Exercicis: El sistema financer i la creació dels diners

Explica què és el sistema financer i qui són els seus participants principals. Quin paper compleix en l'economia en connectar els uns amb els altres?

Distingeix entre diners en efectiu i diners bancaris. Quan pagues amb targeta, quin tipus de diners utilitzes i on «existeixen» aquests diners?

Un banc rep $1.000\ \text{€}$ en dipòsits i, per llei, només ha de guardar un $10\ \%$ a caixa.

1. a) Quant guarda i quant pot prestar?
2. b) Explica per què el banc no guarda tots els diners a caixa: què hi guanyaria i què hi perdria?

Des del punt de vista del banc, el teu compte és un deute: el banc et deu aquests diners. Explica la diferència entre un dipòsit (passiu del banc) i un crèdit que el banc concedeix (actiu del banc), i per què el banc guanya amb la diferència entre el que paga pels uns i el que cobra pels altres.

Què és el Fons de Garantia de Dipòsits i fins a quina quantitat cobreix per titular i banc a Espanya ($100.000\ \text{€}$)? Explica per què l'existència d'aquesta garantia fa que els clients no corrin a retirar els seus diners davant d'un rumor de crisi bancària.

Què es compra i es ven als mercats financers? Distingeix, a nivell bàsic, entre una acció (tros de propietat d'una empresa) i un bo (préstec que fas a qui l'emet): qui et paga i quin risc assumeixes en cada cas?

Què és el coeficient de caixa (la part dels dipòsits que el banc ha de guardar líquida)? Explica per a què existeix aquest requisit legal i què passaria si fos del $0\ \%$.

«Els bancs presten els diners dels seus dipositants.» Explica per què això és legal i útil per a l'economia (finança cases i empreses), i raona què passaria amb el crèdit i l'activitat si els bancs estiguessin obligats a guardar tots els dipòsits sense prestar-los.

Amb un coeficient de caixa del $10\ \%$, un dipòsit inicial de $2.000\ \text{€}$ pot acabar convertint-se en fins a $20.000\ \text{€}$ de diners bancaris.

1. a) Calcula el multiplicador monetari ($1$ dividit entre el coeficient de caixa) i comprova la xifra final.
2. b) Explica pas a pas com es produeix aquesta multiplicació: qui diposita, qui presta i qui torna a dipositar.

La figura mostra la cadena de creació de diners bancaris: l'Ana diposita, el banc presta al Bruno, el Bruno paga a la Carla i la Carla diposita de nou.

1. a) Identifica en quin moment es «creen» diners nous i qui els crea.
2. b) Què passaria amb la cadena si la Carla guardés els bitllets sota el matalàs? Raona la resposta.

Explica què és el Banc Central Europeu i en què es diferencia d'un banc comercial com el del teu barri. Esmenta almenys dues funcions que només realitza el banc central.

Amb un coeficient de caixa del $5\ \%$, un dipòsit inicial de $5.000\ \text{€}$ pot convertir-se, en teoria, en molts més diners bancaris.

1. a) Calcula el multiplicador monetari i la quantitat màxima de diners bancaris a què pot donar lloc.
2. b) Quins supòsits fa aquest model (tots els diners tornen als bancs, els bancs presten tot el que poden, hi ha demanda de crèdit)? Raona per què el multiplicador real és menor.

El balanç simplificat d'un banc és: dipòsits de clients $8.000$, fons propis $2.000$, diners en caixa $1.000$ i préstecs concedits $9.000$.

1. a) Explica per què el banc no pot retornar tots els dipòsits alhora encara que sigui solvent.
2. b) Si el $20\ \%$ dels préstecs no es retorna, quant perd el banc i qui absorbeix primer aquesta pèrdua (fons propis, accionistes, dipositants)? Raona la importància del capital del banc.

El Banc Central Europeu abaixa els seus tipus d'interès gairebé a zero.

1. a) Què pretén aconseguir amb aquesta decisió?
2. b) Descriu la cadena de transmissió fins a l'economia real: del tipus oficial als tipus dels préstecs bancaris, i d'aquí a la decisió d'una pime que dubta si comprar una furgoneta nova.

