Els fallades de mercat

Distingeix entre externalitat negativa i externalitat positiva, i classifica aquests casos: el fum d'una fàbrica, la vacunació infantil, la música alta d'un veí de matinada i un jardí botànic obert al barri.

La figura representa el mercat d'un producte la fabricació del qual contamina: hi apareixen el cost privat dels productors i el cost social, que inclou a més el dany ambiental que pateixen tercers.

1. a) Identifica quina corba és cadascuna i explica la diferència entre el cost privat i el cost social.
2. b) Compara la quantitat que produeix el mercat amb la que seria socialment desitjable i explica la diferència.

Defineix externalitat amb les teves paraules. Posa un exemple d'externalitat negativa i un altre de positiva relacionats amb el teu institut (les obres de l'edifici del costat, una biblioteca nova que també fa servir el barri) i explica qui rep l'efecte sense pagar-lo ni cobrar-lo.

L'Ajuntament de Ribera Alta afronta la contaminació del riu provocada per dues fàbriques de pintura (fàbrica A i fàbrica B). Actualment cadascuna aboca $100$ tones de residus a l'any. Per regenerar el riu, el municipi necessita reduir els abocaments totals a la meitat ($100$ tones en total entre totes dues). Els estudis tècnics revelen que reduir cada tona d'abocament li costa $30\ \text{€}$ a la fàbrica A (que disposa de filtres moderns), però costa $90\ \text{€}$ a la fàbrica B (que utilitza maquinària antiga).

Un regidor proposa: «La solució més justa i ecològica és obligar per llei que totes dues redueixin exactament $50$ tones cadascuna, sancionant amb el tancament la que no ho compleixi».

1. a) Avalua la proposta del regidor: calcula el cost total que suposaria per a les empreses aplicar aquesta norma d'ordre i control (reducció simètrica de $50$ t per fàbrica).
2. b) Dissenya una alternativa més eficient basada en un impost pigouvià per tona abocada o en un sistema de $100$ llicències d'emissió transferibles (repartint-ne $50$ a cada fàbrica i permetent que negociïn entre elles). Demostra numèricament quina reducció assumirà cada empresa i quin serà el cost total per a la societat.
3. c) Justifica econòmicament per què el lliure mercat, sense intervenció pública, no hauria aconseguit reduir ni una sola tona d'abocaments.

Una serradora genera sorolls d'alta intensitat que perjudiquen greument un hotel rural contigu. La serradora obté un benefici anual de $50.000\ \text{€}$ operant amb normalitat; si instal·la un sistema d'insonorització, el seu benefici es redueix en $14.000\ \text{€}$ (guanyaria $36.000\ \text{€}$). Per la seva banda, l'hotel perd anualment $20.000\ \text{€}$ en reserves anul·lades a causa del soroll.

1. a) Aplica el teorema de Coase (segons el qual, si els drets de propietat estan ben definits i els costos de transacció són nuls, les parts afectades per una externalitat poden negociar privadament fins a assolir un resultat eficient) per determinar el resultat econòmicament eficient i descriu l'acord al qual arribarien ambdues empreses en els dos escenaris legals següents (suposant costos de transacció nuls):

1. La llei atorga a l'hotel el dret legal a gaudir de silenci absolut.

2. La llei atorga a la serradora el dret legal a emetre soroll a la seva finca.

Canvia el nivell de soroll final entre un marc legal i un altre? Què canvia entre ells?

1. b) Imagina ara que, en lloc d'un únic hotel, els afectats són $400$ famílies d'una urbanització propera, cadascuna de les quals valora el perjudici del soroll en $50\ \text{€}$ a l'any (sumant $20.000\ \text{€}$ en total). Prediu què passarà a la pràctica si la llei concedeix a la serradora el dret a emetre soroll. Quines fallades de mercat i obstacles impedeixen que es compleixi el teorema de Coase i quin paper ha d'assumir l'Estat?

