L'estat del benestar i els impostos

Explica què és l'estat del benestar i quins serveis financen els impostos a Espanya. D'on surten els diners d'una escola pública o d'un hospital públic?

Fes una llista de cinc coses que fas servir o de les quals et beneficies i que es paguen amb impostos, encara que no ho notis (el carrer asfaltat, el teu institut, el centre de salut, els bombers, el poliesportiu). Explica per què es diu que els impostos són «el preu dels serveis compartits».

Què és la Seguretat Social i què finança a Espanya (pensions, part de la sanitat, prestacions per desocupació)? Explica qui cotitza (empresa i treballador) i per què es diu que és una assegurança col·lectiva obligatòria.

Distingeix entre impostos directes i indirectes i classifica els següents: l'IVA, l'IRPF, l'impost sobre societats i l'impost sobre hidrocarburs. Qui els paga i sobre què recauen?

Els impostos poden gravar la renda, el consum o el patrimoni. Classifica els següents: l'IVA, l'IRPF, l'impost sobre béns immobles (IBI) i l'impost sobre successions. Explica sobre què recau cadascun.

A Espanya no tot té el mateix IVA: hi ha tipus general ($21\ \%$), reduït i superreduït. Explica per què el pa, els medicaments o els llibres tenen tipus menors que un mòbil o un televisor: quin criteri de política fiscal hi ha darrere?

Una bicicleta costa $400\ \text{€}$ sense IVA i se li aplica el tipus general del $21\ \%$.

1. a) Calcula l'IVA i el preu final.
2. b) Explica per què l'IVA es considera un impost indirecte.

Què és el tipus impositiu? Calcula quant es paga amb un tipus del $10\ \%$ sobre una base de $1.000\ \text{€}$ i amb un tipus del $21\ \%$ sobre la mateixa base. Quina diferència hi ha entre la base imposable i la quota?

Un país té un impost únic del $20\ \%$ sobre la renda; un altre utilitza trams: $10\ \%$ fins a $10.000\ \text{€}$ i $30\ \%$ a partir d'aquesta quantitat.

1. a) Calcula quant paga en cada sistema una persona que guanya $10.000\ \text{€}$ i una altra que guanya $30.000\ \text{€}$.
2. b) Quin sistema és progressiu i quin proporcional? Explica la diferència.

Una renda de $15.000\ \text{€}$ tributa així: $0\ \%$ pels primers $10.000\ \text{€}$ i $15\ \%$ pel que passi de $10.000\ \text{€}$.

1. a) Calcula la quota total de l'impost.
2. b) Calcula el tipus mitjà efectiu i explica per què és menor que el $15\ \%$ (tipus marginal) que paga l'últim tram.

La figura compara dos impostos sobre la renda: un de tipus fix i un altre de progressiu per trams. En l'eix horitzontal, la renda anual; en el vertical, el tipus efectiu pagat.

1. a) Llegeix quin tipus efectiu paga en cada sistema una renda de $40.000\ \text{€}$ a l'any.
2. b) Explica quina corba correspon a cada sistema i què significa que una creixi i l'altra no.

L'impost sobre les begudes ensucrades el paga en origen el distribuïdor, però el preu al lineal puja gairebé tot l'impost.

1. a) Explica com es trasllada un impost al preu i qui el suporta al final.
2. b) De què depèn que la botiga pugui traslladar-lo sencer o hagi d'absorbir-ne una part (pensa en l'elasticitat de la demanda)?
3. c) Analitza qui suporta més aquest impost, en proporció a la seva renda: és progressiu o regressiu? Justifica-ho.

El Govern estudia apujar un impost i dubta entre l'IVA del cinema i el de les begudes ensucrades.

1. a) Analitza cada opció amb tres criteris: recaptació esperada (pensa en l'elasticitat de la demanda), efecte sobre la salut i equitat (a qui afecta més).
2. b) Decideix i defensa la teva proposta com si fossis l'assessor fiscal.

Distingeix entre elusió fiscal (aprofitar escletxes legals per pagar menys) i evasió fiscal (ocultar renda, que és delicte). Posa un exemple de cadascuna i explica per què el frau d'uns l'acaba pagant la resta de contribuents (menys serveis o més impostos per a tothom).

En un debat parlamentari sobre fiscalitat, un diputat afirma: «Si pugem el tipus marginal màxim de l'IRPF del $45\ \%$ al $60\ \%$, la recaptació caurà perquè la gent amb rendes altes deixarà d'esforçar-se o se n'anirà del país». Un altre diputat replica: «Al contrari, per mantenir el seu nivell de vida net després de l'impost, els professionals hauran de treballar encara més hores, per la qual cosa recaptarem més».

1. a) Identifica els dos efectes microeconòmics contraposats (efecte substitució i efecte renda) en què es recolza cada diputat i explica com actua cadascun sobre l'oferta de treball.
2. b) Utilitza la lògica de la corba de Laffer per preveure sota quines condicions empíriques tindria raó el primer diputat i en quines el segon.
3. c) Imagina que assessores el Ministeri d'Hisenda: quines variables o indicadors empírics (elasticitat de l'oferta laboral, mobilitat fiscal internacional, opcions d'elusió) demanaries analitzar abans de fixar aquest tipus del $60\ \%$, comparant-lo amb un tipus moderat del $20\ \%$;

Una filial espanyola d'una multinacional tecnològica factura $100$ milions d'euros a Espanya. No obstant això, el seu benefici comptable abans d'impostos al nostre país és de només $2$ milions d'euros, després de deduir $85$ milions d'euros que paga a la seva filial matriu a Irlanda en concepte de «règals per l'ús de programari i patents». En aplicar el tipus oficial de l'impost de societats del $25\ \%$, l'empresa paga $0,5$ milions d'euros a Espanya (un tipus efectiu de només el $0,5\ \%$ sobre la seva facturació bruta).

1. a) Interpreta el cas: explica quin mecanisme d'enginyeria fiscal (preus de transferència i erosió de bases imposables) està utilitzant l'empresa per traslladar beneficis a jurisdiccions de baixa tributació.
2. b) L'OCDE ha promogut un acord internacional per fixar un tipus mínim global efectiu del $15\ \%$ (Pilar 2). Predeix com afectaria aquesta mesura a l'estratègia de la multinacional i si resoldria del tot la fuga de recaptació a Espanya.
3. c) Justifica per què resulta tan difícil a la pràctica aconseguir que tots els països apliquin aquest tipus mínim, utilitzant el concepte de competència fiscal i l'incentiu de certs estats a actuar com a «polissons» (free riders).