Tipus de moviments ondulatoris
El so d'una guitarra, la llum d'una pantalla, les onades de la platja i el tremolor d'un terratrèmol són tots moviments ondulatoris, però no s'assemblen gens a primera vista. Classificar-los segons què necessiten per propagar-se i com vibra el medi permet entendre, sense memoritzar cas per cas, per què el so no viatja pel buit, per què un tsunami en alta mar gairebé no es nota i per què una corda de guitarra només sona en certes freqüències.
Segons el medi: mecàniques i electromagnètiques
Si col·loques un timbre sonant dins d'una campana de vidre i extreus l'aire amb una bomba de buit, continues veient el martell colpejar però el so deixa de sentir-se: per què la llum travessa el buit sense dificultat mentre que el so necessita matèria per viatjar?
Classifica les ones següents en mecàniques o electromagnètiques i explica el criteri que has utilitzat: a) El so emès per un altaveu. b) La llum d'un far. c) Les…
Classifica les ones següents en mecàniques o electromagnètiques i explica el criteri que has utilitzat:
- a) El so emès per un altaveu.
- b) La llum d'un far.
- c) Les microones d'un forn.
- d) Les ones del mar.
- e) Les ones sísmiques d'un terratrèmol.
El $2015$ l'observatori LIGO va detectar per primera vegada ones gravitatòries procedents de la fusió de dos forats negres situats a $1,3\cdot10^{9}$ anys llum. Les ones…
El $2015$ l'observatori LIGO va detectar per primera vegada ones gravitatòries procedents de la fusió de dos forats negres situats a $1,3\cdot10^{9}$ anys llum. Les ones gravitatòries viatgen pel buit a $c = 3\cdot10^{8}\ \text{m/s}$. Dades: $1$ any llum $= 9,46\cdot10^{15}\ \text{m}$; $1$ any $= 3,156\cdot10^{7}\ \text{s}$.
- a) Expressa la distància a la font en metres, en notació científica.
- b) Calcula el temps que va viatjar el senyal fins a arribar a la Terra, en segons.
- c) Raona si les ones gravitatòries són ones electromagnètiques o mecàniques i què les distingeix d'unes i d'altres.
Segons la vibració: transversals i longitudinals
Explica la diferència entre una ona transversal i una ona longitudinal, indicant com oscil·la el medi en cada cas respecte a la direcció en què avança la pertorbació, i…
Explica la diferència entre una ona transversal i una ona longitudinal, indicant com oscil·la el medi en cada cas respecte a la direcció en què avança la pertorbació, i posa un exemple real de cada tipus.
Les ones sísmiques P són longitudinals i les ones sísmiques S són transversals. a) Explica què significa cadascuna d'aquestes afirmacions, descrivint com es mou el…
Les ones sísmiques P són longitudinals i les ones sísmiques S són transversals.
- a) Explica què significa cadascuna d'aquestes afirmacions, descrivint com es mou el terreny al pas de cada tipus d'ona.
- b) Raona quin dels dos tipus no pot propagar-se a través de les capes fluides de l'interior de la Terra i per què.
La velocitat de propagació depèn del medi
Durant una tempesta, el llampec es percep a l'instant però el tro triga uns quants segons a arribar, i si recolzes l'orella en una tanca metàl·lica el cop se sent abans pel metall que per l'aire: quines propietats del medi determinen a quina velocitat es propaga una pertorbació?
Fixa la freqüència (la imposa el focus) i canvia la longitud d'ona: equival a canviar de medi, perquè $v=\lambda\cdot f$ varia només perquè varia $\lambda$.
Una corda de piano de $1\ \text{m}$ de longitud té una massa de $10\ \text{g}$ i està sotmesa a una tensió de $400\ \text{N}$. a) Calcula la seva densitat lineal $\mu$,…
Una corda de piano de $1\ \text{m}$ de longitud té una massa de $10\ \text{g}$ i està sotmesa a una tensió de $400\ \text{N}$.
- a) Calcula la seva densitat lineal $\mu$, en $\text{kg/m}$.
- b) Calcula la velocitat de propagació de les ones transversals a la corda fent servir $v = \sqrt{\frac{T}{\mu}}$.
- c) Calcula el temps que triga un pols a recórrer la corda d'un extrem a l'altre.
Es dona un cop sec a l'extrem d'una canonada d'acer de $1000\ \text{m}$ de longitud, plena d'aigua i envoltada d'aire, de manera que el so viatja pels tres medis alhora.…
Es dona un cop sec a l'extrem d'una canonada d'acer de $1000\ \text{m}$ de longitud, plena d'aigua i envoltada d'aire, de manera que el so viatja pels tres medis alhora. Les velocitats del so són $5100\ \text{m/s}$ a l'acer, $1480\ \text{m/s}$ a l'aigua i $340\ \text{m/s}$ a l'aire.
