Exercicis: L'anàlisi econòmica i financera de l'empresa

Explica per a què s'analitzen els comptes anuals d'una empresa i cita tres col·lectius interessats en aquesta anàlisi (la mateixa direcció, els bancs que presten diners i els inversors que pensen entrar al capital), indicant què li interessa saber a cadascun.

Una empresa té un actiu corrent de $45.000\ \text{€}$ (existències, drets de cobrament i tresoreria) i un passiu corrent de $30.000\ \text{€}$ (deutes que vencen en menys d'un any). a) Calcula el seu fons de maniobra: $FM = \text{actiu corrent} - \text{passiu corrent}$. b) Interpreta el resultat: explica què significa que sigui positiu i per què dona marge per pagar els deutes a curt termini.

La figura mostra el balanç simplificat d'una empresa: a l'esquerra l'actiu, dividit en no corrent i corrent, i a la dreta el patrimoni net i el passiu, amb el passiu corrent a dalt. a) Calcula el fons de maniobra, assenyalat amb «?». b) Explica, mirant la figura, quina part de l'actiu corrent està finançada amb recursos permanents i per què això dona tranquil·litat a l'empresa.

Explica què són l'actiu, el patrimoni net i el passiu d'una empresa, i quina diferència hi ha entre corrent i no corrent. Classifica després aquestes partides en la massa patrimonial que correspongui: una nau industrial, els deutes amb proveïdors a 60 dies, el capital aportat pels socis, un préstec a cinc anys, els diners a la caixa i les existències del magatzem.

Explica la diferència entre liquiditat (poder pagar els deutes que vencen aviat) i solvència (poder atendre tots els deutes amb tot el patrimoni). Raona si una empresa pot ser solvent i alhora tenir problemes de liquiditat, amb l'exemple d'una empresa amb molts immobles i pocs diners a la caixa.

Una empresa té un actiu corrent de $70.000\ \text{€}$ i un passiu corrent de $50.000\ \text{€}$. a) Calcula el seu fons de maniobra: $FM = \text{actiu corrent} - \text{passiu corrent}$. b) Calcula també el fons de maniobra com a $\text{patrimoni net} + \text{passiu no corrent} - \text{actiu no corrent}$, sabent que els recursos permanents sumen $110.000\ \text{€}$ i l'actiu no corrent $90.000\ \text{€}$, i comprova que totes dues formes coincideixen. c) Explica amb les teves paraules per què les dues fórmules donen el mateix.

Explica què és una ràtio financera i per a què serveix comparar-la: amb els valors d'anys anteriors de la mateixa empresa, amb els d'altres empreses del sector i amb valors de referència. Posa l'exemple de la ràtio de liquiditat i raona per què un valor d'1,8 pot ser bo en un sector i preocupant en un altre.

Explica la diferència entre rendibilitat econòmica (el que rendeix el negoci, comparant el benefici abans d'interessos i impostos amb l'actiu) i rendibilitat financera (el que guanyen els socis, comparant el benefici net amb els fons propis). Raona a qui li interessa més cadascuna: al directiu que avalua el negoci o a l'accionista que avalua la seva inversió.

Una empresa presenta aquestes dades: existències $20.000\ \text{€}$, drets de cobrament sobre clients $15.000\ \text{€}$, tresoreria $5.000\ \text{€}$, deutes amb proveïdors $12.000\ \text{€}$ i un préstec de $18.000\ \text{€}$ que venç d'aquí a sis mesos. a) Agrupa les partides en actiu corrent i passiu corrent i calcula el fons de maniobra. b) Interpreta el resultat: hi ha equilibri financer a curt termini? Raona la resposta.

Una altra empresa té un actiu corrent de $25.000\ \text{€}$ i un passiu corrent de $40.000\ \text{€}$. a) Calcula el seu fons de maniobra. b) Explica què significa que sigui negatiu i quin problema immediat pot tenir (risc de suspensió de pagaments: vencen deutes sense diners a curt termini per atendre'ls). c) Proposa dues mesures per corregir-ho (renegociar deutes de curt a llarg termini, ampliar capital, vendre actius que no s'utilitzen) i justifica-les.

