Exercicis: Incentius, expectatives i teoria de jocs

Defineix què és un incentiu econòmic i classifica en incentiu positiu o negatiu els següents: una multa per aparcar en doble fila, un descompte per pagar de cop la quota anual del gimnàs i una bonificació fiscal per instal·lar plaques solars. Justifica cada classificació.

Un supermercat comença a cobrar $0,15\ \text{€}$ per cada bossa de plàstic, que abans eren gratuïtes.

1. a) Quin incentiu crea el cobrament i sobre qui actua?
2. b) Prediu què passarà amb el nombre de bosses utilitzades i explica'n el mecanisme.

La figura mostra la matriu de pagaments d'un dilema del presoner entre dues pastisseries rivals que decideixen si abaixen els preus o els mantenen. El primer número de cada casella és el benefici de la Pastisseria Alba i el segon el de la Pastisseria Bego, en milers d'euros.

1. a) Quin benefici obté cada pastisseria si totes dues mantenen els preus? I si totes dues els abaixen?
2. b) Si Alba abaixa els preus i Bego els manté, qui hi surt guanyant i amb quant?

Distingeix entre incentius pecuniaris i no pecuniaris, i classifica els següents: una medalla al millor expedient, un bonus a la nòmina, la vergonya d'arribar tard i els aplaudiments del públic. Posa un altre exemple propi de cada tipus.

Explica què són les expectatives en economia i per què importen. Il·lustra-ho amb aquest cas: corre la veu que la gasolina s'apujarà dilluns i diumenge es formen cues a les benzineres. Què ha mogut la gent: el preu d'avui o el que espera demà?

Què és una decisió estratègica, aquella en què la teva millor opció depèn del que facin els altres? Posa dos exemples quotidians (triar la cua del supermercat mirant les altres, decidir si surts abans de l'esbarjo per no fer cua a la cantina) i explica què estàs anticipant en cadascun.

En la teoria de jocs, un «joc» té jugadors, estratègies i pagaments. Identifica aquests tres elements en aquesta situació: dos amics han de triar, sense posar-se d'acord, entre anar al cinema o al parc, i només gaudeixen de debò si coincideixen.

Una escola paga $2\ \text{€}$ als alumnes per cada llibre llegit i descobreix que tots trien els llibres més prims i senzills. Explica què és un incentiu pervers i per què aquest premi n'és un exemple: quina conducta buscava i quina ha provocat?

El Govern anuncia que d'aquí a tres mesos apujarà l'impost sobre les begudes ensucrades.

1. a) Què cal esperar que facin els consumidors i les botigues abans de la pujada?
2. b) Explica quin paper juguen les expectatives en aquesta reacció.

Distingeix entre risc i incertesa i classifica aquestes situacions justificant cada decisió: comprar un desè de loteria, obrir una gelateria en un barri nou, contractar una assegurança de mòbil i plantar un conreu desconegut davant del canvi climàtic.

En el dilema del presoner, els dos jugadors acaben pitjor del que estarien si haguessin cooperat.

1. a) Explica per què, tot i així, cadascun té motius per no cooperar.
2. b) Posa un exemple de la vida real (la classe, l'esport, els veïns) amb aquesta mateixa lògica i analitza'l de la mateixa manera.

Una escola bressol va multar els pares que arribaven tard a recollir els nens i, contra tot pronòstic, els retards van augmentar: la multa barata va convertir la vergonya en un servei de pagament.

1. a) Què ha fallat en l'incentiu?
2. b) Què ensenya aquest cas sobre la diferència entre incentius monetaris i incentius morals o socials?

Un govern regional decideix pagar un extra als professors els alumnes dels quals millorin en les proves externes.

1. a) Quines respostes estratègiques previsibles pot provocar (ensenyar només per al test, inflar les notes internes, abandonar continguts que no surten a la prova)?
2. b) Redissenya l'incentiu perquè premiï la millora real sense aquests efectes.

Si tots els treballadors i empreses esperen que els preus pugin un $5\ \%$, els convenis demanen pujades de l'$5\ \%$ i les empreses les repercuteixen en els preus, que acaben pujant un $5\ \%$.

1. a) Explica en quin sentit l'expectativa s'ha autocomplert.
2. b) Per què als bancs centrals els preocupa tant «ancorar» les expectatives d'inflació? Raona la resposta.

Dues furgoteques han de triar on aparcar en un passeig marítim d'un quilòmetre. Els clients van a la furgoneta més propera i, en cas d'empat, es reparteixen.

1. a) Raona per què, si cadascuna tria pensant en l'altra, totes dues acaben aparcant juntes al centre.
2. b) És aquest el millor resultat per als vianants? Relaciona el joc amb la diferència entre interès individual i resultat col·lectiu.

Després de contractar una assegurança a tot risc, alguns ciclistes deixen el cadenat fluix o aparquen en zones de robatoris.

1. a) Com s'anomena aquest fenomen (risc moral) i què té a veure amb els incentius?
2. b) Explica què fan les companyies asseguradores per limitar-lo (franquícies, bonificacions per no donar comunicats de sinistre) i per què funcionen.

«Nord» i «Sud» són les dues úniques gelateries d'un passeig marítim. Si totes dues posen la cucurulla a $3\ \text{€}$, guanyen $500\ \text{€}$ setmanals cadascuna; si una l'abaixa a $2,50\ \text{€}$ i l'altra no, la que l'abaixa guanya $750\ \text{€}$ i l'altra $200\ \text{€}$; si totes dues l'abaixen, guanyen $300\ \text{€}$ cadascuna.

1. a) Construeix la matriu de pagaments i analitza què farà cada gelateria si no poden posar-se d'acord.
2. b) Compara aquest resultat amb el que obtindrien cooperant i explica la paradoxa.

