Exercicis: Els sistemes econòmics

Enuncia les tres preguntes bàsiques que tot sistema econòmic ha de respondre i explica cadascuna amb un exemple de la teva localitat.

Explica en què es diferencia una economia de mercat d'una economia planificada centralment: qui decideix què es produeix i quin paper tenen els preus en cada sistema.

La figura mostra l'espectre de sistemes econòmics, amb dos països imaginaris, Efed i Zora, situats en diferents posicions.

1. a) Quin dels dos països s'acosta més a la planificació central? Justifica-ho.
2. b) Situa raonadament en l'espectre un país on la sanitat i l'educació són públiques però la majoria de les empreses són privades.

Explica què significa que en una economia de mercat els factors productius (terra, locals, màquines) siguin majoritàriament de propietat privada. Quins drets dona aquesta propietat i per què és important perquè les empreses decideixin invertir?

Pensa en el teu barri o localitat: anomena tres negocis privats i tres serveis gestionats per l'Estat o l'ajuntament. Quina conclusió treus sobre quin tipus de sistema econòmic té Espanya?

En una economia de mercat, els preus funcionen com a senyals. Si el preu de l'alvocat puja molt, explica quin «missatge» reben els agricultors i quin missatge reben els consumidors, i com reaccionarà cada grup.

En el mercat es diu que «els consumidors voten amb els seus euros»: les empreses produeixen el que la gent està disposada a comprar. Explica què significa aquesta frase i quin problema planteja per a qui té pocs euros amb què «votar».

Ordena aquestes activitats de més decidides per l'Estat a més decidides pel mercat i justifica el teu ordre: la defensa nacional, els forns de pa de barri, la sanitat pública i els taxis amb llicència municipal que fixa tarifes. Quina et sembla la més «mixta»?

Espanya és una economia mixta. Posa dos exemples d'àmbits on decideix el mercat i dos on intervé l'Estat, i explica què justifica la intervenció pública en aquests dos últims.

En una economia planificada, quan escasseja un producte es formen cues a les botigues; en una economia de mercat, el preu puja.

1. a) Explica quin mecanisme de racionament fa servir cada sistema.
2. b) Compara quins problemes genera cadascun i per a qui.

Per a cada sistema (mercat, planificació central i economia mixta), indica qui respon a les preguntes què produir, com produir i per a qui produir, i posa un exemple real o fictici que ho il·lustri.

Les places de la universitat pública es reparteixen per nota de tall; les places d'una acadèmia privada d'idiomes, per qui paga la matrícula.

1. a) Quin mecanisme de racionament utilitza cada institució?
2. b) Compara un avantatge i un inconvenient de cada mecanisme, pensant en eficiència i en igualtat d'oportunitats.

Al país fictici de Dúria l'Estat fixa per llei el preu del pa per sota del seu cost. Al cap d'un any hi ha fleques tancades, cues a trenc d'alba i un mercat clandestí de pa car.

1. a) Explica, amb els conceptes de l'apartat, la cadena de problemes que ha generat la mesura.
2. b) Què hauria fet el preu lliure en aquesta situació i quina alternativa podria protegir les famílies pobres sense fixar el preu?

L'habitatge protegit combina sòl cedit per l'ajuntament, constructores privades i un preu màxim de venda fixat per l'administració.

1. a) Quin problema del mercat lliure d'habitatge intenta resoldre?
2. b) Quins problemes pot crear aquest sistema (demanda que supera l'oferta, llistes d'espera, habitatges que mai no surten al mercat lliure)? Analitza'ls.

Quan van escassejar els microxips a tot el món, el seu preu es va multiplicar: les fàbriques van ampliar capacitat i alguns clients van redissenyar productes per utilitzar menys xips.

1. a) Narra la cadena de senyals que va transmetre el preu a productors i consumidors.
2. b) Explica què hauria passat si un govern hagués prohibit apujar el preu: s'hauria solucionat l'escassetat?

Dos països ficticis: a Nerka la despesa pública representa el $48\ \%$ del PIB i a Súria l'$28\ \%$.

