Exercicis: Dèficit, deute públic i economia submergida

Defineix dèficit públic i deute públic, i explica la seva relació: per què es diu que el dèficit és un flux i el deute un estoc? Utilitza el símil de l'aixeta i la banyera.

Un Estat gasta $500.000$ milions d'euros i n'ingressa $470.000$ milions.

1. a) Calcula el seu dèficit anual.
2. b) Explica d'on pot treure l'Estat la diferència.

Explica què és l'economia submergida i classifica aquestes situacions segons pertanyin o no a ella: una lampista que cobra en efectiu sense factura per no declarar, un adolescent que té cura del seu germà sense cobrar i un venedor ambulant que treballa sense llicència ni declarar.

Distingeix superàvit, equilibri i dèficit pressupostari. Calcula el saldo d'un Estat que ingressa $200.000$ milions i en gasta $190.000$ milions, i d'un altre que ingressa el mateix i en gasta $215.000$ milions. Quin dels dos s'haurà d'endeutar?

Qui li deixa diners a l'Estat? Explica què és un bo o una lletra del Tresor, qui els sol comprar (bancs, fons, particulars, altres països) i què rep el comprador a canvi (interessos i devolució del principal).

Què és la prima de risc? Explica amb paraules senzilles què mesura (l'interès extra que exigeixen els inversors a un país davant del més segur) i què està indicant si puja molt.

Què són els Pressupostos Generals de l'Estat i qui els aprova a Espanya? Explica què contenen (previsió d'ingressos i de despeses per a l'any) i per què són la llei econòmica més important de l'any.

Distingeix entre dèficit conjuntural (apareix amb la crisi i desapareix amb la recuperació) i dèficit estructural (existeix fins i tot en els bons anys). Posa un exemple de cadascun i explica per què el segon és més preocupant.

Un país acumula un deute de $1.000.000$ milions d'euros a un interès mitjà del $3\ \%$.

1. a) Calcula la despesa anual en interessos.
2. b) Compara aquesta xifra amb un pressupost d'educació de $40.000$ milions i extreu una conclusió sobre el «cost» del deute.

La figura mostra el dèficit públic anual d'un país imaginari durant sis anys, en percentatge del PIB.

1. a) Indica en quins anys l'Estat va gastar més del que va ingressar i en quins va estalviar.
2. b) Raona què li passa al deute total del país durant aquests anys encara que el dèficit vagi baixant.

Analitza les causes i les conseqüències de l'economia submergida: per què sorgeix (impostos, tràmits, costum) i quins efectes té sobre la recaptació, la competència entre negocis i els mateixos treballadors submergits.

El deute públic d'un país passa del $80\ \%$ al $100\ \%$ del seu PIB, que és de $1.200.000$ milions d'euros.

1. a) Calcula el deute en euros en cada moment.
2. b) Explica per què la ràtio deute/PIB pot pujar encara que el dèficit anual vagi baixant: quin paper juga el denominador (el PIB) i l'estoc acumulat?

Un Estat té un deute de $100.000$ milions d'euros a un interès mitjà del $2\ \%$.

1. a) Calcula la despesa anual en interessos.
2. b) Si cada any paga aquests interessos demanant nou deute i no amortitza res, explica què passa amb el deute a llarg termini (efecte bola de neu) i per què importen tant els tipus d'interès.

Les regles fiscals europees demanen als països mantenir el dèficit per sota del $3\ \%$ del PIB i el deute per sota del $60\ \%$.

1. a) Què busquen aquestes regles (confiança dels mercats, sostenibilitat, disciplina comuna en una moneda compartida)?
2. b) Quin problema tenen en plena recessió (obligar a retallar quan l'economia està feble: efecte procíclic)? Raona el debat.

Titular fictici: «L'Estat bat el seu rècord de recaptació i, així i tot, tanca l'any en dèficit.»

1. a) Explica com és possible (la despesa creix encara més ràpidament que els ingressos).
2. b) Quines dades necessites per jutjar si aquest dèficit és preocupant (mida del PIB, cost del deute, creixement de l'economia, en què es gasta)? Justifica cadascuna d'elles.

