La balança de pagaments i el tipus de canvi

Explica què registra la balança de pagaments d'un país i anomena els seus tres grans comptes (corrent, de capital i financer), indicant en una frase què anota cadascun.

Indica en quin compte de la balança de pagaments s'anota cada operació i si és un ingrés o un pagament per a Espanya: un turista britànic gasta $2.000\ \text{€}$ en les seves vacances a València, una empresa espanyola compra maquinària alemanya, un fons nord-americà compra accions d'un banc espanyol i una emigrant espanyola envia diners a la seva família des d'Alemanya.

La balança per compte corrent d'Arta, en un any: exportacions de béns, $40.000$ milions d'euros; importacions de béns, $55.000$ milions; ingressos per serveis (turisme, sobretot), $25.000$ milions; pagaments per serveis, $10.000$ milions; i rendes i transferències netes, $-2.000$ milions.

1. a) Calcula el saldo per compte corrent i indica si hi ha superàvit o dèficit.
2. b) Explica què significa aquest resultat i raona com es finança (què passa en el compte financer?).

La balança per compte corrent de Meridia, en un any, en milers de milions d'euros: exportacions de béns, $90.000$; importacions de béns, $110.000$; ingressos per serveis, $45.000$; pagaments per serveis, $25.000$; rendes netes, $-5.000$; i transferències netes, $-3.000$.

1. a) Calcula el saldo per compte corrent i indica si hi ha superàvit o dèficit.
2. b) Quina subcuenta compensa en part el dèficit de la balança comercial de béns? Relaciona-ho amb el turisme.
3. c) Explica com es finança aquest saldo (què cal esperar en el compte financer?).

Briga registra en un any un superàvit per compte corrent de $10.000$ milions d'euros i un saldo positiu de $1.000$ milions en el compte de capital.

1. a) Tenint en compte que la suma dels tres comptes (corrent, capital i financer) ha de ser zero tret d'errors i omissions, quin ha de ser el saldo del compte financer?
2. b) Interpreta aquest resultat: Briga rep capital estranger o, per contra, acumula actius a la resta del món (compra empreses, bons o dipòsits fora)?
3. c) Relaciona el cas amb una economia molt exportadora com Alemanya.

La figura mostra el mercat d'euros enfront del dòlar: a l'eix vertical, el tipus de canvi (dòlars que costa un euro) i, a l'horitzontal, la quantitat d'euros intercanviada.

1. a) Llegeix al gràfic el tipus de canvi d'equilibri.
2. b) Explica qui demana euros i qui els ofereix en aquest mercat (pensa en exportadors, importadors i turistes).

El tipus de canvi de l'euro enfront del dòlar és de $1,15$ dòlars per euro.

1. a) Un turista espanyol canvia $200\ \text{€}$ per al seu viatge a Nova York: quants dòlars rep?
2. b) Explica amb les teves paraules què significa que l'euro «s'aprecia» enfront del dòlar i com ho notaria aquest turista.

Explica la diferència entre un tipus de canvi fix i un tipus de canvi flexible, i posa un exemple de cada sistema (l'euro flota enfront del dòlar; alguns països fixen la seva moneda al dòlar i el seu banc central intervé per mantenir-la).

El tipus de canvi de l'euro enfront del dòlar és de $1,10$ dòlars per euro.

1. a) Quants dòlars obtens en canviar $500\ \text{€}$?
2. b) Quants euros obtens en canviar $770$ dòlars?
3. c) Si el tipus passa a $1,20$ dòlars per euro, s'ha apreciat o s'ha depreciat l'euro? Explica què significa aquest canvi.

Un celler de Briga ven vi als Estats Units a $10.000$ dòlars el contenidor. Amb el tipus de canvi a $1,00$ dòlar per euro, cada contenidor li reporta $10.000\ \text{€}$; però el tipus puja a $1,25$ dòlars per euro.

1. a) Calcula quants euros ingressa ara per cada contenidor.
2. b) Explica per què l'apreciació de l'euro perjudica els exportadors i anomena dos col·lectius als quals, en canvi, beneficia.

