Els cicles econòmics

Explica què és un cicle econòmic i anomena les seves quatre fases, descrivint en una frase què passa amb l'activitat en cadascuna.

La figura representa l'evolució del PIB d'un país al llarg del temps: la línia discontínua és la tendència de creixement a llarg termini i la corba, la trajectòria real de l'activitat. Un punt de la corba està marcat amb un signe d'interrogació.

1. a) A quina fase del cicle correspon el punt marcat? Raona la resposta.
2. b) Descriu què passa amb l'ocupació i amb la inversió en aquesta fase i en la que la segueix.

Explica la diferència entre la tendència de creixement a llarg termini d'una economia (el seu PIB potencial) i les oscil·lacions del cicle econòmic al seu voltant. Què és la bretxa del PIB i què significa que sigui negativa?

Explica la diferència entre recessió i depressió econòmica. Indica quina regla senzilla fan servir els economistes per parlar de recessió tècnica i posa un exemple de cadascuna que coneguis (de recessió i de depressió).

Explica què són els indicadors avançats del cicle econòmic i per a què serveixen. Comenta tres exemples (matriculacions de cotxes, permisos de construcció, confiança dels consumidors) i raona per què es mouen abans que l'activitat general.

La taxa de variació anual del PIB d'Arta en set anys consecutius va ser: $+3\ \%$, $+2,5\ \%$, $+1\ \%$, $-1\ \%$, $-2\ \%$, $+0,5\ \%$ i $+2\ \%$.

1. a) Identifica en quin any comença la recessió i en quin es toca fons.
2. b) Situa les fases d'expansió, recessió i recuperació en la sèrie i explica què li passa al nivell de PIB durant els anys de taxes negatives.

Classifica cada notícia com a xoc d'oferta o de demanda i explica el seu efecte sobre l'activitat econòmica: una sequera mundial que encareix els aliments, una caiguda en picat de la confiança dels consumidors després d'una crisi financera i una nova tecnologia que abaixa el cost de producció de bateries.

A Meridia, durant l'última expansió, la inflació rondava el $3\ \%$; en entrar en recessió, va caure al $0,5\ \%$.

1. a) Explica per què la inflació sol pujar en les expansions i baixar en les recessions (relaciona-ho amb la demanda).
2. b) Explica què és l'estagflació i per què un xoc d'oferta (com un encariment brusc de l'energia) pot produir inflació i recessió alhora.

Compara aquestes dues crisis: la del 2008, que va començar amb la punxada d'una bombolla immobiliària i una crisi financera, i la del 2020, provocada per una pandèmia que va obligar a tancar sectors sencers.

1. a) Classifica cada crisi com a xoc de demanda, d'oferta o mixt, i justifica-ho.
2. b) Explica per què la crisi de la pandèmia era més difícil de tractar amb les polítiques d'estímul de la demanda habituals.
3. c) Comenta quines mesures específiques es van posar en marxa el 2020 (ajuts directes, expedients de regulació temporal d'ocupació) i amb quin objectiu.

En una recessió, l'atur d'un país augmenta en $200.000$ persones.

1. a) Explica què passa automàticament amb els ingressos de l'Estat per impostos i amb la seva despesa en prestacions per desocupació.
2. b) Raona per què aquests «estabilitzadors automàtics» suavitzen la recessió: què li passa a la renda disponible de les famílies i a la demanda?

En plena recessió, el Govern de Briga construeix un hospital per $500$ milions d'euros. Les constructores contracten treballadors, que gasten els seus salaris en els comerços de la zona, i aquests, al seu torn, fan noves comandes als seus proveïdors.

1. a) Explica com una despesa pública inicial acaba generant més activitat de la que costa (efecte multiplicador).
2. b) Raona per què aquest efecte és més potent en una recessió, amb recursos ociosos, que en una economia en plena ocupació.

Examina el registre pressupostari del país de Briga durant l'últim cicle econòmic:

• Fase d'expansió (anys 1 a 4): Creixement mitjà del PIB del 3,8 % anual; saldo pressupostari mitjà amb un dèficit del 2,5 % del PIB; el deute públic va pujar del 70 % al 82 % del PIB.

• Fase de recessió (any 5): Caiguda del PIB del 3,2 %; el Govern va retallar la despesa pública un 12 % i va congelar contractacions per «sanejar els comptes davant la caiguda d'ingressos».

1. a) Justifica tècnicament per què l'actuació del Govern de Briga en ambdues fases qualifica com una política fiscal procíclica i prediu l'impacte que van tenir les retallades de l'any 5 sobre la gravetat i durada de la recessió.
2. b) Un representant del Govern argumenta: «Si en una crisi les famílies s'estrenyen el cinturó perquè ingressen menys, l'Estat té l'obligació moral i econòmica de fer exactament el mateix». Rebat aquesta analogia explicant el funcionament dels estabilitzadors automàtics i la diferència macroeconòmica entre un agent individual i el sector públic.
3. c) Dissenya una regla fiscal per a Briga que obligui els seus governants a actuar de manera contracíclica en el pròxim cicle, i identifica dos dilemes reals (polítics, institucionals o de retards temporals) que en dificultin l'aplicació estricta.