La sostenibilitat del deute depèn de la cursa entre el creixement de l'economia i el tipus d'interès que paga l'Estat.

1. a) Explica amb paraules senzilles per què un deute és més fàcil de sostenir si l'economia creix més que l'interès que paga (el denominador creix més ràpidament que el deute).
2. b) Raona què passa si els tipus pugen per sobre del creixement durant anys i quines opcions li queden al Govern.

Un informe municipal revela que en una localitat turística el $25\,\%$ dels treballs de reforma i serveis d'hostaleria es cobra en efectiu sense declarar. El portaveu d'una associació de comerciants afirma: «En realitat això beneficia el poble: el client estalvia un $21\,\%$ d'IVA, l'autònom subsisteix amb costos més baixos i aquests diners es gasten a les botigues locals, dinamitzant l'economia».

1. a) Rebat econòmicament aquest argument: demostra quines externalitats negatives i fallades genera aquesta pràctica sobre la sostenibilitat de l'estat del benestar, els comptes públics i les empreses que operen en la legalitat.
2. b) Un partit proposa reduir l'economia submergida abaixant els tipus impositius generals, mentre que un altre proposa triplicar les inspeccions i les sancions. Prediu els efectes de totes dues mesures sobre el dèficit públic i el compliment tributari a curt i llarg termini.
3. c) Dissenya una mesura fiscal basada en la contraposició d'interessos entre comprador i venedor perquè aflori l'activitat no declarada de manera voluntària, justificant-ne la viabilitat.

Durant un debat pressupostari, un analista sosté: «El deute públic és una estafa intergeneracional: estem vivint per sobre de les nostres possibilitats i condemnant a pagar la factura a joves que ni tan sols han nascut». Com a resposta, un altre economista afirma: «El deute públic no empobreix les generacions futures perquè és un deute que la societat es deu a si mateixa».

1. a) Avalua críticament totes dues afirmacions distingint entre deute en mans de residents i deute en mans de creditors exteriors. En quin cas hi ha una veritable transferència neta de riquesa cap a l'exterior en el futur?
2. b) Imagina que un Estat emet $10.000$ milions d'euros en deute per finançar un programa de transició energètica i infraestructures digitals, mentre que un altre emet la mateixa quantitat per cobrir el dèficit estructural de pensions i despesa corrent ministerial. Justifica, mitjançant el balanç patrimonial intergeneracional (actius enfront de passius heretats), quina de les dues operacions és sostenible i justa amb els futurs contribuents.
3. c) Sota quina condició financera (relació entre el tipus d'interès real del deute i el creixement del PIB) una ràtio de deute elevada es pot estabilitzar sense necessitat d'aplicar retallades immediates ni pujades impositives? Raona la teva resposta.

Observa les dades pressupostàries d'un país durant el primer any d'una recessió econòmica:

• El PIB real cau un $3,2\,\%$.

• La recaptació tributària (IRPF i IVA) descendeix de $120.000$ a $106.000$ milions d'euros.

• La despesa en prestacions d'atur augmenta de $14.000$ a $21.000$ milions d'euros.

• La resta de partides de despesa pública roman congelada en $110.000$ milions d'euros.

• El Govern no ha aprovat cap llei fiscal ni canvi pressupostari discrecional.

1. a) Demostra, a partir d'aquestes dades, com han operat els estabilitzadors automàtics i calcula la variació del saldo pressupostari (dèficit o superàvit). Quina funció macroeconòmica compleixen sobre la demanda agregada durant la caiguda del PIB?
2. b) Suposa que el ministre d'Hisenda, alarmat pel dèficit resultant, decideix aplicar una política procíclica retallant la despesa pública en sanitat i infraestructures per forçar l'equilibri pressupostari immediat. Prediu quin impacte tindrà aquesta decisió sobre el PIB, l'atur i la recaptació fiscal futura (paradoxa de l'austeritat).
3. c) Distingeix entre dèficit cíclic i dèficit estructural en aquest escenari. Per què intentar eliminar el dèficit cíclic mitjançant retallades de despesa pot agreujar la crisi?

