La inflació i l'estabilitat de preus

Explica què és la inflació i amb quin índex es mesura a Espanya. Què conté el «cistell de la compra» de l'IPC i per a què serveix?

El cistell de la compra que s'utilitza per mesurar l'IPC costava $1.000\ \text{€}$ fa un any i ara costa $1.040\ \text{€}$.

1. a) Calcula la taxa d'inflació anual.
2. b) Explica què significa aquesta xifra per a la butxaca d'una família.

Què és la inflació subjacent (l'IPC sense energia ni aliments no elaborats)? Explica per què els analistes la miren tant: quin soroll elimina i quina tendència mostra millor?

Resumeix en una frase cadascuna de les tres explicacions clàssiques de la inflació: excés de demanda, augment de costos i creixement dels diners en circulació. Posa un exemple de cadascuna.

Durant una crisi energètica internacional, el preu a l'engròs del gas natural es triplica. Observa dues mesures proposades per diferents assessors econòmics del govern per frenar l'impacte en els preus finals:

• Proposta A: Subvencionar el $50\ \%$ de la factura energètica de les indústries i famílies finançat amb deute públic.

• Proposta B: Que el Banc Central apugi de manera immediata i agressiva els tipus d'interès per contraure la demanda agregada.

1. a) Analitza la viabilitat i els efectes secundaris de la Proposta A: soluciona la causa de la inflació de costos o només posposa el problema? Justifica l'impacte sobre el dèficit i el consum futur.
2. b) Avalua la Proposta B: per què utilitzar la política monetària davant d'un xoc d'oferta pot provocar estagflació? Explica quina variable macroeconòmica es sacrifica a curt termini.
3. c) Prediu quins sectors de l'economia traslladaran més ràpidament l'augment de costos als seus preus finals i quins es veuran forçats a reduir els seus marges de benefici. Justifica la teva resposta en funció de l'elasticitat preu de la demanda dels seus béns.

El sou de la Carla puja un $2\ \%$ i la inflació és del $5\ \%$.

1. a) Calcula la pèrdua de poder adquisitiu de la Carla.
2. b) Explica què hauria de demanar en la negociació salarial per no perdre poder de compra.

Analitza qui perd i qui guanya amb una inflació alta i inesperada: una jubilada amb la pensió congelada, un hipotecat a tipus fix, un estalviador amb els diners en un compte al $0,5\ \%$ i l'Estat endeutat. Justifica cada cas.

El teu dipòsit rendeix un $2\ \%$ anual i la inflació és del $4\ \%$.

1. a) Calcula el tipus d'interès real aproximat (nominal menys inflació).
2. b) Explica què és el tipus d'interès real i per què és el que de debò importa a l'estalviador: què passa amb el teu poder de compra si és negatiu molts anys seguits?

Espanya importa gairebé tot el petroli i el gas que consumeix. Quan aquests preus es disparen al món, la inflació puja aquí sense que l'economia espanyola estigui sobreescalfada.

1. a) Què és la inflació importada? Explica-la amb aquest exemple.
2. b) Raona per què un país de l'euro no pot respondre devaluant la seva moneda i quins instruments sí que té (estalvi energètic, ajuts selectius, negociació europea).

Després de dos anys d'inflació alta, les empreses ja fixen preus suposant que continuarà pujant, i els convenis demanen augments concordes.

1. a) Explica què és la inèrcia inflacionària i com les expectatives l'alimenten.
2. b) Raona per què el BCE insisteix a «ancorar les expectatives» i quina relació té això amb la seva credibilitat: què passa si la gent no se'l creu?

Després d'un encariment del petroli, la inflació interanual se situa en el $8,5\ \%$. En la negociació col·lectiva nacional, els sindicats exigeixen apujar tots els salaris un $8,5\ \%$, mentre que les patronals afirmen que, si apugen els salaris a aquest ritme, hauran d'incrementar els seus preus de venda un altre $4\ \%$ addicional per no fer fallida.

