Classificació, localització i dimensió de l'empresa

Classifica aquestes empreses segons el sector en què operen (primari, secundari o terciari): una plantació de taronges, una fàbrica de conserves, un banc, una flota pesquera, una consultora informàtica i un supermercat.

Explica la diferència entre una empresa privada i una empresa pública atenent a qui n'és el propietari i quin n'és l'objectiu principal, i posa un exemple de cada tipus en el sector del transport.

Segons el nombre d'empleats, les empreses es classifiquen en microempreses (menys de 10), petites (de 10 a 49), mitjanes (de 50 a 249) i grans (250 o més). Indica a quin grup pertany cadascuna: un taller amb 8 empleats, una fàbrica amb 120, una botiga amb 23 i una multinacional amb 5.000.

La figura mostra la classificació de les empreses per la seva dimensió segons el nombre d'empleats. Un taller de reparació té 35 empleats: indica a quina categoria pertany i explica quin altre criteri, a més de la plantilla, s'utilitza a la pràctica per mesurar la mida d'una empresa.

Una pime industrial amb 45 empleats contracta 8 persones més després de guanyar una gran comanda. a) Canvia de categoria per dimensió? Justifica-ho. b) Comenta dues conseqüències pràctiques que pot tenir per a una empresa créixer de mida (accés a ajuts, obligacions, costos de coordinació).

Per a cada cas, indica el factor de localització que més pesa (proximitat a les matèries primeres, proximitat als clients o cost i espai del sòl) i justifica-ho: una fàbrica de conserves de tomàquet al costat dels camps de conreu, una gelateria al passeig marítim i un magatzem de paqueteria en un polígon barat i ben comunicat.

Una empresa de repartiment de menjar a domicili dubta entre llogar un local petit i car al centre de la ciutat o una nau més gran i barata en un polígon dels afores. Identifica i explica tres factors de localització que hauria de sospesar abans de decidir.

Una empresa de mobles dubta entre dues ubicacions per a la seva nova fàbrica: la nau A costa $2.500\ \text{€}$ al mes, però queda lluny dels proveïdors i de l'autopista; la nau B costa $4.000\ \text{€}$ al mes i està al costat de l'autopista i de les serradores. Identifica els factors de localització en joc i raona per què l'opció més barata pot sortir més cara.

Una cadena de gimnasos vol créixer obrint centres nous amb els seus propis beneficis. Explica en què consisteix el creixement intern i en què es diferencia de comprar gimnasos que ja existeixen (creixement extern).

Explica què és una franquícia i què aporta cada part (franquiciador i franquiciat), utilitzant l'exemple d'una marca d'hamburgueseries que permet obrir locals amb el seu nom a canvi d'un cànon d'entrada i un percentatge de les vendes.

Una cadena de sis cafeteries vol arribar a deu locals i dubta entre obrir-ne quatre de noves amb recursos propis o comprar una altra cadena de quatre cafeteries que ja funcionen. Explica la diferència entre creixement intern i extern, i valora un avantatge i un risc de cada via.

Una empresa d'envasos compostables produeix mensualment 25.000 unitats amb un cost mitjà unitari de 4,20 €. Per reduir costos, la direcció d'operacions proposa duplicar la capacitat instal·lada adquirint maquinària automatitzada amb un alt cost fix, assegurant que «gràcies a les economies d'escala, el cost mitjà unitari es reduirà automàticament a la meitat».

1. a) Rebat de manera justificada l'afirmació de la direcció explicant sota quines condicions de demanda i de gestió interna aquesta ampliació de planta no reduiria els costos mitjans, sinó que generaria deseconomies d'escala.
2. b) Si després d'escometre la inversió la demanda real en el mercat se situa en 28.000 unitats al mes, prediu què passarà amb el cost mitjà per unitat (diferenciant l'impacte dels costos fixos de subactivitat) i com afectarà aquesta situació el llindar de rendibilitat de l'empresa.

«Per maximitzar la rendibilitat d'una empresa, l'estratègia prioritària ha de ser augmentar de manera contínua la seva dimensió física i quota de mercat, ja que una mida més gran sempre garanteix costos unitaris de producció més baixos.»