1. a) Quin està més a prop del pol de la planificació pública? Justifica-ho.
2. b) Descriu quins serveis esperaries trobar a Nerka que potser faltin a Súria.
3. c) Matisa la conclusió: significa més despesa pública que el mercat decideix menys? Raona-ho amb un exemple.

A la ciutat de Lerna el lloguer d'habitatge es deixa completament al mercat; a Urma l'ajuntament fixa els preus i assigna els pisos per llista d'espera.

1. a) Analitza un avantatge i un problema previsible de cada model.
2. b) Proposa un sistema intermedi i raona per què podria funcionar millor.

Dos països ficticis presenten aquestes dades: Rivia — renda per càpita de $32.000\ \text{€}$, atur juvenil alt i sanitat privada; Talia — renda per càpita de $26.000\ \text{€}$, atur baix i serveis públics universals.

1. a) Què et diu cada dada sobre el sistema econòmic de cada país?
2. b) Argumenta en quin preferiries viure com a estudiant i com a treballador gran, i quin criteri utilitzes en cada cas.

Després d'una gran sequera, el Govern d'un país limita el reg i fixa un preu màxim a l'aigua embotellada.

1. a) Suposa això abandonar l'economia de mercat? Raona la teva resposta.
2. b) Valora la mesura des de l'eficiència i des de l'equitat.

Un país debat com organitzar les residències de gent gran: gestionar-les directament l'Estat o deixar-les en mans d'empreses privades amb ajuts a les famílies.

1. a) Analitza cada opció amb els criteris d'eficiència, equitat, qualitat del servei i incentius dels gestors.
2. b) Proposa un model mixt concret i defensa quin paper juga cada agent en aquest model.

A la república fictícia d'Ostren l'Estat va prohibir els lloguers lliures, va fixar la producció de cada fàbrica i els salaris per decret. Deu anys després: escassetat crònica, productes de mala qualitat, mercat negre estès i funcionaris subornables.

1. a) Explica com cada tret del sistema engendra el següent problema de la cadena.
2. b) Per què és tan difícil sortir d'aquesta dinàmica un cop instal·lada? Raona quines reformes farien falta i en quin ordre.

El govern de Krasnia inicia la transició des d'una economia planificada cap a una de mercat i aprova un pla de xoc immediat: l'1 de gener liberalitza tots els preus i privatitza les grans fàbriques venent-les als seus antics directors, però posposa la creació d'un poder judicial independent, la regulació bancària i l'obertura a la competència exterior. Sis mesos després, la inflació supera el 250 %, la producció es desploma i un grapat de monopolis privats controla els béns bàsics fixant preus desorbitats.

1. a) Diagnostica les causes econòmiques d'aquest col·lapse: explica per què alliberar preus i privatitzar sense competència prèvia ni seguretat jurídica no genera un mercat eficient, sinó monopolis extractius i inflació.
2. b) Dissenya una seqüència temporal de reformes institucionals (què s'ha d'implementar abans, durant i després de liberalitzar els preus) perquè la transició funcioni, justificant el paper de cada institució.

Un grup polític proposa en el seu programa electoral privatitzar íntegrament les carreteres, l'enllumenat públic i els tribunals de justícia, sostenint que «si el mercat és el mecanisme més eficient per produir aliments i roba, també ho serà per a qualsevol altre bé o servei públic».

1. a) Utilitza les característiques dels béns públics (rivalitat i exclusió) per predir quines fallades de mercat apareixerien si una empresa privada intentés gestionar amb afany de lucre l'enllumenat d'una ciutat o la defensa nacional. Per què el lliure mercat no els produiria en quantitat suficient?
2. b) Analitza què passaria si els tribunals de justícia operessin com a empreses privades que cobren a les parts per dictar sentència. Justifica per què l'Estat s'ha de reservar aquest àmbit per fer possible el propi funcionament del mercat.

Cinc-centes persones funden una colònia en una illa deshabitada i han de decidir el seu sistema econòmic.

1. a) Dissenya quines activitats deixaries a l'intercanvi lliure entre veïns i quines gestionaria el consell comunitari (aigua, energia, seguretat, horts, comerç), justificant-ho amb les preguntes què produir, com i per a qui.
2. b) Quines regles posaries perquè el sistema no es degradi amb el temps? Analitza els incentius que crearien les teves regles.