El prototipatge

Defineix què és un prototip i explica la seva utilitat principal en el desenvolupament d'un nou producte o servei.

Explica amb un exemple per què els prototips estalvien diners: compara el cost de canviar el disseny d'un moble quan encara és un dibuix i quan ja se n'han fabricat 500 unitats.

Una empresa va fabricar 10.000 fundes de mòbil amb un nou sistema d'agafada sense prototipar-lo abans, i els usuaris es van queixar que el botó de volum quedava tapat. Analitza el cost de l'error en termes de procés (no només econòmics: imatge, devolucions, temps perdut) i dissenya el pla de prototipatge barat, amb dues iteracions, que ho hauria evitat.

Distingeix entre prototips de baixa fidelitat (esbossos, paper, cartó) i d'alta fidelitat (gairebé funcionals), i raona per què les primeres proves es fan amb els de baixa fidelitat encara que «semblin de joguina».

Classifica aquests prototips segons la seva fidelitat (baixa, mitjana o alta) i justifica la teva classificació: un esbós de les pantalles d'una app dibuixat a mà, una maqueta de cartó d'un llum i un web amb botons que semblen funcionar però responen sempre igual.

Un equip dedica tres mesos a polir una demo «perfecta» abans d'ensenyar-la a ningú. Analitza els riscos de polir tant un prototip d'alta fidelitat (aferrament al disseny, cost de canviar, aprendre tard) i què hauria recomanat l'enfocament iteratiu.

Com es prototipa un servei, que no és un objecte? Explica dues maneres de prototipar un servei de recollida de roba per rentar (representar-lo amb actors com en una obra de teatre, fer un pilot manual amb cinc veïns) i què s'aprèn amb cadascuna.

Explica com es prototipa un servei, que no és un objecte: quines tècniques permeten provar-lo abans de llançar-lo (representació amb actors, pilot amb pocs clients, simulació manual del servei) i posa un exemple de cadascuna.

La tècnica del «mag d'Oz» consisteix a simular manualment un servei que semblarà automàtic (per exemple, un xatbot de comandes atès en realitat per una persona). Explica per a què serveix abans de programar l'automatització, quina hipòtesi permet validar i quin límit ètic convé respectar.

En provar el prototip d'un coixí ergonòmic d'oficina es poden recollir dades qualitatives (comentaris, gestos) i quantitatives (temps de muntatge, nota de comoditat de l'1 al 10). Explica què aporta cada tipus de dada i per què convé recollir totes dues.

Una empresa emergent desenvolupa simultàniament dos projectes: una aplicació mòbil per a la gestió de torns hospitalaris i una cadira de rodes ergonòmica lleugera. El director tècnic proposa aplicar en tots dos casos una estratègia de «prototip evolutiu», argumentant que així no es malbaraten recursos en materials d'un sol ús i el desenvolupament és més ràpid. Analitza la idoneïtat econòmica i tècnica d'aquesta decisió per a cadascun dels dos projectes, preveu els riscos d'aplicar aquest enfocament al producte físic en comparació amb el digital i proposa l'estratègia de prototipatge més eficient en cada cas.

La cafeteria «La Taza» valora invertir en una motocicleta de repartiment i envasos tèrmics per oferir esmorzars a domicili en un polígon empresarial proper. a) Formula les dues hipòtesis crítiques (una sobre la proposta de valor per al client i una altra sobre la viabilitat operativa i costos) que condicionen l'èxit de la idea. b) Dissenya dos experiments de prototipatge seqüencials, de menor a major fidelitat, sense comprar equipament definitiu ni contractar personal fix, explicant quina informació clau aportarà cadascun. c) Fixa un llindar mètric quantificable en el segon prototip que determini de manera objectiva la decisió de llançar el servei definitiu o abandonar-lo.