Exercicis: La revolució digital i les noves economies

Explica què és l'economia col·laborativa i posa tres exemples de plataformes o serveis que la representen, indicant quin recurs infrautilitzat aprofita cadascun.

La figura compara el model lineal (extreure, produir, utilitzar, llençar) amb el model d'economia circular.

1. a) Explica amb les teves paraules la diferència entre ambdós models.
2. b) Posa un exemple d'empresa o producte que segueixi el model circular i explica en quina part del cicle actua.

Defineix economia ecològica (o verda) i explica en què es diferencia de créixer «com sempre» però amb alguna mesura ambiental puntual.

Què és una plataforma digital i en què es diferencia d'una botiga tradicional? Explica la idea de «mercat de dos costats» amb un exemple (una app que connecta qui ofereix allotjament amb qui en busca): què guanya la plataforma per posar-los en contacte?

Què és el treball de plataforma (encàrrecs a través d'una app) i en què es diferencia d'una feina tradicional? Compara horari, contracte, salari i protecció social d'un repartidor d'app i d'un cambrer contractat.

Què és l'obsolescència programada (productes dissenyats per durar poc o esdevenir inservibles)? Posa un exemple (una impressora que deixa de funcionar, un mòbil sense actualitzacions) i explica quina relació té amb el model econòmic lineal d'«usar i llençar».

Ordena de més a menys desitjable ambientalment aquestes opcions per a un mòbil vell: reciclar-lo, llençar-lo al contenidor gris, reparar-lo i continuar utilitzant-lo, vendre'l de segona mà. Justifica l'ordre amb la jerarquia de residus (reduir, reutilitzar, reciclar).

«Si un servei és de franc, el producte ets tu.» Explica què significa aquesta frase aplicada a una xarxa social gratuïta: amb què paguen realment els usuaris (dades, atenció), qui compra aquest «producte» i per a què l'utilitza?

Una plataforma de repartiment dona feina flexible a milers de repartidors («riders»), però molts no tenen contracte estable ni protecció social.

1. a) Analitza els avantatges i els inconvenients d'aquest model per al treballador, l'empresa i els clients.
2. b) Com valores una llei que obliga a convertir-los en assalariats? Argumenta la teva resposta.

Un magatzem automatitza les seves línies: desapareixen llocs d'empaquetatge i apareixen llocs de tècnic de manteniment i de programador.

1. a) Analitza l'efecte net sobre l'ocupació i sobre el tipus de qualificació demandada.
2. b) Quines polítiques educatives haurien d'acompanyar l'automatització? Raona la teva resposta.

Un supermercat ven a meitat de preu, mitjançant una app, les bosses de menjar a punt de caducar que abans llençava.

1. a) Analitza el cas com a exemple d'economia circular i de plataforma digital.
2. b) Calcula l'estalvi d'una família que compra cada setmana dues bosses de $5\ \text{€}$ a meitat de preu durant un any ($52$ setmanes), i valora qualitativament l'impacte ambiental evitat.

Una app de repartiment cobra als restaurants una comissió del $20\ \%$ per comanda, i la comanda mitjana és de $25\ \text{€}$.

1. a) Calcula quant cobra l'app per comanda i quant a l'any si gestiona $100.000$ comandes.
2. b) Analitza quines opcions té un restaurant davant d'aquesta comissió (apujar preus, sortir-ne, negociar) i de què depèn cadascuna.

Gairebé tots els teus amics fan servir la mateixa xarxa social i, encara que en surti una de millor, ningú no es canvia: per a què vols estar on no hi ha ningú?

1. a) Explica què és l'efecte xarxa (el valor del servei creix amb el nombre d'usuaris).
2. b) Raona per què l'efecte xarxa condueix a mercats on «el guanyador s'ho emporta gairebé tot» i quin problema de competència planteja.
3. c) Què podria fer un regulador o un competidor nou per entrar en aquest mercat? Proposa una idea.

El preu d'un vol canvia cada vegada que el mires: puja si queden poques places, si s'acosta la data o si ja l'has buscat diverses vegades.

