El procés de creativitat

Explica la diferència entre divergència i convergència en el procés creatiu, i posa un exemple de cada moviment aplicat a millorar el menjador d'un institut.

Indica si cada acció pertany a la fase de divergència o a la de convergència: apuntar vint usos possibles per a un clip, quedar-se amb les tres idees més barates, descartar les opcions il·legals, combinar dues idees en una i anotar tots els suggeriments sense discutir-los.

En una sessió d'idees per millorar la biblioteca de l'institut, una participant interromp: «això no funcionarà mai». Explica quina norma de la pluja d'idees trenca aquest comentari i reformula'l perquè la crítica es pugui anotar sense frenar la sessió.

En una pluja d'idees (brainstorming) es compleixen unes normes: no criticar, buscar quantitat, construir sobre les idees dels altres i anotar-ho tot. Explica per a què serveix cadascuna d'aquestes normes.

Explica quina diferència hi ha entre una pluja d'idees oral i el brainwriting (escriure les idees en silenci i passar-les al company), i per què el brainwriting pot funcionar millor amb persones tímides o quan algú monopolitza la paraula.

Un equip que ha de millorar una motxilla comença la reunió valorant cada idea a mesura que surt («això és car», «impossible») i en vint minuts es queda sense opcions. Analitza quina norma del procés creatiu han trencat, quina conseqüència té i com referies la sessió.

Relaciona cada tècnica amb la seva situació ideal: SCAMPER (llista de verbs per transformar un producte), els sis barrets (mirar una decisió des de sis perspectives) i el brainwriting (escriure idees en silenci). Posa una situació concreta on faries servir cadascuna i justifica-la.

Aplica la llista SCAMPER completa a una ampolla d'aigua reutilitzable: escriu una idea concreta per a cada verb i assenyala quina de les set idees et sembla més viable, justificant-ho.

Una pastisseria dubta si obrir també els diumenges. Organitza la decisió amb la tècnica dels sis barrets: escriu una frase d'anàlisi per a cada barret (dades, emocions, riscos, beneficis, creativitat i organització) i redacta la conclusió final del barret blau.

En una empresa només es premien les idees «segures» i els empleats han deixat de proposar novetats. Analitza com aquesta cultura mata la divergència, quins efectes té a mitjà termini sobre la innovació i proposa tres canvis concrets de gestió per reactivar la creativitat.

En el consell d'administració d'una cadena de moda, totes les propostes del president s'aproven per unanimitat en menys de deu minuts sense debat ni objeccions. Mesos després, l'empresa acumula pèrdues milionàries per decisions estratègiques errònies. Diagnostica la disfunció de dinàmica grupal que explica aquest comportament, analitza per què la unanimitat ràpida va ser un senyal de feblesa i dissenya un protocol de presa de decisions que obligui a contrastar punts de vista i neutralitzi la pressió a la conformitat.

Dos equips aborden el mateix repte: millorar el servei d'una cafeteria de barri. L'equip A genera idees i les jutja sobre la marxa; l'equip B separa primer la generació i després l'avaluació. Prediu quin equip obtindrà més idees i més originals, justifica-ho amb el que saps del procés creatiu i assenyala quin risc corre l'equip B si la convergència s'allarga massa.