El Tresor d'un país anuncia una emissió rècord de deute públic per finançar el seu saldo pressupostari negatiu. Analitza l'impacte d'aquesta mesura en dos contextos macroeconòmics diferents:

• Escenari A: L'economia opera a prop de la plena ocupació (atur del $4\,\%$), l'estalvi privat es manté estancat i el Banc Central aplica una política monetària restrictiva per frenar la inflació.

• Escenari B: L'economia travessa una profunda recessió (atur del $19\,\%$), hi ha un elevat estalvi per motiu precaució estancat als bancs i el Banc Central manté tipus d'interès al $0\,\%$ amb programes de compra de bons.

1. a) Prediu en quin dels dos escenaris és molt probable que es desencadeni un «efecte expulsió» (crowding out) de la inversió privada i en quin no. Justifica el mecanisme financer explicant què passarà en cada cas amb els tipus d'interès i el crèdit a les pimes.
2. b) Un comentarista afirma: «Tot dèficit públic redueix de manera automàtica la inversió privada». Rebat aquesta afirmació basant-te en el concepte d'«efecte arrossegament» (crowding in) per a l'Escenari B.
3. c) Si fossis el director d'anàlisi del Ministeri d'Economia, quines tres variables o indicadors financers monitoritzaries per confirmar si el deute públic està desplaçant o no el sector productiu?

Compara la posició financera i el risc sobirà de dues economies:

• País J: Té un deute públic del $240\,\%$ del PIB, emet deute en la seva pròpia moneda nacional sobirana i el $88\,\%$ dels títols està en mans d'estalviadors i entitats financeres nacionals.

• País E: Pertany a una unió monetària (com l'eurozona), té un deute del $110\,\%$ del PIB i el $55\,\%$ dels seus bons està en mans de fons d'inversió estrangers.

1. a) Tot i tenir una ràtio de deute significativament menor, per què el País E és molt més vulnerable a una crisi de prima de risc i a un pànic de liquiditat que el País J? Justifica la resposta atenent a la nacionalitat dels creditors i a la sobirania monetària.
2. b) Explica el dilema del Banc Central de la unió monetària davant de les tensions de deute del País E: quin risc genera intervenir com a prestador d'última instància comprant el seu deute (risc moral i inflació) i quin risc genera negar-se a intervenir?
3. c) Quines conseqüències diferenciades tindria per als ciutadans d'ambdós països que el Govern del País E apliqués una reestructuració amb quitament enfront de la monetització del deute mitjançant inflació al País J? Analitza qui assumeix el cost real en cada opció.

Un país presenta les dades macroeconòmiques següents en els seus comptes públics:

• Ràtio Deute/PIB: $125\,\%$.

• Dèficit primari (saldo pressupostari sense comptar el pagament d'interessos): $1,8\,\%$ del PIB.

• Tipus d'interès nominal mitjà exigit pels mercats per a renovar el seu deute ($r$): $5,2\,\%$.

• Taxa de creixement del PIB nominal ($g$): $1,5\,\%$.

1. a) Explica per què, en complir-se que $r > g$, la ràtio Deute/PIB tendeix a disparar-se per si sola encara que el Govern no augmenti el seu dèficit primari (efecte «bola de neu»). Detalla l'espiral que es genera si els inversors perden la confiança.
2. b) Un organisme internacional recomana a aquest país una retallada immediata de la despesa social equivalent al $4\,\%$ del PIB en un sol any per a calmar els mercats. Justifica, mitjançant el multiplicador fiscal i l'efecte denominador, per què aquest ajustament de xoc podria acabar elevant la ràtio Deute/PIB en lloc de baixar-la.
3. c) Dissenya les línies mestres d'un pla pluriennal de consolidació fiscal (a quatre anys) que faci sostenible el deute actuant tant sobre el numerador (ingressos i despeses) com sobre el denominador ($g$), valorant les seves implicacions d'equitat social.

