Exercicis: L'estat del benestar i els impostos

Explica què és l'estat del benestar i quins serveis financen els impostos a Espanya. D'on surten els diners d'una escola pública o d'un hospital públic?

Distingeix entre impostos directes i indirectes i classifica els següents: l'IVA, l'IRPF, l'impost sobre societats i l'impost sobre hidrocarburs. Qui els paga i sobre què recauen?

Una bicicleta costa $400\ \text{€}$ sense IVA i se li aplica el tipus general del $21\ \%$.

1. a) Calcula l'IVA i el preu final.
2. b) Explica per què l'IVA es considera un impost indirecte.

Fes una llista de cinc coses que fas servir o de les quals et beneficies i que es paguen amb impostos, encara que no ho notis (el carrer asfaltat, el teu institut, el centre de salut, els bombers, el poliesportiu). Explica per què es diu que els impostos són «el preu dels serveis compartits».

Què és el tipus impositiu? Calcula quant es paga amb un tipus del $10\ \%$ sobre una base de $1.000\ \text{€}$ i amb un tipus del $21\ \%$ sobre la mateixa base. Quina diferència hi ha entre la base imposable i la quota?

Els impostos poden gravar la renda, el consum o el patrimoni. Classifica els següents: l'IVA, l'IRPF, l'impost sobre béns immobles (IBI) i l'impost sobre successions. Explica sobre què recau cadascun.

A Espanya no tot té el mateix IVA: hi ha tipus general ($21\ \%$), reduït i superreduït. Explica per què el pa, els medicaments o els llibres tenen tipus menors que un mòbil o un televisor: quin criteri de política fiscal hi ha darrere?

Què és la Seguretat Social i què finança a Espanya (pensions, part de la sanitat, prestacions per desocupació)? Explica qui cotitza (empresa i treballador) i per què es diu que és una assegurança col·lectiva obligatòria.

Un país té un impost únic del $20\ \%$ sobre la renda; un altre utilitza trams: $10\ \%$ fins a $10.000\ \text{€}$ i $30\ \%$ a partir d'aquesta quantitat.

1. a) Calcula quant paga en cada sistema una persona que guanya $10.000\ \text{€}$ i una altra que guanya $30.000\ \text{€}$.
2. b) Quin sistema és progressiu i quin proporcional? Explica la diferència.

La figura compara dos impostos sobre la renda: un de tipus fix i un altre de progressiu per trams. En l'eix horitzontal, la renda anual; en el vertical, el tipus efectiu pagat.

1. a) Llegeix quin tipus efectiu paga en cada sistema una renda de $40.000\ \text{€}$ a l'any.
2. b) Explica quina corba correspon a cada sistema i què significa que una creixi i l'altra no.

Explica el principi de solidaritat en el finançament de l'estat del benestar i aplica'l a aquest cas: una persona sana i amb bon sou paga impostos que financen un hospital que potser no trepitjarà en anys. Per què acceptem aquest sistema?

Una renda de $15.000\ \text{€}$ tributa així: $0\ \%$ pels primers $10.000\ \text{€}$ i $15\ \%$ pel que passi de $10.000\ \text{€}$.

1. a) Calcula la quota total de l'impost.
2. b) Calcula el tipus mitjà efectiu i explica per què és menor que el $15\ \%$ (tipus marginal) que paga l'últim tram.

El Govern necessita recaptar més i dubta entre apujar l'IVA del cinema o crear un impost sobre els grans patrimonis.

1. a) Analitza a qui afecta cada opció (incidència): qui va al cinema i qui té grans patrimonis?
2. b) Compara totes dues opcions amb els criteris de recaptació esperada i d'equitat, i raona quines dades necessitaries per decidir.

Una comunitat autònoma crea una deducció a l'IRPF per al lloguer dels joves.

1. a) Quin objectiu persegueix l'incentiu fiscal?
2. b) Anticipa un efecte no desitjat freqüent en els ajuts a l'habitatge (que es traslladin als preus del lloguer) i explica quan passa.
3. c) Com avaluaries si la deducció ha funcionat? Indica indicadors i comparació.

