Exercicis: Competència: les forces competitives

Enumera les cinc forces competitives de Porter i explica amb una frase què analitza cadascuna.

Indica a quina força de Porter correspon cada fet: obre una franquícia nova al davant, el proveïdor principal apuja un 20 % els seus preus, els clients poden canviar de marca sense cap cost i apareix un producte que cobreix la mateixa necessitat d'una altra manera.

La figura mostra l'esquema de les cinc forces competitives, amb la rivalitat al centre. Identifica la força que falta, marcada amb «?», i explica en quines situacions aquesta força és intensa.

Indica a quina força de Porter correspon cada fet en el sector dels gimnasos d'una ciutat: obre una cadena de gimnasos davant del teu, l'únic proveïdor de maquinària de fitnes apuja els preus, els clients comparen quotes amb un clic i canvien sense penalització, i muntar un gimnàs nou exigeix una inversió altíssima.

Explica quan els clients tenen molt de poder de negociació (hi ha molts oferents, canviar de proveïdor és gratis, compren grans volums) amb l'exemple d'una impremta que factura el 70 % a un únic gran client.

Explica què és un producte substitutiu (cobreix la mateixa necessitat d'una altra manera) i identifica els substitutius del tren de mitjana distància i els d'una nit de cinema.

Les barreres d'entrada dificulten que arribin competidors nous. Posa un exemple de barrera de cada tipus (capital necessari, llicències o regulació, marca consolidada, accés a canals de distribució) i anomena un sector on gairebé no existeixen barreres.

Explica quins factors intensifiquen la rivalitat entre competidors (molts i de la mateixa mida, guerra de preus, costos fixos alts, producte indiferenciat) amb l'exemple del sector de la telefonia mòbil.

Una cafeteria de barri en té tres més al mateix carrer. Analitza dues forces de Porter en el seu cas: la rivalitat entre els competidors actuals i l'amenaça de nous entrants (és fàcil obrir una cafeteria més?), i suggereix una manera de diferenciar-se.

Una cafeteria d'especialitat depèn d'un únic torrador de cafè que li apuja els preus cada any. Explica quina força està patint, per què el proveïdor té tant de poder en aquest cas i dues estratègies per reduir aquesta dependència.

Les barreres d'entrada (economies d'escala, marques consolidades, regulació, capital necessari) protegeixen les empreses ja instal·lades. Posa un exemple de cada tipus de barrera i explica què passa amb la rivalitat i els preus quan les barreres són baixes.

Analitza amb les cinc forces el sector dels food trucks en una ciutat mitjana: rivalitat, facilitat d'entrada, substitutius (restaurants, bars de tapes), poder dels clients i dels proveïdors (llicències de l'ajuntament, compra d'ingredients). Conclou si et sembla un sector atractiu.

Una pizzeria pateix pujades del 30 % en la farina i la mozzarella. Explica quina força està actuant, per què li fa tant de mal si els seus clients no accepten apujades de preu, i proposa dues respostes (cercar proveïdors alternatius, ajustar la carta, negociar contractes a termini).

Un taller metal·lúrgic fabrica peces gairebé exclusivament per a una gran planta d'electrodomèstics. Analitza el poder de negociació d'aquest client, els riscos de la dependència (pressió de preus, pèrdua del contracte) i dues estratègies per reduir-la.

Una cadena de cinemes no competeix només amb altres cinemes. Identifica els seus productes substitutius (plataformes de reproducció en línia, videojocs, altres opcions d'oci) i proposa dues estratègies perquè l'experiència del cinema resulti difícil de substituir.

Un forn de pa artesà vol aixecar barreres d'entrada al seu voltant. Comenta què pot aportar cada mesura: registrar la seva marca, signar contractes de subministrament amb cafeteries del barri, crear receptes exclusives i fidelitzar els seus clients amb un club.

Analitza amb les cinc forces el sector dels gimnasos de baix cost en una ciutat gran (rivalitat, nous entrants, substitutius, poder dels clients i dels proveïdors) i conclou, amb una frase justificada, si avui és un sector atractiu per entrar-hi.

Una plataforma local de repartiment de menjar competeix amb dos gegants internacionals. Analitza la seva situació centrant-te en el poder dels clients (restaurants i usuaris) i en els substitutius (recollir-ho un mateix, cuinar), i proposa dues defenses realistes per a la plataforma petita.