Una empresa té un actiu corrent de $60.000\ \text{€}$, un passiu corrent de $40.000\ \text{€}$, un passiu total de $60.000\ \text{€}$ i un patrimoni net de $60.000\ \text{€}$. a) Calcula la seva ràtio de liquiditat, $L = \frac{\text{actiu corrent}}{\text{passiu corrent}}$, i valora-la sabent que un valor orientatiu adequat se situa entre 1,5 i 2. b) Calcula la seva ràtio d'endeutament, $E = \frac{\text{passiu}}{\text{patrimoni net} + \text{passiu}}$, i valora-la sabent que el que és habitual és que no superi 0,6 (el 60 % del total del finançament).

Una empresa de càtering presenta aquestes partides: existències $8.000\ \text{€}$, clients pendents de cobrament $22.000\ \text{€}$, tresoreria $6.000\ \text{€}$, deutes amb proveïdors $14.000\ \text{€}$ i un crèdit bancari de $10.000\ \text{€}$ que venç d'aquí a vuit mesos. a) Agrupa les partides en actiu corrent i passiu corrent i calcula el fons de maniobra. b) Calcula la ràtio de liquiditat, $L = \frac{\text{actiu corrent}}{\text{passiu corrent}}$, i valora-la sabent que un valor orientatiu adequat se situa entre 1,5 i 2. c) Interpreta la situació financera de l'empresa a curt termini.

Una empresa té existències de $30.000\ \text{€}$, drets de cobrament de $25.000\ \text{€}$, tresoreria de $5.000\ \text{€}$ i un passiu corrent de $40.000\ \text{€}$. a) Calcula la seva ràtio de liquiditat, $\frac{\text{actiu corrent}}{\text{passiu corrent}}$. b) Calcula la seva ràtio de tresoreria o acid test, $\frac{\text{realitzable} + \text{disponible}}{\text{passiu corrent}}$, que deixa fora les existències perquè són el més difícil de convertir en diners, i valora-la sabent que el que és orientatiu és que s'acosti a 1. c) Explica quin problema detecta la segona ràtio que la primera amaga.

Una empresa té un patrimoni net de $80.000\ \text{€}$, deutes a llarg termini de $70.000\ \text{€}$ i deutes a curt termini de $30.000\ \text{€}$. a) Calcula la seva ràtio d'endeutament, $E = \frac{\text{passiu}}{\text{patrimoni net} + \text{passiu}}$, i valora-la sabent que el que és habitual és que no superi 0,6. b) Calcula el pes dels fons propis sobre el finançament total i explica què significa per a l'autonomia de l'empresa davant dels bancs. c) Raona què li passaria a la ràtio si l'empresa ampliés capital en $20.000\ \text{€}$ i amb aquests diners cancel·lés deute.

Una fàbrica de conserves emmagatzema les matèries primeres una mitjana de 25 dies, triga 5 dies a fabricar, 20 dies a vendre i cobra als seus clients a 45 dies, però paga als seus proveïdors a 30 dies. a) Calcula el seu període mitjà de maduració econòmic sumant les quatre fases fins a cobrar. b) Calcula el període mitjà de maduració financer restant els dies que triga a pagar als proveïdors, i interpreta el resultat: durant quants dies ha de finançar ella mateixa la seva activitat. c) Explica per què pagar més tard als proveïdors escurça el període financer i quin risc té allargar massa aquest termini.

Una empresa té un actiu total de $300.000\ \text{€}$, un patrimoni net de $120.000\ \text{€}$ i un passiu total de $180.000\ \text{€}$. a) Calcula la seva ràtio de garantia o solvència, $G = \frac{\text{actiu}}{\text{passiu}}$, i valora-la sabent que el valor orientatiu és que s'acosti a 2 (que l'actiu dupliqui els deutes). b) Explica què li diu aquesta ràtio a un banc que estudia prestar-li diners. c) Raona si a l'empresa li convé demanar un altre préstec a llarg termini de $100.000\ \text{€}$ per créixer i com quedaria la ràtio després de l'operació.

Un grup inversor analitza dues empreses del sector agroalimentari per adquirir-ne una. Les dades de l'últim exercici econòmic tancat són les següents:

• Empresa Nord: Actiu total = $200.000\ \text{€}$; Passiu total = $50.000\ \text{€}$; BAII = $30.000\ \text{€}$; Interessos financers = $2.000\ \text{€}$; Tipus impositiu = $25\ \%$.

