La revolució digital i les noves economies

Explica què és l'economia col·laborativa i posa tres exemples de plataformes o serveis que la representen, indicant quin recurs infrautilitzat aprofita cadascun.

Què és una plataforma digital i en què es diferencia d'una botiga tradicional? Explica la idea de «mercat de dos costats» amb un exemple (una app que connecta qui ofereix allotjament amb qui en busca): què guanya la plataforma per posar-los en contacte?

Què és el treball de plataforma (encàrrecs a través d'una app) i en què es diferencia d'una feina tradicional? Compara horari, contracte, salari i protecció social d'un repartidor d'app i d'un cambrer contractat.

Una plataforma de repartiment dona feina flexible a milers de repartidors («riders»), però molts no tenen contracte estable ni protecció social.

1. a) Analitza els avantatges i els inconvenients d'aquest model per al treballador, l'empresa i els clients.
2. b) Com valores una llei que obliga a convertir-los en assalariats? Argumenta la teva resposta.

Un magatzem automatitza les seves línies: desapareixen llocs d'empaquetatge i apareixen llocs de tècnic de manteniment i de programador.

1. a) Analitza l'efecte net sobre l'ocupació i sobre el tipus de qualificació demandada.
2. b) Quines polítiques educatives haurien d'acompanyar l'automatització? Raona la teva resposta.

La figura compara el model lineal (extreure, produir, utilitzar, llençar) amb el model d'economia circular.

1. a) Explica amb les teves paraules la diferència entre ambdós models.
2. b) Posa un exemple d'empresa o producte que segueixi el model circular i explica en quina part del cicle actua.

Què és l'obsolescència programada (productes dissenyats per durar poc o esdevenir inservibles)? Posa un exemple (una impressora que deixa de funcionar, un mòbil sense actualitzacions) i explica quina relació té amb el model econòmic lineal d'«usar i llençar».

Ordena de més a menys desitjable ambientalment aquestes opcions per a un mòbil vell: reciclar-lo, llençar-lo al contenidor gris, reparar-lo i continuar utilitzant-lo, vendre'l de segona mà. Justifica l'ordre amb la jerarquia de residus (reduir, reutilitzar, reciclar).

«Si un servei és de franc, el producte ets tu.» Explica què significa aquesta frase aplicada a una xarxa social gratuïta: amb què paguen realment els usuaris (dades, atenció), qui compra aquest «producte» i per a què l'utilitza?

Gairebé tots els teus amics fan servir la mateixa xarxa social i, encara que en surti una de millor, ningú no es canvia: per a què vols estar on no hi ha ningú?

1. a) Explica què és l'efecte xarxa (el valor del servei creix amb el nombre d'usuaris).
2. b) Raona per què l'efecte xarxa condueix a mercats on «el guanyador s'ho emporta gairebé tot» i quin problema de competència planteja.
3. c) Què podria fer un regulador o un competidor nou per entrar en aquest mercat? Proposa una idea.

El preu d'un vol canvia cada vegada que el mires: puja si queden poques places, si s'acosta la data o si ja l'has buscat diverses vegades.

1. a) Quina informació utilitza l'algoritme de preus dinàmics i quin objectiu té per a la companyia aèria?
2. b) És una forma de discriminació de preus? Raona quan et sembla legítima (vols, hotels) i quan abusiva (productes bàsics, emergències).
3. c) Quins límits o quina transparència exigiries a aquests algoritmes?

Una plataforma de reproducció en línia estrangera genera 120 milions d'euros en subscripcions anuals a Espanya, però liquida la seva activitat a través d'una filial europea de baixa tributació mitjançant pagaments per «cànons de propietat intel·lectual», tributant a Espanya un tipus efectiu inferior a l'1 % sobre els seus ingressos bruts. En canvi, una plataforma audiovisual local que factura 10 milions i obté un benefici de 2 milions tributa al 25 % en l'impost sobre societats, cosa que suposa una càrrega de 0,5 milions (un 5 % de la seva facturació).

1. a) Analitza aquest cas des dels principis de justícia tributària (capacitat econòmica i equitat horitzontal i vertical). Quina distorsió genera en les condicions de competència enfront del teixit empresarial local?
2. b) Un govern planteja una «taxa digital» unilateral del 3 % sobre la facturació de serveis digitals de grans empreses; un altre prefereix sumar-se al tipus mínim global del 15 % en societats (Pilar 2 de l'OCDE). Prediu la incidència econòmica de cada mesura: qui acabarà assumint realment la taxa del 3 % (empresa o consumidor) i quins problemes d'arbitratge fiscal resol el tipus mínim enfront de la taxa unilateral? Justifica la teva resposta utilitzant els conceptes d'elasticitat i incentius.

Observa aquesta aparent contradicció de l'economia digital: les plataformes tecnològiques més grans concentren un valor borsari superior al PIB de moltes economies avançades i obtenen marges de benefici del 25-30 %, mentre que la productivitat mitjana agregada a les economies occidentals creix a ritmes històricament baixos (al voltant del 0,8 % anual).

1. a) Utilitza els conceptes d'«efectes de xarxa» (directes i indirectes), «costos de canvi» (switching costs) i economies d'escala per justificar per què els mercats digitals tendeixen de manera endògena a estructures d'«el guanyador s'ho queda tot» (winner-take-all) en lloc d'aproximar-se a la competència perfecta.
2. b) Un analista afirma: «Regular les grans plataformes frenarà la innovació; el lliure mercat desbancarà espontàniament qualsevol monopoli digital tan bon punt sorgeixi una alternativa millor». Rebat aquesta afirmació demostrant quines barreres d'entrada específiques bloquegen la contestabilitat d'aquests mercats i prediu què passarà amb la desigualtat en la distribució funcional de la renda si el sector públic no intervé.

Un despatx d'advocats incorpora una eina d'IA que revisa contractes en minuts: desapareixen hores de feina de becaris i creix la demanda d'advocats que interpreten, negocien i tracten amb clients.

1. a) Analitza quines tasques substitueix la IA i quines capacitats humanes revalora (judici, tracte, responsabilitat).
2. b) Quin risc de polarització salarial hi ha entre els qui complementen la IA i els qui hi competeixen? Raona la resposta.
3. c) Com a estudiant de batxillerat, quines competències et convindria cultivar davant d'aquest escenari? Justifica-ho.