Les estructures de mercat

Explica quines quatre condicions defineixen la competència perfecta (nombre d'empreses, tipus de producte, barreres d'entrada i poder sobre el preu) i per què es diu que en aquesta les empreses són «preu-acceptants». Il·lustra-ho amb l'exemple d'una parada de fruita en un mercat ambulant.

Explica què són les barreres d'entrada en un mercat i descriu tres exemples: una llicència administrativa, uns costos inicials enormes i una patent. Indica, en cada cas, quina estructura de mercat afavoreixen.

Explica la diferència entre un producte homogeni i un producte diferenciat i posa dos exemples de cadascun. Raona en quines estructures de mercat es dóna cada tipus de producte.

Defineix aquestes quatre estructures de mercat i posa un exemple real de cadascuna, diferent dels que s'han vist a classe: competència perfecta, competència monopolística, oligopoli i monopoli.

Classifica cadascun d'aquests mercats en la seva estructura i justifica cada decisió amb els criteris vistos: el blat (milers d'agricultors amb un producte pràcticament idèntic), les perruqueries d'una ciutat, les grans superfícies d'alimentació (quatre cadenes concentren gairebé totes les vendes) i la xarxa de gas canalitzat d'un país (una única canonada arriba a cada casa).

Compara el poder sobre el preu d'un agricultor d'hortalisses (milers de productors amb un producte gairebé idèntic) i el d'una de les quatre operadores de telefonia d'un país.

1. a) Qui és preu-acceptant i per què?
2. b) Raona què passaria si l'agricultor pugés el seu preu un $20\ \%$.
3. c) Raona què hauria de valorar l'operadora abans d'apujar les seves tarifes un $20\ \%$.

En un país, només quatre companyies de telefonia mòbil es reparteixen pràcticament tot el mercat.

1. a) Identifica l'estructura d'aquest mercat.
2. b) Assenyala dos trets que t'han portat a aquesta conclusió.

El mercat de les cafeteries d'una ciutat té centenars de locals, cadascun amb el seu ambient, la seva carta i la seva clientela més o menys fidel.

1. a) Classifica l'estructura d'aquest mercat i justifica-ho amb almenys dos criteris.
2. b) Si una cafeteria puja el cafè un $10\ \%$, perdrà tots els seus clients? Relaciona la teva resposta amb la diferenciació del producte.

En una ciutat obren cada any nous gimnasos boutique (d'spinning, de crossfit, de ioga), cadascun amb el seu estil i els seus horaris, i conviuen amb les grans cadenes.

1. a) Classifica l'estructura d'aquest mercat i justifica-ho amb dos criteris.
2. b) Explica quin paper juguen la diferenciació del producte i la publicitat en aquesta estructura.
3. c) Raona què passarà amb els beneficis extraordinaris d'un gimnàs molt reeixit a llarg termini si l'entrada al mercat és lliure.

El repartiment de menjar a domicili d'un país està dominat per tres grans plataformes.

1. a) Classifica l'estructura del mercat.
2. b) Raona quines barreres d'entrada dificulten que una plataforma nova i petita els faci ombra (usuaris ja registrats, xarxa de repartidors, acords amb restaurants).

En una autopista només hi ha tres benzineres en $200$ quilòmetres. Quan una d'elles canvia el preu, les altres dues el copien en qüestió d'hores.

1. a) Identifica l'estructura d'aquest mercat i explica què és la interdependència entre empreses.
2. b) Raona quina temptació tenen aquestes empreses de posar-se d'acord en els preus (col·lusió) i quines conseqüències tindria per als conductors.

La ruta aèria entre dues capitals només l'operen dues companyies. Quan una llança una oferta, l'altra respon en pocs dies amb una altra de semblant; quan una millora els horaris, l'altra la imita.

1. a) Identifica l'estructura del mercat i explica-la.

1. b) Explica què és la interdependència i com es manifesta en aquest cas.

1. c) Raona per què a totes dues companyies els pot interessar evitar una guerra de preus.

En una comunitat autònoma, quatre cadenes de supermercats concentren el $85\,\%$ de la quota de mercat. Després d'una pujada del $10\,\%$ en els costos energètics i de transport, els preus de la cistella bàsica a les quatre cadenes s'han incrementat de manera idèntica ($+18\,\%$) en un termini de dues setmanes.

1. a) L'associació de consumidors denuncia que hi ha un pacte il·legal de preus (càrtel), mentre que la patronal al·lega que és la resposta lògica i independent d'empreses eficients davant de costos idèntics. Interpreta les dades i analitza quins indicis donarien suport a la tesi de col·lusió tàcita o explícita enfront de la postura de la patronal.
2. b) Utilitza la teoria de jocs (dilema del presoner) per predir quins incentius té una de les quatre cadenes per trencar de manera encoberta aquest nivell de preus mitjançant descomptes personalitzats en la seva aplicació mòbil, i quina resposta estratègica provocaria en les rivals.
3. c) Dissenya una proposta d'intervenció pública per a aquest mercat que no consisteixi a fixar preus màxims per llei (justificant per què aquesta última mesura causaria desabastiment) i prediu el seu impacte sobre la competència efectiva del sector.

La figura ordena les estructures de mercat segons el poder que té cada empresa sobre el preu, però una de les quatre caselles és buida.

1. a) Quina estructura de mercat ocupa la casella buida? Raona la resposta a partir dels trets que s'indiquen a sota.
2. b) Explica què significa la fletxa inferior i per què les quatre estructures estan ordenades d'aquesta manera.

El subministrament d'aigua potable d'una ciutat el presta una única empresa concessionària.

1. a) Quina estructura de mercat és? Justifica-ho.
2. b) Explica per què es diu que en aquesta estructura l'empresa té poder sobre el preu, a diferència d'un agricultor en competència perfecta.

Un laboratori farmacèutic és l'únic venedor d'un medicament gràcies a la patent. Quan aquesta caduca, entren al mercat diversos fabricants de genèrics i el preu cau un $60\ \%$.

1. a) Quina estructura de mercat existia mentre va durar la patent i de quin tipus de barrera d'entrada es tracta?
2. b) Com canvia l'estructura del mercat quan caduca la patent?
3. c) Explica per què l'Estat concedeix patents (i, per tant, monopolis temporals) malgrat que els monopolis encareixen els productes.

El gestor públic estatal d'infraestructures ferroviàries manté la titularitat exclusiva de les vies i estacions, però ha liberalitzat el transport de viatgers permetent l'entrada de nous operadors privats que paguen un cànon per circular-hi.

1. a) Justifica econòmicament, a partir del comportament dels costos fixos, els costos mitjans i les economies d'escala, per què té sentit mantenir un monopoli natural en la infraestructura física (vies), però resulta viable i eficient introduir competència en la prestació del servei de transport (trens).
2. b) Després de l'entrada de competidors, els bitllets a la línia d'alta velocitat més transitada han baixat un $35\,\%$, però les línies de mitjana distància i zones rurals continuen sense atraure operadors privats i acumulen pèrdues. Explica aquest fenomen recorrent al concepte de «subsidi creuat» i prediu quines conseqüències territorials tindria aplicar exclusivament la lògica del lliure mercat a tota la xarxa.
3. c) Dissenya un mecanisme de regulació econòmica que permeti finançar el manteniment de les línies no rendibles però socialment necessàries sense recórrer a apujar impostos generals ni expulsar els nous competidors de l'alta velocitat.