Dèficit, deute públic i economia submergida

Defineix dèficit públic i deute públic, i explica la seva relació: per què es diu que el dèficit és un flux i el deute un estoc? Utilitza el símil de l'aixeta i la banyera.

Un Estat gasta $500.000$ milions d'euros i n'ingressa $470.000$ milions.

1. a) Calcula el seu dèficit anual.
2. b) Explica d'on pot treure l'Estat la diferència.

Distingeix superàvit, equilibri i dèficit pressupostari. Calcula el saldo d'un Estat que ingressa $200.000$ milions i en gasta $190.000$ milions, i d'un altre que ingressa el mateix i en gasta $215.000$ milions. Quin dels dos s'haurà d'endeutar?

Qui li deixa diners a l'Estat? Explica què és un bo o una lletra del Tresor, qui els sol comprar (bancs, fons, particulars, altres països) i què rep el comprador a canvi (interessos i devolució del principal).

Què és la prima de risc? Explica amb paraules senzilles què mesura (l'interès extra que exigeixen els inversors a un país davant del més segur) i què està indicant si puja molt.

Què són els Pressupostos Generals de l'Estat i qui els aprova a Espanya? Explica què contenen (previsió d'ingressos i de despeses per a l'any) i per què són la llei econòmica més important de l'any.

Un país acumula un deute de $1.000.000$ milions d'euros a un interès mitjà del $3\ \%$.

1. a) Calcula la despesa anual en interessos.
2. b) Compara aquesta xifra amb un pressupost d'educació de $40.000$ milions i extreu una conclusió sobre el «cost» del deute.

El deute públic d'un país passa del $80\ \%$ al $100\ \%$ del seu PIB, que és de $1.200.000$ milions d'euros.

1. a) Calcula el deute en euros en cada moment.
2. b) Explica per què la ràtio deute/PIB pot pujar encara que el dèficit anual vagi baixant: quin paper juga el denominador (el PIB) i l'estoc acumulat?

Un Estat té un deute de $100.000$ milions d'euros a un interès mitjà del $2\ \%$.

1. a) Calcula la despesa anual en interessos.
2. b) Si cada any paga aquests interessos demanant nou deute i no amortitza res, explica què passa amb el deute a llarg termini (efecte bola de neu) i per què importen tant els tipus d'interès.

Les regles fiscals europees demanen als països mantenir el dèficit per sota del $3\ \%$ del PIB i el deute per sota del $60\ \%$.

1. a) Què busquen aquestes regles (confiança dels mercats, sostenibilitat, disciplina comuna en una moneda compartida)?
2. b) Quin problema tenen en plena recessió (obligar a retallar quan l'economia està feble: efecte procíclic)? Raona el debat.

Observa les dades pressupostàries d'un país durant el primer any d'una recessió econòmica:

• El PIB real cau un $3,2\,\%$.

• La recaptació tributària (IRPF i IVA) descendeix de $120.000$ a $106.000$ milions d'euros.

• La despesa en prestacions d'atur augmenta de $14.000$ a $21.000$ milions d'euros.

• La resta de partides de despesa pública roman congelada en $110.000$ milions d'euros.

• El Govern no ha aprovat cap llei fiscal ni canvi pressupostari discrecional.

1. a) Demostra, a partir d'aquestes dades, com han operat els estabilitzadors automàtics i calcula la variació del saldo pressupostari (dèficit o superàvit). Quina funció macroeconòmica compleixen sobre la demanda agregada durant la caiguda del PIB?
2. b) Suposa que el ministre d'Hisenda, alarmat pel dèficit resultant, decideix aplicar una política procíclica retallant la despesa pública en sanitat i infraestructures per forçar l'equilibri pressupostari immediat. Prediu quin impacte tindrà aquesta decisió sobre el PIB, l'atur i la recaptació fiscal futura (paradoxa de l'austeritat).
3. c) Distingeix entre dèficit cíclic i dèficit estructural en aquest escenari. Per què intentar eliminar el dèficit cíclic mitjançant retallades de despesa pot agreujar la crisi?

El Tresor d'un país anuncia una emissió rècord de deute públic per finançar el seu saldo pressupostari negatiu. Analitza l'impacte d'aquesta mesura en dos contextos macroeconòmics diferents:

• Escenari A: L'economia opera a prop de la plena ocupació (atur del $4\,\%$), l'estalvi privat es manté estancat i el Banc Central aplica una política monetària restrictiva per frenar la inflació.

• Escenari B: L'economia travessa una profunda recessió (atur del $19\,\%$), hi ha un elevat estalvi per motiu precaució estancat als bancs i el Banc Central manté tipus d'interès al $0\,\%$ amb programes de compra de bons.

1. a) Prediu en quin dels dos escenaris és molt probable que es desencadeni un «efecte expulsió» (crowding out) de la inversió privada i en quin no. Justifica el mecanisme financer explicant què passarà en cada cas amb els tipus d'interès i el crèdit a les pimes.
2. b) Un comentarista afirma: «Tot dèficit públic redueix de manera automàtica la inversió privada». Rebat aquesta afirmació basant-te en el concepte d'«efecte arrossegament» (crowding in) per a l'Escenari B.
3. c) Si fossis el director d'anàlisi del Ministeri d'Economia, quines tres variables o indicadors financers monitoritzaries per confirmar si el deute públic està desplaçant o no el sector productiu?

Explica què és l'economia submergida i classifica aquestes situacions segons pertanyin o no a ella: una lampista que cobra en efectiu sense factura per no declarar, un adolescent que té cura del seu germà sense cobrar i un venedor ambulant que treballa sense llicència ni declarar.

Analitza les causes i les conseqüències de l'economia submergida: per què sorgeix (impostos, tràmits, costum) i quins efectes té sobre la recaptació, la competència entre negocis i els mateixos treballadors submergits.

Un informe municipal revela que en una localitat turística el $25\,\%$ dels treballs de reforma i serveis d'hostaleria es cobra en efectiu sense declarar. El portaveu d'una associació de comerciants afirma: «En realitat això beneficia el poble: el client estalvia un $21\,\%$ d'IVA, l'autònom subsisteix amb costos més baixos i aquests diners es gasten a les botigues locals, dinamitzant l'economia».

1. a) Rebat econòmicament aquest argument: demostra quines externalitats negatives i fallades genera aquesta pràctica sobre la sostenibilitat de l'estat del benestar, els comptes públics i les empreses que operen en la legalitat.
2. b) Un partit proposa reduir l'economia submergida abaixant els tipus impositius generals, mentre que un altre proposa triplicar les inspeccions i les sancions. Prediu els efectes de totes dues mesures sobre el dèficit públic i el compliment tributari a curt i llarg termini.
3. c) Dissenya una mesura fiscal basada en la contraposició d'interessos entre comprador i venedor perquè aflori l'activitat no declarada de manera voluntària, justificant-ne la viabilitat.