1. a) Quina informació utilitza l'algoritme de preus dinàmics i quin objectiu té per a la companyia aèria?
2. b) És una forma de discriminació de preus? Raona quan et sembla legítima (vols, hotels) i quan abusiva (productes bàsics, emergències).
3. c) Quins límits o quina transparència exigiries a aquests algoritmes?

Una botiga en línia ven mòbils recondicionats un $40\ \%$ més barats que els nous, revisats i amb un any de garantia.

1. a) Quin model de negoci circular és aquest i quin paper juga en el cicle de vida del producte?
2. b) Quines barreres té (desconfiança en el que és usat, moda d'estrenar, dubtes sobre la garantia) i com les supera l'empresa? Proposa dues accions concretes.

Un despatx d'advocats incorpora una eina d'IA que revisa contractes en minuts: desapareixen hores de feina de becaris i creix la demanda d'advocats que interpreten, negocien i tracten amb clients.

1. a) Analitza quines tasques substitueix la IA i quines capacitats humanes revalora (judici, tracte, responsabilitat).
2. b) Quin risc de polarització salarial hi ha entre els qui complementen la IA i els qui hi competeixen? Raona la resposta.
3. c) Com a estudiant de batxillerat, quines competències et convindria cultivar davant d'aquest escenari? Justifica-ho.

Una ciutat limita els pisos turístics perquè el lloguer de vacances expulsa els veïns del centre.

1. a) Analitza el conflicte amb els conceptes del tema: economia col·laborativa, mercat de l'habitatge i externalitats sobre el barri.
2. b) Dissenya una regulació d'equilibri i defensa els seus criteris.

Una plataforma de reproducció en línia estrangera genera 120 milions d'euros en subscripcions anuals a Espanya, però liquida la seva activitat a través d'una filial europea de baixa tributació mitjançant pagaments per «cànons de propietat intel·lectual», tributant a Espanya un tipus efectiu inferior a l'1 % sobre els seus ingressos bruts. En canvi, una plataforma audiovisual local que factura 10 milions i obté un benefici de 2 milions tributa al 25 % en l'impost sobre societats, cosa que suposa una càrrega de 0,5 milions (un 5 % de la seva facturació).

1. a) Analitza aquest cas des dels principis de justícia tributària (capacitat econòmica i equitat horitzontal i vertical). Quina distorsió genera en les condicions de competència enfront del teixit empresarial local?
2. b) Un govern planteja una «taxa digital» unilateral del 3 % sobre la facturació de serveis digitals de grans empreses; un altre prefereix sumar-se al tipus mínim global del 15 % en societats (Pilar 2 de l'OCDE). Prediu la incidència econòmica de cada mesura: qui acabarà assumint realment la taxa del 3 % (empresa o consumidor) i quins problemes d'arbitratge fiscal resol el tipus mínim enfront de la taxa unilateral? Justifica la teva resposta utilitzant els conceptes d'elasticitat i incentius.

Observa aquesta aparent contradicció de l'economia digital: les plataformes tecnològiques més grans concentren un valor borsari superior al PIB de moltes economies avançades i obtenen marges de benefici del 25-30 %, mentre que la productivitat mitjana agregada a les economies occidentals creix a ritmes històricament baixos (al voltant del 0,8 % anual).

1. a) Utilitza els conceptes d'«efectes de xarxa» (directes i indirectes), «costos de canvi» (switching costs) i economies d'escala per justificar per què els mercats digitals tendeixen de manera endògena a estructures d'«el guanyador s'ho queda tot» (winner-take-all) en lloc d'aproximar-se a la competència perfecta.
2. b) Un analista afirma: «Regular les grans plataformes frenarà la innovació; el lliure mercat desbancarà espontàniament qualsevol monopoli digital tan bon punt sorgeixi una alternativa millor». Rebat aquesta afirmació demostrant quines barreres d'entrada específiques bloquegen la contestabilitat d'aquests mercats i prediu què passarà amb la desigualtat en la distribució funcional de la renda si el sector públic no intervé.

