Comerç internacional i integració econòmica

El país A produeix $1\ \text{kg}$ de formatge amb $2$ hores de treball i el país B, amb $4$ hores.

1. a) Quin país té avantatge absolut en formatge? Justifica-ho.
2. b) Segons la teoria de l'avantatge absolut, què recomana fer a cada país? Explica la lògica de l'especialització.

El país Vega produeix blat amb la meitat de treball que Olma, i Olma produeix vi amb la meitat de treball que Vega.

1. a) Explica què és l'avantatge absolut i qui el té en cada producte.
2. b) Raona per què tots dos països hi poden sortir guanyant si s'especialitzen i comercien entre si.

Amb una hora de treball, el país Nord produeix $6$ metres de drap o $2$ litres de vi; el país Sud produeix $4$ metres de drap o $4$ litres de vi.

1. a) Qui té avantatge absolut en cada producte?
2. b) Calcula el cost d'oportunitat de produir un litre de vi a cada país (en metres de drap) i indica qui té avantatge comparatiu en vi.
3. c) Explica com l'especialització segons l'avantatge comparatiu pot beneficiar tots dos països.

Defineix exportacions i importacions i explica què és la balança comercial. Quan diem que un país té dèficit o superàvit comercial?

Un país exporta béns per $300.000$ milions d'euros i n'importa per $350.000$ milions.

1. a) Calcula el saldo de la seva balança comercial.
2. b) Té dèficit o superàvit comercial? Explica què significa aquest signe.

Un país té dèficit comercial de béns de $40.000$ milions d'euros i superàvit de serveis (turisme, transport) de $25.000$ milions.

1. a) Calcula el saldo total de béns i serveis i indica el seu signe.
2. b) Explica quins sectors estiren de cada balança en un país com Espanya i què significa «compensar» el dèficit de béns amb turisme.

Explica la diferència entre lliure comerç i proteccionisme. Després resol: unes vambes importades costen $50\ \text{€}$ i el país els aplica un aranzel del $20\ \%$, quin preu final paguen els consumidors?

A més dels aranzels, existeix la quota d'importació: un límit a la quantitat que pot entrar d'un producte. Explica la diferència entre gravar un producte importat amb un aranzel i posar-li una quota, i raona quin efecte té cadascun sobre el preu i la quantitat disponible.

Un país ven el seu acer a l'estranger per sota del cost de producció, subvencionat pel seu govern, i enfonsa les acereries dels països competidors.

1. a) Què és el «dúmping» i per què es considera competència deslleial?
2. b) Quina resposta solen donar els països afectats (drets antidúmping) i quin risc d'escalada comercial hi ha?

La Unió Europea és una unió duanera: a dins no hi ha aranzels i a fora s'aplica el mateix aranzel comú. Explica amb un exemple què significa això per a una taronja valenciana que viatja a Alemanya enfront d'una taronja d'un tercer país que entra pel port de València.

Explica què suposa per a una empresa espanyola pertànyer al mercat únic europeu en vendre a França, comparat amb vendre a un país fora de la UE. Esmenta aranzels, normes comunes i lliure circulació de mercaderies.

Una exportadora valenciana ven taronges a Alemanya i a un país fora de la zona euro.

1. a) Explica quins avantatges li dona l'euro en les seves vendes a Alemanya.
2. b) Quin problema addicional té amb les vendes a l'altre país? Explica què és el risc de tipus de canvi.

El govern d'un país decideix gravar amb un aranzel del 20 % les importacions d'acer per protegir les seves acereries locals, la quota de mercat de les quals ha caigut davant de les importacions més barates de l'exterior.

1. a) Utilitzant l'anàlisi de l'excedent (consumidors, productors i Estat), prediu les conseqüències d'aquesta mesura sobre el benestar econòmic general i explica per què els fabricants locals d'automòbils s'hi oposen radicalment.
2. b) El principal país exportador d'acer decideix no apel·lar a l'OMC i prepara represàlies immediates. Si fossis el seu ministre de Comerç, gravaries l'acer que et ven el primer país o triaries altres béns estratègics de sectors políticament sensibles? Dissenya i justifica una estratègia de represàlia i prediu la dinàmica d'espiral proteccionista que es desencadenaria.

Un telèfon intel·ligent d'última generació costa 900 € al mercat europeu. El seu desglossament de valor afegit per unitat és el següent: R+D i disseny als EUA (350 €), pantalla i processador fabricats a Corea del Sud i Taiwan (280 €), components òptics d'Alemanya (70 €), acoblament final al Vietnam (50 €) i marge de comercialització a Europa (150 €).

1. a) La UE decideix aplicar un aranzel del 20 % als dispositius electrònics «originaris del Vietnam». Interpreta sobre quin valor s'aplicaria aquest aranzel segons la normativa duanera tradicional i prediu les conseqüències perjudicials no desitjades que patirien les empreses i consumidors europeus o de països aliats.
2. b) En els acords comercials es pacten «regles d'origen» que exigeixen, per exemple, que almenys el 50 % del valor afegit es generi al país exportador per obtenir exempció aranzelària. Demostra si aquest telèfon intel·ligent compliria aquesta regla per considerar-se del Vietnam i dedueix quina decisió logística prendria la multinacional per esquivar l'aranzel si no supera aquest llindar.

Davant de les recents crisis de proveïment i les tensions geopolítiques, les economies occidentals estan reconsiderant l'offshoring (produir on els costos siguin mínims) per apostar pel nearshoring (relocalització en països veïns) i el friendshoring (comerciar preferentment amb països aliats).

1. a) Analitza el dilema o trade-off econòmic que subjau a aquesta reconfiguració: quines pèrdues d'eficiència (avantatge comparatiu i economies d'escala) s'assumeixen a canvi de mitigar riscos estratègics? Prediu l'impacte estructural d'aquest canvi sobre els preus i la taxa d'inflació a mitjà termini.
2. b) Si l'Estat espanyol disposés de fons públics limitats per subvencionar la relocalització de sectors estratègics, tria i contrasta dos dels següents àmbits: microelectrònica avançada (xips), principis actius farmacèutics bàsics, acoblament tèxtil o producció de panells solars. Justifica quin prioritzaries segons la dificultat de substitució en cas de crisi i el cost d'oportunitat del capital invertit.