Exercicis: Classificació, localització i dimensió de l'empresa

Classifica aquestes empreses segons el sector en què operen (primari, secundari o terciari): una plantació de taronges, una fàbrica de conserves, un banc, una flota pesquera, una consultora informàtica i un supermercat.

Segons el nombre d'empleats, les empreses es classifiquen en microempreses (menys de 10), petites (de 10 a 49), mitjanes (de 50 a 249) i grans (250 o més). Indica a quin grup pertany cadascuna: un taller amb 8 empleats, una fàbrica amb 120, una botiga amb 23 i una multinacional amb 5.000.

La figura mostra la classificació de les empreses per la seva dimensió segons el nombre d'empleats. Un taller de reparació té 35 empleats: indica a quina categoria pertany i explica quin altre criteri, a més de la plantilla, s'utilitza a la pràctica per mesurar la mida d'una empresa.

Classifica aquestes empreses segons el seu àmbit d'actuació (local, nacional o multinacional) i justifica-ho: una pastisseria amb un únic local, una cadena de supermercats que opera a tot Espanya i una tecnològica amb oficines a dotze països.

Explica la diferència entre una empresa privada i una empresa pública atenent a qui n'és el propietari i quin n'és l'objectiu principal, i posa un exemple de cada tipus en el sector del transport.

Per a cada cas, indica el factor de localització que més pesa (proximitat a les matèries primeres, proximitat als clients o cost i espai del sòl) i justifica-ho: una fàbrica de conserves de tomàquet al costat dels camps de conreu, una gelateria al passeig marítim i un magatzem de paqueteria en un polígon barat i ben comunicat.

Una cadena de gimnasos vol créixer obrint centres nous amb els seus propis beneficis. Explica en què consisteix el creixement intern i en què es diferencia de comprar gimnasos que ja existeixen (creixement extern).

Explica què és una franquícia i què aporta cada part (franquiciador i franquiciat), utilitzant l'exemple d'una marca d'hamburgueseries que permet obrir locals amb el seu nom a canvi d'un cànon d'entrada i un percentatge de les vendes.

Una empresa de repartiment de menjar a domicili dubta entre llogar un local petit i car al centre de la ciutat o una nau més gran i barata en un polígon dels afores. Identifica i explica tres factors de localització que hauria de sospesar abans de decidir.

Explica la diferència entre una decisió de localització i una decisió de dimensió, i raona amb un exemple com la mida del mercat al qual es vol arribar condiciona la dimensió que convé triar.

Una pime industrial amb 45 empleats contracta 8 persones més després de guanyar una gran comanda. a) Canvia de categoria per dimensió? Justifica-ho. b) Comenta dues conseqüències pràctiques que pot tenir per a una empresa créixer de mida (accés a ajuts, obligacions, costos de coordinació).

Una empresa de mobles dubta entre dues ubicacions per a la seva nova fàbrica: la nau A costa $2.500\ \text{€}$ al mes, però queda lluny dels proveïdors i de l'autopista; la nau B costa $4.000\ \text{€}$ al mes i està al costat de l'autopista i de les serradores. Identifica els factors de localització en joc i raona per què l'opció més barata pot sortir més cara.

Una cadena de sis cafeteries vol arribar a deu locals i dubta entre obrir-ne quatre de noves amb recursos propis o comprar una altra cadena de quatre cafeteries que ja funcionen. Explica la diferència entre creixement intern i extern, i valora un avantatge i un risc de cada via.

Un emprenedor vol obrir una acadèmia d'anglès i dubta entre crear la seva pròpia marca o comprar una franquícia d'una cadena coneguda, que cobra $15.000\ \text{€}$ de cànon d'entrada més un $8\ \%$ de les vendes. Analitza avantatges i inconvenients de cada opció (marca, llibertat de decisió, costos, suport rebut) i recomana'n una.

Una cooperativa andalusa amb 80 socis treballadors conrea alvocats i exporta la meitat de la seva producció a França i Alemanya. Classifica aquesta empresa segons tots els criteris que coneguis (sector, dimensió, àmbit d'actuació, propietat del capital i forma jurídica), justificant cada etiqueta.

Una multinacional de bateries anuncia una fàbrica de 1.200 llocs de treball en una regió amb molt d'atur. a) Explica què és una empresa multinacional. b) Analitza dos efectes positius i dos possibles efectes negatius de la seva arribada per a l'economia de la regió.

Una cadena de supermercats estudia dues estratègies per entrar en una ciutat mitjana: obrir un gran hipermercat als afores o obrir quatre botigues petites repartides pels barris. Analitza la decisió amb almenys tres criteris (costos, tipus de client, competència, logística) i recomana una opció argumentant la teva elecció.