«Si un banc sap que l'Estat el rescatarà perquè és massa gran per caure, tendirà a arriscar més.»

1. a) Explica el raonament (risc moral): qui guanya si l'aposta surt bé i qui paga si surt malament?
2. b) Què fan els reguladors per evitar-ho (exigir més capital, supervisió, plans de resolució ordenada)? Explica com actua cada mesura.

Un bitllet de $20\ \text{€}$ és només paper, però tothom l'accepta com si valgués $20\ \text{€}$.

1. a) Explica què són els diners fiduciaris i en què es basa el seu valor (confiança i acceptació general, suport de l'autoritat monetària).
2. b) Què passa quan aquesta confiança es trenca (hiperinflació històrica, restriccions a retirar dipòsits)? Descriu les conseqüències per a la vida diària.

El banc comercial «Banco Sureste» presenta el següent balanç simplificat:

• Actiu: Reserves líquides en efectiu i banc central: 10 milions d'euros; Préstecs hipotecaris i a empreses a retornar en 15 anys: 90 milions d'euros.

• Passiu i Patrimoni Net: Dipòsits a la vista dels seus clients: 85 milions d'euros; Fons propis aportats per accionistes: 15 milions d'euros.

1. a) Després d'una notícia falsa que es viralitza a les xarxes socials, els clients van a retirar 18 milions d'euros en 24 hores. Demostra numèricament si el banc s'enfronta a un problema de liquiditat, de solvència o a tots dos en aquest instant.
2. b) Un grup parlamentari proposa: «Per acabar amb el pànic bancari per sempre, obliguem per llei els bancs a mantenir un coeficient legal de caixa del 100 %, guardant tots els diners dels dipòsits a la caixa forta». Rebat econòmicament aquesta proposta analitzant el seu impacte en la creació de diner bancari, en el crèdit disponible per a la inversió productiva i en el cost de manteniment dels comptes bancaris per a les famílies.
3. c) Si el banc central decideix actuar com a «prestador d'última instància» per auxiliar aquesta entitat, sota quin requisit patrimonial previ ho ha de fer i quin problema de «risc moral» (moral hazard) es generaria si auxiliés bancs que es trobin en fallida real?

En una economia, el crèdit hipotecari concedit per la banca creix a un ritme del 14 % anual, el preu de l'habitatge augmenta un 11 % interanual i la inflació general de consum se situa en el 2,1 %, molt a prop de l'objectiu del banc central.

1. a) Explica l'espiral de retroalimentació procíclica: de quina manera l'encariment dels immobles augmenta les garanties dels prestaris, quin paper juga la creació de diner bancari en aquest procés i per què les entitats financeres no frenen la concessió de crèdit per iniciativa pròpia?
2. b) Davant d'aquesta situació, el banc central dubta entre dues mesures:

1) Pujar els tipus d'interès oficials en 250 punts bàsics (2,5 punts percentuals).

2) Mantenir els tipus d'interès estables i imposar als bancs mesures macroprudencials: limitar la ràtio préstec-valor (LTV) a un màxim del 70 % del valor de taxació i exigir un matalàs de capital anticíclic addicional del 2,5 %.

Prediu i justifica els efectes asimètrics de totes dues opcions sobre: les famílies que ja tenen una hipoteca a tipus variable, els joves que busquen accedir al seu primer habitatge i les empreses del sector industrial no immobiliari.

El banc central realitza una injecció de liquiditat de 500 milions d'euros mitjançant la compra de deute públic als bancs comercials. El coeficient legal de caixa fixat per l'autoritat monetària és del 2 % (0,02). Tanmateix, l'economia travessa una recessió amb alta incertesa:

• Els bancs comercials decideixen retenir un 8 % addicional dels dipòsits en forma de reserves excedentàries voluntàries per precaució davant de possibles impagaments.

• Els particulars i empreses decideixen mantenir en efectiu l'equivalent al 10 % dels seus dipòsits bancaris.

