Procés productiu, eficiència i productivitat

Identifica les entrades (inputs), la transformació i les sortides (outputs) del procés productiu d'una fàbrica de sucs, citant almenys dos elements de cada grup.

La figura mostra el procés productiu com una cadena de tres baules. Indica quina baula falta, marcada amb «?», i descriu què conté en el cas d'una fàbrica de sucs.

La producció pot ser unitària (per encàrrec), en sèrie (per lots) o contínua (sense interrupció). Classifica aquests casos: una drassana que construeix vaixells per encàrrec, un forn industrial que cou lots del mateix pa i una refineria que funciona les 24 hores.

Dos forns couen el mateix pa cada dia: l'un fa servir 5 kg de farina i 2 hores de forn i l'altre, 6 kg de farina i 1,5 hores de forn. a) Raona si es pot decidir quin és tècnicament més eficient amb aquestes dades. b) Explica quina informació addicional caldria per saber quin és econòmicament més eficient.

Una empresa pot fabricar una peça amb dos processos que donen la mateixa quantitat i qualitat: el procés A empra 4 kg de material i 2 hores de treball; el procés B, 3 kg de material i 3 hores. a) Quin és tècnicament més eficient? b) Explica quines dades de preus necessitaries per saber quin és econòmicament més eficient.

Una marca emergent de calçat dissenya els seus models a Espanya però subcontracta el $100\ \%$ de la fabricació a tallers externs a Portugal, pagant $35\ \text{€}$ per parell produït. Les vendes anuals són de $20.000$ parells. Davant de retards recurrents en els lliuraments i discrepàncies de qualitat, la direcció estudia dues alternatives:

• Alternativa 1: Mantenir l'externalització però exigir auditories de qualitat en origen i penalitzacions per retard, cosa que elevaria el preu pactat a $38\ \text{€}$ per parell.

• Alternativa 2: Integrar verticalment la producció creant una planta pròpia. Això comportaria uns costos fixos anuals de $240.000\ \text{€}$ (lloguer de naus, amortització de maquinària i assegurances) i un cost variable unitari de fabricació de $24\ \text{€}$ per parell.

1. a) Calcula el llindar de producció (llindar de rendibilitat de fabricar o comprar) a partir del qual resulta econòmicament més avantatjós produir en planta pròpia enfront de l'externalització auditada (Alternativa 1). Justifica quina opció és preferible per al volum actual de vendes ($20.000$ parells).
2. b) Avalua els riscos operatius i estratègics que assumiria l'empresa si decideix internalitzar la producció, parant una atenció especial a la flexibilitat davant de caigudes de la demanda i a les barreres de sortida.
3. c) Si l'empresa espera que la demanda caigui l'any que ve a $14.000$ parells per una recessió, prediu com afectaria aquesta reducció la decisió i indica quin model de producció oferiria més capacitat d'adaptació.

Una fàbrica de galetes produeix 3.600 caixes en un torn de 8 hores amb 3 treballadors. a) Calcula la productivitat del treball en caixes per hora de treball. b) Explica amb les teves paraules què mesura aquesta dada.

Explica què és la productivitat i cita tres maneres de millorar-la en una fàbrica de mobles (formació de la plantilla, millora de les màquines, organització del treball), raonant quin efecte tindria cadascuna sobre la producció per hora treballada.

Una impremta té una màquina que funciona 6 hores al dia i produeix 9.000 pòsters diaris. a) Calcula la productivitat de la màquina per hora. b) Si la substitueix per una altra que produeix 12.000 pòsters en les mateixes 6 hores, calcula la nova productivitat i la seva variació percentual.

Un repartidor lliura tots els paquets del dia però fent una volta enorme; un altre fa servir la ruta òptima i també els lliura tots. a) Explica quin dels dos és eficaç i quin eficient. b) Raona si es pot ser eficaç sense ser eficient i a l'inrevés, amb un exemple d'una empresa que coneguis.

Un taller produeix 640 samarretes a la setmana amb 2 treballadors que fan 40 hores setmanals cadascun. a) Calcula la productivitat del treball en samarretes per hora: $P = \frac{\text{unitats produïdes}}{\text{hores de treball}}$. b) Si la setmana següent produeixen 680 samarretes amb les mateixes hores, calcula la nova productivitat i comenta el canvi.

La productivitat d'una fàbrica era de 10 unitats per hora l'any passat i d'11 unitats per hora aquest any. a) Calcula la taxa de variació de la productivitat: $TV = \frac{P_1 - P_0}{P_0} \cdot 100$. b) Comenta dues causes que podrien explicar aquesta millora.

Un taller de confecció va produir 4.200 polos en una setmana amb 3 treballadors que van fer 35 hores cadascun; la setmana següent va produir 4.600 polos amb els mateixos treballadors i les mateixes hores. a) Calcula la productivitat del treball de cada setmana. b) Calcula la seva taxa de variació: $TV = \frac{P_1 - P_0}{P_0} \cdot 100$. c) Comenta dues possibles causes del canvi.