Una empresa d'envasos compostables produeix mensualment 25.000 unitats amb un cost mitjà unitari de 4,20 €. Per reduir costos, la direcció d'operacions proposa duplicar la capacitat instal·lada adquirint maquinària automatitzada amb un alt cost fix, assegurant que «gràcies a les economies d'escala, el cost mitjà unitari es reduirà automàticament a la meitat».

1. a) Rebat de manera justificada l'afirmació de la direcció explicant sota quines condicions de demanda i de gestió interna aquesta ampliació de planta no reduiria els costos mitjans, sinó que generaria deseconomies d'escala.
2. b) Si després d'escometre la inversió la demanda real en el mercat se situa en 28.000 unitats al mes, prediu què passarà amb el cost mitjà per unitat (diferenciant l'impacte dels costos fixos de subactivitat) i com afectarà aquesta situació el llindar de rendibilitat de l'empresa.

Una empresa tèxtil gallega de moda sostenible ven les seves jaquetes a 120 €. El seu cost de producció local és de 50 € per peça (30 € mà d'obra artesanal, 15 € teixit orgànic nacional i 5 € altres costos). La direcció es planteja deslocalitzar la confecció a un país asiàtic on la mà d'obra costaria 5 € per peça, però el transport i els aranzels hi afegirien 8 € per unitat i el termini d'aprovisionament augmentaria de 3 dies a 8 setmanes.

1. a) Avalua el dilema estratègic de l'empresa: calcula el nou cost directe unitari i analitza com afectaria la deslocalització l'avantatge competitiu de la marca (basat en proximitat, flexibilitat de resposta davant la demanda i sostenibilitat certificada).
2. b) Prediu dues conseqüències economicofinanceres negatives a les quals s'exposaria l'empresa si es produeixen retards en la cadena logística global o un boicot de clients conscienciats, i formula una alternativa de millora de l'eficiència sense abandonar la producció local.

Dues empreses urbanes de missatgeria urgent amb vehicles elèctrics decideixen fusionar-se per plantar cara a les grans plataformes multinacionals en una gran ciutat. El pla de negoci conjunt preveu unificar magatzems urbans i compartir la plataforma tecnològica per duplicar la seva quota de mercat en sis mesos.

1. a) Identifica i classifica la modalitat exacta de creixement empresarial que representa aquesta operació, contrastant-la amb l'alternativa de creixement intern mitjançant l'obertura gradual de noves delegacions i la compra paulatina de vehicles.
2. b) Transcorregut un any de la fusió, els costos unitaris han pujat un 15 % i s'han perdut clients clau a causa d'incompatibilitats informàtiques, duplicitat de comandaments intermedis i conflictes laborals per disparitat salarial. Diagnostica les causes del fracàs de la integració organitzativa i proposa dues mesures correctores que la direcció hauria d'haver implementat.

«Per maximitzar la rendibilitat d'una empresa, l'estratègia prioritària ha de ser augmentar de manera contínua la seva dimensió física i quota de mercat, ja que una mida més gran sempre garanteix costos unitaris de producció més baixos.»

1. a) Rebat de manera crítica aquesta afirmació: explica mitjançant quins mecanismes el creixement genera inicialment economies d'escala, però justifica a partir de quin punt i per quines raons de gestió interna (problemes de coordinació, control, comunicació i costos d'agència) una dimensió excessiva provoca deseconomies d'escala.
2. b) Imagina una empresa de serveis professionals que en un any quintuplica la seva plantilla i nombre de sucursals. Prediu l'impacte d'aquest creixement accelerat sobre la corba de cost mitjà a llarg termini i sobre la seva flexibilitat organitzativa si entra en una fase de deseconomies d'escala.

Un obrador amb una capacitat màxima de 5.000 barres de pa diàries ven actualment 4.500 unitats al dia a un preu d'1,00 €/barra, suportant uns costos fixos diaris de 1.500 € i un cost variable unitari de 0,40 €. Les seves previsions indiquen que la demanda creixerà un 20 % l'any que ve. Per respondre a aquest increment, la direcció avalua dues opcions:

• Alternativa 1 (creixement intern): Ampliar l'obrador propi amb un nou forn industrial, elevant la capacitat a 7.000 barres/dia i els costos fixos diaris a 2.100 €, mantenint el cost variable en 0,40 €/barra.

• Alternativa 2 (cooperació / subcontractació): Mantenir la capacitat pròpia en 5.000 barres/dia i subcontractar la producció excedent a un obrador proper a un cost tancat de 0,70 €/barra (sense incórrer en nous costos fixos).

