Exercicis: Contracció de la longitud, dilatació del temps i energia relativista
Un fenomen dura $\Delta t_0 = 10\ \text{s}$ mesurat en el seu propi sistema de referència. Per a un observador que el veu passar a gran velocitat, el factor de Lorentz…
Un fenomen dura $\Delta t_0 = 10\ \text{s}$ mesurat en el seu propi sistema de referència. Per a un observador que el veu passar a gran velocitat, el factor de Lorentz val $\gamma = 2$. Sabent que la dilatació del temps és $\Delta t = \gamma \cdot \Delta t_0$, quant dura el fenomen per a aquest observador?
La contracció de la longitud és $L = \frac{L_0}{\gamma}$. Una nau mesura $L_0 = 100\ \text{m}$ en repòs i viatja amb $\gamma = 2$. Quina longitud mesura un observador a…
La contracció de la longitud és $L = \frac{L_0}{\gamma}$. Una nau mesura $L_0 = 100\ \text{m}$ en repòs i viatja amb $\gamma = 2$. Quina longitud mesura un observador a la Terra?
L'energia associada a una massa en repòs és $E = m \cdot c^2$, amb $c = 3 \cdot 10^{8}\ \text{m/s}$. Calcula l'energia corresponent a $1\ \text{kg}$ de massa i…
L'energia associada a una massa en repòs és $E = m \cdot c^2$, amb $c = 3 \cdot 10^{8}\ \text{m/s}$. Calcula l'energia corresponent a $1\ \text{kg}$ de massa i expressa-la en notació científica.
Una vareta té una longitud pròpia de $2\ \text{m}$ i es mou respecte al laboratori amb $\gamma = 1,25$. Utilitzant $L = \frac{L_0}{\gamma}$, calcula la seva longitud…
Una vareta té una longitud pròpia de $2\ \text{m}$ i es mou respecte al laboratori amb $\gamma = 1,25$. Utilitzant $L = \frac{L_0}{\gamma}$, calcula la seva longitud mesurada des del laboratori.
Un muó té una vida mitjana en repòs de $2,2\ \mu\text{s}$. Un feix de muons viatja per un anell d'emmagatzematge amb $\gamma = 10$. Aplicant…
Un muó té una vida mitjana en repòs de $2,2\ \mu\text{s}$. Un feix de muons viatja per un anell d'emmagatzematge amb $\gamma = 10$. Aplicant $\Delta t = \gamma \cdot \Delta t_0$, quina és la vida mitjana dels muons mesurada des del laboratori?
Calcula l'energia de la massa en repòs d'un electró, $m = 9,11 \cdot 10^{-31}\ \text{kg}$, utilitzant $E = m \cdot c^2$ amb $c = 3 \cdot 10^{8}\ \text{m/s}$. Expressa el…
Calcula l'energia de la massa en repòs d'un electró, $m = 9,11 \cdot 10^{-31}\ \text{kg}$, utilitzant $E = m \cdot c^2$ amb $c = 3 \cdot 10^{8}\ \text{m/s}$. Expressa el resultat en notació científica amb dues xifres significatives.
La contracció de la longitud només afecta la dimensió paral·lela al moviment. Una nau de $50\ \text{m}$ de llargària pròpia i $20\ \text{m}$ d'alçada viatja…
La contracció de la longitud només afecta la dimensió paral·lela al moviment. Una nau de $50\ \text{m}$ de llargària pròpia i $20\ \text{m}$ d'alçada viatja horitzontalment amb $\gamma = 1,25$. La figura mostra les seves dimensions pròpies.
- a) Quina longitud mesura des de la Terra ($L = \frac{L_0}{\gamma}$)?
- b) Quina alçada mesura des de la Terra? Justifica-ho.
Un rellotge viatja en una nau amb $\gamma = 1,5$. Quan per al viatger han passat $6$ anys, quants anys han transcorregut a la Terra? Aplica…
Un rellotge viatja en una nau amb $\gamma = 1,5$. Quan per al viatger han passat $6$ anys, quants anys han transcorregut a la Terra? Aplica $\Delta t = \gamma \cdot \Delta t_0$ i indica quin dels dos temps és el temps propi del viatge.