Una aplicació de repartiment a domicili gestiona els seus repartidors mitjançant un algorisme que combina la taxa d'acceptació de comandes, la rapidesa en ruta i les valoracions de clients. Si un repartidor rebutja comandes durant una nit de tempesta, la seva puntuació de fiabilitat baixa un 15 %, la qual cosa l'algorisme tradueix automàticament en una assignació prioritària de torns a altres repartidors en les dues setmanes següents, sense via de contacte amb cap supervisor humà.

1. a) Identifica les fallades de mercat presents en aquesta relació (asimetria d'informació i problema del principal-agent) i justifica com l'algorisme trasllada el risc operatiu de l'empresa directament al treballador.
2. b) L'empresa argumenta que l'algorisme és «objectiu, neutral i no discrimina» perquè processa dades quantitatives. Demostra mitjançant un cas concret com aquest sistema automatitzat pot generar discriminació indirecta o penalitzacions injustes sobre col·lectius vulnerables.
3. c) Dissenya tres requisits tècnics i organitzatius de «governança algorítmica» que l'autoritat laboral hauria d'exigir a l'empresa per garantir els drets laborals sense impedir l'eficiència operativa que aporta la tecnologia. Justifica l'impacte econòmic de cada requisit.

Una planta industrial tèxtil amb 200 operaris (cost laboral mitjà: 30.000 € anuals per treballador) preveu substituir el 40 % de la plantilla incorporant robots el cost d'amortització i manteniment dels quals és de 12.000 € anuals per màquina instal·lada. Davant d'aquest procés, un grup parlamentari proposa fixar un «impost als robots» de 15.000 € anuals per màquina per finançar les rendes de desocupació i la formació dels operaris desplaçats.

1. a) Prediu l'impacte d'aquest impost sobre: 1) la competitivitat exterior de la fàbrica si els competidors d'altres països no suporten aquest gravamen, 2) l'incentiu a la inversió en productivitat a llarg termini i 3) els preus de venda als consumidors finals.
2. b) Demostra les dificultats tècniques d'aplicar aquest tribut: per què resulta econòmicament arbitrari i problemàtic delimitar la base imposable d'«un robot» enfront d'un programari de gestió comptable, un caixer automàtic o un algorisme d'optimització logística?
3. c) Dissenya una alternativa de política fiscal o d'ocupació que aconsegueixi recursos per a la transició laboral dels treballadors desplaçats sense gravar selectivament el capital productiu ni penalitzar la digitalització. Defensa'n la viabilitat econòmica.

En una economia amb 30 milions de persones adultes, el llindar de pobresa relativa es fixa en 800 € mensuals. Es debat substituir els ajuts assistencials condicionats (com ara l'Ingrés Mínim Vital) per una Renda Bàsica Universal (RBU) incondicional de 800 € al mes per persona, finançada mitjançant una reestructuració de l'IRPF amb un tipus únic del 45 % a partir de rendes mitjanes.

1. a) Analitza la diferència entre ambdós sistemes mitjançant el concepte de «trampa de la pobresa» o trampa de la inactivitat: per què un ajut condicionat pot desincentivar la cerca d'una ocupació formal a temps parcial mentre que la RBU teòricament elimina aquest desincentiu marginal?
2. b) Fes una estimació numèrica del cost brut anual d'aquesta RBU (30 milions d'adults × 800 € × 12 mesos) i compara-ho amb una recaptació pública total aproximada de 260.000 milions d'euros. A partir d'aquesta relació, justifica si el debat sobre la seva implantació rau en un problema de cost pressupostari net o en els efectes distributius i incentius laborals del tipus impositiu necessari per finançar-la.
3. c) Un informe adverteix que «la RBU provocaria escassetat d'oferta de mà d'obra en feines poc qualificades i de salari baix». Prediu, mitjançant el model d'oferta i demanda laboral, com reaccionarien els salaris d'equilibri i les condicions de treball d'aquests sectors si els treballadors comptessin amb aquesta renda de reserva incondicional.

Un ajuntament subscriu un acord amb una empresa tecnològica per desplegar sensors en fanals, contenidors i transport públic: la multinacional assumeix els costos i optimitza la semaforització i el consum d'energia (que cau un 30 %), però el contracte li atorga la propietat exclusiva i l'explotació comercial de les dades generades per la mobilitat i els hàbits de la ciutadania.

