Exercicis: Economia positiva, normativa i intervenció de l'Estat

Distingeix entre economia positiva i economia normativa, i classifica aquestes afirmacions: «l'atur juvenil supera el $25\ \%$», «el Govern hauria d'apujar el salari mínim», «apujar els impostos al tabac redueix el seu consum» i «cal construir més habitatge públic».

Explica tres raons per les quals l'Estat intervé en l'economia (fallades de mercat, redistribució de la renda i estabilització de l'activitat) amb un exemple de cadascuna.

Anomena tres instruments d'intervenció econòmica de l'Estat i posa un exemple real de cadascun aplicat a Espanya.

Classifica aquestes afirmacions com a positives o normatives i justifica cada decisió: «l'IPC va pujar un $3\ \%$ l'any passat», «el BCE hauria d'abaixar els tipus ja», «el deute públic supera el $100\ \%$ del PIB» i «la sanitat hauria de ser gratuïta i universal».

Explica què és la redistribució de la renda i com la realitza l'Estat. Il·lustra-la amb el cas d'unes beques d'estudi finançades amb impostos: qui aporta els diners, qui els rep i amb quin objectiu?

Què és un monopoli natural (activitat on duplicar la xarxa seria un malbaratament, com l'aigua o el ferrocarril)? Explica per què l'Estat sol regular els seus preus o gestionar-lo directament, en lloc de deixar-lo a la competència.

Què és una política estabilitzadora de l'economia? Posa un exemple de com actua l'Estat quan arriba una crisi (mantenir prestacions, obres públiques) i explica què intenta evitar.

Distingeix entre objectiu i instrument d'una política pública. En la frase «per reduir l'atur juvenil, subvencionarem la contractació de menors de $25$», indica quin és l'objectiu i quin l'instrument, i posa un altre instrument alternatiu per al mateix objectiu.

En un debat electoral se senten aquestes frases: (a) «la pujada de l'IVA del cinema va reduir els espectadors», (b) «l'IVA de la cultura hauria d'abaixar», (c) «les subvencions al cinema europeu mantenen llocs de treball», (d) «cal gastar més en trens».

1. a) Classifica cada frase com a positiva o normativa i justifica la classificació.
2. b) Explica per què convé separar tots dos tipus d'afirmacions en un debat públic.

Una ciutat fixa un preu màxim al lloguer dels pisos per protegir els llogaters.

1. a) Quin és l'objectiu de la intervenció i quin tipus d'instrument utilitza?
2. b) Analitza dos possibles efectes no desitjats i explica com avaluaries si la mesura va funcionar.

La figura resumeix la lògica de la intervenció pública: objectius, instruments i indicadors d'avaluació.

1. a) Aplica-la al cas «reduir l'atur juvenil»: formula un objectiu, dos instruments i un indicador.
2. b) Per què és important definir l'indicador abans d'aplicar la mesura?

En un debat se senten aquestes frases: «l'augment del salari mínim va apujar els sous baixos un $5\ \%$», «va ser un encert», «s'hauria d'apujar una altra vegada l'any que ve» i «l'atur juvenil no va variar».

1. a) Separa les afirmacions positives de les normatives i justifica la classificació.
2. b) Per a cada afirmació positiva, indica quines dades permetrien comprovar-la i on les buscaries.

Els patinets elèctrics compartits omplen les voreres, provoquen caigudes de vianants i les seves bateries generen residus.

1. a) Quines fallades de mercat o externalitats justifiquen que l'ajuntament reguli aquest servei?
2. b) Dissenya la regulació (zones d'aparcament, assegurança obligatòria, límit de flota) i avalua qualitativament els seus costos i beneficis.

El Govern subvenciona amb $400\ \text{€}$ la compra de bicicletes elèctriques.

1. a) Formula l'objectiu de la política de manera mesurable.
2. b) Dissenya la seva avaluació: quines dades recolliries abans i després, i amb quin grup compararies els compradors.
3. c) Assenyala dos efectes no desitjats que vigilaries (pujada de preus de les bicis, ajuts a qui ja tenia previst comprar-ne una) i com els detectaries.

Un país paga als agricultors una subvenció per hectàrea conreada. Amb els anys, les grans finques acumulen gairebé tots els ajuts i els petits agricultors desapareixen.

1. a) Què ha fallat en el disseny? Relaciona-ho amb el concepte de fallada de l'Estat.
2. b) Redissenya l'ajut (topalls per explotació, criteris socials o ambientals) i explica quin objectiu persegueix cada canvi.

