Incentius, expectatives i teoria de jocs

Defineix què és un incentiu econòmic i classifica en incentiu positiu o negatiu els següents: una multa per aparcar en doble fila, un descompte per pagar de cop la quota anual del gimnàs i una bonificació fiscal per instal·lar plaques solars. Justifica cada classificació.

Un supermercat comença a cobrar $0,15\ \text{€}$ per cada bossa de plàstic, que abans eren gratuïtes.

1. a) Quin incentiu crea el cobrament i sobre qui actua?
2. b) Prediu què passarà amb el nombre de bosses utilitzades i explica'n el mecanisme.

Distingeix entre incentius pecuniaris i no pecuniaris, i classifica els següents: una medalla al millor expedient, un bonus a la nòmina, la vergonya d'arribar tard i els aplaudiments del públic. Posa un altre exemple propi de cada tipus.

Una escola paga $2\ \text{€}$ als alumnes per cada llibre llegit i descobreix que tots trien els llibres més prims i senzills. Explica què és un incentiu pervers i per què aquest premi n'és un exemple: quina conducta buscava i quina ha provocat?

Una escola bressol va multar els pares que arribaven tard a recollir els nens i, contra tot pronòstic, els retards van augmentar: la multa barata va convertir la vergonya en un servei de pagament.

1. a) Què ha fallat en l'incentiu?
2. b) Què ensenya aquest cas sobre la diferència entre incentius monetaris i incentius morals o socials?

Després de contractar una assegurança a tot risc, alguns ciclistes deixen el cadenat fluix o aparquen en zones de robatoris.

1. a) Com s'anomena aquest fenomen (risc moral) i què té a veure amb els incentius?
2. b) Explica què fan les companyies asseguradores per limitar-lo (franquícies, bonificacions per no donar comunicats de sinistre) i per què funcionen.

Explica què són les expectatives en economia i per què importen. Il·lustra-ho amb aquest cas: corre la veu que la gasolina s'apujarà dilluns i diumenge es formen cues a les benzineres. Què ha mogut la gent: el preu d'avui o el que espera demà?

El Govern anuncia que d'aquí a tres mesos apujarà l'impost sobre les begudes ensucrades.

1. a) Què cal esperar que facin els consumidors i les botigues abans de la pujada?
2. b) Explica quin paper juguen les expectatives en aquesta reacció.

Si tots els treballadors i empreses esperen que els preus pugin un $5\ \%$, els convenis demanen pujades de l'$5\ \%$ i les empreses les repercuteixen en els preus, que acaben pujant un $5\ \%$.

1. a) Explica en quin sentit l'expectativa s'ha autocomplert.
2. b) Per què als bancs centrals els preocupa tant «ancorar» les expectatives d'inflació? Raona la resposta.

Què és una decisió estratègica, aquella en què la teva millor opció depèn del que facin els altres? Posa dos exemples quotidians (triar la cua del supermercat mirant les altres, decidir si surts abans de l'esbarjo per no fer cua a la cantina) i explica què estàs anticipant en cadascun.

En la teoria de jocs, un «joc» té jugadors, estratègies i pagaments. Identifica aquests tres elements en aquesta situació: dos amics han de triar, sense posar-se d'acord, entre anar al cinema o al parc, i només gaudeixen de debò si coincideixen.

Dues furgoteques han de triar on aparcar en un passeig marítim d'un quilòmetre. Els clients van a la furgoneta més propera i, en cas d'empat, es reparteixen.

1. a) Raona per què, si cadascuna tria pensant en l'altra, totes dues acaben aparcant juntes al centre.
2. b) És aquest el millor resultat per als vianants? Relaciona el joc amb la diferència entre interès individual i resultat col·lectiu.

La figura mostra la matriu de pagaments d'un dilema del presoner entre dues pastisseries rivals que decideixen si abaixen els preus o els mantenen. El primer número de cada casella és el benefici de la Pastisseria Alba i el segon el de la Pastisseria Bego, en milers d'euros.

1. a) Quin benefici obté cada pastisseria si totes dues mantenen els preus? I si totes dues els abaixen?
2. b) Si Alba abaixa els preus i Bego els manté, qui hi surt guanyant i amb quant?

En el dilema del presoner, els dos jugadors acaben pitjor del que estarien si haguessin cooperat.

1. a) Explica per què, tot i així, cadascun té motius per no cooperar.
2. b) Posa un exemple de la vida real (la classe, l'esport, els veïns) amb aquesta mateixa lògica i analitza'l de la mateixa manera.

«Nord» i «Sud» són les dues úniques gelateries d'un passeig marítim. Si totes dues posen la cucurulla a $3\ \text{€}$, guanyen $500\ \text{€}$ setmanals cadascuna; si una l'abaixa a $2,50\ \text{€}$ i l'altra no, la que l'abaixa guanya $750\ \text{€}$ i l'altra $200\ \text{€}$; si totes dues l'abaixen, guanyen $300\ \text{€}$ cadascuna.

1. a) Construeix la matriu de pagaments i analitza què farà cada gelateria si no poden posar-se d'acord.
2. b) Compara aquest resultat amb el que obtindrien cooperant i explica la paradoxa.