Economia positiva, normativa i intervenció de l'Estat

Distingeix entre economia positiva i economia normativa, i classifica aquestes afirmacions: «l'atur juvenil supera el $25\ \%$», «el Govern hauria d'apujar el salari mínim», «apujar els impostos al tabac redueix el seu consum» i «cal construir més habitatge públic».

Classifica aquestes afirmacions com a positives o normatives i justifica cada decisió: «l'IPC va pujar un $3\ \%$ l'any passat», «el BCE hauria d'abaixar els tipus ja», «el deute públic supera el $100\ \%$ del PIB» i «la sanitat hauria de ser gratuïta i universal».

En un debat electoral se senten aquestes frases: (a) «la pujada de l'IVA del cinema va reduir els espectadors», (b) «l'IVA de la cultura hauria d'abaixar», (c) «les subvencions al cinema europeu mantenen llocs de treball», (d) «cal gastar més en trens».

1. a) Classifica cada frase com a positiva o normativa i justifica la classificació.
2. b) Explica per què convé separar tots dos tipus d'afirmacions en un debat públic.

Explica tres raons per les quals l'Estat intervé en l'economia (fallades de mercat, redistribució de la renda i estabilització de l'activitat) amb un exemple de cadascuna.

Què és un monopoli natural (activitat on duplicar la xarxa seria un malbaratament, com l'aigua o el ferrocarril)? Explica per què l'Estat sol regular els seus preus o gestionar-lo directament, en lloc de deixar-lo a la competència.

Els patinets elèctrics compartits omplen les voreres, provoquen caigudes de vianants i les seves bateries generen residus.

1. a) Quines fallades de mercat o externalitats justifiquen que l'ajuntament reguli aquest servei?
2. b) Dissenya la regulació (zones d'aparcament, assegurança obligatòria, límit de flota) i avalua qualitativament els seus costos i beneficis.

Explica què és la redistribució de la renda i com la realitza l'Estat. Il·lustra-la amb el cas d'unes beques d'estudi finançades amb impostos: qui aporta els diners, qui els rep i amb quin objectiu?

Què és una política estabilitzadora de l'economia? Posa un exemple de com actua l'Estat quan arriba una crisi (mantenir prestacions, obres públiques) i explica què intenta evitar.

La figura resumeix la lògica de la intervenció pública: objectius, instruments i indicadors d'avaluació.

1. a) Aplica-la al cas «reduir l'atur juvenil»: formula un objectiu, dos instruments i un indicador.
2. b) Per què és important definir l'indicador abans d'aplicar la mesura?

Anomena tres instruments d'intervenció econòmica de l'Estat i posa un exemple real de cadascun aplicat a Espanya.

Distingeix entre objectiu i instrument d'una política pública. En la frase «per reduir l'atur juvenil, subvencionarem la contractació de menors de $25$», indica quin és l'objectiu i quin l'instrument, i posa un altre instrument alternatiu per al mateix objectiu.

Per reduir l'atur juvenil, un govern regional aprova el programa «Bo Primera Feina»: concedeix una subvenció a fons perdut de $3.000\ \text{€}$ a qualsevol empresa que signi un contracte de $6$ mesos a jornada completa amb una persona desocupada menor de $25$ anys. Al cap d'un any d'implantació, la inspecció laboral detecta que el $85\ \%$ de les empreses beneficiàries extingeix el contracte quan es compleix exactament el sisè mes i contracta immediatament un altre jove per cobrar un nou ajut, mentre que la taxa d'atur juvenil amb prou feines ha variat (va passar del $29,2\ \%$ al $28,8\ \%$).

1. a) Explica detalladament el mecanisme d'incentius perversos (efectes de substitució i de rotació oportunista) que ha convertit aquesta política en una fallada de l'Estat.
2. b) Prediu quines conseqüències tindrà aquest disseny sobre l'estabilitat laboral, l'acumulació de capital humà dels treballadors i el pressupost públic si es manté dos anys més.
3. c) Redissenya l'ajut: planteja dos canvis en les seves condicions o en l'estructura temporal del pagament per alinear els incentius de les empreses amb l'objectiu real de crear ocupació indefinida i de qualitat.