1. a) Calcula el multiplicador monetari potencial teòric (suposant que no hi ha efectiu ni reserves voluntàries) i compara'l amb el multiplicador efectiu que es produeix sota el comportament real descrit.
2. b) Un analista afirma a la televisió: «El banc central ha injectat 500 milions; per tant, els bancs inundaran de crèdit les famílies i multiplicaran la massa monetària per cinquanta de manera immediata». Rebat tècnicament aquesta afirmació recolzant-te en els càlculs de l'apartat anterior i distingint entre oferta i demanda solvent de crèdit.
3. c) Prediu què passaria amb l'oferta monetària i el risc d'inflació si l'economia recupera la confiança de cop i tant els bancs com les famílies redueixen les seves reserves excedentàries i la seva tinença d'efectiu al mínim.

El balanç simplificat d'«InmoBank» abans d'una crisi és el següent:

• Actiu: 20 milions d'euros en títols de deute públic i 80 milions d'euros en préstecs a promotors immobiliaris.

• Passiu: 70 milions en dipòsits de petits estalviadors (tots inferiors a 100 000 €) i 15 milions en bons emesos pel banc en mans d'inversors institucionals.

• Patrimoni Net: 15 milions en fons propis aportats pels accionistes.

Una caiguda del preu del sòl fa que el valor recuperable dels préstecs a promotors baixi un 25 % (es perden 20 milions d'euros de cop).

1. a) Reconstrueix el balanç després de registrar aquesta pèrdua: calcula el nou Patrimoni Net i determina si el banc és solvent o està en fallida tècnica.
2. b) Per resoldre la situació, es plantegen dues alternatives:

1) Rescat extern amb diners públics («bail-out»): l'Estat injecta els 20 milions d'euros que falten.

2) Resolució interna («bail-in», segons la directiva europea): absorció de pèrdues per part dels creditors del mateix banc.

Determina exactament quins inversors perdrien els seus diners en l'opció de «bail-in» respectant l'ordre de prelació legal (accionistes, bonistes, dipositants) i compara ambdues vies des de la perspectiva del dèficit públic i del risc moral.

1. c) Per què l'existència del Fons de Garantia de Dipòsits (fins a 100 000 €) frena el pànic dels petits dipositants, però no pot per si sola sanejar les pèrdues dels actius de l'entitat?

Durant diversos anys d'estancament, el Banc Central Europeu va aplicar compres massives de bons en el mercat secundari (expansió quantitativa o QE), adquirint deute públic i corporatiu per valor de bilions d'euros.

1. a) Traça detalladament la cadena de transmissió econòmica del QE: com aconsegueix el banc central que la compra de bons en els mercats financers es tradueixi en una baixada dels costos de finançament per a una pime que sol·licita un crèdit o per a una família que demana una hipoteca?
2. b) Analitza l'efecte distributiu d'aquesta política: mentre els tipus d'interès es van mantenir en el 0 %, el preu de les accions a la borsa i de l'habitatge a les grans ciutats va créixer amb força, mentre que els salaris reals dels treballadors amb rendes mitjanes i baixes es van estancar. Justifica la relació de causalitat entre la compra massiva d'actius financers i l'augment de la desigualtat de riquesa.
3. c) Prediu a quin dilema s'enfronta el banc central quan la inflació es dispara al 8 % i ha d'aplicar un enduriment quantitatiu (vendre bons i apujar tipus) en un entorn on diversos Estats membres tenen un deute públic superior al 110 % del seu PIB.

Dos bancs comercials operen amb un volum idèntic d'actius totals (1 000 milions d'euros cadascun), però amb diferent estructura financera:

• Banc Prudent: Fons propis (capital d'accionistes) = 120 milions d'euros; Passiu exigible (dipòsits i deute) = 880 milions d'euros.

• Banc Palanca: Fons propis = 30 milions d'euros; Passiu exigible = 970 milions d'euros.

