Inversió i fonts de finançament

Explica la diferència entre inversió i finançament, i classifica aquestes operacions en l'una o l'altra: comprar un forn nou, demanar un préstec al banc, reservar part dels beneficis per ampliar el local i llogar una furgoneta amb opció de compra.

Una inversió consisteix a pagar avui un desemborsament inicial a canvi de rebre fluxos de caixa en els pròxims anys. Una gelateria estudia un projecte que exigeix $15.000\ \text{€}$ inicials i generaria $4.000\ \text{€}$ el primer any, $5.000\ \text{€}$ el segon i $6.000\ \text{€}$ el tercer. Identifica el desemborsament inicial i els fluxos de caixa, i explica amb les teves paraules què ha de comparar l'empresa per saber si la inversió li interessa.

Les fonts de finançament poden ser pròpies o alienes, i internes o externes. Classifica aquestes quatre: una ampliació de capital entre els socis, l'autofinançament amb beneficis no repartits, un préstec bancari a cinc anys i un leasing de maquinària.

Una startup d'aplicacions sense historial i sense béns per oferir com a garantia necessita $100.000\ \text{€}$, i una fàbrica consolidada necessita $300.000\ \text{€}$ per renovar maquinària. Proposa la font de finançament més adequada per a cadascuna (capital de risc o àngels inversors davant de préstec bancari) i justifica la tria segons el risc, les garanties exigides i la cessió de propietat que implica.

Les fonts de finançament aliè poden ser a curt termini (es retornen en menys d'un any) o a llarg termini. Classifica aquestes: el crèdit comercial d'un proveïdor que cobra a 60 dies, un préstec bancari a vuit anys, una pòlissa de crèdit per cobrir desfasaments de tresoreria, una emissió d'obligacions a deu anys i un descompte d'efectes.

Un forn de pa necessita una furgoneta de repartiment i valora tres opcions: préstec bancari per comprar-la, leasing o rènting. Explica en què consisteix cada opció i dona un avantatge i un inconvenient de cadascuna per a una pime amb poca tresoreria.

Explica amb les teves paraules què mesura el Valor Actual Net (VAN) d'una inversió i què significa que surti positiu, negatiu o zero. Raona a més per què els fluxos futurs s'actualitzen en lloc de sumar-se directament al desemborsament.

Explica què és la Taxa Interna de Rendibilitat (TIR) d'una inversió i quina regla se segueix en comparar-la amb la taxa de descompte o amb el cost del finançament. Aplica-ho: interessa un projecte amb una TIR del $8\ \%$ si el banc cobra un $5\ \%$ pel préstec? I si cobra un $10\ \%$?

Una inversió exigeix un desemborsament inicial de $20.000\ \text{€}$ i genera uns fluxos de caixa de $5.000\ \text{€}$ anuals durant sis anys. a) Calcula el seu termini de recuperació (payback). b) Explica què mesura aquest criteri i quina és la seva limitació principal.

Dues empreses competidores, ALFA i BETA, tenen un actiu total de $500.000\ \text{€}$ i un Benefici Abans d'Interessos i Impostos (BAII) previst de $60.000\ \text{€}$. ALFA finança el seu actiu amb un $80\ \%$ de deute al $5\ \%$ d'interès anual i un $20\ \%$ de fons propis; BETA utilitza un $20\ \%$ de deute al $5\ \%$ i un $80\ \%$ de fons propis (ignora impostos). a) Calcula la rendibilitat financera (ROE) d'ambdues empreses en l'escenari previst i justifica en quina actua amb més força la palanquejament financer. b) Prediu què passarà amb la rendibilitat financera i la solvència de cadascuna si una crisi redueix el BAII un $60\ \%$ (fins als $24.000\ \text{€}$). Interpreta a partir d'aquests resultats el concepte de risc financer.

Una empresa industrial disposa d'una estructura financera composta en un $60\ \%$ per fons propis, els accionistes de la qual exigeixen una rendibilitat del $9\ \%$, i en un $40\ \%$ per deute bancari amb un cost del $4\ \%$. a) Determina el Cost Mitjà Ponderat del Capital (CMPC) de l'empresa i explica per què els accionistes exigeixen una rendibilitat més gran que el cost del deute bancari. b) L'empresa valora dos projectes d'inversió independents: el Projecte A (TIR del $8\ \%$) i el Projecte B (TIR del $6\ \%$). Justifica quins s'han d'executar. c) El director general proposa finançar el Projecte B elevant el pes del deute bancari al $80\ \%$ per abaratir el cost mitjà ponderat i fer-lo rendible. Rebat críticament aquesta proposta argumentant l'efecte de l'endeutament sobre la prima de risc que exigiran els accionistes.