Treball i balanços energètics
Posar un satèl·lit en òrbita no és només «pujar-lo»: també cal donar-li la velocitat adequada perquè no torni a caure. Aquesta secció formalitza aquestes dues despeses energètiques amb un únic llenguatge, el del treball i l'energia, i et permet entendre paradoxes reals com ara per què un satèl·lit que frena per fregament acaba orbitant més ràpid.
El treball del camp gravitatori
Si llences una pilota verticalment cap amunt, la gravetat la frena fins a aturar-la; en caure de tornada, l'accelera sense que hi intervingui cap altra força. Com quantifiquem l'energia que intercanvia el camp gravitatori amb un objecte segons s'allunyi o s'aproximi al planeta?
Una sonda s'allunya de la Terra en direcció radial. a) Dibuixa al teu quadern la força gravitatòria sobre la sonda i el seu desplaçament, i raona quin signe té el…
Una sonda s'allunya de la Terra en direcció radial.
- a) Dibuixa al teu quadern la força gravitatòria sobre la sonda i el seu desplaçament, i raona quin signe té el treball realitzat pel camp gravitatori durant l'allunyament.
- b) Escriu la relació entre aquest treball i la variació d'energia potencial, $W_{campo} = -\Delta E_p$, i explica'n el significat.
Pots fer-ho en paper i enviar una foto amb la teva resposta.
Una càrrega útil de $m = 1000\ \text{kg}$ passa de la superfície terrestre ($r_1 = R_T$) a una posició a $r_2 = 2\cdot R_T$ del centre de la Terra. Dades:…
Una càrrega útil de $m = 1000\ \text{kg}$ passa de la superfície terrestre ($r_1 = R_T$) a una posició a $r_2 = 2\cdot R_T$ del centre de la Terra. Dades: $G = 6,67\cdot10^{-11}\ \text{N}\cdot\text{m}^2/\text{kg}^2$; $M_T = 5,97\cdot10^{24}\ \text{kg}$ i $R_T = 6,37\cdot10^{6}\ \text{m}$. Observa l'esquema:
- a) Calcula l'energia potencial del conjunt a cada posició, $E_p = -\frac{G\cdot M\cdot m}{r}$.
- b) Calcula la variació d'energia potencial, $\Delta E_p = E_{p,2} - E_{p,1}$, i raona el seu signe.
Un fragment d'escombraries espacials descendeix lentament d'una òrbita de radi $r_1 = 7,17\cdot10^{6}\ \text{m}$ a una altra de radi $r_2 = 6,87\cdot10^{6}\ \text{m}$.…
Un fragment d'escombraries espacials descendeix lentament d'una òrbita de radi $r_1 = 7,17\cdot10^{6}\ \text{m}$ a una altra de radi $r_2 = 6,87\cdot10^{6}\ \text{m}$.
- a) Raona, sense fer càlculs, quin signe té el treball realitzat pel camp gravitatori durant el descens.
- b) Indica si la seva energia potencial augmenta o disminueix i justifica-ho amb l'expressió $E_p = -\frac{G\cdot M\cdot m}{r}$.
Treball nul en una òrbita circular
Un satèl·lit descriu una òrbita circular estable al voltant de la Terra. Observa l'esquema: a) Tenint en compte que la força gravitatòria és perpendicular a la velocitat…
Un satèl·lit descriu una òrbita circular estable al voltant de la Terra. Observa l'esquema:
- a) Tenint en compte que la força gravitatòria és perpendicular a la velocitat a cada punt de l'òrbita, quant val el treball realitzat pel camp gravitatori en una volta completa?
- b) Canvien l'energia cinètica, l'energia potencial i l'energia mecànica del satèl·lit al llarg d'aquesta òrbita? Justifica-ho.
Posar en òrbita: dues despeses energètiques diferents
Un coet suborbital arriba als 100 km d'altura però cau de seguida a terra, mentre que l'Estació Espacial Internacional orbita a 400 km durant dècades sense caure. Per què pujar no n'hi ha prou per romandre a l'espai i quin cost energètic addicional exigeix mantenir l'òrbita?
L'energia que cal comunicar a una massa $m$ en repòs a la superfície terrestre per situar-la en una òrbita circular de radi $r$ és…
L'energia que cal comunicar a una massa $m$ en repòs a la superfície terrestre per situar-la en una òrbita circular de radi $r$ és $E = G\cdot M_T\cdot m\cdot\left(\frac{1}{R_T} - \frac{1}{2\cdot r}\right)$. Un petit satèl·lit de $m = 200\ \text{kg}$ es vol situar en una òrbita de $500\ \text{km}$ d'alçada ($r = 6,87\cdot10^{6}\ \text{m}$). Dades: $G = 6,67\cdot10^{-11}\ \text{N}\cdot\text{m}^2/\text{kg}^2$; $M_T = 5,97\cdot10^{24}\ \text{kg}$ i $R_T = 6,37\cdot10^{6}\ \text{m}$.
