Exercicis: L'anàlisi de resultats

Explica què és un estudi de mercat i la diferència entre fonts primàries (enquestes i entrevistes pròpies) i secundàries (estadístiques i informes ja publicats), amb un avantatge de cada tipus.

En el compte de resultats d'una empresa apareixen: vendes $90.000\ \text{€}$, compres $40.000\ \text{€}$, salaris $25.000\ \text{€}$ i altres despeses $10.000\ \text{€}$. Calcula el resultat de l'exercici i interpreta el seu signe amb una frase.

La figura compara els ingressos i les despeses d'una empresa en dos anys. Calcula el resultat de cada any i explica què ha passat entre tots dos: per què el resultat empitjora si els ingressos creixen?

En el compte de resultats d'una botiga apareixen: vendes $50.000\ \text{€}$, compres $20.000\ \text{€}$, salaris $15.000\ \text{€}$ i altres despeses $5.000\ \text{€}$. a) Calcula el resultat de l'exercici. b) Interpreta el seu signe i raona si la situació és sostenible sense canvis.

Explica què és un indicador clau o KPI i proposa tres KPI útils per a una botiga en línia (per exemple, comandes per setmana, tiquet mitjà, percentatge de carretons abandonats), indicant quina pregunta respon cadascun.

Una empresa va pressupostar vendes de $30.000\ \text{€}$ i n'ha venut $27.000\ \text{€}$. a) Calcula la desviació en euros i en percentatge sobre el previst. b) Explica per què analitzar les desviacions serveix per corregir el rumb a temps.

En un qüestionari, distingeix entre pregunta oberta i pregunta tancada, posa un exemple de cadascuna per a l'estudi de mercat d'un gimnàs i explica quin tipus d'informació dona cadascuna.

Explica amb un exemple numèric senzill per què ingressar molt no és el mateix que guanyar molt: una empresa factura $100.000\ \text{€}$ amb despeses de $98.000\ \text{€}$ i una altra factura $40.000\ \text{€}$ amb despeses de $25.000\ \text{€}$.

En una enquesta a 200 persones d'una ciutat, 64 afirmen que pagarien per un servei de recollida de roba per rentar a domicili. a) Calcula el percentatge d'interessats. b) Raona quines dues preguntes addicionals faries abans de refiar-te d'aquesta dada per invertir (preu que pagarien, freqüència d'ús, com es va triar la mostra).

Una empresa va augmentar els seus ingressos un 10% en dos anys, però el seu benefici va caure a la meitat. Proposa dues explicacions possibles (pujada de costos, baixada de preus per guanyar quota) i explica quines partides del compte de resultats miraries per confirmar cadascuna.

El marge sobre vendes es calcula com a $\text{marge} = \frac{\text{benefici}}{\text{ingressos}} \cdot 100$. L'empresa A ingressa $200.000\ \text{€}$ i guanya $20.000\ \text{€}$; la B ingressa $80.000\ \text{€}$ i guanya $12.000\ \text{€}$. a) Calcula el marge de cadascuna. b) Raona quina és més eficient convertint vendes en benefici i per què mirar només el benefici absolut enganya.

Una empresa va passar d'ingressar $80.000\ \text{€}$ amb despeses de $70.000\ \text{€}$ (any 1) a ingressar $95.000\ \text{€}$ amb despeses de $92.000\ \text{€}$ (any 2). a) Calcula el resultat de cada any. b) Explica què ha passat entre tots dos anys i quines partides concretes revisaries per entendre-ho.

Per a una app de receptes, explica per què la retenció (percentatge d'usuaris que tornen la setmana següent) és un KPI més útil que les descàrregues acumulades, i proposa un altre KPI de retenció que completaria l'anàlisi.

Una botiga enquesta només els seus clients actuals sobre si obriria una segona botiga a l'altre barri, i el 90% diu que sí. Explica quin biaix té aquesta mostra, per què la dada és poc fiable per a la decisió i com milloraries l'estudi (a qui preguntar i on).

L'empresa A ven 1.000 unitats a l'any a $10\ \text{€}$ amb un marge de $2\ \text{€}$ per unitat; la B ven 200 unitats a $40\ \text{€}$ amb un marge de $15\ \text{€}$ per unitat. a) Calcula ingressos i benefici de cadascuna. b) Comenta quina estratègia segueix cada empresa (volum davant de marge) i un risc de cada model.

Dissenya un quadre de comandament senzill per a una cafeteria: tria quatre indicadors (vendes diàries, tiquet mitjà, malbaratament de producte, valoració dels clients), defineix amb quina freqüència es revisa cadascun i qui és responsable de mirar-lo i d'actuar.

Una empresa presenta un actiu total de $180.000\ \text{€}$ finançat amb un passiu exigible de $120.000\ \text{€}$ (dels quals el 75 % venç a curt termini) i un patrimoni net de $60.000\ \text{€}$. En l'últim exercici ha obtingut uns ingressos per vendes de $150.000\ \text{€}$ i unes despeses totals de $140.000\ \text{€}$. El seu director general afirma: «L'any ha estat un èxit rotund: tenim beneficis i el patrimoni net és positiu, per la qual cosa ens podem endeutar en uns altres $40.000\ \text{€}$ per obrir una sucursal». a) Rebat l'afirmació del director avaluant de manera conjunta la rendibilitat sobre vendes i l'estructura d'endeutament i liquiditat de l'empresa. b) Justifica quines conseqüències tindria sol·licitar aquest nou préstec i proposa dues mesures financeres que l'empresa hauria de prioritzar per sanejar el seu balanç.