Una empresa espanyola ven als Estats Units caixes de fulles de ganivet a $50\ \text{€}$ la caixa.

1. a) A quants dòlars es ven cada caixa si el tipus de canvi és de $1,25$ dòlars per euro? I si l'euro es deprecia fins a $1,05$ dòlars per euro?
2. b) Explica per què la depreciació millora la competitivitat de l'empresa en el mercat nord-americà.
3. c) Raona què li passa, al mateix temps, al cost en euros del combustible que l'empresa importa i paga en dòlars.

Un analista afirma en un debat televisiu: «La depreciació d'un $10\ \%$ de l'euro enfront del dòlar és una notícia excel·lent per a tota l'economia espanyola: les nostres exportacions es dispararan immediatament i corregirem el nostre dèficit comercial sense cap efecte advers».

1. a) Rebat analíticament aquesta afirmació avaluant l'impacte dispar d'aquesta depreciació sobre dues empreses: un celler de La Rioja que produeix amb raïm local i ven als Estats Units, enfront d'una naviliera espanyola els vaixells de la qual consumeixen combustible cotitzat en dòlars i que ha adquirit flota mitjançant préstecs bancaris en divisa nord-americana.
2. b) Basant-te en l'elasticitat-preu de la demanda d'importacions i exportacions, justifica per què a curt termini la balança comercial espanyola sol deteriorar-se després d'una depreciació en lloc de millorar (efecte de la «corba en J»).
3. c) Prediu l'efecte d'aquesta depreciació sobre el nivell general de preus intern (inflació de costos o importada) i raona quin dilema de política de tipus d'interès se li plantejaria al Banc Central Europeu si la depreciació coincideix amb un estancament del PIB a l'eurozona.

El Govern de Meridia sosté que un dèficit continuat en la balança per compte corrent del $4\ \%$ del PIB durant una dècada no és motiu de preocupació, argumentant que «reflecteix l'atractiu del país per captar fons de la resta del món». Tanmateix, la posició d'inversió internacional neta negativa (deute extern net) ja supera el $75\ \%$ del seu PIB.

1. a) Utilitza la identitat macroeconòmica del saldo exterior ($Ahorro - Inversi\acute{o}n = Saldo\ por\ cuenta\ corriente$) per rebatre la visió oficial i explicar què revela aquest dèficit estructural sobre les pautes d'estalvi públic i privat a Meridia.
2. b) Prediu quines conseqüències financeres i reals patiria el país si es desferma un episodi d'aversió al risc global i els mercats internacionals tanquen sobtadament el finançament extern (sudden stop).
3. c) Dissenya una combinació de dues mesures de política econòmica (una fiscal orientada a la demanda i una altra d'estructural d'oferta) per equilibrar els comptes exteriors a mitjà termini, justificant els costos d'ajust i sacrificis que cadascuna imposarà a la població.

Els mercats financers internacionals anticipen una greu inestabilitat a Arta i desfermen una venda massiva de títols de deute i accions cotitzades, convertint els seus ingressos a divises fortes per sortir del país. Arta opera amb un règim de tipus de canvi fix respecte a la divisa de referència.

1. a) Explica la pressió que experimenta el mercat de divises nacional i detalla com es reflecteix aquest drenatge de capitals en les subbalances del compte financer i en la posició de reserves de divises del banc central.
2. b) Avalua les dues alternatives ortodoxes d'intervenció que té a la seva disposició el banc central per mantenir ancorat el tipus de canvi davant d'aquest atac especulatiu, identificant el límit operatiu crític de la primera i el greu cost recessiu per a l'economia real de la segona.
3. c) Preveu l'escenari en què el banc central es veu forçat a claudicar i permetre una devaluació abrupta: justifica com impactaria aquest desenllaç sobre la solvència del sistema bancari i empresarial d'Arta si mantenien passius denominats en divisa estrangera i actius en moneda local (descalç de monedes).