Racionalitat, cost d'oportunitat i anàlisi marginal

Explica què entén l'economia per una decisió racional (comparar beneficis i costos i triar el que més convé als teus objectius). Posa un exemple de decisió racional i un altre de decisió poc reflexiva en una compra del teu dia a dia.

En el «joc de l'ultimàtum», un participant A rep $100\ \text{€}$ i ha de proposar una divisió d'aquests diners amb el participant B (per exemple, quedar-se amb $70\ \text{€}$ i oferir-li $30\ \text{€}$). Si B accepta la proposta, els diners es reparteixen així; si B la rebutja, tots dos reben $0\ \text{€}$.

1. a) La hipòtesi tradicional d'un individu purament egoista prediu que A oferirà la mínima quantitat possible ($1\ \text{€}$) i que B sempre l'acceptarà perquè és més gran que zero. No obstant això, en els experiments reals, les ofertes inferiors a $25\ \text{€}$ són rebutjades sistemàticament per B. Interpreta aquest resultat: actua B de manera irracional en preferir guanyar $0\ \text{€}$ abans que acceptar una oferta injusta? Justifica la teva resposta distingint entre «racionalitat» (coherència entre fins i mitjans) i «egoisme estrictament monetari».
2. b) Modela una situació en què donar diners a una ONG proporcioni una utilitat neta positiva a una persona, demostrant que l'altruisme encaixa amb la teoria de la decisió racional.
3. c) Si l'Estat introdueix una deducció fiscal del $80\,\%$ a l'IRPF per a les donacions a ONG, la quantitat donada pels contribuents s'incrementa de manera notable. Explica com aquest fet empíric demostra que les conductes solidàries continuen responent a la lògica del cost d'oportunitat i dels incentius.

Defineix cost d'oportunitat amb les teves paraules i calcula'l en aquest cas: dissabte pots anar al cinema (entrada de $10\ \text{€}$ més $4\ \text{€}$ de transport) o treballar quatre hores en una botiga per $40\ \text{€}$. Si vas al cinema, quin és el cost d'oportunitat complet de la teva decisió?

Tens un examen important dilluns i et conviden a una festa diumenge a la nit. Identifica quin és el cost d'oportunitat d'anar a la festa: no només els diners que gastis, sinó allò a què renúncies. Explica com ho valoraries.

T'ofereixen dues feines d'estiu: en una guanyaries $600\ \text{€}$ al mes repartint comandes; en una altra, $500\ \text{€}$ al mes a la recepció d'un hotel ple de turistes estrangers on practicaries anglès.

1. a) Quin és el cost d'oportunitat de triar la primera?
2. b) Quines dades addicionals necessitaries per decidir racionalment?

La figura mostra la frontera de possibilitats de producció d'un obrador que reparteix el seu forn entre pa i brioixeria, amb tres combinacions assenyalades: A, B i C.

1. a) Explica què indica cadascun dels punts A, B i C sobre l'ús dels recursos de l'obrador.
2. b) Què hauria de passar perquè el punt C deixés de ser inassolible?

Un obrador pot produir cada dia aquestes combinacions de pa i brioixeria: $(100, 0)$, $(90, 40)$, $(70, 70)$, $(40, 90)$ i $(0, 100)$.

1. a) Calcula el cost d'oportunitat, en unitats de pa, de passar de $40$ a $70$ unitats de brioixeria.
2. b) És el mateix cost d'oportunitat passar de $70$ a $90$ unitats de brioixeria? Compara tots dos trams i explica a què es pot deure la diferència.

Una granja pot produir cada setmana aquestes combinacions de blat de moro i blat (en tones): $(0, 50)$, $(10, 45)$, $(20, 35)$, $(30, 20)$ i $(40, 0)$, on la primera xifra és blat de moro.

1. a) Calcula el cost d'oportunitat, en tones de blat, de passar de $10$ a $20$ tones de blat de moro.
2. b) Compara aquest cost amb el de passar de $30$ a $40$ tones de blat de moro i explica a què es pot deure que creixi (terra més o menys apta per a cada conreu).

Explica què significa pensar «en termes marginals» i aplica-ho a aquesta decisió: una pizzeria ven la segona porció a meitat de preu. Què compara exactament un client racional abans d'acceptar l'oferta?

La primera porció de pizza et sembla una glòria; la quarta, gairebé et sobra. Explica què mostra aquest exemple sobre el benefici addicional (marginal) de cada unitat i com es diu el principi que ho resumeix.

La satisfacció addicional que la Ainhoa obté amb cada batut un dissabte a la tarda és: batut $1$: $20$ punts; batut $2$: $14$ punts; batut $3$: $7$ punts; batut $4$: $2$ punts.

1. a) Explica què mostren aquests nombres i com es diu el principi que reflecteixen.
2. b) Si cada batut costa $6\ \text{€}$ i la Ainhoa valora cada punt de satisfacció en $1\ \text{€}$, decideix quants batuts li compensa comprar raonant batut a batut.

Ja has pagat l'abonament mensual de l'autobús ($21\ \text{€}$) i descobreixes que caminant tardes només deu minuts més a arribar a l'institut. Explica per què els diners de l'abonament no haurien d'influir en la teva decisió d'avui i com s'anomena aquest tipus de cost.

Has pagat $12\ \text{€}$ per una entrada de cinema no reemborsable. Als vint minuts la pel·lícula t'avorreix sobiranament, però els teus amics et diuen: «queda't, que l'has pagat».

1. a) Explica per què els $12\ \text{€}$ són un cost irrecuperable i què hauries de comparar en realitat per decidir si et quedes.
2. b) Posa un altre exemple quotidià en què la gent decideixi malament per no ignorar un cost irrecuperable.

La teva família va pagar $200\ \text{€}$ per l'abonament anual de la piscina municipal. Apareix una bicicleta compartida que et permet fer esport de franc i t'agrada més.

1. a) Què hauries de comparar per decidir si continues anant a la piscina i què fer amb els $200\ \text{€}$ ja pagats.
2. b) Explica per què a les persones ens costa tant ignorar allò que ja hem pagat i com es diu aquest error.