Un astronauta viatja en una nau amb $\gamma = 1,25$. Des de la Terra es mesura que el viatge dura $8$ anys. a) Utilitzant $\Delta t = \gamma \cdot \Delta t_0$, quants…
Un astronauta viatja en una nau amb $\gamma = 1,25$. Des de la Terra es mesura que el viatge dura $8$ anys.
- a) Utilitzant $\Delta t = \gamma \cdot \Delta t_0$, quants anys envelleix l'astronauta?
- b) Si va partir amb $30$ anys, quina edat té en tornar i quina edat té el seu germà bessó, que es va quedar a la Terra?
Un muó es crea a l'alta atmosfera viatjant a $v = 0,998c$ amb $\gamma = 15$; la seva vida mitjana pròpia és $2,2\ \mu\text{s}$ (dada: $c = 3 \cdot 10^{8}\ \text{m/s}$).…
Un muó es crea a l'alta atmosfera viatjant a $v = 0,998c$ amb $\gamma = 15$; la seva vida mitjana pròpia és $2,2\ \mu\text{s}$ (dada: $c = 3 \cdot 10^{8}\ \text{m/s}$).
- a) Calcula la seva vida mitjana mesurada des de la Terra ($\Delta t = \gamma \cdot \Delta t_0$).
- b) Calcula la distància mitjana que recorre segons un observador terrestre.
- c) Si el muó s'hagués creat a $30\ \text{km}$ d'alçada, arribaria de mitjana a la superfície? Justifica-ho amb el resultat anterior.
Una nau de longitud pròpia $L_0 = 120\ \text{m}$ viatja amb $\gamma = 1,5$. a) Quina longitud mesura un observador terrestre ($L = \frac{L_0}{\gamma}$)? b) Si el viatge…
Una nau de longitud pròpia $L_0 = 120\ \text{m}$ viatja amb $\gamma = 1,5$.
- a) Quina longitud mesura un observador terrestre ($L = \frac{L_0}{\gamma}$)?
- b) Si el viatge dura $10$ anys per a la Terra, quant dura per a la tripulació ($\Delta t = \gamma \cdot \Delta t_0$)?
- c) Raona quin dels dos observadors mesura el temps propi del viatge i per què.
Un quilowatt-hora, la unitat d'energia de les factures elèctriques, equival a $3,6 \cdot 10^{6}\ \text{J}$. a) Utilitzant $E = m \cdot c^2$ amb…
Un quilowatt-hora, la unitat d'energia de les factures elèctriques, equival a $3,6 \cdot 10^{6}\ \text{J}$.
- a) Utilitzant $E = m \cdot c^2$ amb $c = 3 \cdot 10^{8}\ \text{m/s}$, calcula a quina massa equival $1\ \text{kW} \cdot \text{h}$ d'energia.
- b) Compara aquesta massa amb la d'un gra de sorra ($10^{-5}\ \text{kg}$): quantes vegades més gran és el gra de sorra? Comenta el resultat.
El Sol radia una potència de $3,9 \cdot 10^{26}\ \text{W}$ convertint part de la seva massa en energia. a) Calcula l'energia que emet cada segon. b) Utilitzant…
El Sol radia una potència de $3,9 \cdot 10^{26}\ \text{W}$ convertint part de la seva massa en energia.
- a) Calcula l'energia que emet cada segon.
- b) Utilitzant $E = m \cdot c^2$ amb $c = 3 \cdot 10^{8}\ \text{m/s}$, calcula la massa que el Sol converteix en energia cada segon.
- c) Expressa el resultat en tones ($1\ \text{t} = 10^{3}\ \text{kg}$).