Un trajecte amb avió entre dues ciutats espanyoles emet de mitjana $0,1$ tones de CO₂ per passatger. El cost dels danys climàtics generats i no assumits s'estima en $50\ \text{€}$ per tona emesa. El preu actual del bitllet és de $60\ \text{€}$. El govern estudia introduir una taxa ambiental pigouviana de $50\ \text{€}$ per tona de CO₂ (cosa que suposa $5\ \text{€}$ de recàrrec per bitllet).

Es disposa de les dades següents sobre l'elasticitat preu de la demanda en dues rutes diferents:

• Ruta 1 (connexió peninsular amb tren d'alta velocitat en $2,5$ hores): elasticitat preu $\varepsilon_p = 2,2$.

• Ruta 2 (connexió amb un territori insular sense alternatives terrestres): elasticitat preu $\varepsilon_p = 0,25$.

1. a) Suposant que les aerolínies traslladen la totalitat de la taxa al preu del bitllet, calcula la variació percentual esperada en el preu i prediu la caiguda percentual de la demanda de passatgers a cada ruta.
2. b) Interpreta els resultats: a quina ruta la taxa actua amb més eficàcia com a instrument de correcció ambiental i a quina actua prioritàriament com un mecanisme recaptatori? Justifica la teva resposta.
3. c) Un diputat insular argumenta: «Aquesta taxa és regressiva i injusta amb els residents a les illes, que no tenen alternativa de transport». Valora l'objecció des de la perspectiva de l'equitat i dissenya una adaptació de la mesura (en exempcions o en la destinació dels fons recaptats) que combini l'eficiència ecològica amb la cohesió territorial.

Un bé públic és no rival (que algú el faci servir no el treu als altres) i no excloent (no es pot deixar fora qui no paga). Classifica segons si compleixen o no aquestes dues característiques: un far, una pizza, l'enllumenat públic, una entrada de cinema i l'aire net.

Els fars i la defensa nacional són els exemples clàssics de béns públics.

1. a) Explica les dues característiques que defineixen un bé públic.
2. b) Raona per què una empresa privada tindria problemes per vendre aquests serveis: en què consisteix el problema del «polissó» o «free rider»?

Classifica aquests béns a la graella rival/no rival i excloent/no excloent: una entrada de cinema, la defensa nacional, el peix a alta mar i una plataforma de sèries.

1. a) Situa cadascun a la seva cel·la (bé privat, públic, comú, de club).
2. b) Explica quin problema de provisió té cadascun dels dos «difícils» (el públic i el comú).

Explica què és la informació asimètrica. Il·lustra-la amb aquest cas: compres uns apunts de segon any a un desconegut sense saber si estan complets i ben fets. Qui té més informació i quins problemes genera això al mercat?

En el mercat de cotxes de segona mà, el venedor sap si el seu cotxe té avaries ocultes i el comprador no.

1. a) Explica com s'anomena aquesta fallada de mercat i quines conseqüències té sobre els preus i la qualitat de l'oferta.
2. b) Proposa dues solucions, del mercat o de la llei, que ajudin a reduir-la.

En un país, l'assegurança de salut privada és voluntària: els joves sans no s'asseguren perquè «no els compensa», de manera que les primes pugen i encara més gent sana en surt.

1. a) Explica com s'anomena aquesta espiral (selecció adversa) i quina fallada d'informació la provoca.
2. b) Raona per què alguns països obliguen tothom a assegurar-se i quin efecte té això sobre les primes.

Què és el poder de mercat? Explica per què l'única benzinera en $50$ quilòmetres de carretera pot posar preus més alts que una benzinera en un carrer amb unes altres tres, i quina fallada de mercat il·lustra.

Els béns comunals són rivals però difícils d'excloure: els bancs de peixos a alta mar o una platja massificada. Explica en què consisteix la «tragèdia dels béns comuns» amb un d'aquests exemples: per què cada usuari té incentius per aprofitar-lo al màxim encara que tots hi surtin perdent?

Les dues úniques companyies de telefonia d'un país fictici anuncien que es fusionen.

1. a) Quina fallada de mercat es pot agreujar amb la fusió? Explica els seus efectes previsibles sobre preus, qualitat i innovació.
2. b) Quins instruments té l'autoritat de la competència (prohibir la fusió, imposar condicions, multar pràctiques)? Valora cadascun.