Els economistes solen estar d'acord que «un aranzel encareix els béns importats», però discrepen sobre si convé posar-lo.

1. a) Explica, amb el cas de l'acer, per què la primera frase és comprovable i la segona no: quins judicis de valor entren en la decisió (ocupació pròpia davant de preus, present davant de futur)?
2. b) Raona què aporta al debat públic separar els fets de les valoracions.

L'Estat subvenciona les entrades de cinema per als joves: paga $5\ \text{€}$ per entrada i les sales s'omplen d'adolescents.

1. a) Analitza la mesura: objectiu, instrument i efectes directes i indirectes (sales, productores, oci alternatiu).
2. b) Com avaluaries, al cap d'un any, si la política mereix continuar? Dissenya aquesta avaluació.

Per reduir l'atur juvenil, un govern regional aprova el programa «Bo Primera Feina»: concedeix una subvenció a fons perdut de $3.000\ \text{€}$ a qualsevol empresa que signi un contracte de $6$ mesos a jornada completa amb una persona desocupada menor de $25$ anys. Al cap d'un any d'implantació, la inspecció laboral detecta que el $85\ \%$ de les empreses beneficiàries extingeix el contracte quan es compleix exactament el sisè mes i contracta immediatament un altre jove per cobrar un nou ajut, mentre que la taxa d'atur juvenil amb prou feines ha variat (va passar del $29,2\ \%$ al $28,8\ \%$).

1. a) Explica detalladament el mecanisme d'incentius perversos (efectes de substitució i de rotació oportunista) que ha convertit aquesta política en una fallada de l'Estat.
2. b) Prediu quines conseqüències tindrà aquest disseny sobre l'estabilitat laboral, l'acumulació de capital humà dels treballadors i el pressupost públic si es manté dos anys més.
3. c) Redissenya l'ajut: planteja dos canvis en les seves condicions o en l'estructura temporal del pagament per alinear els incentius de les empreses amb l'objectiu real de crear ocupació indefinida i de qualitat.

Dos assessors econòmics debaten sobre la proposta d'apujar la taxa turística d'$1\ \text{€}$ a $3,50\ \text{€}$ per pernoctació en una ciutat:

• Assessor A: «L'encariment reduirà les estades hoteleres un $4,2\ \%$ i destruirà $800$ llocs de treball en el sector turístic. És, per tant, una política nefasta que perjudica el benestar general de la ciutat».

• Assessora B: «Com que la demanda és inelàstica, els ingressos municipals augmentaran en $12$ milions d'euros, cosa que permetrà finançar la neteja dels barris i habitatge públic. Per tant, és una mesura de justícia social inqüestionable».

1. a) Assenyala quines parts de cada intervenció pertanyen a l'àmbit de l'economia positiva i explica si les prediccions quantitatives de tots dos assessors poden ser certes simultàniament a nivell tècnic.
2. b) Identifica el judici de valor normatiu que introdueix cada assessor per saltar de la dada empírica a la seva conclusió final («política nefasta» enfront de «mesura inqüestionable»). Per què la ciència econòmica positiva no pot resoldre per si mateixa quin dels dos té raó?
3. c) Dissenya una proposta alternativa per al govern municipal que expliciti amb claredat quin criteri normatiu prioritza i quins tres indicadors positius concrets utilitzaries per avaluar si la mesura compleix el seu propòsit.

Una comunitat autònoma crea una taxa anual de $500\ \text{€}$ per als pisos que faci més de dos anys que estan buits, amb la finalitat que surtin al mercat de lloguer.

1. a) Analitza la política: objectiu, instrument i mecanisme d'incentius (què espera que facin els propietaris?).
2. b) Anticipa dos efectes no desitjats (traslladar la titularitat a empreses, pisos que es declaren «habitats» formalment, recaptació escassa) i explica cadascun d'ells.
3. c) Dissenya l'avaluació a dos anys: indicadors, dades necessàries i amb què compararies la comunitat.

Un ajuntament amb problemes de deute debat privatitzar dos serveis mitjançant concessió a empreses privades:

1. La gestió del complex poliesportiu municipal i la seva cafeteria (contracte a $4$ anys).

2. La xarxa integral de distribució i sanejament d'aigua potable de la ciutat (contracte a $25$ anys).

El regidor d'Hisenda afirma: «En tots dos casos estalviarem diners i la competència del mercat garantirà preus més baixos i un servei millor».