Un pió té una vida pròpia de $2,6 \cdot 10^{-8}\ \text{s}$. En un accelerador lineal viatja a $v = 0,98c$ amb $\gamma = 5$ (dada: $c = 3 \cdot 10^{8}\ \text{m/s}$). a)…
Un pió té una vida pròpia de $2,6 \cdot 10^{-8}\ \text{s}$. En un accelerador lineal viatja a $v = 0,98c$ amb $\gamma = 5$ (dada: $c = 3 \cdot 10^{8}\ \text{m/s}$).
- a) Quina és la seva vida mitjana mesurada al laboratori ($\Delta t = \gamma \cdot \Delta t_0$)?
- b) Quina distància mitjana recorre a l'accelerador abans de desintegrar-se?
- c) Explica per què sense la dilatació del temps els pions amb prou feines recorrerien uns $8\ \text{m}$ i quina conseqüència tindria això per a la seva detecció.
El factor de Lorentz és $\gamma = \frac{1}{\sqrt{1 - \frac{v^2}{c^2}}}$, d'on $v = c \cdot \sqrt{1 - \frac{1}{\gamma^2}}$. a) Calcula la velocitat d'una nau que viatja…
El factor de Lorentz és $\gamma = \frac{1}{\sqrt{1 - \frac{v^2}{c^2}}}$, d'on $v = c \cdot \sqrt{1 - \frac{1}{\gamma^2}}$.
- a) Calcula la velocitat d'una nau que viatja amb $\gamma = 2$, expressada com a fracció de $c$.
- b) Expressa aquesta velocitat en $\text{m/s}$ (dada: $c = 3 \cdot 10^{8}\ \text{m/s}$).
Una bombeta de $100\ \text{W}$ roman encesa durant $10$ anys, és a dir, $3,2 \cdot 10^{8}\ \text{s}$. a) Calcula l'energia elèctrica consumida. b) Utilitzant…
Una bombeta de $100\ \text{W}$ roman encesa durant $10$ anys, és a dir, $3,2 \cdot 10^{8}\ \text{s}$.
- a) Calcula l'energia elèctrica consumida.
- b) Utilitzant $E = m \cdot c^2$ amb $c = 3 \cdot 10^{8}\ \text{m/s}$, calcula la massa equivalent a aquesta energia.
- c) Compara aquesta massa amb la d'un bacteri ($10^{-15}\ \text{kg}$): quantes vegades més gran és?
Proxima Centauri, l'estel més proper al Sol, està a $4,2$ anys llum mesurats des de la Terra. Una nau viatja cap allà amb $\gamma = 2$, la qual cosa correspon a…
Proxima Centauri, l'estel més proper al Sol, està a $4,2$ anys llum mesurats des de la Terra. Una nau viatja cap allà amb $\gamma = 2$, la qual cosa correspon a $v = 0,866c$ (s'obté de $v = c \cdot \sqrt{1 - \frac{1}{\gamma^2}}$). Recorda que un any llum és la distància que recorre la llum en un any. L'esquema resumeix el viatge.
- a) Quant dura el viatge per als observadors terrestres?
- b) Quant dura per a la tripulació ($\Delta t = \gamma \cdot \Delta t_0$)?
- c) Quina distància Terra-estel mesura la tripulació ($L = \frac{L_0}{\gamma}$)?
- d) Comprova la coherència dels resultats: la tripulació ha de recórrer la distància contreta de l'apartat c) a la velocitat $0,866c$ en el temps de l'apartat b). Verifica-ho numèricament.
El Sol té una massa de $2 \cdot 10^{30}\ \text{kg}$ i radia una potència de $3,9 \cdot 10^{26}\ \text{W}$ convertint massa en energia ($E = m \cdot c^2$;…
El Sol té una massa de $2 \cdot 10^{30}\ \text{kg}$ i radia una potència de $3,9 \cdot 10^{26}\ \text{W}$ convertint massa en energia ($E = m \cdot c^2$; $c = 3 \cdot 10^{8}\ \text{m/s}$).
- a) Calcula la massa que el Sol perd cada segon.
- b) Calcula la massa perduda en $10^{10}$ anys ($3,2 \cdot 10^{17}\ \text{s}$), de l'ordre de la seva vida total.
