L'anàlisi econòmica i financera de l'empresa

Una empresa té un actiu corrent de $45.000\ \text{€}$ (existències, drets de cobrament i tresoreria) i un passiu corrent de $30.000\ \text{€}$ (deutes que vencen en menys d'un any). a) Calcula el seu fons de maniobra: $FM = \text{actiu corrent} - \text{passiu corrent}$. b) Interpreta el resultat: explica què significa que sigui positiu i per què dona marge per pagar els deutes a curt termini.

Una empresa té un actiu corrent de $70.000\ \text{€}$ i un passiu corrent de $50.000\ \text{€}$. a) Calcula el seu fons de maniobra: $FM = \text{actiu corrent} - \text{passiu corrent}$. b) Calcula també el fons de maniobra com a $\text{patrimoni net} + \text{passiu no corrent} - \text{actiu no corrent}$, sabent que els recursos permanents sumen $110.000\ \text{€}$ i l'actiu no corrent $90.000\ \text{€}$, i comprova que totes dues formes coincideixen. c) Explica amb les teves paraules per què les dues fórmules donen el mateix.

Una altra empresa té un actiu corrent de $25.000\ \text{€}$ i un passiu corrent de $40.000\ \text{€}$. a) Calcula el seu fons de maniobra. b) Explica què significa que sigui negatiu i quin problema immediat pot tenir (risc de suspensió de pagaments: vencen deutes sense diners a curt termini per atendre'ls). c) Proposa dues mesures per corregir-ho (renegociar deutes de curt a llarg termini, ampliar capital, vendre actius que no s'utilitzen) i justifica-les.

Explica la diferència entre liquiditat (poder pagar els deutes que vencen aviat) i solvència (poder atendre tots els deutes amb tot el patrimoni). Raona si una empresa pot ser solvent i alhora tenir problemes de liquiditat, amb l'exemple d'una empresa amb molts immobles i pocs diners a la caixa.

Una empresa té un actiu corrent de $60.000\ \text{€}$, un passiu corrent de $40.000\ \text{€}$, un passiu total de $60.000\ \text{€}$ i un patrimoni net de $60.000\ \text{€}$. a) Calcula la seva ràtio de liquiditat, $L = \frac{\text{actiu corrent}}{\text{passiu corrent}}$, i valora-la sabent que un valor orientatiu adequat se situa entre 1,5 i 2. b) Calcula la seva ràtio d'endeutament, $E = \frac{\text{passiu}}{\text{patrimoni net} + \text{passiu}}$, i valora-la sabent que el que és habitual és que no superi 0,6 (el 60 % del total del finançament).

Una empresa té un actiu total de $300.000\ \text{€}$, un patrimoni net de $120.000\ \text{€}$ i un passiu total de $180.000\ \text{€}$. a) Calcula la seva ràtio de garantia o solvència, $G = \frac{\text{actiu}}{\text{passiu}}$, i valora-la sabent que el valor orientatiu és que s'acosti a 2 (que l'actiu dupliqui els deutes). b) Explica què li diu aquesta ràtio a un banc que estudia prestar-li diners. c) Raona si a l'empresa li convé demanar un altre préstec a llarg termini de $100.000\ \text{€}$ per créixer i com quedaria la ràtio després de l'operació.

Explica la diferència entre rendibilitat econòmica (el que rendeix el negoci, comparant el benefici abans d'interessos i impostos amb l'actiu) i rendibilitat financera (el que guanyen els socis, comparant el benefici net amb els fons propis). Raona a qui li interessa més cadascuna: al directiu que avalua el negoci o a l'accionista que avalua la seva inversió.

Un grup inversor analitza dues empreses del sector agroalimentari per adquirir-ne una. Les dades de l'últim exercici econòmic tancat són les següents:

• Empresa Nord: Actiu total = $200.000\ \text{€}$; Passiu total = $50.000\ \text{€}$; BAII = $30.000\ \text{€}$; Interessos financers = $2.000\ \text{€}$; Tipus impositiu = $25\ \%$.

• Empresa Sud: Actiu total = $120.000\ \text{€}$; Passiu total = $60.000\ \text{€}$; BAII = $19.200\ \text{€}$; Interessos financers = $3.200\ \text{€}$; Tipus impositiu = $25\ \%$.

1. a) Determina la rendibilitat econòmica (ROA) i la rendibilitat financera (ROE) de cada empresa i argumenta quina d'elles explota amb més eficiència les seves inversions productives i quina retribueix millor el capital aportat pels socis.
2. b) Explica formalment per què l'empresa Sud aconsegueix un ROE notablement superior a l'empresa Nord malgrat que la diferència entre els seus ROA és mínima. Relaciona aquest fet amb el seu nivell d'endeutament i l'efecte d'apalanquejament financer.
3. c) Si en el pròxim exercici una crisi de demanda redueix el BAII de totes dues empreses un $60\ \%$ i les despeses financeres es mantenen constants, prediu com variarà el ROE de cada companyia. A partir dels resultats, justifica quina empresa ha assumit una estructura financera més arriscada i per què.

