Els sistemes econòmics

Enuncia les tres preguntes bàsiques que tot sistema econòmic ha de respondre i explica cadascuna amb un exemple de la teva localitat.

Pensa en el teu barri o localitat: anomena tres negocis privats i tres serveis gestionats per l'Estat o l'ajuntament. Quina conclusió treus sobre quin tipus de sistema econòmic té Espanya?

Explica en què es diferencia una economia de mercat d'una economia planificada centralment: qui decideix què es produeix i quin paper tenen els preus en cada sistema.

La figura mostra l'espectre de sistemes econòmics, amb dos països imaginaris, Efed i Zora, situats en diferents posicions.

1. a) Quin dels dos països s'acosta més a la planificació central? Justifica-ho.
2. b) Situa raonadament en l'espectre un país on la sanitat i l'educació són públiques però la majoria de les empreses són privades.

Per a cada sistema (mercat, planificació central i economia mixta), indica qui respon a les preguntes què produir, com produir i per a qui produir, i posa un exemple real o fictici que ho il·lustri.

En una economia de mercat, els preus funcionen com a senyals. Si el preu de l'alvocat puja molt, explica quin «missatge» reben els agricultors i quin missatge reben els consumidors, i com reaccionarà cada grup.

En el mercat es diu que «els consumidors voten amb els seus euros»: les empreses produeixen el que la gent està disposada a comprar. Explica què significa aquesta frase i quin problema planteja per a qui té pocs euros amb què «votar».

En una economia planificada, quan escasseja un producte es formen cues a les botigues; en una economia de mercat, el preu puja.

1. a) Explica quin mecanisme de racionament fa servir cada sistema.
2. b) Compara quins problemes genera cadascun i per a qui.

Les places de la universitat pública es reparteixen per nota de tall; les places d'una acadèmia privada d'idiomes, per qui paga la matrícula.

1. a) Quin mecanisme de racionament utilitza cada institució?
2. b) Compara un avantatge i un inconvenient de cada mecanisme, pensant en eficiència i en igualtat d'oportunitats.

Al país fictici de Dúria l'Estat fixa per llei el preu del pa per sota del seu cost. Al cap d'un any hi ha fleques tancades, cues a trenc d'alba i un mercat clandestí de pa car.

1. a) Explica, amb els conceptes de l'apartat, la cadena de problemes que ha generat la mesura.
2. b) Què hauria fet el preu lliure en aquesta situació i quina alternativa podria protegir les famílies pobres sense fixar el preu?

A la ciutat de Lerna el lloguer d'habitatge es deixa completament al mercat; a Urma l'ajuntament fixa els preus i assigna els pisos per llista d'espera.

1. a) Analitza un avantatge i un problema previsible de cada model.
2. b) Proposa un sistema intermedi i raona per què podria funcionar millor.

Espanya és una economia mixta. Posa dos exemples d'àmbits on decideix el mercat i dos on intervé l'Estat, i explica què justifica la intervenció pública en aquests dos últims.

Dos països ficticis: a Nerka la despesa pública representa el $48\ \%$ del PIB i a Súria l'$28\ \%$.

1. a) Quin està més a prop del pol de la planificació pública? Justifica-ho.
2. b) Descriu quins serveis esperaries trobar a Nerka que potser faltin a Súria.
3. c) Matisa la conclusió: significa més despesa pública que el mercat decideix menys? Raona-ho amb un exemple.

Un grup polític proposa en el seu programa electoral privatitzar íntegrament les carreteres, l'enllumenat públic i els tribunals de justícia, sostenint que «si el mercat és el mecanisme més eficient per produir aliments i roba, també ho serà per a qualsevol altre bé o servei públic».

1. a) Utilitza les característiques dels béns públics (rivalitat i exclusió) per predir quines fallades de mercat apareixerien si una empresa privada intentés gestionar amb afany de lucre l'enllumenat d'una ciutat o la defensa nacional. Per què el lliure mercat no els produiria en quantitat suficient?
2. b) Analitza què passaria si els tribunals de justícia operessin com a empreses privades que cobren a les parts per dictar sentència. Justifica per què l'Estat s'ha de reservar aquest àmbit per fer possible el propi funcionament del mercat.