«Créixer en vendes és sempre una bona notícia per a qualsevol empresa.» Rebat raonadament aquesta afirmació: a) Justifica mitjançant quin mecanisme econòmic i financer un ràpid increment de les vendes pot provocar la fallida tècnica o suspensió de pagaments d'un negoci (relaciona en la teva explicació el període mitjà de maduració, les necessitats operatives de fons i l'estructura de cobraments i pagaments). b) Si fossis el director financer, quins dos indicadors de balanç o tresoreria vigilaries per detectar aquest risc abans que es produeixi una crisi de liquiditat? Justifica la teva resposta.

Dissenya un miniestudi de mercat per validar l'obertura d'una botiga de productes a granel a la teva ciutat: defineix l'objectiu de l'estudi, la mostra (a qui preguntar i quants), cinc preguntes clau del qüestionari i com analitzaries les respostes per decidir.

«VerdeBox» ven caixes de verdures de temporada per subscripció. Preveia vendre 300 caixes al mes a $25\ \text{€}$ amb costos de $6.000\ \text{€}$, però ha venut 240 caixes amb costos de $5.800\ \text{€}$. a) Calcula el resultat previst i el real. b) Descompon la desviació del resultat en la part deguda a les vendes i la deguda als costos. c) Proposa dues causes possibles de la desviació i una mesura correctora.

Una empresa decideix aplicar una estratègia de penetració agressiva reduint els seus preus de venda un 25 %. Gràcies a això aconsegueix duplicar el volum d'unitats venudes, però el seu resultat de l'exercici passa d'un benefici net de $10.000\ \text{€}$ a unes pèrdues de $5.000\ \text{€}$. a) Justifica econòmicament com és possible que vendre el doble desemboqui en pèrdues (analitza l'impacte sobre el marge unitari de contribució, el llindar de rendibilitat i l'estructura de costos fixos i variables). b) Proposa dos indicadors de gestió que haurien permès a la direcció anticipar aquest desenllaç abans de tancar l'exercici.

Un restaurant analitza les seves vendes de l'últim trimestre i comprova que el 60 % del seu benefici total procedeix d'únicament el 25 % dels plats de la seva carta, mentre que la meitat dels plats oferts amb prou feines cobreix costos o genera pèrdues. a) Interpreta aquest fet a partir del principi de distribució asimètrica aplicable a la gestió empresarial i explica els riscos operatius i econòmics de mantenir una carta excessivament àmplia amb plats de baixa rotació. b) Justifica tres decisions estratègiques concretes (sobre preus, disseny de la carta o gestió de compres) que hauria d'adoptar la direcció per maximitzar el seu benefici a partir d'aquestes dades.

Dissenya un miniestudi de mercat per valorar l'obertura d'una bugaderia autoservei en un barri: defineix l'objectiu de l'estudi, la mostra (a qui preguntar i a quantes persones), cinc preguntes clau del qüestionari i com analitzaries els resultats per prendre la decisió.

«Els números no menteixen; per tant, qualsevol informe de gestió que presenti xifres reals garanteix conclusions objectives i veritables.» a) Rebat críticament aquesta afirmació: explica mitjançant dues situacions empresarials concretes com unes dades quantitatives verídiques es poden manipular o malinterpretar per induir a conclusions falses sobre el rendiment de l'empresa. b) Dissenya tres criteris o bones pràctiques metodològiques que ha de complir una anàlisi de resultats per ser rigorosa i fiable en la presa de decisions.

Repte del tema. Imagina que emprendràs amb «EcoPausa», un servei escolar de refrigeris saludables. La teva missió és prendre la decisió fonamentada de llançar o descartar el projecte mitjançant una simulació d'escenaris i l'anàlisi crítica de resultats.

1. Recollida de dades reals: Consulta al web de l'INE l'última variació mensual de l'IPC d'aliments per estimar costos realistes i realitza un breu sondeig a 10 companys sobre la seva disposició a pagar ($2,00$ € enfront de $3,20$ € per menú).

2. Simulació d'escenaris: Modela en una taula tres situacions (pessimista, realista i optimista) variant demanda i preus. Assigna uns costos fixos estimats ($CF = 50$ €/mes) i calcula per a cada escenari el benefici ($\text{Benefici} = IT - CT$) i el llindar de rendibilitat: $Q^* = \frac{CF}{P - CV_u}$.

3. Anàlisi i decisió executiva: Elabora un informe breu (una pàgina) amb la taula comparativa. Analitza la sensibilitat del projecte davant d'una caiguda del $15\,\%$ en les vendes esperades i exposa la teva decisió final raonada segons el risc assumible.

Es valorarà:

• Rigor en el càlcul matemàtic del llindar de rendibilitat i la simulació d'escenaris.

• Coherència en l'estimació de variables a partir de les dades obtingudes (INE i enquesta).

• Capacitat analítica i justificació econòmica en la presa de decisions final.