- c) Quina fracció de la massa solar representa? Expressa-la en tant per cent.
- d) Conclou si la radiació canvia apreciablement la massa del Sol al llarg de la seva vida i comenta per què la seva gravetat amb prou feines es veu afectada.
Al Sol, cada reacció de la cadena protó-protó converteix quatre protons en un nucli d'heli amb un defecte de massa de $\Delta m = 4,7 \cdot 10^{-29}\ \text{kg}$ (…
Al Sol, cada reacció de la cadena protó-protó converteix quatre protons en un nucli d'heli amb un defecte de massa de $\Delta m = 4,7 \cdot 10^{-29}\ \text{kg}$ ($c = 3 \cdot 10^{8}\ \text{m/s}$).
- a) Calcula l'energia alliberada en cada reacció ($E = \Delta m \cdot c^2$).
- b) El Sol radia $3,9 \cdot 10^{26}\ \text{W}$: calcula quantes d'aquestes reaccions tenen lloc cada segon.
- c) Si cada reacció consumeix quatre protons de $1,67 \cdot 10^{-27}\ \text{kg}$ cadascun, calcula la massa d'hidrogen que el Sol fusiona cada segon.
- d) Compara la massa fusionada de l'apartat c) amb la massa convertida en energia de l'apartat a) i b): quin percentatge de la massa es transforma en energia?
Una nau de longitud pròpia $100\ \text{m}$ travessa una estació espacial amb $\gamma = 7,09$. L'estació disposa d'un hangar de $15\ \text{m}$. L'esquema representa la…
Una nau de longitud pròpia $100\ \text{m}$ travessa una estació espacial amb $\gamma = 7,09$. L'estació disposa d'un hangar de $15\ \text{m}$. L'esquema representa la situació.
- a) Quina longitud mesura el personal de l'estació per a la nau ($L = \frac{L_0}{\gamma}$)? Hi cap la nau sencera dins de l'hangar, encara que sigui durant un instant, segons ells?
- b) Per al pilot és l'estació la que es mou: quina longitud mesura el pilot per a l'hangar? Hi cap la nau segons ell?
- c) La contradicció aparent es dissol perquè «la nau és sencera a dins alhora» no significa el mateix per a ambdós observadors. Anomena i explica el concepte relativista que resol la paradoxa.
Un quilogram de gasolina allibera en cremar-se $4,6 \cdot 10^{7}\ \text{J}$ ($c = 3 \cdot 10^{8}\ \text{m/s}$). a) Calcula l'energia corresponent a la massa en repòs de…
Un quilogram de gasolina allibera en cremar-se $4,6 \cdot 10^{7}\ \text{J}$ ($c = 3 \cdot 10^{8}\ \text{m/s}$).
- a) Calcula l'energia corresponent a la massa en repòs de $1\ \text{kg}$ segons $E = m \cdot c^2$.
- b) A quants quilograms de gasolina equivaldria aquesta energia?
- c) Quina fracció de la seva massa en repòs converteix la gasolina en energia en cremar?
- d) En vista del resultat, explica per què l'equivalència massa-energia passa desapercebuda en les reaccions químiques i quin tipus de processos sí que converteixen una fracció apreciable de massa en energia.
Un muó es crea a $15\ \text{km}$ d'alçada, viatja a $v = 0,9995c$ amb $\gamma = 31,6$ i la seva vida mitjana pròpia és $2,2\ \mu\text{s}$ (dada:…
Un muó es crea a $15\ \text{km}$ d'alçada, viatja a $v = 0,9995c$ amb $\gamma = 31,6$ i la seva vida mitjana pròpia és $2,2\ \mu\text{s}$ (dada: $c = 3 \cdot 10^{8}\ \text{m/s}$). La figura compara els dos punts de vista.
- a) Calcula la seva vida mitjana vista des de la Terra ($\Delta t = \gamma \cdot \Delta t_0$).
- b) Calcula la distància mitjana que recorre segons la Terra i conclou si pot arribar a la superfície.