- a) Calcula aquesta energia i expressa-la en notació científica.
- b) Indica en quines dues «partides» energètiques s'inverteix aquesta energia.
Per situar un satèl·lit en una certa òrbita cal augmentar la seva energia potencial en $\Delta E_p = 5\cdot10^{9}\ \text{J}$ i, a més, comunicar-li una energia cinètica…
Per situar un satèl·lit en una certa òrbita cal augmentar la seva energia potencial en $\Delta E_p = 5\cdot10^{9}\ \text{J}$ i, a més, comunicar-li una energia cinètica orbital de $E_c = 4\cdot10^{9}\ \text{J}$.
- a) Calcula l'energia total que ha de subministrar el llançador.
- b) Explica per què posar un satèl·lit en òrbita no consisteix només a «pujar-lo» fins a aquesta alçada.
Un satèl·lit meteorològic de $m = 1500\ \text{kg}$ es vol situar en òrbita geoestacionària, de radi $r = 4,22\cdot10^{7}\ \text{m}$, partint del repòs a la superfície…
Un satèl·lit meteorològic de $m = 1500\ \text{kg}$ es vol situar en òrbita geoestacionària, de radi $r = 4,22\cdot10^{7}\ \text{m}$, partint del repòs a la superfície terrestre. L'energia necessària és $E = G\cdot M_T\cdot m\cdot\left(\frac{1}{R_T} - \frac{1}{2\cdot r}\right)$. Dades: $G = 6,67\cdot10^{-11}\ \text{N}\cdot\text{m}^2/\text{kg}^2$; $M_T = 5,97\cdot10^{24}\ \text{kg}$ i $R_T = 6,37\cdot10^{6}\ \text{m}$.
- a) Calcula aquesta energia.
- b) Calcula quina fracció d'aquesta energia correspon a «pujar» (variació de $E_p$) i quina a «orbitar» (energia cinètica orbital), i comenta el resultat.
Canviar d'òrbita: la paradoxa del satèl·lit
Un satèl·lit d'una constel·lació d'internet, de $m = 300\ \text{kg}$, ha de pujar de la seva òrbita d'aparcament, a $500\ \text{km}$ d'alçada (…
Un satèl·lit d'una constel·lació d'internet, de $m = 300\ \text{kg}$, ha de pujar de la seva òrbita d'aparcament, a $500\ \text{km}$ d'alçada ($r_1 = 6,87\cdot10^{6}\ \text{m}$), a la seva òrbita operativa, a $800\ \text{km}$ ($r_2 = 7,17\cdot10^{6}\ \text{m}$). El treball necessari per passar d'una òrbita circular a una altra és $W = \frac{G\cdot M\cdot m}{2}\cdot\left(\frac{1}{r_1} - \frac{1}{r_2}\right)$. Dades: $G = 6,67\cdot10^{-11}\ \text{N}\cdot\text{m}^2/\text{kg}^2$ i $M_T = 5,97\cdot10^{24}\ \text{kg}$.
- a) Calcula el treball que han d'aportar els propulsors del satèl·lit.
- b) Raona el signe positiu del resultat: d'on surt aquesta energia i on va a parar?
Els propulsors d'un satèl·lit de $m = 500\ \text{kg}$ l'eleven d'una òrbita circular de $500\ \text{km}$ d'alçada ($r_1 = 6,87\cdot10^{6}\ \text{m}$) a una altra de…
Els propulsors d'un satèl·lit de $m = 500\ \text{kg}$ l'eleven d'una òrbita circular de $500\ \text{km}$ d'alçada ($r_1 = 6,87\cdot10^{6}\ \text{m}$) a una altra de $800\ \text{km}$ ($r_2 = 7,17\cdot10^{6}\ \text{m}$). Dades: $G = 6,67\cdot10^{-11}\ \text{N}\cdot\text{m}^2/\text{kg}^2$ i $M_T = 5,97\cdot10^{24}\ \text{kg}$.
- a) Calcula el treball aportat pels propulsors, $W = \frac{G\cdot M\cdot m}{2}\cdot\left(\frac{1}{r_1} - \frac{1}{r_2}\right)$.
