La modelització i el mètode econòmic

Explica què és un model econòmic i per què simplificar la realitat no és un defecte sinó una necessitat. Compara'l amb un mapa de metro: en què s'assembla i en què es diferencia de la ciutat real?

Una cafeteria vol un model senzill per predir quants cafès vendrà segons el preu que posi. Indica quines dues variables inclouria el model, quines coses deixaria fora (clima, exàmens, obres al carrer) i per què deixar-les fora no fa inútil el model.

Què significa l'expressió llatina «ceteris paribus» i per a què la fan servir els economistes? Posa un exemple aplicat a la relació entre el preu de les entrades de cinema i el nombre d'espectadors.

Explica què és una variable econòmica i posa'n tres exemples (preu, quantitat venuda, renda de les famílies). Després, en l'enunciat «si fa més calor, es venen més gelats», indica quina variable es vol explicar i quina s'utilitza per explicar-la.

Què és un supòsit dins d'un model? Assenyala dos supòsits amagats en aquesta afirmació: «si baixa el preu de l'autobús, més estudiants l'utilitzaran» (pensa en el temps de viatge, les distàncies o el preu de les alternatives).

La figura mostra els passos del mètode científic aplicat a l'economia, amb un de tapat per un signe d'interrogació. Indica quin pas falta i explica què es fa en cadascun dels altres.

Què és una predicció en economia i com es comprova si era encertada? Posa un exemple de predicció sobre el mercat de la teva ciutat (preu del lloguer, obertura de botigues) i explica quines dades miraries un any després.

Una comunitat autònoma apuja el salari mínim del seu sector públic i la veïna no. Uns investigadors comparen l'evolució de l'ocupació en totes dues abans i després.

1. a) En què consisteix aquesta estratègia de contrastació anomenada «experiment natural»?
2. b) Quin supòsit s'ha de complir perquè la comparació sigui vàlida? Raona què podria espatllar-la.

A l'estiu pugen les vendes de gelat i també els ofegaments a les platges, però ningú no diu que els gelats provoquin ofegaments. Explica amb aquest exemple la diferència entre correlació i causalitat, i per què confondre-les porta a males decisions.

Durant una recessió econòmica, un tertulià afirma: «Qualsevol família assenyada sap que, si els seus ingressos baixen, s'ha d'estrènyer el cinturó i retallar la despesa al màxim per sortir del sotrac. Per tant, la millor política perquè el país superi la crisi és que totes les famílies, empreses i administracions públiques redueixin alhora la seva despesa un $15\,\%$».

1. a) Basant-te en el model del flux circular de la renda, rebat l'argument del tertulià: prediu què passarà amb els ingressos de les empreses i amb l'ocupació si tots els agents intenten retallar la seva despesa al mateix temps.
2. b) Explica l'error metodològic que comet el tertulià en extrapolar directament una pauta de comportament individual (microeconomia) al conjunt del país (macroeconomia) i proposa una altra situació econòmica (diferent de l'estalvi o la despesa) on es produeixi aquesta mateixa fallada d'agregació.