El govern d'una comunitat autònoma presumeix d'haver reduït el seu dèficit pressupostari oficial de l'$1,9\,\%$ al $0,3\,\%$ del PIB en un únic exercici. Una auditoria independent revela tres operacions realitzades en els dos últims mesos de l'any:

1. Va ajornar a l'exercici següent el pagament de $450$ milions d'euros en factures a proveïdors sanitaris i farmacèutics.

2. Va vendre seus judicials i administratives per $350$ milions a fons immobiliaris, signant alhora contractes de lloguer amb opció de compra durant els pròxims $20$ anys.

3. Va crear una societat mercantil pública per a construir i finançar un tramvia, contractant crèdits bancaris sense que figurin en la comptabilitat general de l'administració.

1. a) Analitza críticament cadascuna de les tres operacions: explica per què aconsegueixen millorar la xifra del dèficit oficial a curt termini però deterioren o comprometen la solvència financera futura de la comunitat.
2. b) Explica la diferència entre el criteri de caixa i el criteri de meritació utilitzat en la comptabilitat nacional europea (SEC). Quines de les tres pràctiques vulneren o intenten vorejar el principi de meritació?
3. c) Si dirigissis l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), quins dos indicadors objectius de control exigiries examinar per a desemmascarar aquest tipus de maquillatge comptable?

Un Govern ha d'afrontar dues necessitats de despesa extraordinàries de $12.000$ milions d'euros cadascuna:

• Projecte A: Campanya d'ajuts d'emergència i subsidis directes a famílies i pimes per a esmorteir la pèrdua temporal d'ingressos provocada per una crisi sanitària o bèl·lica durant sis mesos.

• Projecte B: Construcció d'una xarxa d'infraestructures ferroviàries i nodes logístics de mercaderies la vida útil estimada dels quals és de $50$ anys.

El Parlament debat si cada projecte s'ha de costejar mitjançant una pujada extraordinària d'impostos en l'any en curs o mitjançant l'emissió de bons de deute públic a $30$ anys.

1. a) Aplica el principi d'equitat intergeneracional i la «regla d'or pressupostària» (que vincula deute amb inversió) per a justificar quina de les dues vies de finançament resulta econòmicament i èticament més adequada per a cadascun dels projectes.
2. b) Un diputat sosté que finançar el Projecte A amb deute «no costa res als ciutadans actuals perquè els diners els aporten inversors voluntaris». Rebat el seu argument explicant dos costos econòmics reals que l'emissió massiva de deute trasllada de manera immediata sobre l'economia actual.
3. c) Basant-te en el teorema de l'equivalència ricardiana, prediu com reaccionaran l'estalvi i el consum de les famílies si el Govern decideix finançar el Projecte A amb deute en comptes de amb impostos, i quines conseqüències té aquesta resposta sobre l'efectivitat de la política fiscal.

Repte del tema. Assessora el Ministeri d'Hisenda: com quadrar els comptes públics protegint l'estat del benestar? Imagina que integres un comitè d'experts fiscals; la teva missió és redactar un informe executiu breu amb propostes realistes per sanejar els comptes del país.

1. Diagnòstic amb dades reals: Entra al web del Banc d'Espanya o de l'INE i extreu l'última dada oficial de deute públic sobre el PIB (al voltant del $105,5\%$) i el dèficit fiscal de l'últim exercici tancat.

2. Economia submergida i recaptació: Esbrina l'estimació habitual del pes de l'economia submergida a Espanya (entre el $18,0\%$ i el $22,0\%$ del PIB). Calcula en una taula senzilla la recaptació potencial que s'obtindria si aflorés un $3,0\%$ del PIB amb una pressió fiscal mitjana del $38,0\%$.

3. Proposta raonada: Dissenya dues mesures tributàries progressives per blindar la sanitat o l'educació públiques, juntament amb una mesura de control de la despesa que retalli el dèficit sense danyar la cohesió social.

Es valorarà:

• Rigor en l'obtenció i citació de dades oficials de l'INE o del Banc d'Espanya.

• Connexió coherent entre dèficit, deute públic, frau fiscal i estat del benestar.

• Viabilitat econòmica, progressivitat i sentit d'equitat de les mesures plantejades.

• Claredat expositiva, correcció terminològica i capacitat de síntesi.