• Empresa Sud: Actiu total = $120.000\ \text{€}$; Passiu total = $60.000\ \text{€}$; BAII = $19.200\ \text{€}$; Interessos financers = $3.200\ \text{€}$; Tipus impositiu = $25\ \%$.

1. a) Determina la rendibilitat econòmica (ROA) i la rendibilitat financera (ROE) de cada empresa i argumenta quina d'elles explota amb més eficiència les seves inversions productives i quina retribueix millor el capital aportat pels socis.
2. b) Explica formalment per què l'empresa Sud aconsegueix un ROE notablement superior a l'empresa Nord malgrat que la diferència entre els seus ROA és mínima. Relaciona aquest fet amb el seu nivell d'endeutament i l'efecte d'apalanquejament financer.
3. c) Si en el pròxim exercici una crisi de demanda redueix el BAII de totes dues empreses un $60\ \%$ i les despeses financeres es mantenen constants, prediu com variarà el ROE de cada companyia. A partir dels resultats, justifica quina empresa ha assumit una estructura financera més arriscada i per què.

La junta directiva d'una empresa debat com finançar una nova línia de negoci que requereix un actiu total de $100.000\ \text{€}$. Les projeccions operatives estimen un BAII de $12.000\ \text{€}$ anuals. Es plantegen dues estructures de capital alternatives (considera nul l'impost sobre beneficis):

• Estructura A: $100\ \%$ amb fons propis (patrimoni net de $100.000\ \text{€}$).

• Estructura B: $50\ \%$ amb fons propis i $50\ \%$ mitjançant un préstec bancari a un tipus d'interès del $6\ \%$ anual.

El director financer afirma: «L'opció B sempre és superior perquè en endeutar-nos incrementem el rendiment dels socis». Tanmateix, un conseller adverteix que el mercat és volàtil.

1. a) Calcula el benefici net i la rendibilitat financera (ROE) de totes dues estructures amb el BAII projectat ($12.000\ \text{€}$). Explica el mecanisme pel qual el ROE augmenta en l'opció B malgrat que el benefici net global disminueix.
2. b) Simula l'impacte en el ROE de totes dues opcions si una contracció del mercat redueix el BAII a $5.000\ \text{€}$. Què li passa a l'efecte d'apalanquejament en aquest nou escenari?
3. c) Rebat formalment l'afirmació del director financer: calcula el valor del BAII d'indiferència a partir del qual totes dues opcions ofereixen idèntic ROE i defineix la regla general que ha de complir la rendibilitat econòmica respecte al cost del deute perquè endeutar-se sigui recomanable.

Una empresa fabricant de calçat presenta durant l'exercici els següents terminis mitjans del seu cicle operatiu:

• Emmagatzematge de matèries primeres: $20\ \text{dies}$.

• Fabricació dels productes: $10\ \text{dies}$.

• Venda dels productes acabats en magatzem: $15\ \text{dies}$.

• Cobrament a clients: $30\ \text{dies}$.

• Pagament a proveïdors de matèries primeres: $25\ \text{dies}$.

1. a) Calcula el Període Mitjà de Maduració econòmic i el Període Mitjà de Maduració financer. Justifica amb precisió la diferència conceptual entre tots dos conceptes i el seu impacte en la gestió de la tresoreria.

1. b) Interpreta quines conseqüències té per a l'empresa el valor del Període Mitjà de Maduració financer que has obtingut a l'apartat a) i identifica quines masses patrimonials han de finançar l'activitat operativa durant aquest lapse.

1. c) El departament financer es fixa com a meta reduir el PMM financer a $30\ \text{dies}$ sense alterar el temps del procés productiu. Dissenya dues estratègies concretes en àrees operatives diferents per aconseguir-ho i raona com afectarà aquesta reducció les necessitats operatives de fons (fons de maniobra necessari) de l'empresa.

Una empresa industrial presenta al tancament del seu exercici comptable un actiu total de $250.000\ \text{€}$, un patrimoni net de $100.000\ \text{€}$, un passiu total exigible de $150.000\ \text{€}$, un BAII de $20.000\ \text{€}$ i un benefici net d'$11.000\ \text{€}$.