1. a) En un any d'expansió econòmica, ambdós bancs obtenen un rendiment net del 2 % sobre el total dels seus actius (20 milions d'euros nets). Calcula la rendibilitat financera per als accionistes (ROE = Benefici / Fons propis) a cada entitat. A partir del resultat, justifica per què el lliure mercat genera incentius perversos perquè els directius bancaris redueixin el capital al mínim si no existeix regulació.
2. b) Suposa que sobrevé una crisi i ambdós bancs pateixen impagaments que redueixen el valor real dels seus actius en un 4 % (pèrdua de 40 milions d'euros). Demostra numèricament què li passa al Patrimoni Net de cada banc i explica qui suportaria el trencament financer en cada cas si les entitats s'haguessin de liquidar.
3. c) Analitza el dilema regulatori («trade-off»): si exigir molt de capital aporta màxima estabilitat i protegeix el contribuent, quins efectes negatius col·laterals provoca sobre el volum total de crèdit concedit i els costos de finançament de les empreses?

Una pime innovadora necessita 150 000 € per ampliar les seves instal·lacions. El seu banc de tota la vida li denega el crèdit al·legant que no compta amb prou garanties hipotecàries. L'empresa recorre llavors a una plataforma digital de finançament participatiu («crowdlending»), on 300 particulars aporten 500 € cadascun a canvi d'un interès anual pactat del 8,0 %, avaluat mitjançant un algoritme predictiu de solvència.

1. a) Compara la posició de l'estalviador particular que col·loca 500 € en aquest préstec amb la de qui diposita aquests mateixos 500 € en una imposició a termini fix en un banc al 2,5 % anual. Analitza les diferències clau en termes de rendibilitat esperada, liquiditat immediata i cobertura legal davant d'una eventual fallida del deutor.
2. b) Si milions d'operacions similars comencen a realitzar-se al marge dels balanços de la banca tradicional (en l'anomenat sistema bancari a l'ombra o «shadow banking»), prediu quines dificultats afrontarà el banc central per refredar o estimular la demanda agregada mitjançant el control dels tipus d'interès oficials i els coeficients de caixa.
3. c) Dissenya dos requisits regulatoris proporcionals que les autoritats financeres (com la CNMV) hagin d'exigir a aquestes plataformes digitals per protegir els petits inversors minoristes sense ofegar la innovació tecnològica ni restringir l'accés a fons de pimes que no obtenen crèdit bancari tradicional.

Analitza i compara el funcionament de dos models bancaris alternatius davant d'un mateix escenari macroeconòmic:

• Model 1 (Banca amb Coeficient de Reserva del 100 %): Els bancs actuen com a custodis dels dipòsits a la vista, cobrant comissions de manteniment i sense possibilitat de prestar-los. Els préstecs a empreses només poden concedir-se amb fons d'estalvi a termini fix prèviament bloquejats per clients que accepten el risc sense retirada anticipada.

• Model 2 (Banca de Reserva Fraccionària convencional): Els bancs mantenen únicament una reserva legal de l'1 % sobre els dipòsits a la vista i creen diners bancaris prestant la resta a llarg termini.

1. a) Prediu com afectaria la implantació del Model 1 a la rapidesa del creixement econòmic, al cost del crèdit per a noves inversions empresarials i a la capacitat de transformació de terminis (estalvi a curt termini convertit en inversió productiva a llarg termini) en comparació amb el Model 2 durant una etapa d'estabilitat.
2. b) Suposa que esclata un conflicte bèl·lic que encareix l'energia i genera desconfiança generalitzada. Explica per què el Model 2 és vulnerable a una contracció violenta del crèdit i a una espiral de desapalancament amb pànic bancari, mentre que el Model 1 roman immune a les corregudes bancàries.
3. c) En vista d'ambdós extrems, avalua les eines actuals del marc internacional de Basilea III (requeriments de capital contracíclic, ràtios de liquiditat LCR a curt termini i proves de resistència o «stress tests»). Justifica si aquestes normes aconsegueixen conservar el dinamisme creador de diners del Model 2 minimitzant el risc de contagi sistèmic.