Una fàbrica va produir l'any passat 20.000 unitats que va vendre a $25\ \text{€}$ cadascuna. Va emprar 5 treballadors amb un cost de $30.000\ \text{€}$ per treballador i matèries primeres per valor de $200.000\ \text{€}$. a) Calcula el valor de la producció i el cost total dels factors. b) Calcula la productivitat global: $PG = \frac{\text{valor de la producció}}{\text{cost dels factors}}$. c) Interpreta el resultat.

Una empresa va tenir l'any passat una productivitat global de $1,2$ i aquest any ha estat de $1,32$. a) Calcula la taxa de variació de la productivitat global. b) Interpreta el resultat: què significa, en euros obtinguts per cada euro de cost, una productivitat global de $1,32$. c) Cita dues raons per les quals pot pujar la productivitat global encara que la producció amb prou feines canviï.

Una empresa industrial presenta la situació següent: en l'últim exercici va obtenir uns ingressos per vendes de $540.000\ \text{€}$ amb un cost total dels factors emprats de $450.000\ \text{€}$. Per al pròxim exercici, la direcció debat dues opcions estratègiques incompatibles:

• Opció A: Mantenir el preu i el volum actual de producció, però reorganitzar torns i processos per reduir el cost total dels factors en un $10\ \%$.

• Opció B: Rebaixar el preu de venda un $5\ \%$ per elevar la quantitat demandada i produïda un $15\ \%$, la qual cosa exigiria incrementar la utilització de factors productius en un $12\ \%$ (mantenint els seus costos unitaris constants).

1. a) Calcula la Productivitat Global actual i prediu el valor de la Productivitat Global que s'assoliria en cadascuna de les dues opcions (calculant la producció a preus constants per aïllar l'eficiència real).
2. b) Justifica quina de les dues opcions suposa un guany real més gran d'eficiència tècnica i econòmica. Rebat l'argument del director comercial, que sosté que «l'Opció B sempre és superior perquè maximitza la xifra de vendes totals».
3. c) Quins riscos de mercat i operatius assumiria l'empresa si tria l'opció que ofereix més productivitat global?

L'equip directiu d'una fàbrica celebra els resultats de l'exercici al·legant que «l'empresa ha experimentat un èxit de productivitat perquè el volum físic de producció ($Q$) va créixer un $20\ \%$ a preus constants». Això no obstant, l'auditoria interna revela que per assolir aquest augment, el cost total dels factors productius consumits (també a preus constants) es va incrementar en un $35\ \%$.

1. a) Demostra formalment, mitjançant l'Índex de Productivitat Global ($IPG = PG_1 / PG_0$) o mitjançant un plantejament algebraic rigorós, quina ha estat la taxa de variació percentual de la Productivitat Global.
2. b) Interpreta els resultats a la llum dels rendiments d'escala: per què un augment de l'escala productiva pot desembocar en una caiguda de l'eficiència global? Descriu dos problemes organitzatius reals en una fàbrica (com ara colls d'ampolla o deseconomies de gestió) que expliquin aquest desfasament.
3. c) Dissenya una bateria de tres indicadors de control que la direcció hauria d'incorporar abans d'autoritzar futures ampliacions de capacitat per garantir que el creixement generi valor i no pèrdues d'eficiència.

Una fàbrica de bicicletes va produir l'any passat $12.000$ unitats a un preu de $300\ \text{€}/\text{unitat}$. Va emprar $8$ treballadors ($1.600$ hores anuals cadascun amb un cost laboral de $25\ \text{€}/\text{hora}$), maquinària durant $3.200$ hores a $40\ \text{€}/\text{hora}$ i primeres matèries per un import de $900.000\ \text{€}$.

Per al pròxim exercici, la direcció avalua dos plans de modernització alternatius per al mateix volum de $12.000$ bicicletes:

• Pla 1 (Reenginyeria de materials): Mitjançant acords d'ecodisseny i reducció de mermes, redueix la despesa en primeres matèries un $15\ \%$, requerint una inversió formativa en mà d'obra que eleva el cost horari laboral a $26\ \text{€}/\text{hora}$ (les hores treballades i de màquines no canvien).

• Pla 2 (Robotització de muntatge): Redueix a la meitat les hores de mà d'obra necessàries ($6.400$ hores en total a $25\ \text{€}/\text{hora}$), però incrementa les hores de màquina a $4.500$ hores anuals i el cost horari d'amortització/manteniment de les màquines a $50\ \text{€}/\text{hora}$ (la despesa en primeres matèries no varia).

1. a) Calcula la productivitat global de l'any inicial i les productivitats parcials de la mà d'obra (bicicletes/hora) i de la maquinària (bicicletes/hora).
2. b) Calcula la Productivitat Global projectada per al Pla 1 i per al Pla 2 a preus constants. Determina quin dels dos plans aconsegueix un increment percentual més alt de l'eficiència global.
3. c) Interpreta els resultats: justifica per què actuar sobre el factor amb més pes relatiu en els costos (les primeres matèries) pot ser més eficaç per a la productivitat global que l'automatització del treball, i raona quins riscos estratègics presenta cada pla.