1. a) Classifica els serveis d'enllumenat públic i gestió del trànsit amb els conceptes de rivalitat i exclusió (tipus de béns), i analitza si la cessió massiva de dades ciutadanes a un actor privat constitueix una externalitat negativa o una pèrdua de benestar col·lectiu que justifiqui la intervenció pública.
2. b) Des de l'òptica de la política de competència, justifica quins avantatges competitius deslleials i quines barreres d'entrada consolida la tecnològica davant les pimes locals si s'apropia de la dada com a insum essencial (essential facility).
3. c) Dissenya tres clàusules de governança econòmica i regulatòria que l'ajuntament hauria d'incloure en el contracte per preservar l'interès públic (analitza aspectes com la titularitat pública de la dada, protocols d'anonimització i accés obert en format obert per a tercers). Justifica la racionalitat econòmica de cada clàusula.

Un fabricant d'electrodomèstics calcula que produir una rentadora amb disseny lineal tradicional (dissenyada per fallar al cap de 6 anys amb components soldats i no desmuntables) costa 180 € i es ven a 350 €. Fabricar un model circular (modular, reparable, amb recanvis garantits 15 anys i retorn al fabricant al final de la seva vida útil) costa 280 € i requereix un preu de venda inicial de 530 €. Només un 4 % dels compradors tria el model circular.

1. a) Interpreta per què el mercat lliure afavoreix el model lineal: analitza la fallada de mercat originada per les externalitats negatives no internalitzades (residus i contaminació) i la miopia intertemporal del consumidor (taxa de descompte sobre el preu de compra enfront del cost total del cicle de vida).
2. b) Prediu l'impacte sobre les vendes d'ambdós models si el sector públic aplica dues mesures simultànies: 1) una reducció del tipus d'IVA del 21 % al 4 % als serveis de reparació i peces de recanvi, i 2) un cànon ambiental de 100 € en origen als aparells que no superin un índex oficial de reparabilitat. Raona la teva predicció mitjançant el concepte d'elasticitat-preu creuada.
3. c) Dissenya un model de negoci de «pagament per ús» (servitització) per a aquest fabricant (vendre «cicles de rentada» en lloc de vendre la propietat física de la rentadora). Justifica per què aquest canvi contractual alinea de manera automàtica els incentius econòmics de l'empresa amb la durabilitat del producte i la reducció de residus.

Repte del tema. Fins a quin punt la teva pròpia llar depèn de la globalització digital? Converteix-te en auditor econòmic i elabora un informe executiu breu seguint aquestes fases:

1. Auditoria domèstica: Registra els últims $10$ béns o serveis adquirits a casa teva (roba, tecnologia, subscripcions, menjar). Classifica en una taula el seu origen geogràfic, el canal de compra (físic o plataforma digital) i el model econòmic implicat (tradicional, col·laboratiu o circular).

2. Contrast amb dades reals: Consulta a l'INE l'última «Enquesta sobre equipament i ús de TIC a les llars». Calcula el percentatge de compres en línia a la teva mostra familiar i compara'l amb la mitjana nacional (al voltant del $55,3\,\%$ de persones que compren en línia habitualment), explicant per què tots dos indicadors no són directament equivalents (compres enfront de persones) i què limita una mostra de només $10$ dades.

3. Diagnòstic i proposta: Redacta una anàlisi raonada identificant dues oportunitats (ex. abaratiment, accés a mercats) i dos riscos (ex. petjada de carboni, precarització laboral o pèrdua de comerç local). Planteja una mesura concreta i viable per transitar cap a un consum de proximitat o economia circular al teu entorn.

Es valorarà:

• Rigor en la presa de dades de la llar i correcció en el càlcul comparatiu respecte a les dades de l'INE.

• Claredat conceptual en connectar el consum quotidià amb les plataformes digitals i la globalització.

• Pensament crític en ponderar oportunitats i riscos socioeconòmics.

• Viabilitat i fonamentació econòmica de la proposta final.