El sistema financer i la creació del diner

Explica què és el sistema financer i qui són els seus participants principals. Quin paper compleix en l'economia en connectar els uns amb els altres?

Què es compra i es ven als mercats financers? Distingeix, a nivell bàsic, entre una acció (tros de propietat d'una empresa) i un bo (préstec que fas a qui l'emet): qui et paga i quin risc assumeixes en cada cas?

Distingeix entre diners en efectiu i diners bancaris. Quan pagues amb targeta, quin tipus de diners utilitzes i on «existeixen» aquests diners?

Un banc rep $1.000\ \text{€}$ en dipòsits i, per llei, només ha de guardar un $10\ \%$ a caixa.

1. a) Quant guarda i quant pot prestar?
2. b) Explica per què el banc no guarda tots els diners a caixa: què hi guanyaria i què hi perdria?

Des del punt de vista del banc, el teu compte és un deute: el banc et deu aquests diners. Explica la diferència entre un dipòsit (passiu del banc) i un crèdit que el banc concedeix (actiu del banc), i per què el banc guanya amb la diferència entre el que paga pels uns i el que cobra pels altres.

Amb un coeficient de caixa del $10\ \%$, un dipòsit inicial de $2.000\ \text{€}$ pot acabar convertint-se en fins a $20.000\ \text{€}$ de diners bancaris.

1. a) Calcula el multiplicador monetari ($1$ dividit entre el coeficient de caixa) i comprova la xifra final.
2. b) Explica pas a pas com es produeix aquesta multiplicació: qui diposita, qui presta i qui torna a dipositar.

Amb un coeficient de caixa del $5\ \%$, un dipòsit inicial de $5.000\ \text{€}$ pot convertir-se, en teoria, en molts més diners bancaris.

1. a) Calcula el multiplicador monetari i la quantitat màxima de diners bancaris a què pot donar lloc.
2. b) Quins supòsits fa aquest model (tots els diners tornen als bancs, els bancs presten tot el que poden, hi ha demanda de crèdit)? Raona per què el multiplicador real és menor.

El banc central realitza una injecció de liquiditat de 500 milions d'euros mitjançant la compra de deute públic als bancs comercials. El coeficient legal de caixa fixat per l'autoritat monetària és del 2 % (0,02). Tanmateix, l'economia travessa una recessió amb alta incertesa:

• Els bancs comercials decideixen retenir un 8 % addicional dels dipòsits en forma de reserves excedentàries voluntàries per precaució davant de possibles impagaments.

• Els particulars i empreses decideixen mantenir en efectiu l'equivalent al 10 % dels seus dipòsits bancaris.

1. a) Calcula el multiplicador monetari potencial teòric (suposant que no hi ha efectiu ni reserves voluntàries) i compara'l amb el multiplicador efectiu que es produeix sota el comportament real descrit.
2. b) Un analista afirma a la televisió: «El banc central ha injectat 500 milions; per tant, els bancs inundaran de crèdit les famílies i multiplicaran la massa monetària per cinquanta de manera immediata». Rebat tècnicament aquesta afirmació recolzant-te en els càlculs de l'apartat anterior i distingint entre oferta i demanda solvent de crèdit.
3. c) Prediu què passaria amb l'oferta monetària i el risc d'inflació si l'economia recupera la confiança de cop i tant els bancs com les famílies redueixen les seves reserves excedentàries i la seva tinença d'efectiu al mínim.

Explica què és el Banc Central Europeu i en què es diferencia d'un banc comercial com el del teu barri. Esmenta almenys dues funcions que només realitza el banc central.

El Banc Central Europeu abaixa els seus tipus d'interès gairebé a zero.

1. a) Què pretén aconseguir amb aquesta decisió?
2. b) Descriu la cadena de transmissió fins a l'economia real: del tipus oficial als tipus dels préstecs bancaris, i d'aquí a la decisió d'una pime que dubta si comprar una furgoneta nova.

«Si un banc sap que l'Estat el rescatarà perquè és massa gran per caure, tendirà a arriscar més.»

1. a) Explica el raonament (risc moral): qui guanya si l'aposta surt bé i qui paga si surt malament?
2. b) Què fan els reguladors per evitar-ho (exigir més capital, supervisió, plans de resolució ordenada)? Explica com actua cada mesura.

Què és el Fons de Garantia de Dipòsits i fins a quina quantitat cobreix per titular i banc a Espanya ($100.000\ \text{€}$)? Explica per què l'existència d'aquesta garantia fa que els clients no corrin a retirar els seus diners davant d'un rumor de crisi bancària.

El banc comercial «Banco Sureste» presenta el següent balanç simplificat:

• Actiu: Reserves líquides en efectiu i banc central: 10 milions d'euros; Préstecs hipotecaris i a empreses a retornar en 15 anys: 90 milions d'euros.

• Passiu i Patrimoni Net: Dipòsits a la vista dels seus clients: 85 milions d'euros; Fons propis aportats per accionistes: 15 milions d'euros.

1. a) Després d'una notícia falsa que es viralitza a les xarxes socials, els clients van a retirar 18 milions d'euros en 24 hores. Demostra numèricament si el banc s'enfronta a un problema de liquiditat, de solvència o a tots dos en aquest instant.
2. b) Un grup parlamentari proposa: «Per acabar amb el pànic bancari per sempre, obliguem per llei els bancs a mantenir un coeficient legal de caixa del 100 %, guardant tots els diners dels dipòsits a la caixa forta». Rebat econòmicament aquesta proposta analitzant el seu impacte en la creació de diner bancari, en el crèdit disponible per a la inversió productiva i en el cost de manteniment dels comptes bancaris per a les famílies.
3. c) Si el banc central decideix actuar com a «prestador d'última instància» per auxiliar aquesta entitat, sota quin requisit patrimonial previ ho ha de fer i quin problema de «risc moral» (moral hazard) es generaria si auxiliés bancs que es trobin en fallida real?

El balanç simplificat d'«InmoBank» abans d'una crisi és el següent:

• Actiu: 20 milions d'euros en títols de deute públic i 80 milions d'euros en préstecs a promotors immobiliaris.

• Passiu: 70 milions en dipòsits de petits estalviadors (tots inferiors a 100 000 €) i 15 milions en bons emesos pel banc en mans d'inversors institucionals.

• Patrimoni Net: 15 milions en fons propis aportats pels accionistes.

Una caiguda del preu del sòl fa que el valor recuperable dels préstecs a promotors baixi un 25 % (es perden 20 milions d'euros de cop).

1. a) Reconstrueix el balanç després de registrar aquesta pèrdua: calcula el nou Patrimoni Net i determina si el banc és solvent o està en fallida tècnica.
2. b) Per resoldre la situació, es plantegen dues alternatives:

1) Rescat extern amb diners públics («bail-out»): l'Estat injecta els 20 milions d'euros que falten.

2) Resolució interna («bail-in», segons la directiva europea): absorció de pèrdues per part dels creditors del mateix banc.

Determina exactament quins inversors perdrien els seus diners en l'opció de «bail-in» respectant l'ordre de prelació legal (accionistes, bonistes, dipositants) i compara ambdues vies des de la perspectiva del dèficit públic i del risc moral.

1. c) Per què l'existència del Fons de Garantia de Dipòsits (fins a 100 000 €) frena el pànic dels petits dipositants, però no pot per si sola sanejar les pèrdues dels actius de l'entitat?