L'impost sobre les begudes ensucrades el paga en origen el distribuïdor, però el preu al lineal puja gairebé tot l'impost.

1. a) Explica com es trasllada un impost al preu i qui el suporta al final.
2. b) De què depèn que la botiga pugui traslladar-lo sencer o hagi d'absorbir-ne una part (pensa en l'elasticitat de la demanda)?
3. c) Analitza qui suporta més aquest impost, en proporció a la seva renda: és progressiu o regressiu? Justifica-ho.

Distingeix entre elusió fiscal (aprofitar escletxes legals per pagar menys) i evasió fiscal (ocultar renda, que és delicte). Posa un exemple de cadascuna i explica per què el frau d'uns l'acaba pagant la resta de contribuents (menys serveis o més impostos per a tothom).

Una nòmina de $24.000\ \text{€}$ anuals tributa per trams: $0\ \%$ fins a $12.000\ \text{€}$, $20\ \%$ de $12.000$ a $20.000\ \text{€}$ i $30\ \%$ a partir de $20.000\ \text{€}$.

1. a) Calcula l'impost total i el tipus mitjà efectiu.
2. b) Compara el tipus mitjà amb el tipus marginal (el que paga l'últim euro guanyat) i explica per què confondre'ls porta a errors en el debat públic.

En un debat parlamentari sobre fiscalitat, un diputat afirma: «Si pugem el tipus marginal màxim de l'IRPF del $45\ \%$ al $60\ \%$, la recaptació caurà perquè la gent amb rendes altes deixarà d'esforçar-se o se n'anirà del país». Un altre diputat replica: «Al contrari, per mantenir el seu nivell de vida net després de l'impost, els professionals hauran de treballar encara més hores, per la qual cosa recaptarem més».

1. a) Identifica els dos efectes microeconòmics contraposats (efecte substitució i efecte renda) en què es recolza cada diputat i explica com actua cadascun sobre l'oferta de treball.
2. b) Utilitza la lògica de la corba de Laffer per preveure sota quines condicions empíriques tindria raó el primer diputat i en quines el segon.
3. c) Imagina que assessores el Ministeri d'Hisenda: quines variables o indicadors empírics (elasticitat de l'oferta laboral, mobilitat fiscal internacional, opcions d'elusió) demanaries analitzar abans de fixar aquest tipus del $60\ \%$, comparant-lo amb un tipus moderat del $20\ \%$;

El Govern estudia apujar un impost i dubta entre l'IVA del cinema i el de les begudes ensucrades.

1. a) Analitza cada opció amb tres criteris: recaptació esperada (pensa en l'elasticitat de la demanda), efecte sobre la salut i equitat (a qui afecta més).
2. b) Decideix i defensa la teva proposta com si fossis l'assessor fiscal.

T'encarreguen dissenyar l'IRPF d'un país fictici amb tres objectius: recaptar prou, ser progressiu i no castigar l'esforç amb tipus marginals disparats.

1. a) Proposa una taula de trams amb tipus concrets i justifica-la.
2. b) Calcula quant pagaria amb la teva taula una renda de $20.000\ \text{€}$ i una de $60.000\ \text{€}$, i els tipus mitjans resultants.
3. c) Defensa el grau de progressivitat triat davant d'un tipus únic del $25\ \%$.

Considera dos contribuents amb el mateix nivell d'ingressos anuals ($60.000\ \text{€}$):

• Elena, cirurgiana en un hospital públic, tributa íntegrament per rendiments del treball en la base general de l'IRPF (suporta un tipus mitjà efectiu del $28\ \%$ i un tipus marginal del $45\ \%$).

• Marcos, inversor particular, obté exactament $60.000\ \text{€}$ en plusvàlues per la venda d'accions a la borsa, tributant en la base de l'estalvi (suporta un tipus mitjà efectiu del $21\ \%$ amb tipus del $19\ \%$ al $23\ \%$).

