Visual thinking: organitzar idees amb dibuixos

Explica què és el visual thinking i dona dos avantatges de comunicar una idea de negoci amb un esquema en lloc de fer-ho amb un text llarg.

El llenguatge visual bàsic es construeix amb pocs elements: contenidors (rectangles, ovals), connectors (fletxes, línies), icones senzilles i color. Explica què sol comunicar cada element i posa un exemple d'ús en un esquema sobre una empresa.

Explica què són les notes visuals (sketchnoting) i dona dos avantatges de prendre apunts així a classe en comparació de copiar paràgrafs sencers.

Distingeix entre un mapa mental (idees que pengen lliurement d'un centre) i un mapa conceptual (conceptes units per paraules-enllaç), i raona quin faries servir per a una pluja d'idees inicial i quin per estudiar un tema del llibre.

Converteix en un màxim de cinc paraules clau aquest paràgraf: «L'anàlisi DAFO permet a l'empresa conèixer la seva situació interna, amb les seves fortaleses i debilitats, i l'externa, amb les oportunitats i amenaces de l'entorn, per definir estratègies». Explica quin criteri has seguit per triar-les.

Tens un text de dues pàgines que explica com funciona el sistema de franquícies. Descriu els passos per convertir-lo en un esquema visual útil (llegir, detectar idees clau, jerarquitzar, triar estructura i dibuixar) i quin tipus d'esquema triaries per a aquest contingut.

Un storyboard és una seqüència de vinyetes que explica com un usuari fa servir un servei. Explica per a què serveix abans de llançar un producte i esbossa, descrivint-les amb paraules, les tres primeres vinyetes d'una app que demana taxis elèctrics.

Pots fer-ho en paper i enviar una foto amb la teva resposta.

Esbossa amb paraules un storyboard de quatre vinyetes d'una clienta que utilitza per primera vegada un servei en línia de lloguer d'eines (descobrir el web, triar i reservar, recollir l'eina, retornar-la i valorar). Assenyala en quina vinyeta pot sorgir la fricció principal i per què.

Pots fer-ho en paper i enviar una foto amb la teva resposta.

El panell d'analítica de l'embut de conversió (funnel) d'una app d'aparcament urbà ofereix les següents dades mensuals:

• Pas 1 (Cerca i geolocalització de plaça lliure): 12.000 usuaris (100,0 %).

• Pas 2 (Selecció de pàrquing i tarifa horària): 10.200 usuaris (85,0 %).

• Pas 3 (Introducció de matrícula i dades del vehicle): 9.384 usuaris (92,0 % del pas anterior).

• Pas 4 (Passarel·la de pagament i confirmació de reserva): 2.064 usuaris completats (taxa d'abandonament del 78,0 % en l'últim pas!).

1. a) Dissenya un storyboard de quatre vinyetes analítiques (descrites textualment amb precisió) que contrasti l'experiència d'usuari prevista enfront del punt de fricció real en el moment del pagament. Planteja dues hipòtesis econòmiques/operatives fonamentades (p. ex., tarifes ocultes afegides en l'últim segon o fricció per passarel·la bancària no integrada) que expliquin la fuga de clients.
2. b) Formula tres preguntes quantitatives i de comportament d'usuari que l'equip directiu s'hagi de plantejar a partir de l'storyboard, i proposa un redisseny del flux visual de compra que redueixi els costos de transacció percebuts per l'usuari per elevar la taxa de conversió final.

Una startup de micromobilitat elèctrica presenta a una ronda d'inversors un esquema visual impecable: un diagrama circular que il·lustra un «cercle virtuós» segons el qual una flota més gran als carrers genera automàticament visibilitat de marca, atracció massiva d'usuaris i beneficis exponencials, i conclou que «el model s'explica sol i un bon gràfic substitueix qualsevol anàlisi farragosa».

1. a) Rebat l'afirmació de l'empresa identificant tres dimensions economicofinanceres essencials (almenys una de referida a l'estructura de costos fixos enfront de variables, una altra al fons de maniobra i una altra al marc regulador/concessions municipals) que queden completament emmascarades en aquest esquema visual.
2. b) Dissenya l'estructura d'un informe de presa de decisions híbrid: justifica quines dues mètriques quantitatives clau han d'acompanyar obligatòriament el diagrama per verificar el punt mort i el risc d'insolvència, argumentant com s'han d'articular la part visual i l'analítica per evitar decisions basades en biaixos gràfics.

Una empresa tradicional d'alimentació gourmet planeja llançar un servei de subscripció mensual de caixes de productes artesanals. L'equip directiu decideix utilitzar únicament el Business Model Canvas per planificar tot el projecte, pretenent avaluar-hi tant la viabilitat financera com l'experiència del client en desempaquetar el producte i l'impacte dels possibles retards de lliurament.

1. a) Rebat la decisió de la direcció justificant les limitacions estructurals del Business Model Canvas per registrar variables temporals, emocions del client i punts de contacte del servei (touchpoints).
2. b) Dissenya una matriu metodològica on assignis amb justificació econòmica el Business Model Canvas, el Customer Journey Map i l'Storyboard a tres fases clau:

1. Fase de viabilitat i encaix estratègic (aliances, estructura de costos i ingressos recurrents).

2. Fase de diagnòstic i millora operativa (recorregut des de la comanda fins a l'unboxing i postvenda).

3. Fase de captació de finançament i inversors (comunicació àgil de la proposta de valor en un minut).

Demostra com la informació obtinguda en una eina retroalimenta de manera imprescindible les altres dues.

Al departament d'operacions d'una empresa logística, un tècnic rebutja aplicar eines visuals al·legant: «Jo no tinc habilitats artístiques ni sé dibuixar; el visual thinking és màrqueting superficial i per gestionar estocs només serveixen els fulls de càlcul».

1. a) Rebat aquest argument des de la perspectiva de l'eficiència directiva i la presa de decisions econòmiques. Justifica la diferència entre art figuratiu i gramàtica visual de negoci, demostrant com tres recursos abstractes bàsics (jerarquia visual per mides, fletxes de causalitat amb fluxos ponderats i agrupacions per colors o contenidors) redueixen el cost cognitiu i els temps de reacció davant contingències en comparació amb una taula de 500 files de dades.
2. b) Dissenya conceptualment un esquema lògic-visual bàsic (utilitzant únicament formes geomètriques estàndard i connectors) que representi la següent situació d'alerta operativa: una vaga de transport eleva els terminis de lliurament de proveïdors de 2 a 8 dies, la qual cosa esgota l'estoc de seguretat del magatzem central, dispara els costos de trencament i amenaça la rendibilitat de les comandes ja compromeses amb penalització per demora.