La globalització: oportunitats i riscos

Defineix globalització i descriu les seves dimensions econòmica, cultural i tecnològica amb un exemple de la teva vida quotidiana per a cadascuna.

Explica què és una empresa multinacional i descriu la possible cadena global d'una samarreta: on es dissenya, d'on surt el cotó, on es cus i on es ven. Què mostra aquest recorregut sobre la producció actual?

Anomena tres factors que han impulsat la globalització (transport, comunicacions i liberalització comercial) i explica amb un exemple com hi contribueix cadascun.

Al supermercat hi ha maduixes al desembre i raïm al maig, portats de l'altre hemisferi. Explica què mostra aquest fenomen sobre la globalització de l'alimentació i anomena un avantatge i un cost (ambiental, de qualitat) de menjar «de temporada tot l'any».

Un conflicte en una regió llunyana encareix el blat i el gas, i al cap d'un mes puja el pa al teu barri. Explica amb aquest exemple què és la interdependència econòmica mundial i per què «cap país és una illa» en l'economia actual.

Què és la deslocalització de la producció? Posa un exemple d'una empresa que trasllada la seva fàbrica a un altre país i explica quines raons sol tenir (costos laborals, normatives, proximitat a proveïdors) i quins efectes produeix en el país que perd la fàbrica i en el que la rep.

Una fàbrica de calçat d'un poble tanca i trasllada la producció a un altre continent: $120$ persones perden la feina.

1. a) Analitza els efectes locals directes i indirectes (comerços, ajuntament, famílies).
2. b) Quines polítiques podrien ajudar a la reconversió del poble? Proposa'n dues i valora'n els terminis.

Una multinacional decideix tancar una planta espanyola que és rendible, però menys que una altra que obrirà en un altre continent.

1. a) Qui pren aquesta decisió i amb quins criteris (costos, marges, estratègia global)? Quin marge de maniobra té el govern local (ajuts, negociació, normes de tancament)?
2. b) Què mostra aquest cas sobre l'asimetria de poder entre les grans empreses globals i els territoris? Raona què poden fer els Estats, sols o coordinats.

La figura mostra com es reparteix el preu final d'unes sabatilles de 100 € entre les fases de la seva cadena de valor.

El govern d'un país en desenvolupament planeja destinar fons públics a subsidiar la instal·lació de plantes d'assemblatge per duplicar la seva producció industrial de calçat, confiant que aquesta fase li permetrà capturar la major part de la riquesa generada en el sector.

1. a) Interpreta les dades del gràfic aplicant la teoria de la «corba del somriure» de la cadena global de valor i avalua críticament la limitació econòmica del pla governamental per elevar els salaris mitjans i el PIB del país a llarg termini.
2. b) Suposa que els costos salarials en la fase de fabricació augmenten un 25 % al país productor. Si la multinacional propietària de la marca decideix no traslladar aquest encariment al preu de venda final de 100 €, prediu quins ajustos organitzatius o de deslocalització podria adoptar i com afectarien el país.
3. c) Dissenya dues polítiques públiques orientades a fer que aquest país transiti cap als segments de més valor afegit de la cadena, justificant a quines barreres d'entrada s'enfrontarà en cadascuna.

Costa d'Ivori i Ghana concentren prop del 60 % de la collita mundial de cacau en gra, però retenen menys del 6 % del valor total generat en la indústria de la xocolata, el gruix del qual es captura als països desenvolupats importadors.

1. a) Analitza com incideix la pràctica de l'«escalada aranzelària» (imposar aranzels molt reduïts a les matèries primeres sense processar i aranzels creixents als productes manufacturats derivats) en la perpetuació d'aquest patró comercial i en el bloqueig a la industrialització dels països d'origen.
2. b) Un informe sosté que a aquests països els bastaria de construir plantes de processament de cacau per capturar la major part del benefici del sector. Avalua críticament aquesta afirmació analitzant el pes dels actius intangibles (marca comercial, xarxes logístiques globals i accés als canals de venda final).
3. c) Si els països productors constituïssin un càrtel exportador per fixar quotes i elevar substancialment el preu internacional del gra, prediu les conseqüències d'aquesta mesura a curt i a llarg termini sobre els seus ingressos fiscals i sobre els incentius de les multinacionals transformadores.

Espanya exporta cotxes i components, i importa xips i energia.

1. a) Què mostra aquest patró sobre l'especialització productiva del país?
2. b) Explica quin risc va revelar la crisi mundial dels xips per a les fàbriques espanyoles i què significa l'expressió «autonomia estratègica».
3. c) En quins sectors creus que un país hauria d'evitar la dependència total de l'exterior? Justifica dos exemples.

Presenta dues oportunitats i dos riscos de la globalització per a un país com Espanya, amb exemples concrets: mercats per a les seves empreses, preus més baixos, deslocalització i dependència de l'exterior.

Les dades mostren que la pobresa mundial ha caigut molt en les darreres dècades, però la desigualtat dins de molts països ha augmentat.

1. a) Explica com la globalització pot produir tots dos efectes alhora.
2. b) Qui serien els «guanyadors» i els «perdedors» de la globalització dins d'un país ric? Raona la resposta.

En el debat sobre el futur de l'ordre econòmic internacional, alguns analistes sostenen que som davant d'un procés de «desglobalització», mentre que d'altres defensen que es tracta únicament d'una «reconfiguració profunda» dels fluxos internacionals.

1. a) Interpreta les tendències empíriques recents per contrastar totes dues tesis: compara l'evolució del comerç mundial de béns físics i matèries primeres amb el comportament del comerç de serveis prestats digitalment, la transferència transfronterera de dades i les patents.
2. b) Analitza les conseqüències macroeconòmiques sobre la productivitat global i sobre les pressions inflacionistes a llarg termini que genera la transició des de la deslocalització per costos (offshoring) cap a la producció en països afins o geogràficament propers (friendshoring i nearshoring).
3. c) Avalua quines oportunitats i quins riscos concrets planteja aquest nou escenari per a l'economia espanyola, atenent la seva estructura productiva (turisme, automoció, energia renovable i serveis intensius en coneixement).