Tornar a la portadaFísica · 2n Batx. Ciències · Canviar d'assignatura
Començar gratis
BATX2 tecno · Física
Vibracions i ones · Les vibracions

El moviment harmònic simple

Un diapasó, l'èmbol d'un motor, l'agulla d'un sismògraf, un gronxador: tots oscil·len al voltant d'una posició d'equilibri i hi tornen sempre. Si el moviment és prou «net» —la força que el produeix és proporcional al desplaçament i de sentit contrari—, un únic tipus d'equació matemàtica el descriu amb precisió: el moviment harmònic simple (MHS). Aquest bloc formalitza amb derivades el que a 4t d'ESO vas veure de manera descriptiva.

Et convé dominar: Interpretació física de la derivada (1r de Batxillerat)
Et convé dominar: Forces i deformacions: la llei de Hooke (2n d'ESO)

Elongació, amplitud, període i freqüència

Si subjectes un retolador a l'extrem d'una massa que oscil·la penjada d'una molla i estires a ritme constant una tira de paper sota seu, la punta dibuixa una corba suau i periòdica idèntica a una funció sinus: com podem descriure amb precisió matemàtica la posició, el ritme i l'abast d'aquest vaivé a cada instant?

Gràfica sinusoïdal de l'elongació x en funció del temps t, amb l'amplitud A mesurada des de l'equilibri fins a una cresta i el període T com una oscil·lació completa. x t 0 A T 1 oscil·lació
Practica★☆☆Sense començar
Un gronxador oscil·la lliurement després d'una empenta. Comptant amb un cronòmetre, completa $15$ oscil·lacions completes en $30\ \text{s}$. La figura mostra el…

Un gronxador oscil·la lliurement després d'una empenta. Comptant amb un cronòmetre, completa $15$ oscil·lacions completes en $30\ \text{s}$. La figura mostra el gronxador en tres posicions de la seva oscil·lació.

equilibri elongació x amplitud A
  1. a) Defineix, aplicant-los al gronxador, els conceptes d'elongació, amplitud, període i freqüència.
  2. b) Calcula el període $T$ i la freqüència $f$ de l'oscil·lació.
Resoldre
Practica★☆☆Sense començar
Un electrocardiograma registra un ritme cardíac de $75$ batecs per minut, perfectament regular. La figura representa el senyal registrat. a) Calcula la freqüència del…

Un electrocardiograma registra un ritme cardíac de $75$ batecs per minut, perfectament regular. La figura representa el senyal registrat.

75 batecs/min batec T = ? t
  1. a) Calcula la freqüència del batec, en $\text{Hz}$.
  2. b) Calcula el seu període, en segons: quant de temps passa entre dos batecs consecutius?
Resoldre

L'equació del moviment: x(t) = A·sen(ω·t+φ₀)

Practica★☆☆Sense començar
L'elongació d'una massa que oscil·la en una molla horitzontal ve donada, en unitats del Sistema Internacional, per $x = 0,1 \cdot \sen(20 \cdot \pi \cdot t)$. a) Quant…

L'elongació d'una massa que oscil·la en una molla horitzontal ve donada, en unitats del Sistema Internacional, per $x = 0,1 \cdot \sen(20 \cdot \pi \cdot t)$.

  1. a) Quant valen l'amplitud $A$ i la freqüència angular $\omega$?
  2. b) Calcula el període $T$ i la freqüència $f$ del moviment, recordant que $T = \frac{2 \cdot \pi}{\omega}$ i $f = \frac{1}{T}$.
Resoldre
Practica★☆☆Sense començar
Dos oscil·ladors idèntics vibren segons les equacions, en unitats del Sistema Internacional, $x_1 = 0,05 \cdot \sen(3 \cdot \pi \cdot t)$ i…

Dos oscil·ladors idèntics vibren segons les equacions, en unitats del Sistema Internacional, $x_1 = 0,05 \cdot \sen(3 \cdot \pi \cdot t)$ i $x_2 = 0,05 \cdot \sen(3 \cdot \pi \cdot t + \frac{\pi}{2})$.