«Un sector amb molts competidors és sempre un pèssim sector per entrar-hi». Rebat aquesta afirmació aplicant el model de les cinc forces de Porter:

1. a) Justifica com la feblesa d'altres forces competitives (en clients, proveïdors o productes substitutius) pot compensar una alta rivalitat i permetre marges atractius.
2. b) Il·lustra la teva resposta proposant un exemple concret d'empresa o subsector real on hi hagi una forta rivalitat entre competidors però continuï sent rendible entrar-hi, justificant en quina avantatge competitiu es recolzaria.

Una start-up educativa planeja llançar una acadèmia d'idiomes 100 % en línia per a particulars.

1. a) Analitza les barreres d'entrada i l'amenaça de productes substitutius a les quals s'enfronta en aquest mercat digital, justificant com condicionen ambdues forces l'atractiu global del sector.
2. b) Recomana i justifica una estratègia competitiva (lideratge en costos, diferenciació o enfocament) que permeti a l'empresa sobreviure davant de grans aplicacions gratuïtes i plataformes globals de professors particulars, dissenyant una mesura concreta orientada a elevar els costos de canvi dels seus alumnes.

Compara, fent servir les cinc forces, l'atractiu de vendre roba esportiva amb una botiga en línia davant d'una botiga física de barri: en quina pesen més els nous entrants?, on tenen més poder els clients?, quin paper juguen els costos? Conclou quina opció et sembla més defensable per a una pime.

Dues gasolineres situades l'una davant de l'altra en una carretera comarcal han entrat en una guerra de preus contínua, reduint el seu marge de 0,14 € a només 0,02 € per litre sense aconseguir incrementar les seves vendes conjuntes.

1. a) Justifica, a partir de les característiques del producte i l'estructura de costos fixos, per què la rivalitat en preus resulta tan destructiva per a la rendibilitat d'ambdues empreses.
2. b) Dissenya dues vies de sortida estratègiques i viables per a una d'elles que li permetin escapar d'aquesta dinàmica sense recórrer a pactes il·legals de preus, argumentant com afectarà cada via al poder de negociació dels conductors o a la diferenciació del servei.

Una petita empresa fabrica envasos de plàstic per al sector agroalimentari. En el darrer exercici, les dues úniques multinacionals que li subministren el polímer verge han incrementat el seu preu un 20 %, mentre que les grans cadenes de supermercats que adquireixen els seus envasos es neguen a assumir apujades de preu, amenaçant de rescindir els contractes.

1. a) Interpreta aquest escenari aplicant el model de les cinc forces de Porter i explica la repercussió previsible sobre el marge de beneficis i el risc de supervivència de l'empresa.
2. b) Dissenya dues decisions estratègiques realistes per reduir la vulnerabilitat de l'empresa: una orientada a contrarestar el poder de negociació dels clients i una altra a mitigar la pressió dels proveïdors o l'amenaça de materials substitutius (com el cartó o els bioplàstics).

Un directiu sosté: «El model de les cinc forces de Porter és una foto fixa obsoleta que no serveix per anticipar el futur en sectors dinàmics».

1. a) Rebat parcialment aquesta afirmació explicant com es pot aplicar el model de manera prospectiva i dinàmica, i no només com una descripció estàtica del present.
2. b) Aplica el teu raonament a un sector real que hagi patit una disrupció recent (per exemple, el sector del taxi enfront de les plataformes VTC o el de les sales de cinema enfront de l'streaming): identifica quina força competitiva concreta va desencadenar el canvi i prediu com ha quedat alterat l'atractiu estructural d'aquest sector.

Repte del tema. Imagina que emprendràs amb una cafeteria d'especialitat i productes ecològics al teu barri o municipi. Dissenya un informe executiu de viabilitat per avaluar l'entorn real seguint aquestes fases:

1. Variables macroeconòmiques: Entra al web de l'INE o del Banc d'Espanya i recopila les dues últimes dades de l'IPC general i el tipus d'interès oficial vigent (reflectint xifres amb coma decimal, per exemple $2,8\,\%$ o $3,25\,\%$). Explica breument com impacten en la renda disponible dels teus clients i en el cost de finançament de la teva inversió.

2. Forces competitives: Elabora una taula aplicant les forces de Porter al teu entorn proper. Analitza la rivalitat existent (identificant dos competidors reals), l'amenaça de productes substitutius i el poder de negociació dels teus proveïdors locals.

3. Proposta estratègica: Redacta una proposta raonada (màxim una pàgina) amb dues decisions concretes per posicionar el teu model de negoci enfront de les pressions de l'entorn analitzat.

Es valorarà:

• Extracció i interpretació rigorosa de les dades macroeconòmiques oficials consultades.

• Aplicació precisa i justificada del model de Porter a l'entorn local.

• Coherència i viabilitat de les mesures estratègiques proposades enfront de les amenaces detectades.