- b) Calcula la velocitat orbital a cada òrbita, $v = \sqrt{\frac{G\cdot M}{r}}$, i comprova que disminueix.
- c) Explica l'aparent paradoxa: els motors aporten energia al satèl·lit i, tanmateix, aquest acaba movent-se més a poc a poc. Basa l'explicació en els balanços de $E_c$, $E_p$ i $E_m$.
Un satèl·lit de $m = 500\ \text{kg}$ perd alçada pel fregament amb l'alta atmosfera i passa d'una òrbita circular de $350\ \text{km}$ ($r_1 = 6,72\cdot10^{6}\ \text{m}$)…
Un satèl·lit de $m = 500\ \text{kg}$ perd alçada pel fregament amb l'alta atmosfera i passa d'una òrbita circular de $350\ \text{km}$ ($r_1 = 6,72\cdot10^{6}\ \text{m}$) a una altra de $250\ \text{km}$ ($r_2 = 6,62\cdot10^{6}\ \text{m}$). Dades: $G = 6,67\cdot10^{-11}\ \text{N}\cdot\text{m}^2/\text{kg}^2$ i $M_T = 5,97\cdot10^{24}\ \text{kg}$.
- a) Calcula la variació d'energia cinètica entre totes dues òrbites, $\Delta E_c$, amb $E_c = \frac{G\cdot M\cdot m}{2\cdot r}$.
- b) Calcula la variació d'energia potencial, $\Delta E_p$.
- c) Calcula la variació d'energia mecànica, $\Delta E_m$, i explica què ha passat amb aquesta energia.
- d) Calcula la velocitat orbital a cada òrbita i explica la «paradoxa del satèl·lit»: en frenar per fregament, el satèl·lit acaba movent-se més ràpid.
Balanços en caigudes, decaïments orbitals i viatges interplanetaris
Els centres de control observen que els satèl·lits en òrbita baixa, a mesura que freguen amb l'aire tènue i cauen cap a capes més denses, completen cada volta en menys temps. Com pot una força resistent i dissipativa aconseguir que un cos acabi movent-se amb més rapidesa?
Un satèl·lit de $m = 300\ \text{kg}$ decau per fregament amb l'alta atmosfera des d'una òrbita circular de $800\ \text{km}$ d'alçada ($r_1 = 7,17\cdot10^{6}\ \text{m}$)…
Un satèl·lit de $m = 300\ \text{kg}$ decau per fregament amb l'alta atmosfera des d'una òrbita circular de $800\ \text{km}$ d'alçada ($r_1 = 7,17\cdot10^{6}\ \text{m}$) fins a una altra de $500\ \text{km}$ ($r_2 = 6,87\cdot10^{6}\ \text{m}$). Dades: $G = 6,67\cdot10^{-11}\ \text{N}\cdot\text{m}^2/\text{kg}^2$ i $M_T = 5,97\cdot10^{24}\ \text{kg}$.
- a) Calcula el treball realitzat pel camp gravitatori en el descens, $W_{campo} = G\cdot M\cdot m\cdot\left(\frac{1}{r_2} - \frac{1}{r_1}\right)$.
- b) Calcula la variació d'energia mecànica del satèl·lit entre totes dues òrbites circulars, $\Delta E_m = E_{m,2} - E_{m,1}$ amb $E_m = -\frac{G\cdot M\cdot m}{2\cdot r}$.
- c) Explica per què els dos resultats no coincideixen i què ha passat amb la diferència.
Una missió porta una càrrega de $m = 1000\ \text{kg}$ des del repòs a la superfície terrestre fins a fer-la escapar de la Terra, en dues etapes: primer es situa en una…
Una missió porta una càrrega de $m = 1000\ \text{kg}$ des del repòs a la superfície terrestre fins a fer-la escapar de la Terra, en dues etapes: primer es situa en una òrbita circular de $800\ \text{km}$ d'alçada ($r = 7,17\cdot10^{6}\ \text{m}$) i des d'allà se li dóna l'impuls final d'escapament. Dades: $G = 6,67\cdot10^{-11}\ \text{N}\cdot\text{m}^2/\text{kg}^2$; $M_T = 5,97\cdot10^{24}\ \text{kg}$ i $R_T = 6,37\cdot10^{6}\ \text{m}$. La missió es mostra a la figura.
- a) Calcula l'energia de la primera etapa, $E_1 = G\cdot M_T\cdot m\cdot\left(\frac{1}{R_T} - \frac{1}{2\cdot r}\right)$.