La junta directiva d'una empresa debat com finançar una nova línia de negoci que requereix un actiu total de $100.000\ \text{€}$. Les projeccions operatives estimen un BAII de $12.000\ \text{€}$ anuals. Es plantegen dues estructures de capital alternatives (considera nul l'impost sobre beneficis):

• Estructura A: $100\ \%$ amb fons propis (patrimoni net de $100.000\ \text{€}$).

• Estructura B: $50\ \%$ amb fons propis i $50\ \%$ mitjançant un préstec bancari a un tipus d'interès del $6\ \%$ anual.

El director financer afirma: «L'opció B sempre és superior perquè en endeutar-nos incrementem el rendiment dels socis». Tanmateix, un conseller adverteix que el mercat és volàtil.

1. a) Calcula el benefici net i la rendibilitat financera (ROE) de totes dues estructures amb el BAII projectat ($12.000\ \text{€}$). Explica el mecanisme pel qual el ROE augmenta en l'opció B malgrat que el benefici net global disminueix.
2. b) Simula l'impacte en el ROE de totes dues opcions si una contracció del mercat redueix el BAII a $5.000\ \text{€}$. Què li passa a l'efecte d'apalanquejament en aquest nou escenari?
3. c) Rebat formalment l'afirmació del director financer: calcula el valor del BAII d'indiferència a partir del qual totes dues opcions ofereixen idèntic ROE i defineix la regla general que ha de complir la rendibilitat econòmica respecte al cost del deute perquè endeutar-se sigui recomanable.

Un equip emprenedor projecta llançar una empresa que requereix una inversió inicial en actiu de $200.000\ \text{€}$. S'estima un BAII mitjà de $24.000\ \text{€}$ anuals. Per finançar el projecte es consideren dues alternatives (a efectes d'aquesta anàlisi, prescindeix dels impostos):

• Estructura A: Finançar el $100\ \%$ mitjançant aportacions dels socis ($200.000\ \text{€}$ de patrimoni net).

• Estructura B: Aportar $120.000\ \text{€}$ de fons propis i obtenir un préstec a llarg termini de $80.000\ \text{€}$ amb un tipus d'interès nominal del $7\ \%$ anual.

1. a) Determina la rendibilitat econòmica de la inversió i la rendibilitat financera (ROE) per a cadascuna de les dues alternatives amb el BAII previst. Justifica tècnicament i conceptualment per què l'opció endeutada amplifica la rendibilitat dels accionistes.
2. b) Troba analíticament el BAII d'indiferència financera (el nivell de BAII en què totes dues opcions proporcionarien exactament el mateix ROE). Demostra quina relació té aquest nivell de BAII amb el cost del capital aliè i amb la rendibilitat econòmica.
3. c) Si hi ha una probabilitat considerable que una caiguda en les vendes redueixi el BAII a $10.000\ \text{€}$, assessora raonadament l'equip emprenedor sobre quina de les dues estructures de capital li convé triar, advertint-lo dels riscos associats a la càrrega financera.

Una fàbrica de conserves emmagatzema les matèries primeres una mitjana de 25 dies, triga 5 dies a fabricar, 20 dies a vendre i cobra als seus clients a 45 dies, però paga als seus proveïdors a 30 dies. a) Calcula el seu període mitjà de maduració econòmic sumant les quatre fases fins a cobrar. b) Calcula el període mitjà de maduració financer restant els dies que triga a pagar als proveïdors, i interpreta el resultat: durant quants dies ha de finançar ella mateixa la seva activitat. c) Explica per què pagar més tard als proveïdors escurça el període financer i quin risc té allargar massa aquest termini.

Una empresa distribuïdora de material de fontaneria registra un cost anual de les vendes de $900.000\ \text{€}$. El seu període mitjà de maduració financer (PMMF) actual és de $60\ \text{dies}$ (considera l'any comercial de $360\ \text{dies}$). L'empresa finança el seu cicle d'explotació mitjançant un fons de maniobra de $150.000\ \text{€}$.

1. a) Determina el volum de recursos financers que l'empresa immobilitza de mitjana en el seu cicle operatiu (Fons de Maniobra Necessari o Necessitats Operatives de Fons) i compara aquesta quantia amb el seu fons de maniobra real. Interpreta la situació d'equilibri de la tresoreria resultant.
2. b) La direcció es planteja reduir el PMMF a $40\ \text{dies}$. Calcula la quantia de recursos de tresoreria que s'alliberarien amb aquesta optimització i formula dues mesures concretes en la cadena de subministrament i en la política de cobrament per assolir aquest objectiu.
3. c) Suposa que l'empresa decideix no modificar els seus terminis de gestió ($PMMF = 60\ \text{dies}$), però aconsegueix un creixement del $30\ \%$ en la seva activitat i costos operatius. Prediu l'impacte quantitatiu que tindrà aquest creixement sobre les seves necessitats de finançament operatiu i infereix què passarà amb la tresoreria si el fons de maniobra real roman inalterat.