1. a) Demostra mitjançant un esquema de raonament causal com aquesta postura condueix als anomenats «efectes de segona ronda» i a una espiral preus-salaris. Què passaria amb la competitivitat exterior del país si els seus socis comercials mantenen una inflació del $2\ \%$?
2. b) Dissenya les bases d'un «pacte de rendes» quantitatiu i equitatiu per a aquest any: determina quin percentatge d'apujada salarial i quin compromís sobre el marge de beneficis empresarials proposaries per repartir el cost del xoc energètic sense alimentar l'espiral.
3. c) Anticipa el problema del «gorrer» o polissó (free-rider) en aquest pacte: quin incentiu pervers té un sector concret per no complir l'acord si tots els altres sí que el respecten?

Un tertulià a la televisió afirma: «Apujar els tipus d'interès per frenar la inflació és un disbarat: encareix els crèdits de les empreses, augmentant els seus costos financers, i per tant les empreses apujaran encara més els preus per no perdre diners».

1. a) Rebat aquest argument explicant el canal de transmissió complet: per què, malgrat l'augment puntual del cost financer, la pujada de tipus acaba frenant la pujada generalitzada de preus?
2. b) Imagina una pime amb un préstec de $150.000$ € a tipus variable i una família amb $40.000$ € estalviats en dipòsits bancaris a termini fix. Prediu com afecta una pujada del tipus d'interès del $0,5\ \%$ al $4\ \%$ a les decisions de despesa, inversió i posició patrimonial de cadascuna.
3. c) Justifica per què es diu que el control de la inflació mitjançant tipus d'interès té un cost distributiu asimètric a la societat (qui suporta el sacrifici més gran enfront de qui se'n beneficia).

Un partit polític inclou en el seu programa la següent proposta: «Per protegir el poder adquisitiu dels ciutadans, exigirem al BCE que fixi un objectiu d'inflació del $0\ \%$, i fins i tot premiarem caigudes de l'IPC del $-1\ \%$ o $-2\ \%$ anual perquè les coses siguin cada vegada més barates».

1. a) Utilitza el concepte d'«espiral deflacionària» per predir què passaria amb les decisions de consum durador (habitatge, cotxes) i amb els plans d'inversió empresarial si els preus caiguessin de manera continuada un $2\ \%$ anual.
2. b) Explica el problema de la rigidesa dels salaris a la baixa i de la càrrega real dels deutes en un entorn de deflació: per què una inflació del $0\ \%$ o negativa tendeix a destruir ocupació i disparar la morositat bancària?
3. c) Justifica tècnicament per què el BCE prefereix un «matalàs de seguretat» proper al $2\ \%$ enfront d'un objectiu estricte del $0\ \%$, considerant el marge de maniobra de la política monetària davant d'una recessió.

En un país de l'eurozona es registren simultàniament les següents dades macroeconòmiques:

• Taxa d'atur: augmenta en un any de l'$11,5\ \%$ al $13,8\ \%$.

• IPC general: $+6,4\ \%$ interanual (provocat per un encariment de primeres matèries importades).

• Inflació subjacent (sense energia ni aliments no elaborats): $+2,1\ \%$ interanual.

1. a) Interpreta la bretxa entre la inflació general ($6,4\ \%$) i la subjacent ($2,1\ \%$): quina de les dues dades hauria d'orientar preferentment la decisió de tipus d'interès del BCE? Prediu què passaria amb l'ocupació si el BCE apuja agressivament els tipus per doblegar la inflació general.
2. b) El govern nacional debat dues respostes fiscals davant d'aquesta crisi:

• Opció 1: Subvenció generalitzada de 20 cèntims per litre de combustible per a tots els consumidors.

• Opció 2: Transferència directa de renda adreçada exclusivament al $20\ \%$ de llars amb menys ingressos.

Compara críticament totes dues opcions analitzant: el seu cost per al dèficit públic, el seu efecte sobre els incentius a l'estalvi energètic i el seu risc de prolongar les tensions inflacionistes.

1. c) Dissenya i justifica la combinació òptima de política monetària i fiscal (policy mix) que recomanaries per no agreujar l'atur protegint al mateix temps el poder adquisitiu dels col·lectius més vulnerables.