1. a) Calcula el benefici diari estimat de cada alternativa si es compleix la previsió de demanda per a l'any que ve.
2. b) Si una crisi inesperada redueix la demanda real a 3.800 barres diàries, calcula el resultat econòmic que obtindria l'obrador en l'Alternativa 1 i explica, utilitzant els conceptes de palanquejament operatiu i flexibilitat de costos, per què l'Alternativa 2 hauria resultat molt menys arriscada.

Una empresa que fabrica sensors òptics d'alta precisió per a satèl·lits ha de seleccionar la ubicació de la seva nova fàbrica. S'analitzen dos emplaçaments candidats amb les següents dades anuals estimades:

• Emplaçament A (polígon industrial al costat d'un gran port marítim): Lloguer i subministraments: 120.000 €/any; transport terrestre i marítim: 70.000 €/any; cost salarial total de 800.000 €/any per a 25 operaris tècnics (amb dificultats per trobar personal especialitzat per la llunyania a universitats).

• Emplaçament B (parc tecnològic metropolità proper a un aeroport internacional i a una universitat politècnica): Lloguer i subministraments: 250.000 €/any; transport urgent per càrrega aèria: 110.000 €/any; cost salarial total de 800.000 €/any per a 20 enginyers d'alta productivitat amb formació contínua garantida.

1. a) Sabent que els sensors són productes miniaturitzats d'altíssim valor unitari i mínim pes físic destinats a clients de tot Europa, justifica quins factors de localització han de tenir més ponderació en la decisió i quin emplaçament resulta estratègicament superior.
2. b) Demostra per què una anàlisi de localització centrada exclusivament a minimitzar els costos fixos d'instal·lació (lloguer i subministraments) suposaria un greu error estratègic per a una empresa tecnològica d'aquestes característiques.

La cadena hotelera «Sol y Brisa» ha dut a terme dues adquisicions empresarials en els darrers dos anys:

1. Va adquirir el 100 % del capital d'«Hoteles del Sur», una empresa competidora amb establiments de categoria similar en les mateixes destinacions de vacances.

2. Va adquirir «ViajaFácil», una agència de viatges en línia (OTA) que gestionava reserves turístiques tant dels hotels de «Sol y Brisa» com d'altres cadenes competidores.

1. a) Classifica analíticament ambdues operacions de creixement extern, diferenciant amb precisió el tipus d'integració (horitzontal o vertical, indicant si és cap endavant o cap enrere) i els objectius de quota de mercat i control del canal de distribució perseguits en cada cas.
2. b) Després de l'adquisició de «ViajaFácil», les cadenes hoteleres rivals han deixat de comercialitzar les seves habitacions a través d'aquesta plataforma, provocant una caiguda dràstica dels seus ingressos per comissions. Explica a quin conflicte estratègic d'integració vertical s'enfronta «Sol y Brisa» i avalua si una aliança estratègica o acord de cooperació hauria estat més avantatjós que la compra total.

Repte del tema. Imagina que emprendràs en el teu propi municipi. El teu objectiu és dissenyar una proposta de negoci viable i fonamentada en dades reals del teu entorn. Segueix aquestes fases:

1. Diagnòstic de l'entorn: Entra al web de l'INE (INEbase o Atles de Distribució de Renda) i recopila la població i el nivell de renda mitjana del teu municipi o districte. Amb aquestes dades, detecta un nínxol de mercat desatès i defineix l'activitat de la teva empresa.

2. Dimensió i localització: Selecciona l'emplaçament idoni justificant almenys tres factors de localització (cost del sòl, demanda, accessos). Estima la seva dimensió inicial (treballadors i volum previst) i classifica l'empresa segons el seu sector, grandària (ex. microempresa, plantilla $< 10$) i titularitat del capital.

3. Marc jurídic i perfil empresarial: Tria la forma jurídica més convenient (autònom, S.L., cooperativa...) argumentant segons la responsabilitat patrimonial i el capital social mínim legal (des d'$1,00$ €). Descriu les competències del perfil emprenedor que aportaries al projecte.

4. Producte final: Elabora un informe executiu (màxim dues pàgines) que integri la fitxa tècnica de l'empresa, les dades oficials consultades i la defensa raonada de les teves decisions.

Es valorarà:

• Rigor en l'obtenció i interpretació de les dades socioeconòmiques de l'INE.

• Coherència tècnica entre el tipus d'activitat, la localització i la dimensió triada.

• Idoneïtat de la justificació jurídica considerant responsabilitat i exigències normatives.

• Claredat expositiva i precisió conceptual en l'ús de la terminologia econòmica.