1. a) Determina la rendibilitat econòmica (ROA) i la rendibilitat financera (ROE). Interpreta tots dos indicadors i explica quina condició financera s'està donant a l'empresa perquè el rendiment obtingut pels propietaris superi la rendibilitat de l'actiu total.
2. b) La junta d'accionistes està dividida: una part proposa repartir el $100\ \%$ del benefici net en dividends, mentre que una altra proposa retenir la totalitat en reserves per autofinançar la renovació de maquinària sense recórrer a deute extern. Avalua raonadament com repercutirà cadascuna de les dues decisions en la ràtio d'endeutament ($\text{Passiu} / \text{Patrimoni Net}$) de l'exercici següent, suposant que el passiu es manté constant.
3. c) Si per al pròxim exercici l'actiu total ha d'augmentar en $50.000\ \text{€}$ per dur a terme una inversió, prediu què li passarà al ROE si aquesta inversió es financia íntegrament amb deute al $8\ \%$ anual, sabent que la nova inversió generarà un increment del BAII de $3.500\ \text{€}$ (assumeix un tipus impositiu del $20\ \%$ sobre el BAT addicional generat). Justifica si la inversió beneficia o perjudica els accionistes.

Un equip emprenedor projecta llançar una empresa que requereix una inversió inicial en actiu de $200.000\ \text{€}$. S'estima un BAII mitjà de $24.000\ \text{€}$ anuals. Per finançar el projecte es consideren dues alternatives (a efectes d'aquesta anàlisi, prescindeix dels impostos):

• Estructura A: Finançar el $100\ \%$ mitjançant aportacions dels socis ($200.000\ \text{€}$ de patrimoni net).

• Estructura B: Aportar $120.000\ \text{€}$ de fons propis i obtenir un préstec a llarg termini de $80.000\ \text{€}$ amb un tipus d'interès nominal del $7\ \%$ anual.

1. a) Determina la rendibilitat econòmica de la inversió i la rendibilitat financera (ROE) per a cadascuna de les dues alternatives amb el BAII previst. Justifica tècnicament i conceptualment per què l'opció endeutada amplifica la rendibilitat dels accionistes.
2. b) Troba analíticament el BAII d'indiferència financera (el nivell de BAII en què totes dues opcions proporcionarien exactament el mateix ROE). Demostra quina relació té aquest nivell de BAII amb el cost del capital aliè i amb la rendibilitat econòmica.
3. c) Si hi ha una probabilitat considerable que una caiguda en les vendes redueixi el BAII a $10.000\ \text{€}$, assessora raonadament l'equip emprenedor sobre quina de les dues estructures de capital li convé triar, advertint-lo dels riscos associats a la càrrega financera.

Una cadena de botigues minoristes presenta el següent balanç de situació i dades de resultats al tancament de l'exercici:

• Actiu no corrent: $120.000\ \text{€}$

• Existències: $60.000\ \text{€}$

• Realitzable (clients i deutors): $20.000\ \text{€}$

• Disponible (tresoreria): $10.000\ \text{€}$

• Patrimoni net: $60.000\ \text{€}$

• Passiu no corrent: $75.000\ \text{€}$

• Passiu corrent: $75.000\ \text{€}$

• BAII: $18.000\ \text{€}$

• Benefici net: $9.000\ \text{€}$

1. a) Calcula el fons de maniobra i interpreta la situació de solvència a curt termini contrastant la ràtio de liquiditat general i la prova àcida (ràtio de tresoreria). Justifica l'origen de la tensió de liquiditat que revela la composició de l'actiu corrent.
2. b) Analitza l'estructura financera a llarg termini a través de les ràtios d'endeutament sobre fons propis (o endeutament total) i de garantia. Determina si l'empresa es troba en una situació d'equilibri, risc de suspensió de pagaments o fallida tècnica, justificant el teu dictamen.
3. c) Dissenya un pla de reestructuració financera amb dues mesures concretes (una que actuï sobre la gestió de l'actiu corrent i una altra sobre l'estructura de passiu/patrimoni net) que corregeixin els desequilibris diagnosticats sense deteriorar la rendibilitat econòmica.