- a) Calcula el temps que triga el so a arribar a l'altre extrem per cadascun dels tres medis.
- b) Explica per què a l'altre extrem es perceben tres senyals separats en el temps.
- c) Raona, relacionant-ho amb l'estructura interna de cada medi, per què el so viatja més ràpid en un sòlid que en un gas.
A mar obert un tsunami es propaga com una ona de gravetat la velocitat de la qual depèn de la profunditat $h$ segons $v = \sqrt{g \cdot h}$. Pren…
A mar obert un tsunami es propaga com una ona de gravetat la velocitat de la qual depèn de la profunditat $h$ segons $v = \sqrt{g \cdot h}$. Pren $g = 9,8\ \text{m/s}^2$.
- a) Calcula la velocitat del tsunami en una zona de l'oceà de $4000\ \text{m}$ de profunditat, en $\text{m/s}$, i expressa-la en $\text{km/h}$.
- b) Calcula el temps que trigaria a recórrer $2000\ \text{km}$ d'oceà obert a aquesta velocitat, en hores.
- c) En apropar-se a la costa la profunditat disminueix: raona què li passa a la velocitat del tsunami i explica, per conservació de l'energia que transporta el tren d'ones, per què la seva alçària creix en arribar a la costa.
Ones estacionàries: nodes, ventres i modes de vibració
En agitar una corda lligada a la paret amb una freqüència molt concreta, la pertorbació deixa de semblar un pols que avança i la corda es divideix en punts immòbils i zones d'oscil·lació molt àmplia: com és possible que dues ones en moviment produeixin un patró que roman fix en l'espai?
En polsar una corda de guitarra, fixa pels seus dos extrems, es forma una ona estacionària com la de la figura. a) Explica què són els nodes i els ventres (o antinodes)…
En polsar una corda de guitarra, fixa pels seus dos extrems, es forma una ona estacionària com la de la figura.
- a) Explica què són els nodes i els ventres (o antinodes) d'una ona estacionària.
- b) Indica, en funció de la longitud d'ona $\lambda$, la distància que separa dos nodes consecutius.
En una corda de $1,2\ \text{m}$ fixa pels dos extrems es forma una ona estacionària amb quatre ventres. a) Dibuixa a la teva llibreta la forma de la corda i assenyala…
En una corda de $1,2\ \text{m}$ fixa pels dos extrems es forma una ona estacionària amb quatre ventres.
- a) Dibuixa a la teva llibreta la forma de la corda i assenyala els nodes i els ventres.
- b) Calcula la longitud d'ona tenint en compte que a la corda hi caben quatre mitges longituds d'ona.
- c) Si les ones viatgen per la corda a $240\ \text{m/s}$, calcula la freqüència de la vibració.
Pots fer-ho en paper i enviar una foto amb la teva resposta.
Una corda de guitarra de $0,65\ \text{m}$ de longitud vibra en el seu mode fonamental, és a dir, amb un sol ventre entre els dos extrems fixos. Les ones viatgen per la…
Una corda de guitarra de $0,65\ \text{m}$ de longitud vibra en el seu mode fonamental, és a dir, amb un sol ventre entre els dos extrems fixos. Les ones viatgen per la corda a $260\ \text{m/s}$.
- a) Raona, a partir de la condició d'extrems fixos, que la longitud d'ona del mode fonamental és $\lambda_1 = 2 \cdot L$.
- b) Calcula la freqüència fonamental fent servir $f_1 = \frac{v}{2 \cdot L}$.
Ones estacionàries en tubs sonors
En un tub ideal, un extrem obert és aproximadament ventre de desplaçament de l'aire i node de pressió; un de tancat és node de desplaçament i ventre de pressió. Cal indicar quina magnitud representa el dibuix.
La forma general d'una estacionària pot obtenir-se sumant dues ones de la mateixa amplitud i freqüència que avancen en sentits oposats: $y=2A\sin(kx)\cos(\omega t)$. L'amplitud local és $|2A\sin(kx)|$; entre nodes consecutius hi ha $\lambda/2$. És diferent d'una ona viatgera d'amplitud uniforme.
L'esquema relaciona les idees principals:
Torna al principi: En alta mar, un tsunami viatja a més de $700\ \text{km/h}$ però amb una longitud d'ona de centenars de quilòmetres i amb prou feines un metre d'alçada, cosa que el fa imperceptible per a un vaixell; només en frenar prop de la costa la seva energia es comprimeix verticalment aixecant una onada destructiva.