L'anàlisi cost-benefici

Explica què és l'anàlisi cost-benefici i per a què la utilitzen els poders públics abans d'aprovar un projecte. Posa un exemple de projecte del teu municipi al qual se li podria aplicar.

Un ajuntament estudia construir un carril bici. Classifica aquests elements com a costos o com a beneficis del projecte: l'obra del carril, la reducció d'embussos, el manteniment anual, la millora de la salut dels qui pedalen i les places d'aparcament que es perden.

Un poble canvia tot el seu enllumenat a LED: la inversió costa $50.000\ \text{€}$ i estalvia $10.000\ \text{€}$ a l'any en la factura elèctrica. Calcula el termini de recuperació de la inversió i explica què significa aquesta dada.

Un municipi només pot pagar un d'aquests projectes: una piscina (cost de $500.000\ \text{€}$, beneficis estimats de $650.000\ \text{€}$) o un poliesportiu (cost de $400.000\ \text{€}$, beneficis de $560.000\ \text{€}$).

1. a) Calcula el benefici net i el quocient beneficis/costos de cadascun.
2. b) Quin triaries i amb quin criteri? Raona per què el benefici net i el quocient poden aconsellar projectes diferents.

Una biblioteca pública no cobra entrada i, tanmateix, «produeix» molt de valor. Explica per què en l'anàlisi cost-benefici d'una biblioteca cal comptar beneficis que no es cobren (lectura, estudis, accés a internet) i què passaria si només miréssim els seus ingressos.

Una promotora immobiliària sol·licita requalificar un aiguamoll costaner per construir-hi un complex hoteler que generaria un benefici empresarial net de $18$ milions d'euros en $20$ anys. El servei de medi ambient quantifica els serveis ecològics que l'aiguamoll presta actualment de manera gratuïta:

1. Regulació hidrològica: l'aiguamoll frena avingudes d'aigua. Si desapareix, serà obligatori construir canalitzacions amb un cost d'inversió de $8$ milions d'euros i un manteniment de $150.000\ \text{€}$ anuals.

2. Depuració natural: filtra $1,5$ milions de $\text{m}^3$ d'aigua residual a l'any; tractar aquesta mateixa aigua en una depuradora convencional costaria $0,40\ \text{€}$ per $\text{m}^3$.

3. Esmorteïment de temporals: els informes estimen que sense l'aiguamoll hi haurà danys per inundació al nucli urbà amb un valor esperat mitjà de $500.000\ \text{€}$ cada any.

1. a) Calcula el preu ombra anual total (valor econòmic imputat) dels serveis ecosistèmics que proporciona l'aiguamoll i obtén el seu valor acumulat en un horitzó de $20$ anys (sense aplicar descompte).
2. b) Amb les dades obtingudes, avalua si la requalificació hotelera és eficient des del punt de vista del benestar social.
3. c) La promotora al·lega: «Aquests costos ecològics són teòrics; ningú paga factures per l'aigua que neteja l'aiguamoll, mentre que els hotels generaran PIB real». Rebat tècnicament aquest argument basant-te en els conceptes de fallada de mercat i cost d'oportunitat.

Per protegir una plana agrícola i urbana de l'augment previst del nivell del mar, es projecta una barrera de dics amb un cost de construcció immediat de $200$ milions d'euros ($I_0 = 200$). Els models hidrològics prediuen que l'obra evitarà una catàstrofe d'inundacions calculada en $1.000$ milions d'euros de danys exactament d'aquí a $40$ anys ($t = 40$).

1. a) Calcula el Valor Actual Net (VAN) social del projecte aplicant una taxa de descompte social habitual en obres d'infraestructures del $r = 5\ \%$ (on el factor de descompte és $(1 + 0,05)^{40} \approx 7,04$). Determina si el projecte s'executaria amb aquest criteri.
2. b) Recalcula el VAN social emprant la taxa proposada per l'economista Nicholas Stern per a riscos climàtics intergeneracionals del $r = 1,4\ \%$ (on $(1 + 0,014)^{40} \approx 1,74$). Com canvia la decisió tècnica d'inversió?
3. c) Un crític sosté: «Utilitzar una taxa de descompte positiva en problemes mediambientals implica tractar les generacions futures com a ciutadans de segona classe». Justifica l'argument ètic d'aquesta crítica i exposa quin argument financer recolza l'ús de taxes de descompte positives.

