Economia del comportament

Explica què estudia l'economia del comportament i en què es diferencia la seva imatge de les persones de la del model del decisor racional.

Explica què és un biaix cognitiu i per què el tenim «de fàbrica». Descriu un biaix que hagis patit en una compra real o imaginada (una rebaixa, una moda, una opinió repetida) i com va canviar la teva decisió.

Una botiga mostra una jaqueta amb el cartell «abans $120\ \text{€}$, ara $79\ \text{€}$», tot i que mai no es va arribar a vendre a $120\ \text{€}$. Identifica quin biaix psicològic explota aquest cartell i explica com funciona.

En un mercat ambulant demanes el preu d'un llum i el venedor et diu «cinquanta, però per a tu trenta». Explica què és l'efecte àncora i com l'està fent servir el venedor: per què els $30\ \text{€}$ et semblen barats encara que el llum valgui $20\ \text{€}$?

La figura mostra el resultat d'un experiment d'aula: al grup $1$ se li va ensenyar primer una motxilla marcada «abans $60\ \text{€}$» i al grup $2$ la mateixa motxilla marcada «abans $30\ \text{€}$»; després es va demanar a tothom que digués quant pagaria per ella.

1. a) Interpreta els resultats: quin efecte s'observa i com es diu?
2. b) Quin consell donaries a un consumidor per protegir-se d'aquest efecte?

Un iogurt anuncia «$90\ \%$ lliure de greix»; un altre, idèntic, diria «conté un $10\ \%$ de greix». La majoria percep el primer com a més sa.

1. a) Què mostra aquest exemple sobre com influeix l'enquadrament (framing) en què es presenta la mateixa informació?
2. b) Posa un exemple d'enquadrament en notícies econòmiques («l'atur baixa» enfront de «l'ocupació puja poc») i explica quin efecte té en l'ànim del lector.

«Perdre $10\ \text{€}$ fa més mal que l'alegria de trobar-los.» Explica a quin biaix es refereix la frase i descriu una situació del teu entorn en què aquest biaix canviï una decisió.

En un experiment, a un grup se li regala una tassa i després se li pregunta per quant la vendria; a un altre grup se li pregunta quant pagaria per la mateixa tassa. Els venedors demanen, de mitjana, el doble del que ofereixen els compradors.

1. a) Quin biaix del comportament econòmic mostra el resultat? Anomena'l i defineix-lo amb les teves paraules.

1. b) Quina predicció del model racional clàssic contradiu aquest resultat? Explica la contradicció.

Molta gent prefereix $10\ \text{€}$ avui abans que $12\ \text{€}$ d'aquí a una setmana, però prefereix $12\ \text{€}$ d'aquí a $53$ setmanes abans que $10\ \text{€}$ d'aquí a $52$, tot i que l'espera extra és la mateixa: una setmana.

1. a) Explica quina inconsistència mostren aquestes dues eleccions (preferim allò immediat de manera exagerada).
2. b) Relaciona aquest biaix amb la dificultat que comporta estalviar o estudiar amb antelació, i esmenta un truc per vèncer-lo (compromisos previs, automatitzar l'estalvi).

En Carlos s'apunta al gimnàs al gener i ha de triar entre dues modalitats de subscripció:

• Opció A (Quota anual tancada): $360\ \text{€}$ en un únic pagament no reemborsable ($30\ \text{€}$ al mes equivalents).

• Opció B (Abonament flexible): $5\ \text{€}$ per sessió individual mitjançant abonaments recarregables sense permanència.

En Carlos preveu anar-hi $3$ dies per setmana (unes $12$ vegades al mes). Tanmateix, les estadístiques agregades del centre mostren que els clients amb el seu perfil hi van de mitjana $14$ vegades al mes al gener i al febrer, però cauen a només $2$ visites mensuals de març a desembre. A més, molts admeten que a la primavera hi van «obligats i a desgrat només per no llençar els diners».

1. a) Calcula el cost per sessió que en Carlos espera pagar segons la seva previsió en l'Opció A i compara'l amb el cost mitjà real per sessió que acabarà pagant si la seva assistència efectiva segueix la mitjana estadística al llarg dels $12$ mesos.
2. b) Explica com intervenen el biaix d'excés de confiança (o de planificació) i la fal·làcia del cost enfonsat en la conducta d'en Carlos. Justifica quina decisió hauria de prendre al març un consumidor estrictament racional en valorar si anar o no a una sessió concreta, distingint entre cost enfonsat i cost d'oportunitat.
3. c) Un informe conclou: «Els gimnasos basen la seva rendibilitat a explotar la irracionalitat predictible dels seus abonats». Justifica per què l'empresa prefereix comercialitzar l'Opció A i predeix què passaria amb els seus ingressos i la seva capacitat d'aforament si la llei l'obligués a retornar la part proporcional de la quota en els mesos sense assistència.

Fa tres anys que estàs amb la mateixa companyia de mòbil encara que hi ha ofertes millors, perquè canviar «et fa mandra». Explica què és el biaix de l'statu quo (o de l'opció per defecte) i com l'aprofiten les empreses amb renovacions automàtiques i burocràcia per donar-se de baixa.

Dos restaurants gairebé idèntics, un de ple i l'altre de buit: la majoria tria el ple. Explica què és la prova social (fem el que fan els altres) i raona quan és una drecera raonable i quan ens pot portar a l'error.

Una app de música ofereix tres mesos de franc i, després, cobra $9,99\ \text{€}$ al mes automàticament tret que l'usuari cancel·li la subscripció.

1. a) Quins biaixos aprofita aquesta estratègia? Anomena'n almenys dos i explica com actuen.
2. b) Et sembla ètica? Argumenta la teva resposta.

Al menjador escolar col·loquen la fruita a l'alçada dels ulls i els dolços en un racó apartat, sense prohibir res. Explica què és un «copet d'efecte» (nudge) i per què aquesta mesura n'és un exemple.

Una botiga en línia mostra «només queden $2$ unitats!» i un compte enrere de quinze minuts per comprar. Explica quines emocions activen aquests missatges (por de perdre l'oportunitat, urgència) i per què empenyen a comprar sense comparar.

El supermercat col·loca els productes de marca, més cars, a l'alçada dels ulls; la marca blanca, als prestatges baixos; i els dolços, al costat de la caixa.

1. a) Identifica quines tècniques d'«arquitectura de la decisió» fa servir i quins biaixos aprofiten.
2. b) Proposa tres hàbits concrets per comprar racionalment malgrat aquestes tècniques.

El Govern vol que més joves estalviïn per a la jubilació. Una proposta consisteix a inscriure'ls automàticament en un pla d'estalvi quan comencin a treballar, amb llibertat total per sortir-ne quan vulguin.

1. a) Explica quin biaix aprofita la inscripció automàtica i per què resulta més eficaç que una campanya informativa.
2. b) Valora si és una mesura paternalista legítima o una intromissió, defensant la teva postura.