1. a) Rebat l'argument del regidor distingint les característiques microeconòmiques de cada servei. Utilitza els conceptes de monopoli natural, costos fixos i barreres d'entrada per predir per què la competència funcionarà de manera molt diferent en un cas i en l'altre.
2. b) Explica quines fallades de l'Estat (problemes de supervisió per asimetria d'informació i risc de captura del regulador) és probable que sorgeixin en la concessió de la xarxa d'aigua al llarg dels $25$ anys.
3. c) Dissenya tres clàusules contractuals imprescindibles que l'ajuntament hauria d'imposar a l'empresa concessionària de l'aigua per evitar que la privatització perjudiqui els usuaris més vulnerables i garanteixi el manteniment de les infraestructures.

La Comissió Nacional dels Mercats aprova una normativa que introdueix un càrrec fix a la factura elèctrica per compensar les centrals de gas per la seva «disponibilitat», encarint el rebut de les llars un $8,5\ \%$. Un informe universitari independent demostra que ja existia una gran sobrecapacitat instal·lada i que el càrrec era innecessari. Mesos després, es fa públic que dos dels vocals del regulador havien estat directius de grans elèctriques i que el president de l'organisme acaba de fitxar com a conseller d'una d'elles amb un sou de $250.000\ \text{€}$ anuals.

1. a) Analitza la situació aplicant la teoria de la captura del regulador: explica el conflicte d'incentius (problema del principal-agent) generat entre la ciutadania, l'organisme regulador i les empreses elèctriques.
2. b) Prediu els efectes que produeix aquest tipus de fallada de l'Estat sobre l'assignació eficient de recursos (excedent del consumidor enfront d'excedent del productor) i sobre la credibilitat del marc institucional.
3. c) Avalua críticament dues reformes institucionals per mitigar aquesta fallada: 1) fixar un període d'incompatibilitat («portes giratòries») de $5$ anys amb dedicació exclusiva; 2) supeditar les normes tarifàries a informes vinculants de comitès d'experts independents sense vincles sectorials. Identifica un avantatge i una limitació pràctica de cadascuna.

Una pime calcula que dedica $60$ hores a l'any a tràmits administratius: llicències, certificats, declaracions.

1. a) Com quantificaries el cost d'aquesta burocràcia en euros (hores del propietari, gestoria, retards)? Fes una estimació raonada amb els teus propis supòsits.
2. b) Proposa dues mesures de simplificació (finestreta única, silenci administratiu positiu) i analitza quin risc de control es perd amb cadascuna.
3. c) On situaries l'equilibri entre simplificar i controlar? Justifica-ho.

Dues regions apliquen polítiques d'ocupació diferents: l'una subvenciona la contractació i l'altra finança formació. Al cap de tres anys, la segona té menys atur.

1. a) Pots concloure que la formació funciona millor? Explica quines diferències de partida entre les regions podrien explicar el resultat (sector, edat, cicle econòmic).
2. b) Dissenya com faries la comparació «gairebé com un experiment» (triar zones semblants, mesurar abans i després, comparar l'evolució) i explica per què aquesta metodologia importa per decidir polítiques amb evidència.

Repte del tema. Imagina que formes part del comitè assessor del Govern sobre l'accés a l'habitatge juvenil. La teva missió és redactar un dictamen breu que analitzi si l'Estat ha d'intervenir i de quina manera.

1. Dades reals (economia positiva): Accedeix al web de l'INE (ine.es) i localitza la taxa de desocupació juvenil o la variació anual de l'IPC del lloguer (per exemple, un $3,8\%$). Descriu objectivament la situació econòmica basant-te únicament en fets observables i contrastables.

2. Judici ètic (economia normativa): Redacta dos arguments amb judicis de valor sobre el que hauria de fer el sector públic davant d'aquesta realitat, distingint amb claredat les dades dels teus criteris de justícia distributiva.

3. Proposta d'intervenció: Tria un instrument de política econòmica (topall als preus del lloguer, ajuts directes a joves o construcció d'habitatge públic). Justifica quina fallada de mercat o problema d'equitat busca corregir i avalua un possible efecte col·lateral o no desitjat sobre l'oferta.

Lliura un informe executiu d'una pàgina amb la teva proposta raonada.

Es valorarà:

• Diferenciació rigorosa entre afirmacions positives (dades de l'INE) i normatives.

• Justificació teòrica correcta del paper de l'Estat i la fallada de mercat associada.

• Capacitat crítica per anticipar efectes secundaris i incentius de la mesura triada.