Una ciutat subvenciona amb $200\ \text{€}$ a l'any cada família que instal·li panells solars. Al cap d'un any es descobreix que una empresa ofereix «instal·lacions de paper»: panells falsos que només serveixen per cobrar l'ajut.

1. a) Explica què ha fallat en el disseny de l'incentiu.
2. b) Redissenya l'ajut perquè sigui difícil de fer trampes sense perdre el seu objectiu.

El delegat de classe proposa un sistema de punts: qui reculli la seva taula en acabar el menjador guanya punts bescanviables per sortir abans a l'esbarjo.

1. a) Analitza l'incentiu proposat: a quin comportament respon i quines respostes estratègiques o efectes no desitjats podria generar.
2. b) Proposa una millora del sistema i justifica-la amb el que has après sobre incentius.

Un ajuntament vol que es recicli més i estudia tres opcions: cobrar una taxa per cada bossa d'escombraries no reciclada, premiar el barri que més recicli i retornar $0,10\ \text{€}$ per cada envàs retornat.

1. a) Explica l'incentiu que activa cada opció i sobre qui actua.
2. b) Anticipa un efecte no desitjat de cadascuna (abocaments il·legals, trampes, costos).
3. c) Quina triaries combinant eficàcia i cost? Defensa el teu disseny.

Dues acadèmies rivals decideixen si fan campanya de publicitat. Si cap no la fa, cadascuna guanya $4$ (milers d'euros); si totes dues la fan, guanyen $2$ cadascuna; si només una la fa, aquesta guanya $5$ i l'altra $1$.

1. a) Construeix la matriu de pagaments i raona què farà cada acadèmia si no poden cooperar. Hi ha dilema del presoner?
2. b) Explica com canvia l'anàlisi si el joc es repeteix tots els anys i les acadèmies poden «castigar» la que faci publicitat.

El Govern crea un ajut al lloguer per a joves de $250\ \text{€}$ al mes i, l'any següent, els lloguers de les zones joves han pujat gairebé aquesta quantitat.

1. a) Explica què ha passat amb l'incentiu: qui ha capturat l'ajut i per què (pensa en l'oferta de pisos)?
2. b) Quines condicions hauria de complir el mercat de l'habitatge perquè l'ajut arribés als llogaters? Proposa un disseny alternatiu.

En un bloc de $20$ veïns, la neteja mensual de les zones comunes costa $300\ \text{€}$ en total ($15\ \text{€}$ per pis); l'empresa neteja si es recapta la major part de l'import, de manera que l'impagament d'un sol veí no cancel·la el servei, però si gairebé ningú no paga no hi ha neteja. Si l'edifici està impecable, cada família valora aquest benestar en $25\ \text{€}$. Tanmateix, la comunitat ha deixat el pagament a la lliure voluntat de cada veí mitjançant una caixa comuna sense registre.

1. a) Analitza el comportament individual d'un veí egoista i racional: quin és el seu incentiu si els altres paguen? I si ningú no paga? Prediu el resultat final per a l'edifici justificant per què sorgeix el problema del «gorrer» (free rider).
2. b) L'administrador de l'edifici afirma: «Per resoldre això n'hi haurà prou amb posar una nota al portal apel·lant a l'empatia i la bona fe dels veïns». Rebat la seva afirmació aplicant la lògica d'incentius i dissenya una proposta institucional amb normes formals (mecanismes de control i penalització) i informals (reputació i reiteració) que garanteixi una cooperació estable.

Una ciutat vol que els estudiants deixin el cotxe i utilitzin el transport públic. Compara tres polítiques: abonament de transport gratuït per a estudiants, descompte del $50\ \%$ en l'abonament i més radars i multes per excés de velocitat.

1. a) Analitza l'incentiu de cada mesura, el seu cost per a les arques públiques i el seu efecte previsible.
2. b) Dissenya la combinació que et sembli més eficaç i justifica-la amb el que has après sobre incentius positius i negatius.

Repte del tema. Actua la teva família amb plena racionalitat davant de la factura elèctrica? Dissenya una proposta d'optimització energètica per a la teva llar aplicant els models de decisió econòmica.

1. Dades reals i anàlisi marginal: Consulta al web de Red Eléctrica de España (REE o ESIOS) el preu del $kWh$ d'avui en hora punta ($P_{\text{punta}}$) i hora vall ($P_{\text{valle}}$). Calcula el cost d'oportunitat i el benefici marginal de desplaçar un consum de $2,5\text{ kWh}$ (per exemple, rentadora o termo) de la franja punta a la vall.

2. Incentius i expectatives: Pregunta a dos familiars què saben sobre aquestes tarifes. Analitza quines expectatives sobre el preu futur tenen, quins incentius necessiten per canviar els seus hàbits i quins biaixos de racionalitat limitada (mandra, inèrcia) dificulten la decisió òptima.

3. Teoria de jocs: Planteja una matriu de pagaments $2 \times 2$ entre dos membres de la llar (Tu davant de Familiar; estratègies: Cooperar adaptant horaris o Ignorar horaris). Determina si existeix equilibri de Nash i si es produeix una situació similar al dilema del presoner.

Elabora un informe executiu d'una pàgina amb la taula de càlculs marginals, la matriu del joc i la teva proposta d'incentius.

Es valorarà:

• Precisió en l'anàlisi marginal i el cost d'oportunitat a partir de dades reals de REE.

• Formulació correcta de la matriu de teoria de jocs i localització de l'equilibri de Nash.

• Integració crítica d'incentius, expectatives i biaixos de racionalitat en la proposta final.