  1. a) Quines magnituds tenen en comú tots dos moviments?
  2. b) Calcula l'elongació inicial (en $t = 0$) de cadascun i explica en què es diferencien.
Resoldre
Practica★★☆Sense començar
L'agulla d'una màquina de cosir puja i baixa amb un moviment harmònic simple d'amplitud $6\ \text{cm}$ i període $0,5\ \text{s}$. En l'instant inicial l'agulla passa per…

L'agulla d'una màquina de cosir puja i baixa amb un moviment harmònic simple d'amplitud $6\ \text{cm}$ i període $0,5\ \text{s}$. En l'instant inicial l'agulla passa per la posició d'equilibri movent-se en el sentit positiu, de manera que $\varphi_0 = 0$.

  1. a) Calcula la freqüència angular $\omega$.
  2. b) Escriu l'equació completa de l'elongació, $x = A \cdot \sen(\omega \cdot t + \varphi_0)$, expressant l'amplitud en metres.
Resoldre

Velocitat i acceleració: les derivades de x(t)

Animació de les gràfiques temporals d'elongació, velocitat i acceleració d'un MHS: un cursor vertical recorre alhora les tres corbes, amb un punt sobre cadascuna. Es veu que la velocitat és màxima quan x val 0 (desfasament de π/2 rad) i que l'acceleració és màxima i de signe oposat a x en els extrems (desfasament de π rad). x(t) v(t) a(t)
Practica★★☆Sense començar
Un punt del centre d'una corda de guitarra vibra amb un moviment harmònic simple d'amplitud $A = 2\ \text{mm}$ i freqüència $f = 440\ \text{Hz}$ (la nota «la»…

Un punt del centre d'una corda de guitarra vibra amb un moviment harmònic simple d'amplitud $A = 2\ \text{mm}$ i freqüència $f = 440\ \text{Hz}$ (la nota «la» d'afinació). La velocitat màxima d'un oscil·lador és $v_{max} = A \cdot \omega$.

  1. a) Calcula la freqüència angular $\omega$ de la vibració.
  2. b) Expressa l'amplitud en metres i calcula la velocitat màxima del punt de la corda.
Resoldre
Practica★★★Sense començar
L'agulla enregistradora d'un sismògraf oscil·la segons l'equació $x = 0,06 \cdot \sen(8 \cdot \pi \cdot t)$, en unitats del Sistema Internacional. La velocitat en el…

L'agulla enregistradora d'un sismògraf oscil·la segons l'equació $x = 0,06 \cdot \sen(8 \cdot \pi \cdot t)$, en unitats del Sistema Internacional. La velocitat en el moviment harmònic simple és $v = A \cdot \omega \cdot \cos(\omega \cdot t + \varphi_0)$. La gràfica de l'elongació en funció del temps és la de la figura.

x (m) t (s) A = 0,06 m x = 0,03 m t = ?
  1. a) Calcula el primer instant en què l'elongació val $x = 0,03\ \text{m}$ (la meitat de l'amplitud).
  2. b) Calcula la velocitat de l'agulla en aquest instant.
  3. c) En quina posició la velocitat és màxima i quant val?
Resoldre

La dinàmica del MHS: molles, pèndols i ressonància

En separar un cos unit a una molla $2\ \text{cm}$ notes una lleu resistència cap al centre, però si el separes $4\ \text{cm}$ la força que tira de la teva mà es duplica de seguida: de quina manera determina aquesta força restauradora el temps exacte que triga el sistema a completar cada vaivé?