- b) Calcula l'energia de la segona etapa: la que cal aportar a un satèl·lit en òrbita circular perquè escapi, $E_2 = \frac{G\cdot M_T\cdot m}{2\cdot r}$.
- c) Suma totes dues energies i comprova que el total coincideix amb l'energia d'escapament directa des de la superfície, $E_{esc} = \frac{G\cdot M_T\cdot m}{R_T}$.
- d) Raona per què el total no depèn de l'òrbita intermèdia triada, basant-te en el fet que l'energia mecànica final (a l'infinit, en repòs) és la mateixa en tots els casos.
Una nau tripulada de $m = 5\cdot10^{3}\ \text{kg}$ parteix d'una òrbita circular baixa terrestre ($r_1 = 6,77\cdot10^{6}\ \text{m}$) cap a la Lluna, la distància mitjana…
Una nau tripulada de $m = 5\cdot10^{3}\ \text{kg}$ parteix d'una òrbita circular baixa terrestre ($r_1 = 6,77\cdot10^{6}\ \text{m}$) cap a la Lluna, la distància mitjana de la qual al centre de la Terra és $r_2 = 3,84\cdot10^{8}\ \text{m}$. Dades: $G = 6,67\cdot10^{-11}\ \text{N}\cdot\text{m}^2/\text{kg}^2$ i $M_T = 5,97\cdot10^{24}\ \text{kg}$.
- a) Calcula l'energia mecànica de la nau a l'òrbita baixa, $E_{m,1} = -\frac{G\cdot M_T\cdot m}{2\cdot r_1}$.
- b) Calcula l'energia mecànica mínima que tindria en arribar a la distància lunar si hi arribés amb velocitat nul·la, $E_{m,2} = -\frac{G\cdot M_T\cdot m}{r_2}$.
- c) Calcula l'energia mínima que ha d'aportar l'impuls de sortida d'òrbita, $\Delta E = E_{m,2} - E_{m,1}$, i compara-la amb l'energia necessària per escapar de la Terra des d'aquesta mateixa òrbita.
- d) Raona per què la missió real necessita energia addicional: la nau no pot quedar-se en aquest punt amb velocitat nul·la, sinó que s'ha d'inserir en òrbita lunar o tornar.
Per viatjar a la Lluna cal superar el «punt neutre», situat aproximadament a $d = 3,46\cdot10^{8}\ \text{m}$ del centre de la Terra, on les atraccions de la Terra i de…
Per viatjar a la Lluna cal superar el «punt neutre», situat aproximadament a $d = 3,46\cdot10^{8}\ \text{m}$ del centre de la Terra, on les atraccions de la Terra i de la Lluna es compensen. La distància mitjana Terra-Lluna és $r_{TL} = 3,84\cdot10^{8}\ \text{m}$. Una nau de $m = 5\cdot10^{3}\ \text{kg}$ parteix del repòs a la superfície terrestre. Dades: $G = 6,67\cdot10^{-11}\ \text{N}\cdot\text{m}^2/\text{kg}^2$; $M_T = 5,97\cdot10^{24}\ \text{kg}$; $R_T = 6,37\cdot10^{6}\ \text{m}$ i $M_L = 7,35\cdot10^{22}\ \text{kg}$. Observa l'esquema:
- a) Calcula la variació d'energia potencial deguda a la Terra en anar de la superfície terrestre al punt neutre, $\Delta E_{p,T} = G\cdot M_T\cdot m\cdot\left(\frac{1}{R_T} - \frac{1}{d}\right)$.
- b) Calcula la variació d'energia potencial deguda a la Lluna en el mateix trajecte, tenint en compte que la nau passa d'estar a $r_{TL}$ de la Lluna a estar a $r_{TL} - d$: $\Delta E_{p,L} = G\cdot M_L\cdot m\cdot\left(\frac{1}{r_{TL}} - \frac{1}{r_{TL} - d}\right)$.
- c) Suma ambdues contribucions per obtenir l'energia mínima total del viatge al punt neutre i compara-la amb l'energia d'escapament de la Terra des de la superfície, $\frac{G\cdot M_T\cdot m}{R_T}$. Quina conclusió extreus sobre el «preu» energètic d'arribar a la Lluna?
Torna al principi: El satèl·lit que frena per fricció acaba anant més ràpid perquè, en perdre altura, el camp gravitatori realitza un treball positiu que duplica l'energia dissipada per fregament ($W_{campo} = 2\,|W_{roz}|$), de manera que la meitat del descens d'energia potencial es converteix en energia cinètica i la seva rapidesa orbital augmenta ($v = \sqrt{G\cdot M/r}$).