1. a) Avalua aquesta situació a la llum dels principis d'equitat tributària: es compleix l'equitat horitzontal? I l'equitat vertical? Justifica la teva resposta a partir de les dades d'Elena i Marcos.
2. b) El Govern estudia unificar ambdues bases impositives perquè les rendes del capital tributin al mateix tipus que les del treball. Preveu quines possibles respostes de comportament (elusió, deslocalització de capitals, reducció de l'estalvi) podrien mitigar l'augment de recaptació esperat.
3. c) A partir de la teva anàlisi, justifica si és eficient i equitatiu mantenir un sistema dual (tipos reduïts per al capital enfront del treball) o si s'hauria d'implantar una tarifa única per a totes les fonts de renda.

Una filial espanyola d'una multinacional tecnològica factura $100$ milions d'euros a Espanya. No obstant això, el seu benefici comptable abans d'impostos al nostre país és de només $2$ milions d'euros, després de deduir $85$ milions d'euros que paga a la seva filial matriu a Irlanda en concepte de «règals per l'ús de programari i patents». En aplicar el tipus oficial de l'impost de societats del $25\ \%$, l'empresa paga $0,5$ milions d'euros a Espanya (un tipus efectiu de només el $0,5\ \%$ sobre la seva facturació bruta).

1. a) Interpreta el cas: explica quin mecanisme d'enginyeria fiscal (preus de transferència i erosió de bases imposables) està utilitzant l'empresa per traslladar beneficis a jurisdiccions de baixa tributació.
2. b) L'OCDE ha promogut un acord internacional per fixar un tipus mínim global efectiu del $15\ \%$ (Pilar 2). Predeix com afectaria aquesta mesura a l'estratègia de la multinacional i si resoldria del tot la fuga de recaptació a Espanya.
3. c) Justifica per què resulta tan difícil a la pràctica aconseguir que tots els països apliquin aquest tipus mínim, utilitzant el concepte de competència fiscal i l'incentiu de certs estats a actuar com a «polissons» (free riders).

Es proposa un impost al CO₂ que encareixi els combustibles fòssils. Les rendes baixes gasten en energia una proporció més gran del seu pressupost.

1. a) Explica el problema de regressivitat de l'impost.
2. b) Dissenya mecanismes de compensació (xec verd anual igual per a tothom, rebaixa d'altres impostos al treball) i raona com poden fer la reforma ambiental i alhora justa.
3. c) Avalua el teu disseny: continua incentivant estalviar energia després de la compensació? Justifica-ho.

Analitza les següents dades estilitzades sobre dues economies de la Unió Europea:

• País A: Pressió fiscal del $43\ \%$ del PIB. Taxa estimada d'economia submergida del $9\ \%$. Índex de percepció de corrupció molt baix ($82/100$) i alta satisfacció ciutadana amb la sanitat, l'educació i les infraestructures.

• País B: Pressió fiscal del $33\ \%$ del PIB. Taxa estimada d'economia submergida del $22\ \%$. Índex de percepció de corrupció mitjà-alt ($50/100$) i protestes contínues per les llistes d'espera sanitàries i el deteriorament dels serveis públics.

1. a) Interpreta la paradoxa: per què els ciutadans del País A defrauden molt menys i accepten pagar més impostos que els del País B, tot i suportar una pressió fiscal $10$ punts superior? Relaciona-ho amb el concepte de «moral fiscal».
2. b) Utilitza les característiques dels béns públics purs (no-rivalitat i no-exclusió) i el problema del «polissó» (free rider) per rebatre l'afirmació que «els impostos són una expropiació il·legítima i tots els serveis s'haurien de contractar lliurement en el mercat».
3. c) Si el Govern del País B decidís apujar els tipus impositius per recaptar més sense abordar la corrupció ni la qualitat de la despesa, predeix quins efectes tindria sobre l'economia submergida i la legitimitat del sistema fiscal.