L'anàlisi de resultats

Explica què és un estudi de mercat i la diferència entre fonts primàries (enquestes i entrevistes pròpies) i secundàries (estadístiques i informes ja publicats), amb un avantatge de cada tipus.

En un qüestionari, distingeix entre pregunta oberta i pregunta tancada, posa un exemple de cadascuna per a l'estudi de mercat d'un gimnàs i explica quin tipus d'informació dona cadascuna.

Una botiga enquesta només els seus clients actuals sobre si obriria una segona botiga a l'altre barri, i el 90% diu que sí. Explica quin biaix té aquesta mostra, per què la dada és poc fiable per a la decisió i com milloraries l'estudi (a qui preguntar i on).

En el compte de resultats d'una empresa apareixen: vendes $90.000\ \text{€}$, compres $40.000\ \text{€}$, salaris $25.000\ \text{€}$ i altres despeses $10.000\ \text{€}$. Calcula el resultat de l'exercici i interpreta el seu signe amb una frase.

La figura compara els ingressos i les despeses d'una empresa en dos anys. Calcula el resultat de cada any i explica què ha passat entre tots dos: per què el resultat empitjora si els ingressos creixen?

Explica amb un exemple numèric senzill per què ingressar molt no és el mateix que guanyar molt: una empresa factura $100.000\ \text{€}$ amb despeses de $98.000\ \text{€}$ i una altra factura $40.000\ \text{€}$ amb despeses de $25.000\ \text{€}$.

Explica què és un indicador clau o KPI i proposa tres KPI útils per a una botiga en línia (per exemple, comandes per setmana, tiquet mitjà, percentatge de carretons abandonats), indicant quina pregunta respon cadascun.

Per a una app de receptes, explica per què la retenció (percentatge d'usuaris que tornen la setmana següent) és un KPI més útil que les descàrregues acumulades, i proposa un altre KPI de retenció que completaria l'anàlisi.

Una empresa presenta un actiu total de $180.000\ \text{€}$ finançat amb un passiu exigible de $120.000\ \text{€}$ (dels quals el 75 % venç a curt termini) i un patrimoni net de $60.000\ \text{€}$. En l'últim exercici ha obtingut uns ingressos per vendes de $150.000\ \text{€}$ i unes despeses totals de $140.000\ \text{€}$. El seu director general afirma: «L'any ha estat un èxit rotund: tenim beneficis i el patrimoni net és positiu, per la qual cosa ens podem endeutar en uns altres $40.000\ \text{€}$ per obrir una sucursal». a) Rebat l'afirmació del director avaluant de manera conjunta la rendibilitat sobre vendes i l'estructura d'endeutament i liquiditat de l'empresa. b) Justifica quines conseqüències tindria sol·licitar aquest nou préstec i proposa dues mesures financeres que l'empresa hauria de prioritzar per sanejar el seu balanç.

Una empresa va pressupostar vendes de $30.000\ \text{€}$ i n'ha venut $27.000\ \text{€}$. a) Calcula la desviació en euros i en percentatge sobre el previst. b) Explica per què analitzar les desviacions serveix per corregir el rumb a temps.

Una empresa va augmentar els seus ingressos un 10% en dos anys, però el seu benefici va caure a la meitat. Proposa dues explicacions possibles (pujada de costos, baixada de preus per guanyar quota) i explica quines partides del compte de resultats miraries per confirmar cadascuna.

«Créixer en vendes és sempre una bona notícia per a qualsevol empresa.» Rebat raonadament aquesta afirmació: a) Justifica mitjançant quin mecanisme econòmic i financer un ràpid increment de les vendes pot provocar la fallida tècnica o suspensió de pagaments d'un negoci (relaciona en la teva explicació el període mitjà de maduració, les necessitats operatives de fons i l'estructura de cobraments i pagaments). b) Si fossis el director financer, quins dos indicadors de balanç o tresoreria vigilaries per detectar aquest risc abans que es produeixi una crisi de liquiditat? Justifica la teva resposta.

Dissenya un quadre de comandament senzill per a una cafeteria: tria quatre indicadors (vendes diàries, tiquet mitjà, malbaratament de producte, valoració dels clients), defineix amb quina freqüència es revisa cadascun i qui és responsable de mirar-lo i d'actuar.

Un restaurant analitza les seves vendes de l'últim trimestre i comprova que el 60 % del seu benefici total procedeix d'únicament el 25 % dels plats de la seva carta, mentre que la meitat dels plats oferts amb prou feines cobreix costos o genera pèrdues. a) Interpreta aquest fet a partir del principi de distribució asimètrica aplicable a la gestió empresarial i explica els riscos operatius i econòmics de mantenir una carta excessivament àmplia amb plats de baixa rotació. b) Justifica tres decisions estratègiques concretes (sobre preus, disseny de la carta o gestió de compres) que hauria d'adoptar la direcció per maximitzar el seu benefici a partir d'aquestes dades.

«Els números no menteixen; per tant, qualsevol informe de gestió que presenti xifres reals garanteix conclusions objectives i veritables.» a) Rebat críticament aquesta afirmació: explica mitjançant dues situacions empresarials concretes com unes dades quantitatives verídiques es poden manipular o malinterpretar per induir a conclusions falses sobre el rendiment de l'empresa. b) Dissenya tres criteris o bones pràctiques metodològiques que ha de complir una anàlisi de resultats per ser rigorosa i fiable en la presa de decisions.