llindar d'audició.
Calcula el nivell d'intensitat d'un so de $I = 10^{-5}\ \text{W/m}^2$.
Una conversa en veu alta té una intensitat $I = 5 \cdot 10^{-6}\ \text{W/m}^2$ (dades: $I_0 = 10^{-12}\ \text{W/m}^2$; $\log 5 \approx 0,7$). Calcula el seu nivell…
Una conversa en veu alta té una intensitat $I = 5 \cdot 10^{-6}\ \text{W/m}^2$ (dades: $I_0 = 10^{-12}\ \text{W/m}^2$; $\log 5 \approx 0,7$).
Calcula el seu nivell d'intensitat en decibels amb $\beta = 10 \cdot \log \frac{I}{I_0}$.
Un camió que passa produeix un nivell de $80\ \text{dB}$ i una biblioteca en silenci està a $40\ \text{dB}$. a) Sense usar la calculadora, raona amb la definició…
Un camió que passa produeix un nivell de $80\ \text{dB}$ i una biblioteca en silenci està a $40\ \text{dB}$.
- a) Sense usar la calculadora, raona amb la definició logarítmica del nivell d'intensitat quantes vegades és més intens (en $\text{W/m}^2$) el so del camió que el de la biblioteca.
- b) Generalitza el resultat: per quin factor es multiplica la intensitat per cada $10\ \text{dB}$ addicionals?
Atenuació amb la distància
Davant l'escenari d'un concert la pressió sonora resulta eixordadora, però n'hi ha prou d'allunyar-se unes desenes de metres perquè el volum sigui tolerable: amb quina relació matemàtica decau l'energia sonora en augmentar la distància a la font?
Una font sonora puntual emet amb potència $P = 0,5\ \text{W}$ uniformement en totes les direccions. La intensitat a una distància $r$ és…
Una font sonora puntual emet amb potència $P = 0,5\ \text{W}$ uniformement en totes les direccions. La intensitat a una distància $r$ és $I = \frac{P}{4 \cdot \pi \cdot r^2}$ (pren $\pi = 3,14$). L'esquema representa l'emissió isòtropa.
Calcula la intensitat a $5\ \text{m}$ de la font.
Un altaveu de megafonia emet amb potència $P = 3\ \text{W}$ (dades: $\pi = 3,14$; $I_0 = 10^{-12}\ \text{W/m}^2$; $\log 2,4 \approx 0,38$). a) Calcula la intensitat a…
Un altaveu de megafonia emet amb potència $P = 3\ \text{W}$ (dades: $\pi = 3,14$; $I_0 = 10^{-12}\ \text{W/m}^2$; $\log 2,4 \approx 0,38$).
- a) Calcula la intensitat a $10\ \text{m}$ de l'altaveu amb $I = \frac{P}{4 \cdot \pi \cdot r^2}$.
- b) Calcula el nivell d'intensitat en aquest punt, en decibels.
A $2\ \text{m}$ d'un trepant el nivell d'intensitat és de $90\ \text{dB}$ (dada: $\log 2 \approx 0,3$). a) En allunyar-se a $4\ \text{m}$, la intensitat es divideix per…
A $2\ \text{m}$ d'un trepant el nivell d'intensitat és de $90\ \text{dB}$ (dada: $\log 2 \approx 0,3$).
- a) En allunyar-se a $4\ \text{m}$, la intensitat es divideix per $4$: calcula quants decibels descendeix el nivell i el seu nou valor.
- b) Repeteix el càlcul per a $8\ \text{m}$.
- c) Enuncia la regla pràctica que se'n dedueix: quants decibels es perden cada vegada que es duplica la distància a la font?