Decreixement i Objectius de Desenvolupament Sostenible

Explica què són els Objectius de Desenvolupament Sostenible, qui els impulsa i anomena'n tres descrivint el seu contingut en una frase.

Els $17$ ODS s'agrupen en tres grans dimensions: econòmica, social i ambiental. Classifica en la seva dimensió principal aquests quatre objectius: fi de la pobresa, acció pel clima, treball digne i creixement econòmic, i vida submarina. Què demostra aquesta classificació sobre com n'és d'ampli el concepte de sostenibilitat?

El desenvolupament sostenible es va definir com «satisfer les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les futures generacions per satisfer les seves». Explica la definició amb un exemple forestal o pesquer: què significa explotar un recurs «sense hipotecar» els qui vindran després?

Què és la petjada ecològica i què significa que la humanitat consumeix «com si tingués $1,7$ planetes»? Explica quins recursos s'estan gastant més ràpid del que la Terra els regenera i què és el «dia del sobrepassament».

Què és la pobresa energètica (no poder mantenir l'habitatge a una temperatura adequada o pagar els subministraments bàsics)? Descriu el cas d'una família afectada i explica amb quin ODS es relaciona (energia assequible, fi de la pobresa, salut).

Què defensa la teoria del decreixement? Explica en què es diferencia d'una recessió econòmica i per què els seus defensors insisteixen tant en aquesta diferència.

La figura mostra l'evolució del PIB i de les emissions de CO₂ d'un país imaginari durant deu anys, en índexs on l'any $1$ val $100$.

1. a) Descriu el que mostra el gràfic: està «desacoblat» el creixement de les emissions?
2. b) Explica què hauria de passar amb ambdues corbes perquè el creixement fos realment verd.

Un país creix un $3\ \%$ anual i aconsegueix que les seves emissions caiguin un $1\ \%$ anual. El seu objectiu climàtic és reduir les emissions a la meitat en $30$ anys.

1. a) Calcula en quin percentatge del nivell inicial queden les emissions després de $30$ anys caient un $1\ \%$ anual (pots fer servir una calculadora o estimar any a any). Compleix el país el seu objectiu? Quina taxa de caiguda anual caldria, aproximadament?
2. b) Extreu la conclusió per al debat entre «creixement verd» i «decreixement»: què diu aquest nombre sobre la velocitat necessària del desacoblament?

Què és l'ecoblanqueig (o «greenwashing» / rentat d'imatge verd)? Posa un exemple de campanya publicitària sospitosa (una petroliera que anuncia els seus tres arbres plantats, un «producte natural» sense certificació) i dona tres pistes per detectar-lo (dades vagues, etiquetes inventades, proporció real del que és «verd» a l'empresa).

Una marca de cafè de comerç just costa un $30\ \%$ més que el cafè convencional del supermercat.

1. a) Quin ODS promou el comerç just i a través de quins mecanismes (preu mínim al productor, condicions laborals, primes per a la comunitat)?
2. b) Planteja el dilema del consumidor (preu enfront d'impacte) i raona quina informació demanaries a l'etiqueta per decidir si el sobrepreu està justificat.

En una superfície comercial trobes dues opcions de detergent per a rentadora:

• Detergent A (convencional): costa $3,20\text{ €}$ ($0,08\text{ €}$ per rentada). Conté derivats del petroli no biodegradables i el seu envàs de plàstic verge procedeix d'una planta situada a $4.000\text{ km}$.

• Detergent B: costa $7,80\text{ €}$ ($0,195\text{ €}$ per rentada). Disposa de certificació oficial Ecolabel de la UE, primeres matèries vegetals de proximitat i envàs de cartó $100\ \%$ reciclat.

Al costat d'aquests, una tercera marca costa $6,50\text{ €}$ i llueix una etiqueta amb dibuixos de fulles i la llegenda «fórmula natural», sense cap certificació oficial.

1. a) Aplica l'Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) per comparar els detergents A i B: identifica les externalitats negatives concretes en les fases d'extracció, transport, ús i fi de vida, i justifica per què el preu de $3,20\text{ €}$ de l'opció A constitueix una fallada de mercat per infravaloració de costos socials.
2. b) Interpreta la tercera marca des de la teoria econòmica de la informació asimètrica: explica per què sorgeix el greenwashing en mercats no regulats i quin efecte de selecció adversa pot provocar sobre els productors que inverteixen de debò en sostenibilitat.
3. c) Dissenya una proposta de política econòmica (combinant un impost pigouvià i una norma de certificació obligatòria) orientada a corregir els senyals de preus al lineal per afavorir el consum responsable (ODS 12).

Un polígon industrial dóna feina a $400$ persones però aboca al riu i emet molt de CO₂. L'ajuntament dubta entre endurir la normativa ambiental o protegir l'ocupació.

1. a) Planteja el conflicte com un xoc entre dos ODS i identifica'ls.
2. b) Proposa una sortida que no obligui a triar entre ocupació i planeta, i analitza'n els terminis.

Un poble debat si instal·lar un gran parc solar en terrenys avui agrícoles.

1. a) Quin ODS impulsa el projecte (energia neta i assequible, acció pel clima) i quins pot tensionar (producció d'aliments, vida dels ecosistemes terrestres)? Identifica'ls i explica el xoc.
2. b) Quines condicions posaries per acceptar-lo (agrovoltaica que combina conreu i panells, participació dels veïns en els beneficis, restauració del terreny)? Justifica cada condició.

Observa les dades següents d'una economia avançada: entre 2005 i 2023, el seu PIB va créixer un $18\ \%$ i les seves emissions directes de CO₂ van caure un $22\ \%$. Tanmateix, la seva petjada ecològica total (que inclou l'impacte de les manufactures importades) va créixer un $6\ \%$ i el consum absolut de recursos materials es va mantenir estancat.

1. a) Analitza críticament si aquestes dades avalen la hipòtesi del «creixement verd» o la del «decreixement»: distingeix entre desacoblament relatiu i absolut, i interpreta quin paper juguen en aquesta discrepància la paradoxa de Jevons (efecte rebot) i la deslocalització internacional de la producció contaminant.
2. b) Un comitè internacional proposa imposar per llei una taxa de creixement del PIB igual a zero (congelació econòmica) de manera immediata a tots els països del món. Rebat la viabilitat i la justícia econòmica d'aquesta proposta distingint la seva repercussió en economies madures de renda alta enfront d'economies en desenvolupament amb altes taxes de pobresa.