Competència: les forces competitives

Enumera les cinc forces competitives de Porter i explica amb una frase què analitza cadascuna.

Indica a quina força de Porter correspon cada fet: obre una franquícia nova al davant, el proveïdor principal apuja un 20 % els seus preus, els clients poden canviar de marca sense cap cost i apareix un producte que cobreix la mateixa necessitat d'una altra manera.

Les barreres d'entrada dificulten que arribin competidors nous. Posa un exemple de barrera de cada tipus (capital necessari, llicències o regulació, marca consolidada, accés a canals de distribució) i anomena un sector on gairebé no existeixen barreres.

Una cafeteria de barri en té tres més al mateix carrer. Analitza dues forces de Porter en el seu cas: la rivalitat entre els competidors actuals i l'amenaça de nous entrants (és fàcil obrir una cafeteria més?), i suggereix una manera de diferenciar-se.

Les barreres d'entrada (economies d'escala, marques consolidades, regulació, capital necessari) protegeixen les empreses ja instal·lades. Posa un exemple de cada tipus de barrera i explica què passa amb la rivalitat i els preus quan les barreres són baixes.

Explica quan els clients tenen molt de poder de negociació (hi ha molts oferents, canviar de proveïdor és gratis, compren grans volums) amb l'exemple d'una impremta que factura el 70 % a un únic gran client.

Una cafeteria d'especialitat depèn d'un únic torrador de cafè que li apuja els preus cada any. Explica quina força està patint, per què el proveïdor té tant de poder en aquest cas i dues estratègies per reduir aquesta dependència.

Un taller metal·lúrgic fabrica peces gairebé exclusivament per a una gran planta d'electrodomèstics. Analitza el poder de negociació d'aquest client, els riscos de la dependència (pressió de preus, pèrdua del contracte) i dues estratègies per reduir-la.

Explica què és un producte substitutiu (cobreix la mateixa necessitat d'una altra manera) i identifica els substitutius del tren de mitjana distància i els d'una nit de cinema.

Una cadena de cinemes no competeix només amb altres cinemes. Identifica els seus productes substitutius (plataformes de reproducció en línia, videojocs, altres opcions d'oci) i proposa dues estratègies perquè l'experiència del cinema resulti difícil de substituir.

Una plataforma local de repartiment de menjar competeix amb dos gegants internacionals. Analitza la seva situació centrant-te en el poder dels clients (restaurants i usuaris) i en els substitutius (recollir-ho un mateix, cuinar), i proposa dues defenses realistes per a la plataforma petita.