L'empresari, perfils i marc jurídic

Explica amb les teves paraules quins trets sol tenir una persona emprenedora (iniciativa, tolerància al risc, capacitat d'organitzar i d'aprendre dels errors) i posa un exemple concret de cada tret aplicat a algú que obre una cafeteria de barri.

L'empresari organitza els recursos, pren les decisions i assumeix el risc del negoci. Identifica aquestes tres funcions en el cas d'en Jordi, que deixa la seva feina, inverteix els seus estalvis a obrir un obrador de pastisseria i decideix quins productes vendre, a quin preu i a qui contractar.

En Lucas gestiona un restaurant com a empresari individual havent invertit 15.000 € dels seus estalvis. Després d'acumular deutes operatius de 90.000 € (amb proveïdors i entitats financeres), el negoci cessa la seva activitat. El valor de liquidació dels actius del local és de només 20.000 €. En Lucas posseeix personalment un habitatge habitual valorat en 130.000 € i 10.000 € en el seu compte corrent.

1. a) Determina a quins béns podran recórrer els creditors si en Lucas operava com a empresari individual comú enfront de si s'hagués inscrit prèviament com a Emprenedor de Responsabilitat Limitada (ERL), especificant els requisits que exigeix aquesta figura per protegir l'habitatge.
2. b) El seu cunyat sosté: «Si haguessis creat una SL aportant 3.000 €, no arrisqueries mai el teu patrimoni personal, passés el que passés amb els deutes». Rebat tècnicament aquesta afirmació analitzant dos supòsits en els quals els tribunals o la llei exigeixen respondre amb el patrimoni personal a l'administrador o soci d'una SL (responsabilitat per deutes i aixecament del vel).

Ordena aquestes formes jurídiques de menor a major capital social mínim exigit per constituir-les: societat anònima, empresari individual (autònom) i societat limitada. Assenyala a més en quina el titular respon dels deutes del negoci amb el seu patrimoni personal.

La figura resumeix tres formes jurídiques molt habituals a Espanya i el capital mínim que exigeix cadascuna. Indica quina forma jurídica correspon a la casella marcada amb «?» i explica dues diferències entre aquesta i la societat limitada.

Relaciona cada descripció amb la forma jurídica que millor s'hi adiu (empresari individual, societat limitada o societat anònima) i justifica la teva elecció: una perruquera que treballa sola pel seu compte; tres amics que munten una botiga de còmics aportant $6.000\ \text{€}$ entre tots; una empresa elèctrica amb milers d'accionistes i accions que cotitzen a la Borsa.

Explica què és el capital social d'una societat i qui l'aporta. Dues sòcies funden una societat limitada aportant $2.000\ \text{€}$ cadascuna: indica quin és el capital social inicial i raona si compleix el mínim legal exigit per a aquest tipus de societat.

Tres socis funden una SL d'organització d'esdeveniments aportant $3.000\ \text{€}$, $3.000\ \text{€}$ i $6.000\ \text{€}$ respectivament. a) Calcula quin percentatge de les participacions correspon a cadascun. b) Al cap d'un any, un d'ells vol vendre la seva part a una persona aliena a l'empresa: explica quines limitacions té la transmissió de participacions en una societat limitada i per què existeixen.

Quatre socis funden «EcoRutas SL» amb un capital de 30.000 €: l'Ana en subscriu el 40 % (12.000 €), en Bruno el 20 % (6.000 €), la Carla el 20 % (6.000 €) i en David el 20 % (6.000 €). En David assumirà la direcció i tota la feina operativa a temps complet, mentre que els altres seran socis exclusivament capitalistes. Al tancament de l'exercici, després d'obtenir un benefici net comptable de 24.000 €, l'Ana, en Bruno i la Carla sumen el 80 % del capital i aproven en junta repartir el 100 % del benefici en dividends, negant a en David un salari previ en argumentar que ja cobra el seu 20 % de dividend.

1. a) Interpreta l'asimetria econòmica que pateix en David enfront dels altres socis i analitza el conflicte de governança generat entre capital i treball en aquesta junta.
2. b) Dissenya una solució societària integral per blindar la situació d'en David: defineix com s'ha de canalitzar el seu treball i la seva retribució (despesa deduïble enfront de dividend), i proposa quines majories o prestacions accessòries s'haurien d'haver fixat en els estatuts o pactes de socis per impedir l'abús de la majoria capitalista.

Explica què és una cooperativa de treball associat i en què es diferencia d'una societat limitada en la manera de prendre les decisions importants (el principi d'«una persona, un vot»). Posa un exemple de negoci que es podria organitzar com a cooperativa.

Quatre empleats d'un taller de bicicletes que ha de tancar decideixen comprar el negoci entre tots i continuar treballant-hi. Explica què és una societat laboral i per què pot encaixar en aquest cas, indicant en mans de qui queda la majoria del capital.

Els quinze treballadors d'una fàbrica de ceràmica que tanca volen comprar-la i gestionar-la entre tots. Compara la cooperativa de treball associat i la societat limitada per a aquest cas (qui pren les decisions, qui aporta el capital, on van els beneficis) i raona quina encaixa millor.

Un consultor informàtic treballa sol com a autònom i factura $45.000\ \text{€}$ a l'any. Una gran empresa li ofereix un contracte important, però prefereix contractar amb societats. Analitza els avantatges i els inconvenients de constituir una societat limitada unipersonal en lloc de continuar com a autònom (responsabilitat, imatge, fiscalitat, tràmits).

Ordena i explica els passos jurídics per constituir una societat limitada a Espanya: inscriure la societat al Registre Mercantil, triar el nom i obtenir la certificació de denominació social, redactar els estatuts, signar l'escriptura pública davant de notari, aportar el capital social i obtenir el NIF de la societat.

L'Elena fa quatre anys que té un estudi de desenvolupament de programari com a autònoma. L'últim any va facturar 190.000 € amb unes despeses deduïbles de 45.000 €, compta amb sis treballadors en plantilla i planeja demanar un préstec bancari de 80.000 € per adquirir servidors i llicències. El seu gestor l'adverteix que mantenir la titularitat com a autònoma és un greu error estratègic i patrimonial.

1. a) Justifica per què el creixement de la plantilla i l'assumpció del préstec bancari desaconsellen mantenir la figura d'empresària individual, relacionant-ho amb el règim de responsabilitat i l'avaluació de solvència que realitza el banc.
2. b) Compara la factura fiscal de l'Elena si roman com a autònoma (tributant en IRPF a tipus marginals de fins al 45 %) enfront de si opera com a SLU (Impost sobre Societats al 25 %), sota el supòsit que l'Elena decideix que 50.000 € del benefici net anual romanguin a l'empresa per amortitzar el préstec.
3. c) Explica quines implicacions operatives i costos de transició comporta l'aportació del seu negoci en marxa a una nova SL (traspàs de contractes de treball, fiscalitat de la transmissió i formalització notarial).