Aquesta força recuperadora és la que produeix el MHS: aplicant la segona llei de Newton ($F=m\cdot a$) a $F=-k\cdot x$ i a $a=-\omega^2\cdot x$ s'arriba al fet que la freqüència angular de l'oscil·lador massa-molla no depèn de l'amplitud, només de $k$ i de la massa $m$:

Practica★☆☆Sense començar
El període d'un oscil·lador massa-molla és $T = 2 \cdot \pi \cdot \sqrt{\frac{m}{k}}$. Al laboratori, un bloc de $m = 0,25\ \text{kg}$ oscil·la unit a una molla de…

El període d'un oscil·lador massa-molla és $T = 2 \cdot \pi \cdot \sqrt{\frac{m}{k}}$. Al laboratori, un bloc de $m = 0,25\ \text{kg}$ oscil·la unit a una molla de constant elàstica $k = 100\ \text{N/m}$. Calcula el període de l'oscil·lació.

Resoldre
Practica★☆☆Sense començar
El període d'un pèndol simple és $T = 2 \cdot \pi \cdot \sqrt{\frac{l}{g}}$. El llum del vestíbul d'un museu penja d'un cable de $l = 1\ \text{m}$ de longitud i oscil·la…

El període d'un pèndol simple és $T = 2 \cdot \pi \cdot \sqrt{\frac{l}{g}}$. El llum del vestíbul d'un museu penja d'un cable de $l = 1\ \text{m}$ de longitud i oscil·la lleugerament després d'un corrent d'aire (pren $g = 9,8\ \text{m/s}^2$). Calcula el seu període d'oscil·lació.

Resoldre
Practica★★★Sense començar
Un pont penjant té una freqüència pròpia d'oscil·lació de $0,5\ \text{Hz}$. El vent, en envoltar els pilars, genera remolins que empenyen lateralment el pont un cop cada…

Un pont penjant té una freqüència pròpia d'oscil·lació de $0,5\ \text{Hz}$. El vent, en envoltar els pilars, genera remolins que empenyen lateralment el pont un cop cada $2,0\ \text{s}$. La figura mostra com depèn l'amplitud de l'oscil·lació forçada de la freqüència de les empentes.

amplitud f de l'empenta f₀ = 0,5 Hz
  1. a) Calcula el període i la freqüència angular propis del pont.
  2. b) Calcula la freqüència de les empentes del vent i compara-la amb la freqüència pròpia del pont.
  3. c) Explica què és la ressonància i per què és perillosa en aquesta situació, encara que cada empenta sigui feble.
  4. d) Proposa una modificació de disseny que eviti el problema i justifica-la indicant quina magnitud física canvia.
Resoldre

Investigar un model i argumentar com a la PAU

Per estimar $g$ amb un pèndol, planteja $T^2=(4\pi^2/g)L$. Fes servir oscil·lacions petites, mesura des del punt de suspensió fins al centre de la massa i cronometra deu períodes per reduir l'efecte del temps de reacció. Mantén el suport estable i l'entorn lliure d'obstacles; reparteix i roda les tasques de mesurar, registrar i contrastar.

Revisa els residus i un possible tall diferent de zero: podrien indicar errors en la longitud o en el cronometratge. La incertesa del pendent no inclou automàticament tots els errors sistemàtics. Documenta dades originals, mètode, fonts i límits, i identifica si has fet servir simulació en lloc d'experiment.

A la PAU, organitza cada solució així: esquema i dades en SI; model i condicions; llei física justificada; desenvolupament algebraic; substitució amb unitats; resultat arrodonit i comprovació de sentit i ordre de magnitud. Els criteris oficials de Madrid i Catalunya valoren el raonament i els diagrames; memoritzar una fórmula i donar només un nombre deixa la resposta incompleta.

L'esquema relaciona les idees principals:

Tres fases per estimar g amb un pèndol: muntatge amb longitud L, angle petit i cronometratge de deu períodes; recta T² davant de L amb el seu pendent b; resultat g = (9,75 ± 0,19) m/s² amb la seva barra d'incertesa. Model i dades θ petit L 10 T T² = (4π²/g) L Càlcul i unitats T² (s²) L (m) b b = (4,05 ± 0,08) s²/m g = 4π²/b Conclusió crítica g = (9,75 ± 0,19) m/s² 9,50 9,75 10,00 g (m/s²) La barra no inclou tots els errors sistemàtics

Resum

Veure tots els exercicis d'aquest apartat