1. a) Rebat de manera crítica aquesta afirmació: explica mitjançant quins mecanismes el creixement genera inicialment economies d'escala, però justifica a partir de quin punt i per quines raons de gestió interna (problemes de coordinació, control, comunicació i costos d'agència) una dimensió excessiva provoca deseconomies d'escala.
2. b) Imagina una empresa de serveis professionals que en un any quintuplica la seva plantilla i nombre de sucursals. Prediu l'impacte d'aquest creixement accelerat sobre la corba de cost mitjà a llarg termini i sobre la seva flexibilitat organitzativa si entra en una fase de deseconomies d'escala.

Un obrador amb una capacitat màxima de 5.000 barres de pa diàries ven actualment 4.500 unitats al dia a un preu d'1,00 €/barra, suportant uns costos fixos diaris de 1.500 € i un cost variable unitari de 0,40 €. Les seves previsions indiquen que la demanda creixerà un 20 % l'any que ve. Per respondre a aquest increment, la direcció avalua dues opcions:

• Alternativa 1 (creixement intern): Ampliar l'obrador propi amb un nou forn industrial, elevant la capacitat a 7.000 barres/dia i els costos fixos diaris a 2.100 €, mantenint el cost variable en 0,40 €/barra.

• Alternativa 2 (cooperació / subcontractació): Mantenir la capacitat pròpia en 5.000 barres/dia i subcontractar la producció excedent a un obrador proper a un cost tancat de 0,70 €/barra (sense incórrer en nous costos fixos).

1. a) Calcula el benefici diari estimat de cada alternativa si es compleix la previsió de demanda per a l'any que ve.
2. b) Si una crisi inesperada redueix la demanda real a 3.800 barres diàries, calcula el resultat econòmic que obtindria l'obrador en l'Alternativa 1 i explica, utilitzant els conceptes de palanquejament operatiu i flexibilitat de costos, per què l'Alternativa 2 hauria resultat molt menys arriscada.

Una multinacional de bateries anuncia una fàbrica de 1.200 llocs de treball en una regió amb molt d'atur. a) Explica què és una empresa multinacional. b) Analitza dos efectes positius i dos possibles efectes negatius de la seva arribada per a l'economia de la regió.

Una empresa tèxtil gallega de moda sostenible ven les seves jaquetes a 120 €. El seu cost de producció local és de 50 € per peça (30 € mà d'obra artesanal, 15 € teixit orgànic nacional i 5 € altres costos). La direcció es planteja deslocalitzar la confecció a un país asiàtic on la mà d'obra costaria 5 € per peça, però el transport i els aranzels hi afegirien 8 € per unitat i el termini d'aprovisionament augmentaria de 3 dies a 8 setmanes.

1. a) Avalua el dilema estratègic de l'empresa: calcula el nou cost directe unitari i analitza com afectaria la deslocalització l'avantatge competitiu de la marca (basat en proximitat, flexibilitat de resposta davant la demanda i sostenibilitat certificada).
2. b) Prediu dues conseqüències economicofinanceres negatives a les quals s'exposaria l'empresa si es produeixen retards en la cadena logística global o un boicot de clients conscienciats, i formula una alternativa de millora de l'eficiència sense abandonar la producció local.

La cadena hotelera «Sol y Brisa» ha dut a terme dues adquisicions empresarials en els darrers dos anys:

1. Va adquirir el 100 % del capital d'«Hoteles del Sur», una empresa competidora amb establiments de categoria similar en les mateixes destinacions de vacances.

2. Va adquirir «ViajaFácil», una agència de viatges en línia (OTA) que gestionava reserves turístiques tant dels hotels de «Sol y Brisa» com d'altres cadenes competidores.

1. a) Classifica analíticament ambdues operacions de creixement extern, diferenciant amb precisió el tipus d'integració (horitzontal o vertical, indicant si és cap endavant o cap enrere) i els objectius de quota de mercat i control del canal de distribució perseguits en cada cas.
2. b) Després de l'adquisició de «ViajaFácil», les cadenes hoteleres rivals han deixat de comercialitzar les seves habitacions a través d'aquesta plataforma, provocant una caiguda dràstica dels seus ingressos per comissions. Explica a quin conflicte estratègic d'integració vertical s'enfronta «Sol y Brisa» i avalua si una aliança estratègica o acord de cooperació hauria estat més avantatjós que la compra total.