Una empresa tecnològica en fase de ràpida expansió ha duplicat la seva facturació en l'últim any i ha registrat un benefici net rècord de $85.000\ \text{€}$. Tanmateix, el seu director general no comprèn per què l'empresa es troba a la vora de la suspensió de pagaments, incapaç de pagar les nòmines a final de mes i amb la seva línia de crèdit bancària esgotada. El balanç mostra un fons de maniobra de $-40.000\ \text{€}$, existències per valor de $110.000\ \text{€}$, un termini mitjà de cobrament a clients de $90\ \text{dies}$ i un termini de pagament a proveïdors de $30\ \text{dies}$.

1. a) Resol l'aparent paradoxa que desconcerta el director general: distingeix amb rigor analític entre «corrent econòmic» (ingressos i despeses) i «corrent financer» (cobraments i pagaments), justificant com un creixement accelerat de les vendes pot destruir la tresoreria d'una empresa rendible («morir d'èxit»).
2. b) Avalua la situació patrimonial a partir del fons de maniobra negatiu i identifica l'error de principi en el finançament de les seves inversions operatives.
3. c) Dissenya una proposta integral de viabilitat financera amb dues actuacions sobre el cicle d'explotació comercial i dues mesures sobre l'estructura de capital i fonts de finançament a llarg termini, explicant el mecanisme pel qual cadascuna restablirà l'equilibri financer.

Una empresa distribuïdora de material de fontaneria registra un cost anual de les vendes de $900.000\ \text{€}$. El seu període mitjà de maduració financer (PMMF) actual és de $60\ \text{dies}$ (considera l'any comercial de $360\ \text{dies}$). L'empresa finança el seu cicle d'explotació mitjançant un fons de maniobra de $150.000\ \text{€}$.

1. a) Determina el volum de recursos financers que l'empresa immobilitza de mitjana en el seu cicle operatiu (Fons de Maniobra Necessari o Necessitats Operatives de Fons) i compara aquesta quantia amb el seu fons de maniobra real. Interpreta la situació d'equilibri de la tresoreria resultant.
2. b) La direcció es planteja reduir el PMMF a $40\ \text{dies}$. Calcula la quantia de recursos de tresoreria que s'alliberarien amb aquesta optimització i formula dues mesures concretes en la cadena de subministrament i en la política de cobrament per assolir aquest objectiu.
3. c) Suposa que l'empresa decideix no modificar els seus terminis de gestió ($PMMF = 60\ \text{dies}$), però aconsegueix un creixement del $30\ \%$ en la seva activitat i costos operatius. Prediu l'impacte quantitatiu que tindrà aquest creixement sobre les seves necessitats de finançament operatiu i infereix què passarà amb la tresoreria si el fons de maniobra real roman inalterat.

Repte del tema. Actua com a analista financer júnior i assessora una pime sobre la compra de maquinària ecoeficient per $40.000$ €.

1. Dades i finançament: Consulta al web del Banc d'Espanya el tipus d'interès mitjà vigent per a préstecs a empreses (serà la teva taxa de descompte, $k$, aprox. $4,8\,\%$). Planteja com finançar la inversió: $60\,\%$ préstec bancari i $40\,\%$ autofinançament.

2. Impacte comptable: Dissenya el balanç inicial i final després de l'adquisició, reflectint la variació del fons de maniobra, i elabora un compte de pèrdues i guanys provisional per a un horitzó de 3 anys.

3. Avaluació de la inversió: Estima els fluxos nets de caixa ($FNC$) anuals generats per l'estalvi de costos. Calcula el payback, el $VAN$ i dedueix si la $TIR$ superarà $k$.

4. Dictamen executiu: Redacta un informe d'una pàgina que integri solvència, rendibilitat econòmica ($ROI$) i la viabilitat del projecte, recomanant-ne l'aprovació o el rebuig raonat.

Es valorarà:

• Extracció rigorosa de la dada del Banc d'Espanya i coherència en l'estructura financera.

• Correcció matemàtica en el càlcul del $VAN$, payback i equilibri patrimonial.

• Integració coherent entre balanç, compte de resultats i fluxos de caixa.

• Sentit crític i claredat expositiva en la recomanació final.