Un carril bici costa $300.000\ \text{€}$, té un manteniment de $10.000\ \text{€}$ a l'any i s'estimen beneficis (temps, salut, menys embussos) de $60.000\ \text{€}$ a l'any.

1. a) Calcula el benefici net a deu anys (sense descomptar).
2. b) Quina hipòtesi clau revisaries abans d'aprovar-lo (nombre real d'usuaris, valoració del temps)? Explica com canviaria la decisió si els usuaris fossin la meitat del previst.

El ple municipal debat si transformar un solar públic cèntric valorat en $12$ milions d'euros en un parc amb arbrat madur o vendre'l a una promotora comercial que crearà $80$ llocs de treball directes. Una portaveu veïnal intervé: «Un parc, la salut pulmonar o el silenci no tenen preu; intentar mesurar-los en euros degrada la política i falseja la realitat». El regidor d'Urbanisme respon: «Si els economistes no intentem posar un valor monetari a aquests beneficis intangibles, l'assignació tàcita de valor que rebran en la decisió final serà exactament de zero euros».

1. a) Interpreta l'advertència del regidor: per què negar-se per principi a monetitzar béns intangibles pot provocar paradoxalment que es prenguin decisions contràries a la protecció ambiental i social?
2. b) Dissenya una proposta metodològica per estimar en euros el valor del parc aplicant dos mètodes diferents de valoració econòmica de béns sense mercat (com preus hedònics en habitatges propers, costos de viatge o costos de salut evitats). Explica què mesuraria cadascun en aquest cas.
3. c) Suposa que el valor estimat dels beneficis del parc ascendeix a $14$ milions d'euros, però el $85\ \%$ d'aquest guany es concentra en la revalorització patrimonial dels habitatges de renda alta confrontants. Raona per què una anàlisi cost-benefici social favorable no garanteix per si sola que la decisió sigui equitativa o justa.

La Direcció General de Trànsit valora dur a terme obres de millora de ferm i abalisament en un tram de concentració d'accidents per un cost total de $6$ milions d'euros. Els models d'enginyeria viària preveuen que la intervenció evitarà de manera estadísticament contrastada $3$ morts en els pròxims cinc anys. Per avaluar si el projecte és prioritari mitjançant una anàlisi cost-benefici, l'equip tècnic aplica el «Valor Estadístic d'una Vida» (VEV) oficial d'$1,8$ milions d'euros per persona (obtingut a partir d'enquestes de disposició a pagar per reduccions marginals de risc).

1. a) Calcula el benefici net social del projecte i determina quina seria la recomanació tècnica formal derivada de l'anàlisi cost-benefici.
2. b) En saber-se que l'obra es desestima pel càlcul tècnic, un col·lectiu ciutadà protesta: «La vida humana no té preu; fixar una xifra monetària per decidir si se salva persones a la carretera és immoral». Justifica per què en la gestió real de la despesa pública és inevitable assignar de manera implícita o explícita un límit monetari a les mesures de seguretat viària, i què passaria amb el pressupost sanitari i educatiu si s'actués sota la premissa que una vida té un valor econòmic infinit.
3. c) A partir d'aquest cas, rebat la idea que «l'anàlisi cost-benefici és una tècnica matemàtica neutral i objectiva». Identifica dos judicis de valor èticopolítics que determinen completament el resultat final d'aquesta mena d'estudis.

Molts projectes faraònics acaben costant el doble del pressupostat i rebent la meitat d'usuaris del que s'havia anunciat (la «síndrome de l'elefant blanc»).

1. a) Quins biaixos i interessos expliquen que s'aprovin (optimisme dels promotors, rèdit polític del projecte gran)?
2. b) Proposa dues millores del procés d'anàlisi que redueixin el problema (comparar amb projectes similars ja fets, revisió per tècnics independents) i explica com actuen.