- c) Des del punt de vista del muó, la seva vida és de $2,2\ \mu\text{s}$ però l'atmosfera es contreu: calcula el gruix d'atmosfera que travessa ($L = \frac{L_0}{\gamma}$) i la distància que recorre en la seva vida pròpia, i comprova que arriba a la mateixa conclusió que a b).
- d) Explica per què ambdós observadors estan d'acord en el resultat final (el muó arriba a terra) encara que ho expliquin de manera diferent.
Una agència espacial estudia que una nau de $50\ \text{m}$ de longitud pròpia mesuri només $10\ \text{m}$ des de la Terra. a) Quin factor $\gamma$ fa falta per a això…
Una agència espacial estudia que una nau de $50\ \text{m}$ de longitud pròpia mesuri només $10\ \text{m}$ des de la Terra.
- a) Quin factor $\gamma$ fa falta per a això ($L = \frac{L_0}{\gamma}$)?
- b) Calcula la velocitat corresponent amb $v = c \cdot \sqrt{1 - \frac{1}{\gamma^2}}$ i expressa-la com a fracció de $c$.
- c) Amb aquest factor $\gamma$, quants anys transcorrerien a la Terra per cada any que envelleix la tripulació ($\Delta t = \gamma \cdot \Delta t_0$)?
- d) Valora, a la vista dels resultats, què tindria el viatge interestel·lar a aquestes velocitats d'avantatge i de problema per a l'exploració humana.
En una tomografia per emissió de positrons (PET), un positró emès per un traçador radioactiu s'anihila amb un electró del teixit i tota la seva massa es converteix en…
En una tomografia per emissió de positrons (PET), un positró emès per un traçador radioactiu s'anihila amb un electró del teixit i tota la seva massa es converteix en energia, emesa en dos fotons gamma. La massa de cada partícula és $9,11 \cdot 10^{-31}\ \text{kg}$ (dada: $c = 3 \cdot 10^{8}\ \text{m/s}$). L'esquema representa el procés.
- a) Calcula la massa total que s'anihila en el succés.
- b) Calcula l'energia alliberada ($E = m \cdot c^2$).
- c) Quina energia porta cada fotó, si tots dos es reparteixen l'energia a parts iguals?
- d) Explica per què l'anihilació matèria-antimatèria és el procés de conversió de massa en energia més eficient possible i compara'l amb la fusió solar, que converteix menys de l'$1\ \%$ de la massa.
Repte del tema. Dissenya un informe científic modelitzant el pas de muons còsmics pel teu propi entorn quotidià. 1. Mesura experimental: Mesura amb una cinta mètrica…
Repte del tema. Dissenya un informe científic modelitzant el pas de muons còsmics pel teu propi entorn quotidià.
-
Mesura experimental: Mesura amb una cinta mètrica l'alçària de la teva habitació o de les escales de casa teva ($L_0$). Realitza 5 repeticions per calcular el valor mitjà i la seva incertesa absoluta ($L_0 \pm \Delta L_0$).
-
Tractament de dades i modelització: Suposant que un muó ($m = 1,88 \cdot 10^{-28}\text{ kg}$) travessa aquesta distància a diferents velocitats ($v = 0,5c; 0,8c; 0,95c; 0,99c$), elabora una taula i una gràfica que representin la contracció de la longitud ($L$), la dilatació temporal (temps de recorregut en el teu sistema, $\Delta t = L_0/v$, i temps propi del muó, $\Delta \tau = \Delta t/\gamma$) i l'energia total relativista ($E = \gamma m c^2$) enfront de $v/c$.
-
Anàlisi crítica: Redacta una conclusió fonamentant els postulats d'Einstein, explicant per què la partícula no arriba a $c$ mitjançant el balanç energètic i contrastant la perspectiva del muó enfront de la teva.
Es valorarà:
-
Precisió en la presa de mesures casolanes i expressió correcta d'incerteses.
-
Rigor matemàtic en el càlcul de magnituds relativistes i claredat en la gràfica.
-
Aplicació coherent dels postulats de la relativitat i del concepte d'energia relativista.